LA LLEUGERESA DE SER NOVAMENT UN PRINCIPIANT
http://paper.avui.cat/article/dialeg/75545/la/vida/segons/jobs.html
La vida segons Jobs (2)
Steve Jobs, l’emprenedor empresari i ideòleg de l’era digital, creador i alma mater d’Apple, va explicar als alumnes llicenciats de Stanford, en el discurs de graduació, tres històries que parlen de la seva filosofia davant la vida. A la primera d’aquestes històries, que es va publicar diumenge passat, Job explicava com era d’important “lligar caps”, “connectar els punts” a la vida. Posava com a exemple la seva pròpia experiència quan va decidir de deixar la universitat perquè els seus pares feien un gran esforç per pagar-la i ell no l’aprofitava prou. Aleshores va assistir només a les classes de la facultat que realment li interessaven. Una d’aquestes classes era la de tipografia i, gràcies a això, quan va idear l’ordinador Apple, va fer-ho amb una gran riquesa de tipografies, amb l’estil i el cos de lletres precioses. Jobs mai no s’hauria imaginat que aquelles classes tindrien tanta importància en la seva vida. “Com que Microsoft sempre copia el que fa Apple”, va dir Jobs, les lletres, les tipografies dels ordinadors són avui potents, sòlides i belles. Aquelles classes substitutives, doncs, van resultar ser definitives. El temps va acabar connectant els punts, lligant caps.
LA SEGONA HISTÒRIA DE JOBS TRACTA sobre “l’amor i la pèrdua”.
“VAIG TENIR SORT -VAIG SABER AVIAT en la meva vida què era allò que volia fer-. Woz i jo vam crear Apple al garatge dels meus pares quan jo tenia vint anys. Treballàvem molt, i en deu anys Apple va créixer, va passar de comptar només amb nosaltres dos a ser una companyia valorada en dos milions de dòlars i que comptava amb quatre mil empleats. Feia just un any que havíem llançat la nostra millor creació – el Macintosh-, i feia poc que havia fet trenta anys, quan em van despatxar. ¿Com et poden fer fora de l’empresa que has creat tu mateix? Doncs bé, mentre Apple creixia, vam contractar algú que jo creia molt capacitat per portar la companyia amb mi i, durant el primer any, més o menys, les coses van anar bé. Però més tard, la nostra perspectiva de futur va començar a ser diferent i, finalment, ens vam apartar completament. Quan va passar això, la junta directiva d’Apple es va posar de part seva, així que amb trenta anys, jo era fora, i de forma molt notòria.
“EL QUE HAVIA ESTAT EL CENTRE DE LA MEVA VIDA adulta se n’havia anat, i per a mi va ser devastador. Realment no vaig saber què fer durant uns mesos. Sentia que havia fallat a l’anterior generació d’emprenedors, que havia deixat anar el testimoni en el moment en què me’l passaven. Vaig reunir-me amb David Packard [de HP] i Bob Noyce [d’Intel], i vaig intentar disculpar-me per haver-los fastiguejat d’aquella manera. Va ser un fracàs molt notori i fins i tot vaig pensar a fugir de la vall [Silicon Valley]. Alguna cosa, però, va començar a obrir-se pas en mi -encara estimava el que feia. El resultat dels esdeveniments a Apple no havia canviat això gens ni mica. Havia estat rebutjat, però encara estava enamorat. Així doncs, vaig decidir començar de nou.
“EN AQUELL MOMENT NO HO VAIG VEURE d’aquesta manera, però va resultar que el fet de fer-me fora d’Apple va ser el millor que em podia haver passat. Havia canviat el pes de l’èxit per la lleugeresa de ser novament un principiant, menys segur de les coses. Això em va alliberar i em va fer encetar un dels períodes més creatius de la meva vida. Durant els següents cinc anys vaig crear l’empresa anomenada NeXT, una altra que es deia Pixar i em vaig enamorar d’una dona admirable que es convertiria, més tard, en la meva esposa.
“PIXAR VA SER L’EMPRESA QUE VA ARRIBAR A CREAR el primer llargmetratge animat per ordinador: Toy Story, i a hores d’ara és l’estudi d’animació de més èxit del món. En un notable gir dels esdeveniments, Apple va comprar NeXT i jo vaig tornar a Apple, i la tecnologia que vam desenvolupar a NeXT és el cor de l’actual renaixement d’Apple. I Laurence i jo tenim una meravellosa família.
“ESTIC BASTANT SEGUR QUE RES D’AIXÒ no hauria passat si no m’haguessin acomiadat d’Apple. Crec que va ser una medecina horrible, però suposo que el pacient la necessitava. A vegades, la vida et dóna un cop al cap amb un totxo. No perdeu la fe. Estic convençut que l’única cosa que va mantenir-me en marxa va ser el meu amor pel que feia. Heu de trobar allò que més us agrada, i això val tant per a la vostra feina com per a les persones a qui estimeu.
“LA FEINA OMPLIRÀ GRAN PART DE LA VOSTRA VIDA i l’única manera d’estar realment satisfet és fer el que considereu un treball genial. I l’única manera de tenir una feina genial és estimar el que feu. Si encara no l’heu trobat, continueu buscant. No us conformeu. Com tot allò que té a veure amb el cor, ho sabreu quan l’hàgiu trobat. I com en totes les relacions genials, les coses milloren i milloren amb els anys. Així que seguiu buscant fins que la trobeu. No us conformeu”.