En el passat, les negociacions solien estar envoltades d’un clima hostil; en l’actualitat, no obstant això, l’actitud entre els empresaris ha canviat cap a la cordialitat i el respecte, com a conseqüència de la crisi econòmica.

Ara que els recursos financers escassegen, la clau en el món actual dels negocis radica a ser cortès i llimar les asprors. Els empresaris, avui dia, es presenten d’una forma més oberta i amigable i es prenen el seu temps fins i tot per a explicar-los les estratègies a les persones, ja que no se sap si en un futur necessitaran d’altres per a combatre la recessió, aconseguir treball en altres companyies o emprendre nous negocis.

Aquest nou to reflecteix un cop contra l’equilibri del poder entre les empreses. És per això que, durant aquesta crisi, moltes companyies han adoptat com estratègia una actitud amable, doncs és incert determinar qui acabarà tenint el poder. Molts consideren que aquest esperit de cordialitat guarda, a la vegada, un sentit de preocupació mutu que comparteixen tots els empresaris per estar enfrontant els mateixos problemes actuals: la recessió econòmica.

No obstant això, el fet que els empresaris de diferents companyies siguin cordials entre si, això no significa que es respiri el mateix clima dintre de les companyies, on el nivell d’estrès augmenta diàriament per la contínua ona d’acomiadaments. D’allí que, d’enfortir-se l’economia novament, aquesta amabilitat s’esfumarà amb certesa.

Massa sovint la paraula “màrqueting” desperta associacions mentals negatives per al gran públic.  Sembla com si s’identifiqués el màrqueting amb un muntatge que utilitza instruments comunicatius per manipular i en certa manera enganyar i fer veure com a real allò que no ho és.

Manipular?   No!!!Convèncer i seduir?  Sí!!!

Manipular fóra aconseguir que els altres facin el que jo vull.  Convèncer és aconseguir que vulguin fer el que jo vull, però perquè ho desitgen.En certa manera, és com l’amor, que no es pot sustentar en l’engany, però que requereix seducció i convenciment que cal mantenir amb el pas del temps.

També el màrqueting s’ha vist afectat per la seva associació amb el concepte de vendes i especialment per la prevenció que el públic té davant d’aquesta paraula, molt sovint identificada amb pràctiques de venda agressiva i manipuladora en el sentit del terme que hem donat més amunt.

I parodiant aquell vers de Béquer podríem dir:

Què és màrqueting? Dius mentres em mires de fit a fit amb la teva blava mirada…Màrqueting ets tu…Client!!! 

http://www.lacoctelera.com/myfiles/lgascon/Que-es-Mqtg.ppt

“Avui millor que ahir, demà millor que avui!”

Toyota s’ha convertit aquest any en la companyia de fabricació de vehicles més important, superant a General Motors que havia regnat des dels anys trenta. Abans va ser Ford el líder mundial. Avui, la capitalització de mercat de Toyota supera en cinc vegades la de Ford i General Motors combinada. Toyota ha d’haver estat fent alguna cosa bé aquests últims 20 anys ja que s’ha convertit en el fabricant més productiu del món. La companyia domina el nou mercat d’híbrids. L’exemple de Toyota ofereix doncs excel·lents intuïcions i una guia per a millorar la productivitat personal. Els dos pilars principals de l’estratègia de Toyota es reduïxen a:

1) respecte a les persones i

2) millora contínua; constants i incessants millores en totes les àrees.  

Toyota va arribar una innovació radical sobre les empreses d’automòbils americanes en la forma que la companyia veia a la seva gent. General Motors i Ford veien als obrers com components reemplazables de cost variable – el treball com un bé de mercat. Toyota veia als seus treballadors com el primer lloc on cal mirar quan volien millorar la productivitat i qualitat.  

Toyota va innovar a més al desafiar l’estratègia d’obsolescència planejada. La companyia va començar a produir cotxes amb menys defectes, més duradors i que mantindrien més temps el seu valor. Les companyies americanes van acabar havent de respondre amb la mateixa moneda, fabricant cotxes de major durada i qualitat amb garanties més extenses.  

