ESCOLTAR EL COS (“l’Estel”/octubre’14)

ESCOLTAR EL COS

Una vegada, una experimentada especialista en Educació Física i esportista, em va dir: “-Jo sempre m’escolto molt el cos”; referint-se al fet d’entrenar un dia/temps/temporada certa, o no. Ja que de vegades, la poca prestació o apatia d’un mateix, requereix descans o canvi d’activitat, per evitar un excés d’entrenament, i les seves seqüeles.
Cal trobar l’equilibri a partir d’una actitud humil davant el propi cos, ja que és el company de camí que avança amb tu.
Des del moment de néixer fins a la mort el cos està en constant transformació, és canviant i, segons l’edat, va assolint diferents formes que en anar envellint pateixen degeneracions. Per a alguns el cos humà és una meravella, ja que és únic i irrepetible; per a d’altres és com una mena de rebuig, ja que mirar-se al mirall els suposa un trauma per la por d’acceptar un cos que no agrada; i per a d’altres mirar-se al mirall és excessiu perquè cerquen un excés de perfecció. És evident que cap dels extrems no és pas la millor actitud: el rebuig porta a maltractar el cos i l’excés condueix al narcisisme.
Per tant, la forma del cos no és el més significatiu, sinó que dóna rellevància a allò que realment fas. Ens permet experimentar emocions, sentiments i noves sensacions que possibiliten sentir-te bé. De fet, la corporeïtat de cada ésser és singular i que el més important no és l’exterioritat que mostrem, sinó la interioritat que conté.
Escoltar-lo requereix posar-hi els cinc sentits i fer-ho amb atenció. Però, implica alguna cosa més que l’oïda, ja que també hi intervenen els ulls i el cor.
El cos és com l’aparador pel qual les persones ens identifiquen i serveix per a mostrar-nos als altres, tot i que també pot amagar sentiments i emocions posant-nos una estranya cuirassa per a defensar-nos dels altres. El cos constantment es comunica i pot parlar sense paraules perquè l’expressió corporal és un llenguatge universal que s’expressa amb el rostre, la mirada, els llavis, els braços, els gestos… que, en definitiva, pot arribar a commoure i a establir vincles d’amistat. (ECP)

PILOTES de pati-carrer FOAM (“l’Estel”/agost’14)

Pilota FOAM 95mm

FUTBOL AL CARRER Pç. Espanya TORTOSA 31-05-14

Avui dia encara, gran nombre de patis de centres d’ensenyament -sobretot Primari i Secundari-, així com per alguns dels nostres carrers, sempre hi ha alguna que altra pilota en joc.
Aquest fenomen aclaparador, senzillament es diu futbol. Evidentment, mai en va d’altres opcions de joc (d’igual o major pedagogia lúdica), però el fet és que el rodar de la pilota i pogué donar-li una puntada de peu, atreu, diverteix i allibera catarsi, a molta de la quitxalla mundial.
És també de domini públic, l’evolució de la textura de les pilotes: Des de l’inici quan fou feta per bufetes d’animals diversos i recobertes amb pell…; a models com aquest, fet de FOAM, una escuma originadament fabricada per la NASA, per donar comoditat i seguretat als seients dels pilots espacials.
• Fitxa tècnica de la Pilota FOAM “Mazaball FU00010883” (alta densitat) >
Avantatges:
– Dissipa la pressió que es produeix en el moment de copejar-la. És a dir, és molt tova; tot i que n’hi ha de diferents dureses, grandàries i pes.
– Al ser compacta, no necessita ni conté aire.
– La Temporització és més lenta, provocant un joc més previsible i pautat; donant més temps de reacció, facilitant el seu ús i aprenentatge –apta sobretot per a patis escolars, places, cantons o carrers sense transitar, i fins i tot pels seus inicis en “babyfutbol”-.
– És inofensiva. El seu impacte, pràcticament no produeix cap repercussió ninguna -ni personal, ni material-.
– Amplia gama de colors.
Desavantatges:
– Impracticable si es mulla; perquè absorbeix tota l’aigua, adquirint massa pes.
– De duració limitada; el seu deteriorament va molt en funció del sòl on es jugui i de la freqüència d’ús, òbviament. El seu tamany es redueix progressivament, per la seva erosió (desgast).
– El seu bot és molt curt.
– Dificultat en donar-li qualsevol efecte, en la seva direcció.
– Poc o gens competitiva.
Per a tots els camps esmentats, és del tot funcional i recomanable.

PORTAR UN “B”, NO ÉS RENTABLE; SINÓ HI HA AL DARRERA UN PROJECTE ESPORTIU (“l’Estel”/juny’14).

