Benvolguts habitants de cel crispetaire,

És ben cert que aquestes darreres setmanes no podem donar crèdit al que les nostres pupil·les veuen. Estem ben instal·lats en una mena de cel cinèfil on totes ens ponen i qualsevol sala fosca és un paradís. La tardor és la millor estació de l’any per al rosegador d’ombres.

Aquesta setmana us proposo un plat casolà, dos d’europeus i un recordatori de graellada texana si encara no heu vist Appaloosa de Ed Harris.

Primer començarem amb una bona escudella catalana de les que tan bé sap cuinar en Ventura Pons. Forasters – “de fora vindran i de casa et treuran”- és una altra adaptació teatral d’una obra de Sergi Belbel -que si no és qui més teatre escriu a Catalunya sí el que més estrena-. He dit escudella i no m’equivoco perquè el plat del nostre Woody Allen particular és una història coral amb tota mena de personatges-ingredients que quan s’ha acabat necessita de unes bones sals per digerir-la. Parla d’immigració -de la d’abans i de la d’ara- i de com aquest país està fet de moltes capes d’al·luvions humans.

El segon plat és cuina típica francesa, una mena de fondue emocional. No és una estrena d’aquesta setmana però el nostre Xef de les Gavarres no ha volgut deixar passar l’ocasió de dir-nos Il y a longtemps que je t’aime. Philippe Claudel, deixa els guions per passar a dirigir Kristin Scott Thomas i Elsa Zylberstein, que estan perfectes. Una història de dones, de crims, culpes i redempcions però, sobretot de dones que prenen decisions i accepten el seu desti. Imprescindible.

Die Welle (La ola) , de Dennis Gansel és una pel·lícula que segueix la línia d‘El experimento com a tema i l’escola cinematogràfica de La vida de los otros. És doncs un plat que tot i ser alemany pot tenir un consum generalitzat i pot agradar força. Es basa en un plantejament molt interessant que, més o menys, ve a dir això: És possible, en el món actual, reproduir les condicions de l’Alemanya nazi i, per tant, que pugui emergir un nou règim totalitari? Així comença un experiment que com la majoria d’experiments sociològics acaba descontrolat.

I perquè no us pugueu queixar, encara us ho posaré més difícil a l’hora de triar amb les postres que serveixen a l’Antiga Audiència. Divendres a les 20.30 Regreso a Normadia, un documental de Nicolas Philibert (Ser i tener) sobre els crims de Pierre Rivere que amb 20 anys va degollar tota la seva família. El 1975 es va rodar una pel·lícula de ficció sobre els fets i 30 anys després Philibert que llavors era ajudant de direcció torna al lloc dels fets per rodar un documental.diumenge. Diumenge quedareu endolcits per tota la setmana si aneu a degustar Caramel (barreja de llimona sucre i aigua que s’utilitza per a la depilació- de Nadine Labaki una directora libanesa que parla de dones en un país en un dels països suposadament més oberts de l’Orient Pròxim. En fi, una delícia.

És una proposta tant variada que, si aconseguiu menjar-vos-ho tot us dono un premi.

Bon appétit cheris,

RATATOUILLE