Les idees de l’última sessió, però no les últimes idees.

Reflexionant amb el grup, de les tres idees més importants de la darrera sessió, vull destacar el concepte del fet que el DUA és un procés iteratiu. Això significa que es repeteix constantment. No té un final definitiu perquè sempre hi ha oportunitats per a la millora i l’adaptació. Aquesta iteració es basa en l’avaluació constant de les necessitats dels estudiants i l’ajustament de les estratègies d’ensenyament.

D’altra banda, la visió dels altres és una part crucial d’aquest procés. Les comunitats de pràctica són essencials per a la millora contínua, aprofitar l’empenta dels grups de persones que comparteixen la preocupació per la inclusió, reflexionant sobre què fan i aprenent com fer-ho millor. Aquestes comunitats permeten als educadors compartir idees, estratègies i experiències, i aprendre els uns dels altres.

La tercera idea que m’emporto és el procés de “Brillar, Créixer i Compartir”, una manera efectiva d’implementar el DUA. En aquest procés identifiquem el que fem bé (brillar), per buscar maneres de millorar (créixer) i, finalment, explicar el que hem après (compartir).

Activitat sorpresa

Durant la sessió, vam tenir l’oportunitat de compartir l’anàlisi de la nostra situació d’aprenentatge amb una altra parella d’un altre grup. Aquesta experiència va ser un gran cop d’efecte.

La sorpresa va venir de la riquesa i la diversitat de les perspectives que es van compartir. Vaig descobrir que, tot i que tots estàvem treballant amb els mateixos principis del DUA, cada parella havia interpretat i aplicat aquests principis de maneres diferents. Aquesta diversitat d’enfocaments enriqueix i em dona noves idees sobre com podria millorar la meva pràctica.

Tenir una comprensió clara de la teoria del DUA no ens fa necessàriament experts. La teoria és important, però la veritable expertesa ve de la pràctica, de l’experimentació, de l’error i l’aprenentatge, i de la disposició a adaptar-se i a canviar. El DUA és un procés iteratiu i sempre hi ha espai per a la millora i l’aprenentatge. Així que, tot i que podem tenir una sòlida comprensió teòrica del DUA, sempre estem en el procés d’aprendre i de millorar com a educadors.

Anem cap al 3.0

Sembla que arribarà la pauta DUA 3.0 ben aviat, així que haurem de comprendre a fons cada principi, les seves directrius i els seus indicadors de referència del nou document.

Té sentit aquesta nova pauta, perquè el DUA és un procés continu que requereix una revisió i ajust constant. Hem d’avaluar regularment la nostra pràctica, identificar àrees de millora, implementar canvis i avaluar els resultats. Aquest cicle de feedback és crucial per a l’èxit del DUA.

Igualment, la formació en DUA és un procés continu on hem d’estar disposats a aprendre i a desenvolupar les nostres habilitats i coneixements a mesura que evoluciona la recerca i la pràctica en aquest camp.

Tot i que és important tenir una sòlida comprensió teòrica del DUA, la veritable expertesa ve de la pràctica, de l’experimentació, de l’error i l’aprenentatge, i de la disposició a adaptar-se i a canviar. Sempre estem en el procés d’aprendre i de millorar com a educadors. Això és el que realment ens fa experts en DUA.

Llavors, on estem?

Un punt de reflexió després de la sessió és la idea d’intentar ser una «taca d’oli» per als claustres que no estan rebent formació en DUA. Això significa que podríem aspirar a ser un agent de canvi, difonent els principis i pràctiques del DUA dins del nostre entorn professional.

Si ens trobem en un claustre on el DUA no és implementat o discutit, podem prendre la iniciativa per introduir aquestes idees. Podem compartir les nostres experiències, recursos i coneixements amb els nostres col·legues. A més, podem demostrar com el DUA pot ser beneficiós en la pràctica, mostrant exemples concrets de com ha millorat l’aprenentatge dels estudiants en les nostres aules.