Això no és tot el que Toyota ha fet en matèria de processos i innovacions. Els mètodes de comptabilitat americans valoraven l’inventari en els mateixos termes que el compte de caixa, sense crear incentiu algun per a reduir-lo. Toyota va anar el pioner en “lean manufacturing” (fabricació magra) basada en gran part a crear valor als ulls del client i a tenir productes “llençats des de fora” o basats en la demanda que respondria als desitjos del client en vegada que “empesos” o basats en el subministrament.  

La fabricació magra també inclou identificar i minimitzar els residus i sobrants (inclòs l’excés d’inventari), capacitant als empleats i buscant la perfecció dels processos. Aquest és un canvi evolucionario en la fabricació dels automòbils que està escombrant tots els altres sectors industrials moderns de l’economia global.

Pràcticament tota la història és una gran lliçó d’organització empresarial. Al llarg de la trama s’expliquen, entre molts altres, els següents conceptes:

– Treball en equip: La cuina d’un restaurant és un treball en equip, cadascun té el seu rol. Tan important és el que pela la verdura com el qual fa les salses o el pa. El treball de tots és el que al final duu a l’èxit o al desastre.

– Senzillesa: El menjar més senzill es pot convertir en l’estrella del restaurant. Amb creativitat i dots naturals, els ingredients més senzills es poden convertir en el plat més exquisit.

– Preocupació constant – per innovar, la competència i el client- : és necessari desenvolupar plats nous, quan els comensals estan habituats als restaurants, si es vol conservar-los, hem de preparar plats nous. Si no hi ha novetat s’aniran a altra part. Cada vegada hi ha més restaurants per conèixer.  

Especialment, hi ha una escena entri Linguini (aprenenta) i Colette (cuinera) que, en particular, mereix la pena per tota la substància que es pot extreure. Aquí, Colette exerceix de mestre o sensei per a mostrar-nos la importància de la formació. Per a qualsevol treball necessitem formació específica per al lloc de treball que es va a desenvolupar. Necessitem d’algú més experimentat, que ens ensenyi com fer les coses i introduir-nos i presentar-nos als membres de l’equip. A més, podem extreure aquestes lectures:

– Just a temps (JIT): cal lliurar cada comanda en el moment just, ni abans ni després i amb la qualitat perfecta. AL client no li agrada esperar més del necessari ni tampoc menjar-se la sopa fria.

– Avançar la producció és un balafiament: es desperdicia energia i temps; quan les comandes s’acumulen cada segon compte. Però no per això devem tenir el menjar preparat, es perdrà qualitat.

– Assegurar la qualitat entrant del proveïdor: en la selecció del producte està la clau, el pròxim millor producte és aquell que el xef selecciona personalment a través de relacions a llarg termini amb els agricultors i amb els seus proveïdors de confiança.

– Ordre i neteja: tant del lloc de treball com d’un mateix. Els plats bruts endarrereixen i les comandas s’amuntonen. UN DESASTRE. A més devem mantenir una bona postura de treball per a evitar accidents i en bon estat el nostre uniforme de treball.

– Complir l’estàndard: segueix la recepta sempre, el nostre treball és seguir la recepta; sempre.

– Temps early (E): Temps mínim que es necessita per arribar a una situació determinada.

– Temps last (L): Temps màxim que es necessita per arribar a una situació determinada.

– Temps total d’execució del projecte (T): Temps mínim per arribar a l’última situació (quan ja s’han fet totes les activitats del projecte). En l’última situació coincideixen el temps early, el temps last i el temps total.

– Camí crític: Camí més llarg entre la situació inicial i la situació final. La seva durada coincideix amb la durada mínima d’execució del projecte. El camí crític és el “coll d’ampolla”: si s’aconsegueix reduir el temps per executar les activitats que en formen part, es redueix la durada total del projecte.

Elaboreu un diagrama PRET per a les tasques domèstiques: