Educació i Economia a secundària

El cinema a l’aula

Els alumnes capten millor els continguts quan els identifiquen amb una realitat que els és propera.

Les pel·lícules, iguals que els contes, poden tenir un fort component pedagògic, perquè situen a l’espectador en un món, amb uns personatges i unes situacions, a partir del qual es pot interactuar – tot  interpretant, suposant, relacionant, … – és a dir: se’n poden treure conclusions.

L a història passa a ser un referent per a la comprensió i l’aplicació dels continguts i, posteriorment, també facilita el record dels aprenentatges.

El meu agraïment a Daniel Gràcia, amic estimat, que va ser qui em va fer adonar de la gran utilitat que aportava el treball del cinema a l’aula.

El concepte de sistema econòmic

La manera com les persones ens organitzem per a satisfer la seves necessitats s’anomena sistema econòmic. Per poder comprendre realment aquest concepte, com qualsevol altre, s’ha de poder manipular: analitzar, repensar, criticar, proposar alternatives… És a dir, s’ha de ser conscient que un sistema s’origina degut a unes circumstàncies i que es va adaptant als canvis, fins que arriba un moment en que es transforma (exemple: el pas del  feudalisme al capitalisme). Perquè els sistemes econòmics no són inamovibles.

Aquests canvis, però, es van produint lentament, malgrat que a vegades hi ha uns fets puntuals que desencadenen el canvi definitiu.

Per apropar els alumnes  al concepte de sistema econòmic, en el llibre d’ Economia de  l’Editorial Teide que vam escriure amb l’Elena Carbonell, proposàvem diferents situacions: un joc de supervivència, un atac extraterrestre – com el produït en el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo- , i un   naufragi – com el del Robinson Crusoe -; situacions que permetien situar un grup d’alumnes en la tessitura d’haver de decidir: què produir, com fer-ho i de quina manera distribuir (preguntes essencials de tot  sistema econòmic).

Aquestes situacions, per la seva simplicitat, són molt útils per introduir el concepte de sistema econòmic  però, per copsar bé aquest concepte cal augmentar la seva complexitat (més personatges, rols,…), i aquí podem fer ús del cinema.

Pel·lícules per treballar el concepte de sistema econòmic

Més important que proposar les millors pel·lícules, qüestió del tot subjectiva, crec que és interessant fer algunes propostes que, per la seva varietat, ajudin en la recerca personal de cada professor.

Rebel·lió dels animals

En el lloc web http://www.auladecine.es hi ha disponible unes fitxes didàctiques molt completes, referides a pel·lícules de temàtiques generals, i adreçades a alumnes de diferents edats.

Entre aquestes fitxes, i relacionada amb l tema que ens ocupa, podem trobar  la de “Rebelión en la granja” basada en l’obra de George Orwell.

http://www.auladecine.es/contenidos/fichas/rebelion_granja.pdf

És una crítica dels sistemes autoritaris a partir de la història d’una granja en la que els animals, comandats pels porcs (líders per la seva intel·ligència), agafen el poder als humans. Inicialment el funcionament de la granja millora  però acaben imponent una dictadura i acaben aplicant els mateixos errors dels humans.

Soylent Green

Diuen que un dels àmbits que properament valorarà l’informe PISA serà la competència financera. Benvingut sia !

Malgrat que m’agrada fer classe amb els alumnes d’ESO i que crec imprescindible, per a la seva formació com a ciutadans, que treballin conceptes relacionats amb l’economia, únicament he pogut treballar en aquest nivell de forma molt esporàdica.

Enguany he impartit un crèdit que anomeno “La pela és la pela” i en el que intento donar als meus alumnes de 3r d’ESO un vernís amb el principals conceptes econòmics.

Un dels conceptes que vull treballar és el de la productivitat i em proposo que l’assoleixin de veritat. No busco únicament que entenguin i puguin repetir una definició sinó que espero que siguin capaços d’aplicar-la a la realitat.

Degut a que els alumnes no viuen molts conceptes de forma directa en el seu dia a dia, intento de posar-los en situacions que els puguin sentir com una experiència pròpia.

Els jocs són una eina molt bona d’aprenentatge i sé que, si plantejo una activitat com un joc, millorarà la motivació inicial de l’alumnat. Per aquests motius sempre que tinc la oportunitat plantejo a classe aquest joc de rol: una cadena de muntatge de fabricació d’ocells de paper.

