Ara us explicaré la història d’en Perot Conill. Heu de saber que ell va ser l’inventor d’aquests conills de xocolata amb que els pastissers guarneixen les mones de Pasqua.

En Perot té una germana: la Tendra. Cada matí, els dos es posen d’acord per dir a la seva mare: No volem anar a l’escola!Però com que la mare Conilla vol que els seus fills aprenguin molt, els fa anar tant si volen com si no. Els prepara el berenar, els renta les orelles, els pentina la cua i els bigotis i… cap a l’escola falta gent!

El Pare Conill és un gran artista, la se va feina consisteix en pintar ous de Pasqua. Els pot pintar del color que més us agradi: blaus, rosats, rosats amb ratlles blaves… Si ho voleu, també hi dibuixa flors, franges virolades o bé estrelletes que facin pampallugues. Com que el Pare Conill es passa el dia pintant ous i la Mare Conilla fa les feines de casa, els conillets s’ocupen d’anar a comprar els ous pels corrals del veïnat, juguen amb els amics, corren pel camp i s’hi fan uns bons tips de pastanagues. Però a en Perot li agradava molt jugar i pensava poc en la feina, mentre la seva germana Tendra sempre tornava amb les cistelles plenes d’ous.

Un dia, en Perot Conill havia comprat a bon preu una dotzena d’ous que enamoraven. Es va parar pel camí de tornada per prendre una mica de sol. Va deixar el cistell sobre una pedra i… va passar el que havia de passar. El cistell va caure i els ous es van esclafar. Com que resulta que la seva germana se l’estimava molt, li va donar uns quants ous perquè es pogués presentar a casa amb alguna cosa al cistell. I el conill li va donar un petó d’agraïment.

Aquesta nit, la mare Conilla va decidir que l’endemà faria xocolata desfeta per esmorzar. Ja sabeu que els conills la xocolata els agrada tant com les pastanagues.De manera que es va despertar més aviat i va fer un bon perol de xocolata desfeta.

•  Quina bona olor! -somiava en Perot. I l’olor de xocolata desfeta que venia de la cuina el va despertar.

Es va llevar del llit i va anar cap a la cuina. S’enfilà al tamboret per tastar la xocolata, el tamboret es va tombar… i tota la xocolata per sobre! L’enrenou va despertar tota la família, que va fer cap a la cuina en un tres i no rés. Al veure a Perot, la Mare Conilla per poc no perd el sentit. Però el Pare Conill va dir: tinc una idea… Una gran idea! Perot no et belluguis per res del món! Va anar a buscar les eines i un tros de fusta i va començar a tallar-hi un magnífic conill. En Perot, ple de xocolata, li feia de model.

Mentre la mare desfeia més xocolata, el Pare va fer un motlle de l’estàtua de fusta. I en acabar, en Perot es va anar a rentar per treure’s la xocolata de sobre. Quina emoció van sentir tots en contemplar una estàtua de xocolata amb la forma d’en Perot!.

Des d’aquell dia que no han parat de fer conills de xocolata per vendre a les pastisseries. La gent s’hi ha anat acostumant, i ara a les mones de Pasqua, a més a més dels ous, sempre hi ha qui hi posa un conill de xocolata. I sabeu qui és l’encarregat de repartir els conills de xocolata per les pastisseries de tot el món?

En Perot amb el seu carretó!!

Després del conte hem pintat el conillet i els més grans han aprofitat per fer un dictat.