U.E. Remolins-Bítem B 09/10

Alguns/nes pensareu que em refereixo a nivell de calers; però és molt més que això.
Qui primer en surt perjudicat/ada és el/la qui accepta portar un equip amb aquesta desencertada condició. Perquè òbviament, entra en un ball de despropòsits que deslligats o descoordinats és pràcticament impossible assolir algun objectiu planificat. Per tant, la papereta del entrenador/ra, d’inici es presenta conformista en la majoria dels sentits futbolístics.
És a dir, aquesta frase estesa comunament entre tècnics, de què: “la qüestió és entrenar a algú” (i poder, hi hagi qui pensi -que avui dia encara més-); és totalment errònia, perquè pot desdibuixar fins i tot el propi tarannà i saber del entrenador. Tenint present que un equip hauria de ser la imatge d’un Club per un costat, i del o de la qui el dirigeixi (n) en els entrenaments i competició (ns), evidentment.
En canvi, quan s’utilitza com a un element més del organigrama i planificació esportiva del Club; funcionant com a pont, per a arribar a l’equip de dalt o per cedir-los a altres, llavors sí. Encara que tot i així, han de produir-se els moviments respectius i definits; amb un seguiment del seu rendiment. P. e.: Tot jugador/a que demostri una millora o qualitat constatada pels seus respectius tècnics i dels del 1r. Equip; accedirà als entrenaments de més nivell. Si prosperés… –seguiria-; amb l’objectiu de guanyar-se la convocatòria.
Un cas contrari seria que per entendre’ns, un de l’A, baixés al B; perquè s’acabés d’incorporar després d’una lesió, o degut a un menor rendiment del que s’esperava d’ell/a.
Em refereixo doncs, a emprar ambdues direccions (o si convingués, d’altres més). Amb l’objectiu final d’optimitzar el major possible l’estructura base i les seves eines; seguint una dinamització i Filosofia, unes preses de decisions d’ordre inalterable que vagin sempre des de: CLUB → EQUIP → JUGADOR/A. -Queee massa feina?!-. Doncs, fora. I, un de ben portat. Endavant, i a créixer, diuen.
Per tot plegat, cal un Junta il•lusionada que ho refracti i per tant que tinguin amb qui confiar per delegar un projecte esportiu, definit de cap a peus, i no a l’inrevés (obert a millores), i a poder ser amb poques preses. Sinó, sempre acabarem la nit amb la mateixa cançó: “diners maltequieros, aigua de borraines, o excuses de mal pagador!”. (ECP)

MIC-INTEGRA: FUTBOL MUNDIAL JUVENIL QUE DESPERTA EMOCIONS, SENSE LÍMITS… (“l’Estel”/maig’14).

A TEMPO-Maig.14
A TEMPO-Maig1.14
Un Event conegut globalment que ja compta amb 14 edicions. Amb un èxit total que parla per sí mateix, i que pot seguir-se per diferents canals d’emissió (MIC Live, GOL T, Canal +, Esport3, …). Avalat tan per l’entitat dels equips participants (aquest any 200), com per tot el desplegament humà (250 persones –prop de 70, ebrencs-) que dirigeix l’ebrenc Juanjo Rovira i Berengué.Tots plegats tenen assenyalada la Pasqua -a Palamós-, com a seu anual del futbol.
L’àmbit social i professional que empeny té una envergadura d’elit, difícil de quantificar, certament. Tothom qui estima aquest esport, té cabuda. Des dels propis jugadors/res, respectius familiars, amistats, a tot un sequi de diversos professionals relacionats amb el móndel futbol i de l’esport en general.
Prèviament a la seva inauguració, s’instauren xerrades/jornades mèdiques; a les que pot assistir tothom, per assabentar-se del què cal fer, tan per prevenir com per intervenir en qualsevol contratemps patològic. A més, de què es convoca el Premi de Periodisme Esportiu “Dani Montesinos”, per a joves periodistes.
La cirera d’aquest graaan pastís l’acompleix el “MIC Integra!”:Torneig paral•lel i plenament integrat, dirigit a persones amb discapacitats; sent ja la 2a. edició amb 14 equips participants, tots formats per esportistes que entrenen i competeixen habitualment entre les seves associacions, centres o entitats. És realment espectacular presenciar-ho, poder apreciar com rendeixen i demostren unes habilitats difícils d’aconseguir, sense convenciment, amor propi, superació i molt d’entrenament, òbviament. Aquests sí que són uns autèntics cracs per resoldre des de accions individuals, a jugades entrellaçades amb una velocitat resolutiva fascinant.
Aquest torneig constata una evolució sense sostre, doncs el que sí té són uns grans fonaments socials; els qui regeixen i fan créixer de forma transversal, donant de sí moltes amistats, aprenentatges, canvis d’impressions, enriquiments personals, contactes, etc. En fi, t’obre tota una xarxa de socialització, comparable a la d’un “Facebook MIC” i qui va, fàcilment s’hi connecta. (ECP)
– Dedicat especialment a gent nostra que se’n va, però queda per sempre els seus relats,la seva història: Gerard Vergés i Príncep (escriptor i poeta tortosí), als seus familiars i amistats. Descansi en pau i amb un infinit versat -.