No obstant això, és important recordar que aquest procés pot ser lent i requerir paciència. El canvi real i significatiu sol requerir temps. Però cada petit pas que fem cap a la inclusió i l’accessibilitat en l’educació és valuós. Així que, encara que al principi puguem sentir-nos com una petita «taca d’oli», amb el temps, aquesta taca pot expandir-se i tenir un impacte profund en la nostra comunitat educativa.

Tanquem una etapa

Acabant la sessió, vam parlar en el grup sobre el neguit de no tenir un expert, una mena de mentor, ja que el procés d’implementació del DUA pot ser un desafiament. Un mentor pot proporcionar orientació, suport i retroalimentació valuosa, i pot ajudar a navegar pels desafiaments que es presenten en el camí.

No obstant això, és important recordar que tots som aprenents en aquest viatge. Encara que un mentor pot ser útil, també podem aprendre molt de la nostra pròpia pràctica, així com de la col·laboració i el diàleg amb els nostres col·legues. A més, hi ha molts recursos disponibles que poden ajudar en aquest procés, incloent-hi literatura acadèmica, tallers de formació, seminaris en línia, i fòrums.

Finalment, m’agradaria tancar amb la idea que el camí cap a la inclusió i l’accessibilitat en l’educació és un viatge, no una destinació. Cada pas que fem en aquesta direcció, encara que sigui petit, és valuós. Així que, encara que puguis sentir desorientat, no et desanimis. Continua aprenent, experimentant, reflexionant i creixent. Crec que fem una feina important, i cada pas està fent una diferència.

No estem sols en aquest viatge. Estem en aquest viatge junts.

Quines idees ens han impactat?

En la quarta sessió ens hem centrat en el disseny de les activitats, de manera que estiguin alineades amb el marc DUA. En aquest sentit, hi ha tres idees clares:

1. Cal compartir els objectius amb l’alumnat: És fonamental que els alumnes coneguin quins són els objectius de l’activitat educativa. Això els permetrà comprendre millor el propòsit de l’activitat i què s’espera d’ells. Per això, és recomanable presentar els objectius de manera clara i accessible, utilitzant un llenguatge adequat a l’edat i nivell dels alumnes. A més, es pot considerar la possibilitat de discutir aquests objectius amb els alumnes per a assegurar que els entenen i estan d’acord amb ells.
2. Incloure els alumnes en l’avaluació: L’avaluació és una part crucial de qualsevol activitat educativa. No només serveix per a mesurar el progrés dels alumnes, sinó també per a proporcionar retroalimentació que pot ajudar a millorar el seu aprenentatge. Incloure els alumnes en el procés d’avaluació pot augmentar la seva motivació i compromís amb l’activitat. Això pot implicar que els alumnes s’autoavaluïn, que participin en l’avaluació dels seus companys o que contribueixin a definir els criteris d’avaluació.
3. Alinear la pràctica educativa al marc DUA mitjançant les 6 propostes: El marc DUA (Disseny Universal per a l’Aprenentatge) és una aproximació a l’ensenyament que busca proporcionar a tots els alumnes, igualtat d’oportunitats per a aprendre. Això es pot aconseguir utilitzant les sis propostes presentades a la sessió que ens permeten seguir una estructura en les nostres activitats.

Què ens ha sorprès a la sessió?

A vegades, els alumnes tenen un profund coneixement i comprensió d’un tema, però tenen dificultats per expressar-ho. Això pot ser degut a una varietat de factors, com ara la falta de confiança, la por de parlar en públic, o les dificultats amb l’expressió escrita o oral. Aquesta situació ens recorda la importància de proporcionar als alumnes diverses maneres d’expressar el que han après, usant el mitjà que li resulti més còmode.

D’altra banda, l’avaluació és una part essencial, però si no es fa de manera adequada, pot convertir-se en una barrera per a l’aprenentatge. Per exemple, si l’avaluació se centra només en els resultats i no en el procés d’aprenentatge, els alumnes poden sentir-se pressionats per obtenir bones notes en lloc de comprendre realment el material. A més, si l’avaluació no té en compte les diferències individuals dels alumnes, pot ser injusta per a aquells que aprenen de manera diferent. Aquesta situació ens mostra la necessitat d’implementar avaluacions justes i inclusives, que valorin tant el procés com els resultats, i que reconeguin la diversitat dels estils d’aprenentatge dels alumnes.