L’activitat és pot plantejar en tres classes:

Classe 1-

S’explica com es fan els ocells de paper

Es distribueix els alumnes en grups-empresa (millor que ells mateixos els triïn) i dels deixa practicar.

A mitja classe se’ls planteja la competició.

Hauran d’organitzar-se: triar un líder – que únicament dirigirà –, repartir la feina (especialitzar-se), pensar eines (béns de capital)… per produir el màxim d’ocells de paper.

Cada grup haurà de fer una marca a l’ocell i, per poder-lo comptabilitzar, l’ocell s’haurà de mantenir dret (control de qualitat).

Classe 2

Es deixa uns minuts perquè acabin de concretar la seva organització i ja es pot començar a competir (20 minuts).

Els grups aniran portant la seva producció al professor que anotarà a un lloc visible l’evolució del joc i, finalitzat el temps, es calcularà la producció de cada empresa i la productivitat aconseguida (en relació al nombre de membres de cada grup).

Cada grup-empresa valorarà posteriorment el seu funcionament amb les errades i els encerts que ha tingut en el joc (pot ser interessant que la valoració es faci per escrit).

Classe 3

En la posada en comú de les valoracions es poden introduir, a més dels conceptes de producció i productivitat, els de qualitat, especialització, organització, liderat, formació dels “treballadors”, béns de capital, planificació, monotonia en el treball … i debatre la dicotomia entre competència i col·laboració.

Si la cosa ha funcionat ,es pot fer una altra tanda de producció i esbrinar si els grups-empresa han après de l’experiència anterior i han millorat la seva productivitat.

Víctor

Proposo un altre exemple empresarial (#exempresa) que permetrà il·lustrar les nostres explicacions a classe amb pinzellades de realitat.

Nom: Segment de mercat (Apple o Microsoft ?)

Aplicable a: Economia de l’Empresa – Departament de Màrqueting – Segment de mercat

Font: Diari Cinco Dias 10-5-2011

Breu descripció: Una enquesta feta a EEUU mostra les característiques dels compradors d’ Apple i de Microsoft.

Potser aquestes empreses no han decidit aquest mercat objectiu (target) però sembla clar que els clients d’ Apple són més joves, viuen més a la ciutat, tenen més nivell d’estudis, els agrada més el disseny avantguardista,… i en temes d’alimentació prefereixen la llimonada, el hummus i el vi francès davant del consumidors de windows que prefereixen la pepsi, els sandvitxos de tonyina i el vi blanc.

Ampliació de la notícia:

http://www.cincodias.com/articulo/tecnologia/Apple-Microsoft-Cuestion-personalidad/20110426cdscdstec_2/

Víctor

Enguany he tornat a fer l’exercici “Tot informàtica” que va crear la Sumsi Serrano i que sempre dona bons resultats per treballar els continguts del departament de personal. En aquest exercici, els alumnes determinen les característiques d’un lloc de treball (un dependent d’una botiga d’informàtica), trien el perfil professional necessari, redacten l’anunci oferint aquest lloc de treball, elaboren el seu currículum personal per a optar a aquesta feina i, després de fer unes entrevista de treball, seleccionen un candidat.

Tot l’exercici és un joc en el que els alumnes alternen en el paper d’un aspirant a un lloc de treball i en el d’encarregat de fer la selecció de personal.

M’agradaria destacar la part d’aquest joc de rol en la que simulem una entrevista de treball perquè considero que és mol útil. La majoria d’alumnes de primer de batxillerat encara no n’han afrontat mai cap i, encara que pugui semblar estrany, molts d’ells no són competents en qüestions tan bàsiques com “saber estar, moure’s i comportar-se”.

Per fer aquesta activitat necessito una hora de classe. Els tres alumnes voluntaris (o triats) per ser entrevistats surten de classe uns 15 minuts. En aquest temps poden preparar l’entrevista. Han de ser ells mateixos (no inventar-se títols…) i saben al lloc de treball al qual opten. Ells mateixos han de decidir l’ordre en el que volen intervenir.

Mentre, amb la resta d’alumnes, es prepara una llista de preguntes que farà el entrevistador (un alumne triat un amb facilitat d’expressió, personalitat … ). Surten diferents preguntes que l’entrevistador va anotant: Quant vols cobrar ? Per què vols aquesta feina ? Quin consideres que és el teu pitjor defecte ? I la teva millor qualitat ? I si veiessis que roben a la botiga, què faries ? … Si en el perfil professional s’havia dit que calia coneixement d’anglès, es fa la proposta de fer al entrevistat alguna pregunta en aquest idioma per veure la seva reacció.

Un cop tenim una llista de preguntes es prepara l’escenografia. La taula del professor es mou perquè tota la classe no es perdi detall, l’entrevistador es col·loca a la cadira del professor,i amb l’esquena protegida, mentre que es prepara una cadira a l’altra banda de la taula on s’asseurà el entrevistat .

Les últimes instruccions al entrevistador, que enguany ha estat una noia: parla de vostè, rep al entrevistat dret, dóna-li la mà i espera una mica abans de seure, comenta el currículum de l’aspirant i fes-li les preguntes; posat en el teu paper i, si cal, improvisa.

Instruccions a la resta de classe: tothom callat, res de rialletes ni comentaris, esteu atents al que es diu, al to de veu… i, també, al llenguatge corporal.

Tot a punt !

Els tres entrevistats s’han succeït. Primer amb cara de sorpresa quan han vist l’entrevistadora perquè s’esperaven un exercici més tradicional. S’imaginaven a la pissarra, havent de contestar les preguntes del seus companys.

Cadascun del tres ha tingut una actuació diferent:

• La primera alumna ha estat una noia que no havia fet el seu currículum amb la qual cosa ha hagut d’explicar –lo. Les seves respostes han estat contundents, fins al punt que hem arribat a la conclusió que, amb el seu to, havia pres la iniciativa de l’entrevista. La seva postura havia estat correcta però molt rígida. No havia gesticulat amb les mans. I s’havia assegut molt abans que ho fes l’entrevistadora.
• El segon alumne ha esta un noi que s’ha mostrat molt natural, mostrant contínuament un somriure a la seva cara. La seva postura ha estat correcta i ha contestat correctament però, quan hem fet la posada en comú, ens ha semblat que donava la impressió que no tenia cap pressió i que no el preocupava gens el resultat de la entrevista.
• La tercera alumna ha estat una noia que s’ha explicat molt bé però mostrant timidesa. La seva postura ha estat correcta. Ha esperat que la entrevistadora s’assentés. Ha gesticulat amb les mans per sota la taula. Però l’entrevistadora quasi no la deixava contestar.

Després del debat ens ha quedat la impressió que la primera aspirat a la feina de dependent es voldria imposar al client, que el segon es faria amic del client – malgrat que no li vengués res- i que la tercera seria molt responsable en la seva feina però que potser li faltaria iniciativa.

Enguany els tres aspirants s’han assegut bé i el seu llenguatge ha estat apropiat però recordo d’anys anteriors que he tingut alumnes que seien tirats enrere o endavant, menjant-se l’espai del propi entrevistador i alguns feien servir un llenguatge del tot inapropiat…també he tingut alumnes que no miraven als ulls de l’entrevistador, que creuaven els braços, …

En resum, doncs, aquest joc de rol permet l’alumnat tenir un primer contacte amb aquesta realitat i aprendre de l’anàlisi dels diferents comportaments a partir del intercanvi d’opinions.

La imatge l’he tret del bloc “estimat bloc” de Martachka. Gràcies. Les experiències en les entrevistes de selecció que ha patit ens poden ajudar.

http://estimatbloc.blogspot.com/2009/09/el-fantastic-mon-de-les-entrevistes-de.html

Víctor Prat

Els professors necessitem tenir una base teòrica que fonamenti la nostra feina diària. Aquest llibre m’ha ajudat a centrar el meu objectiu com a docent: educar (més que ensenyar), la intel·ligència executiva i també la generadora per aconseguir el talent individual dins d’una societat amb talent.

Recomano a tothom que estigui interessat en l’educació. “La educación del talento” – Jose Antonio Marina –  Ed.Ariel Colección Biblioteca UP (Universidad de padres)

Trobareu més informació a la pàgina: http://www.loquepadresydocentesdebensaber.es/

A continuació faig un petit resum de les idees que he extret del llibre i que poden apropar al tema. Amb aquest resum, però, no es pot substituir mai la lectura del text complet, que, amb una gran amenitat, introdueix al funcionament de la intel·ligència i, a partir d’aquí, indica com podem educar.

Víctor Prat

Resum:

El talent

El coneixement ha d’estar al servei de l’acció (intel·ligència pràctica) i per actuar també es necessita gestionar les emocions (intel·ligència emocional), controlar els desitjos, les motivacions, els sentiments, les creences .

La funció dels diferents tipus d’intel·ligència és dirigir l’acció. Segons Howard Gardner la intel·ligència és múltiple (lingüística, lògica -matemàtica, espacial,musical, corporal, interpersonal, intrapersonal).

Tots naixem amb un nivell d’intel·ligència i, com si fos una partida de cartes, hem d’aprendre a jugar-les bé. Tenir talent permet fer servir les pròpies capacitats amb èxit. S’ha de saber escollir les metes i els mitjans i mantenir la constància per aconseguir-les.

La última finalitat de l’educació no és obtenir bons resultats a l’escola sinó a la vida i, com a conseqüència, hem d’educar el talent. Necessitem un talent flexible capaç d’aprendre contínuament en un món en xarxa.

Intel·ligència generadora

El nostre cervell no reposa mai. Constantment genera idees, desitjos, sentiments, imatges, ocurrències… és la intel·ligència generadora (IG), que no és conscient i es configura, a partir de la nostra biologia, amb la incorporació de les nostres experiències.

Construïm mapes de la realitat per orientar-nos. Els estils afectius són hàbits apresos , una manera d’interpretar i avaluar el que ens succeeix. Aquesta representació de la realitat, és una barreja de coneixements, creences, manies, preferències, avaluacions internalitzades…

De la nostra memòria surt l’anomenada inspiració (ull clínic) que ens permet gestionar la gran quantitat d’informació que tenim de forma inconscient.

Ens interessa generar idees brillants i creatives, desitjos adequats, sentiments animosos i alegres, estar motivats,… La IG es creativa perquè troba possibilitats a la realitat.

La IG és educable, es pot entrenar a partir d’un projecte, de la mateixa manera com els jugadors de tennis entrenen els mecanismes que els permeten tornar les pilotes …

Les creences condicionen l’aprenentatge. La confiança en un mateix i el sentiment de competència motiven. El sentiment de progrés és un premi que impulsa a seguir creixent. La motivació és un desig (consciència de una necessitat o anticipació d’un premi).

Motivació = desig + expectatives + facilitadors (hàbits, esperances, creença en l’èxit…)

L’educació s’ha de basar en els desitjos (aprendre), en les expectatives (ajudar a anticipar el plaer, premis), reduir obstacles (eliminar creences i sentiments negatius,…) i potenciar les creences, hàbits i sentiments positius.

Intel·ligència executiva

Mentre que la IG no és conscient, la intel·ligència executiva (IE) supervisa, avalua i dirigeix el comportament de forma conscient.

Agafem de la realitat el que ens interessa i dirigim la recerca mitjançant la tria de projectes (ens alliberen dels estímuls immediats i ens dirigeixen a coses anticipades) que ens marquen el rumb i que permeten planificar l’acció i responsabilitzant-nos de les nostres decisions.

El llenguatge dona veu a la IG (parla interior –consciència) per actuar segons el deure. El comportament moral que no és ensenyat sinó condicionat -comencem obeint la mare i després ens donem ordres a nosaltres mateixos -.

La IE no inventa, únicament avalua, accepta o demana un nou pla. La IE permet tenir autonomia i llibertat (donar-se ordres intel·ligents a un mateix i obeir-les), permet passar del control extern al control intern (aprenentatge dels límits).

Destreses que s’han d’aprendre:

Inhibir el impuls i regular les emocions (control de la conducta : la raó sense emoció és paralítica però l’emoció sense raó és impulsiva )

Deliberar (avaluar les alternatives)

Decidir (tota decisió és un salt pres per la IG però que ha de ser acceptada per la IE)

Executar (necessita dos hàbits: capacitat de d’endarrerir el premi i de suportat l’esforç –les frustracions són necessàries per al creixement ).

Criteris d’avaluació

Hem de tenir un model de referència per poder triar com encaminar la tasca educadora.

L’objectiu ha de ser aconseguir la felicitat. Des d’una perspectiva subjectiva hem de cobrir les nostres necessitats (benestar, vinculació social i ampliació de les nostres possibilitats). Però, per aconseguir-ho, necessitem la felicitat objectiva (situació en la que m’agradaria viure). La felicitat individual és impossible sense la dels altres (educació moral).

Seguint aquest model es proposa com a criteri d’avaluació l’objectiu de la doble felicitat: individual i social. El procés educatiu s’ha de basar en les dues vessants: psicològica – potenciar les capacitats de l’individu- i social – preparar l’individu per participar en la societat-.

En resum, l’objectiu de l’educació també ha de ser la desenvolupar societats intel·ligents (societats amb talent).