Estimats,

Aquesta Rateta que us informa de tot el que es mou per les pantalles i és de bon rosegar, no sap idiomes i, per aquest motiu, tot i que ja voldria anar a Cannes, Venècia o Berlín, de moment, s’ha d’acontentar amb Donostia. No vull dir pas que aquest sigui un festival de consolació per a gent poc destra en llengües estrangeres perquè Donostia no decep mai i, si més no, quan ja s’està tip d’imatges es pot recórrer a les tapes locals que són un delícia per als paladars més exigents. Però anem per feina, perquè la programació que es presenta aquest any demana que si encara no heu reservat hotel us compreu una tenda de campanya amb l’objectiu de plantar-vos davant el cub de Moneo per tal de no perdre ni un fotograma del Festival.

Al marge de Bardem, Banderas, Woody Allen, Jonathan Demme (President del Jurat) i Colin Firth en una peli seriosa de Michael Winterbotton, podrem veure també la darrera pel·lícula de Jaime Rosales anomenada Tiro en la cabeza que promet ser una potent reflexió sobre els terroristes, la darrera proposta de Kim Ki-duk, que no podrà anar al Festival perquè recentment ha patit un accident i, també, El cant dels ocells d’ Albert Serra que promet ser el més “destroyer” del certament.

Amb els pocs dies que estarem a La Bella Easo, intentarem veure tot els que ens passi per davant i anar a totes les rodes de premsa que puguem aguantar a fi d’informar-vos puntualment d’una de les cites cinèfiles més ineludibles. Mentre, us deixem amb la web del Festival per tal que pugueu xafardejar una miqueta.

Tot i que ja sabeu que sóc addicta als formatges us prometo provar el xacolí i un bon lluç a la basca. I per no semblar massa dolentota us deixo unes imatges del concert de jazz de Diana Crall que van poder escoltar el privilegiats habitants de Donostia, aquest darrer juliol, en el marc del Festival de Jazz.

Bon appetit,

Ratatouille