Estimats,
Encara em deleixo amb el gust de les dolces crispetes de coloraines que em vaig menjar dijous passat tot veient l’Indy IV però, la vida continua i el fonament d’una alimentació sana, com ja deien les àvies, és la variació.
Així doncs, aquesta setmana us proposo un plat típic de Ferran Adrià -ara que és atacat per l’ala “retro” de la cuina catalana-, en la seva línia de les flaires de bolet, de meló o de qualsevol cosa que es pugui liquar, esferificar o “flairar”. Es tracta de The mist (La boira) que és una pel·lícula de Frank Darabont basada en la novel·la homònima de Stephen King.
Terror pur, sa i natural com la boira mateixa amb un argument que parteix del fet que una espesa boira fa desaparèixer tot el que se li acosta. Aviat descobrirem que el perill no és la boira sinó com es transformen els suposats “éssers humans” quan senten que estan en perill. En fi, que “l’home és un llop per l’home”.
Com que ja compto amb que la setmana passada vàreu fer un festí crispetaire, si aquesta us heu de conformar amb flaires, no patiu que no us aprimareu, només perfilareu les vostres gracioses siluetes.
Ara bé, si voleu fer un tastet de cinema europeu del que no es pot veure mai, i no precisament per culpa de la boira, haureu de posar-vos en acció i anar al MICEC (Mostra Internacional de Cinema Europeu) que torna gràcies a la tenacitat d’una sèrie de personatges com Domènec Font i altres professors de l’UPF per oferir-nos debats d’alçada al CCCB i bon cinema als Renoir Floridablanca.
Hola Ester!!
Veig que aquesta setmana no hi ha gaire cosa a veure, no? Espero que l’Indy no hagi estat un oasi en la cartellera i que ben aviat arribin la nova del Shyamalan, la del Clint Eastwood o el Caballero Oscuro de Nolan per posar-ne només tres de les que estic esperant amb més o menys candeletes…
Per cert, vaig veure la de Sidney Lumet …antes que el diablo sepas que has muerto i molt bé!! el Phillip Seymour i l’Ethan Hawke molt posats en el seu paper i la història amb molta força, de bona digestió i amb un joc de flashbacks d’aquells que et van matitsant en color i forma el quadre… I l’esperit de Crim i Càstig és està en aquesta molt més ben plasmat que en no pas en el Match Point de Woody Allen! Molt recomanable.
En fi, felicitats pel blog i una abraçada!
Frederic
Per mil formatges foradats!!! El primer comentari sobre cinema del bloc. M’hauré de pensar un premi. Tens Chungking Express de Won Kar-wai? Si no la tens ja es teva.
Es cert Sydney Lumet s’apropa als classics russos.
Petons i formatges.
Ratatouille.
Per mil fotogrames projectats! De veritat el primer comentari cinematogràfic del blog té premi?? I de Wong Kar-Wai? Quin nivell!! Home, doncs mentre esperem l’arribada de Bluberry Nights, em servirà per introduir-me una mica més en l’únivers ètic, estètic i argumental de les terres del sol naixent. Ja saps que a mi, de vegades em costa una miqueta.
Ahir vaig passar pel videoclub a donar un tomb i tinc dues pel.lícules en ment per aquest cap de setmana: Deseo, Peligro, d’Ang Lee i El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford, Andrew Dominik. Bona tria, no?
Salutacions
Frederic
Some time ago, I did need to buy a good house for my firm but I did not have enough cash and could not order something. Thank goodness my dude adviced to take the loans from reliable creditors. So, I did that and used to be satisfied with my secured loan.