Continuo seguint el bloc perquè és la única via que me permet veure l’evolució dels xiquets que vaig tenir a pràctiques i afirmo que les activitats que feu continuen sent molt motivadores. M’agradaria que tornés a ser l’any passat i reviure l’experiència de pràctiques aquí al Riumar, perquè van ser molt boniques i emocionants… m’han marcat molt i m’enrecordo molt de tothom i dels gestos més quotidians de l’escola… Us trobo molt a faltar perquè en realitat l’escola era la meua motivació. Ara que he acabat Magisteri sento un gran buit perquè malauradament no estic exercint aquest ofici i sé que tardaré a fer-ho… i aquest buit l’ompli només els nens, la rutina de l’escola i la meravellosa tasca de ser mestra.
Una abraçada Noèlia i molts besets a la classe de… WIFI!
Eli, ens alegrem molt que guardes aquest bonic record del teu pas per la nostra escola. La veritat és que per la teua banda també vas aportar molt, i és d’agrair la il·lusió i l’interès amb que preparaves les activitats amb els xiquets i xiquetes. No et desanimis per si tardes o no en trobar feina, lo més important és que la carrera ja la tens, la il·lusió per treballar també, i més tard o d’hora, tindràs l’oportunitat de treballar de mestra, i tan de bo ho pogues fer a la nostra escola.
Una abraçada de part nostra.
M. Carme i Francesc
nmorale4Post author
Eli natros també et trobem faltar, espero que tornes aviat a fer un visita de les teues.
Adéu!!
Continuo seguint el bloc perquè és la única via que me permet veure l’evolució dels xiquets que vaig tenir a pràctiques i afirmo que les activitats que feu continuen sent molt motivadores. M’agradaria que tornés a ser l’any passat i reviure l’experiència de pràctiques aquí al Riumar, perquè van ser molt boniques i emocionants… m’han marcat molt i m’enrecordo molt de tothom i dels gestos més quotidians de l’escola… Us trobo molt a faltar perquè en realitat l’escola era la meua motivació. Ara que he acabat Magisteri sento un gran buit perquè malauradament no estic exercint aquest ofici i sé que tardaré a fer-ho… i aquest buit l’ompli només els nens, la rutina de l’escola i la meravellosa tasca de ser mestra.
Una abraçada Noèlia i molts besets a la classe de… WIFI!
Eli, ens alegrem molt que guardes aquest bonic record del teu pas per la nostra escola. La veritat és que per la teua banda també vas aportar molt, i és d’agrair la il·lusió i l’interès amb que preparaves les activitats amb els xiquets i xiquetes. No et desanimis per si tardes o no en trobar feina, lo més important és que la carrera ja la tens, la il·lusió per treballar també, i més tard o d’hora, tindràs l’oportunitat de treballar de mestra, i tan de bo ho pogues fer a la nostra escola.
Una abraçada de part nostra.
M. Carme i Francesc
Eli natros també et trobem faltar, espero que tornes aviat a fer un visita de les teues.
Adéu!!