Primer hem de ser conscients de nosaltres.

És difícil que tots estiguem centra’ts amb nosaltres. Molt sovint estem pendents constantment dels altres i del de fora. És difícil trobar algun nen/a o adult/a que estigui centrat en ella/ell mateix/a.

la consciència és el principi. d’aquí en pot sortir la volició (presa de decisions) i el pla d’acció.

La consciència ens evita moltíssim problemes relacionals: comparació, enveja, distracció, desconnexió de les nostres necessitats… i fa que poguem ser conscients del nostra cosa. La nosatra “casa”.