L’avaluació és una part crucial de l’educació, però el seu disseny pot ser un repte. Això pot implicar la creació d’activitats d’avaluació que tinguin en compte les diferències individuals dels alumnes, la utilització de diverses formes d’avaluació i la inclusió dels alumnes en el procés d’avaluació.

En què hem d’aprofundir?

Els objectius són la guia que dirigeix l’aprenentatge dels alumnes. Per això, és fonamental que siguin clars i comprensibles. No obstant això, la definició d’objectius pot ser un procés complex que requereix una reflexió profunda.

S’han de revisar regularment els objectius amb els criteris proporcionats a la sessió d’avui per a assegurar que siguin els més clars possibles. Això pot implicar la revisió del llenguatge utilitzat per a definir els objectius, la inclusió d’exemples concrets que ajudin a clarificar els objectius, i la discussió dels objectius amb els alumnes per a assegurar que els entenen.

Algunes reflexions

Com reflexió general, considero que hem de tenir clar, en primer lloc, que l’alumnat conegui els objectius i criteris d’avaluació de les activitats. Això no només els permet comprendre què s’espera d’ells, sinó també els ajuda a orientar el seu aprenentatge de manera més efectiva.

En segon lloc, és important promoure el procés iteratiu. L’aprenentatge no és un procés lineal, sinó que es basa en la repetició, la pràctica i la millora contínua. Per tant, els alumnes haurien d’estar motivats per a revisar i millorar el seu treball de manera constant. Això permet també que els alumnes siguin conscients del seu propi aprenentatge. Han de ser capaços de reflexionar sobre el que han après, identificar les seves àrees de fortalesa i debilitat, i establir objectius per a la seva millora futura. Aquesta consciència del mateix aprenentatge és una habilitat vital que pot ajudar-los a prendre el control del seu propi procés educatiu.

Comencem a treballar

Crec que la construcció de comunitats de pràctica pot ser una estratègia efectiva per a donar suport al disseny reflexiu entre docents. No obstant això, perquè aquesta estratègia sigui efectiva, és important crear espais de diàleg, promoure la col·laboració, fomentar la reflexió, i proporcionar suport i recursos als docents.

Aquestes comunitats de pràctica són grups de docents que es reuneixen regularment per a compartir experiències, discutir idees, i aprendre els uns dels altres. És important proporcionar espais on els docents puguin compartir les seves experiències, idees i reptes.

S’ha de tenir clar que la col·laboració és un element clau en les comunitats de pràctica. Es pot fomentar la col·laboració mitjançant la realització de projectes conjunts, la creació de grups de treball, o la implementació de programes de mentoria. D’altra banda, cal introduir la reflexió com una part essencial del disseny reflexiu i cal proporcionar suport i recursos als docents.

Les meves dificultats

Un dels reptes més grans és assegurar que tots els alumnes comprenguin i internalitzin els objectius de l’aprenentatge. Aquesta comprensió i internalització són clau perquè els alumnes puguin orientar el seu aprenentatge de manera efectiva i ser conscients del punt en què es troben en el seu procés d’aprenentatge.

Per a aconseguir això, és important adoptar una estratègia iterativa i progressiva. Això vol dir que, en lloc de presentar tots els objectius a l’inici de l’activitat educativa, es poden introduir de manera gradual a mesura que els alumnes avancen en el seu aprenentatge. Així, els alumnes tenen l’oportunitat de comprendre i internalitzar cada objectiu abans de passar al següent.

A més, és crucial proporcionar als alumnes oportunitats regulars per a la pràctica i la reflexió. La pràctica repetida ajuda a consolidar els coneixements i habilitats, mentre que la reflexió permet als alumnes ser conscients del seu aprenentatge i identificar les àrees en les quals necessiten millorar.

Finalment, és important recordar que cada alumne té el seu propi ritme i estil d’aprenentatge. Per tant, pot ser necessari adaptar els objectius i les estratègies d’aprenentatge per a satisfer les necessitats individuals de cada alumne.