Els treballs de Mayo van aportar els següents resultats: 

• Van destruir la teoria clàssica de la motivació exclusivament econòmica, tal com exposés Taylor. És a dir, que Mayo pensava que els incentius econòmics eren secundaris i prioritzava el reconeixement de l’esforç. • Posen de manifest que l’home està motivat per un complex de factors dels quals un és l’econòmic però no l’únic: la resta dels elements que incideixen, assumeixen formes molt diverses de presentació. • La participació permet distendre el conflicte i motivar la conducta en sentit cooperatiu. Això vol dir que la participació dels obrers elimina els conflictes i motiva a altres obrers en sentit positiu. • El mateix succeïx amb la supervisió flexible, en lloc dels clàssics motlles de capatassos durs. És a dir que els obrers van a treballar millor si els capatassos són flexibles i no els pressionen tant. • El focus d’atenció no és l’individu, sinó el grup. Això vol dir que en comptes de concentrar-se en cada treballador s’anaven a concentrar en el grup. • Cada grup elabora normes de conducta i un corresponent codi de sancions. • El grup està dirigit per un líder.