LA FOTOGRAFIA A L’AULA D’INFANTIL

Actualment els infants són nadius digitals, terme encunyat per l’escriptor Marc Prensky l’any 2001, i fa referència al fet que assumeixen amb total normalitat la presència de les tecnologies en la societat, puix que aquesta és la realitat en la qual estan creixent.

Des de l’escola hem de presentar-les de manera coherent treballant amb els infants l’ús responsable de les mateixes. A més es tracta d’un recurs molt atractiu i motivador per als infants que no només els aporta informació a nivell visual i auditiu, sinó també a nivell comunicatiu i manipulatiu.

En el cas de la fotografia, com qualsevol forma d’expressió artística, pot, i deu, ensenyar-se des de la més ràpida infància. Des de molt petits, als nens/es els inquieta i tenen curiositat pel món que els envolta, descobreixen, admiren, se sorprenen i sobretot juguen. Fer fotos pot ser el meravellós joc que permetrà als infants quan, per exemple, fan una sortida, fixar-se en el seu entorn i conèixer de manera activa el món en el qual viuen: fulles en el sòl, forats en els arbres, cotxes vermells, les portes dels negocis, el tobogan del parc, etc, trobar tot allò que els agrada permetrà que centrin l’atenció. A partir de les fotografies de les produccions que els infants han fet a classe, per exemple, la foto d’una construcció, d’un minimón, d’un dibuix, d’una obra que han representat, els infants també desenvolupen els seu llenguatge comentant les fotos i els ajuden a crear i contar històries amb elles.

“Entre les moltes maneres de combatre el no-res,

una de les millors és treure fotografies,

activitat que hauria d’ensenyar-se primerencament als nens,

perquè exigeix disciplina, educació estètica, bon ull i dits segurs”

Las babas del diablo, Julio Cortázar

Mireu on fem la psicomotricitat!!!

Imatge: Aula de psicomotricitat.

“És a través de l’activitat motriu que l’infant interacciona amb el món. A la base de l’expressió i la comunicació de l’infant hi ha el cos. Un cos que necessita moure’s, construir, destruir, pujar, baixar, orientar-se, desorientar-se, riure, plorar, jugar, cansar-se, descansar…; i compaginar les emocions amb les accions per posar-hi nom i saber utilitzar-les de manera adequada quan l’ocasió ho vulgui.” (Anton, 1987)