Mayo i els teòrics de les relacions humanes van introduir el concepte de “home social”, motivat pel desig d’establir relacions amb els altres. Alguns estudiosos de la conducta, entre ells Argyris, Maslow i McGregor, van sostenir que el concepte de “home que s’autorrealiza” explicava de manera més exacta la motivació de l’home.

Segons Abraham Maslow, les necessitats que estem motivats a satisfer cauen dintre d’una jerarquia. En la part inferior d’aquesta es troben les necessitats físiques i de seguretat. En la part superior es troben les necessitats de l’ego (la necessitat de respecte, per exemple) i les de autorrealización (entre les quals es conta la necessitat de significat i creixement personal).

En general, les necessitats de nivell inferior han de ser satisfetes abans que s’examinin les de nivell superior. Ja que moltes d’elles han estat satisfetes en el món modern, gairebé tots estem motivats, almenys en part, per les de l’ego i les de autorrealización. El gerent que coneix aquestes necessitats està en condicions d’utilitzar diferents formes de motivar als seus subalterns.

Alguns psicòlegs van pensar anys després que també aquest model és inadequat per a explicar degudament el que motiva al treballador. Afirmen que no tots passen en forma predictible d’un nivell a un altre en la jerarquia de necessitats. Per a alguns, el treball no és més que un mitjà de satisfer les seves necessitats d’ordre inferior. A uns altres tan sols els satisfà veure cobertes les seves necessitats d’ordre superior i fins i tot de vegades opten per treballs que amenacen la seva seguretat amb la condició de arribar a metes exclusives. Per a aquests científics de la conducta, el model més realista de la motivació humana és “l’home complex”.

El bon gerent sap que no hi ha dues persones exactament iguals i adapta els seus intents d’influir en la gent atenent a les seves necessitats individuals.

Els treballs de Mayo van aportar els següents resultats: 

• Van destruir la teoria clàssica de la motivació exclusivament econòmica, tal com exposés Taylor. És a dir, que Mayo pensava que els incentius econòmics eren secundaris i prioritzava el reconeixement de l’esforç. • Posen de manifest que l’home està motivat per un complex de factors dels quals un és l’econòmic però no l’únic: la resta dels elements que incideixen, assumeixen formes molt diverses de presentació. • La participació permet distendre el conflicte i motivar la conducta en sentit cooperatiu. Això vol dir que la participació dels obrers elimina els conflictes i motiva a altres obrers en sentit positiu. • El mateix succeïx amb la supervisió flexible, en lloc dels clàssics motlles de capatassos durs. És a dir que els obrers van a treballar millor si els capatassos són flexibles i no els pressionen tant. • El focus d’atenció no és l’individu, sinó el grup. Això vol dir que en comptes de concentrar-se en cada treballador s’anaven a concentrar en el grup. • Cada grup elabora normes de conducta i un corresponent codi de sancions. • El grup està dirigit per un líder. 

Divisió de Treball: Com més s’especialitzin les persones, amb major eficiència desenvoluparan el seu ofici. Aquest principi es veu molt clar en la moderna línia de muntatge.  

Autoritat: Els gerents han de donar ordres perquè es facin les coses. Si bé l’autoritat formal els dóna el dret de manar, els gerents no sempre obtindran obediència, tret que tinguin també autoritat personal (Lideratge).  

Disciplina: Els membres d’una organització han de respectar les regles i convenis que governen l’empresa. Això serà el resultat d’un bon lideratge en tots els nivells, d’acords equitatius (tals disposicions per a recompensar el rendiment superior) i sancions per a les infraccions, aplicades amb justícia.  

Unitat de Direcció: Les operacions que tenen un mateix objectiu han de ser dirigides per un sol gerent que usi un sol pla.  

Unitat de Comandament: Cada empleat ha de rebre instruccions sobre una operació particular solament d’una persona.  

Subordinació d’interès individual al bé comú: En qualsevol empresa l’interès dels empleats no ha de tenir prelació sobre els interessos de l’organització com un tot.  

Continue reading →

Sistema d’organització del treball, basat en les idees de F.W.Taylor, precursor de la dita organització científica del treball, que consisteix fonamentalment en l’estudi detallat dels processos de treball, que són descomposts en diverses tasques, el temps d’execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l’establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.

Continue reading →

Exemple de Taylorisme

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/wBIov_CSqyI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Un dels principals inconvenients amb els quals es troba una Empresa a l’hora d’abordar un projecte és que “El cap corre mes que els peus”, és a dir els responsables de mes nivell estableixen canvis culturals i objectius sense contar amb la participació de la resta de l’organització. I el que és mes greu, sense la impartición de plans de formació i plans de sensibilització que assegurin que la comunicació flueïxi tant de forma descendent, ascendent com horitzontal i sense processos, ni procediments que assegurin que els nous conceptes i els nous rols s’han assimilat fins a uns nivells raonables. Quantes vegades ens veiem empesos per “Modes” i “Projectes” que al poc temps de finalitzar aquests o en anar-se de l’Empresa els promotors dels mateixos solament queden “peles buides” que acaben per morir-se d’inanició al no existir suports i processos que garanteixin la seva continuació en el temps.

És necessari i imprescindible que totes les persones participin del projecte empresarial rebent tota la formació necessària que asseguri la seva participació en el mateix.

Continue reading →

Empresari individual: Persona física que realitza en nom propi i per mitjà d’una empresa una activitat comercial, industrial o professional.  

Característiques: 

– No té una regulació legal específica i està sotmès en la seva activitat empresarial a les disposicions generals del Codi de Comerç en matèria mercantil i al disposat en el Codi Civil en matèria de drets i obligacions. 

– Control total de l’empresa per part del propietari, que dirigeix la seva gestió.

– La personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titular (empresari), qui respon personalment de totes les obligacions que contregui l’empresa.

– No existeix diferenciació entre el patrimoni mercantil i el seu patrimoni civil.

– No precisa procés previ de constitució. Els tràmits s’inicien al començament de l’activitat empresarial. 

– L’aportació de capital a l’empresa, tant en la seva qualitat com en la seva quantitat, no té més límit que la voluntat de l’empresari.  

  Continue reading →

Aquí tens la definició i alguns exemples que et poden ajudar a entendre aquest concepte.

¿Qué es la cadena de valor?

Que ja has mirat si surts en aquesta llista?

Llista de Forbes

DIRECTES: Graven la capacitat econòmica del subjecte passiu.

                        IRPF (Impost sobre la renda de les persones físiques)

                        IS (Impost de societats)

                        IP (Impost sobre el patrimoni)

                        ISD (Impost sobre successions i donacions)

INDIRECTES: Graven la despesa o consum del subjecte passiu.

                        IVA (Impost sobre el valor afegit)

                  ITP i AJD (Impost sobre transmissions patrimonials

                                                  i actes jurídics documentats)