Què m’emporto de la sessió?
Barreres digitals o d’accessibilitat són conceptes essencials per garantir que totes les persones, independentment de les seves capacitats, puguin accedir i utilitzar la tecnologia i els recursos digitals.
Les barreres digitals són obstacles que dificulten l’accés i l’ús de la tecnologia digital. Aquestes barreres poden ser físiques, com ara la manca d’accessibilitat en els dispositius (teclats, pantalles, etc.); sensorials, és a dir, la manca d’adaptació per a persones amb discapacitats visuals o auditives; i cognitives, per exemple, la complexitat dels llocs web o aplicacions.
Alguns exemples de barreres digitals són les lletres massa petites, els vídeos sense subtítols o els formularis poc accessibles, etc.
D’altra banda, la tecnologia d’assistència és un conjunt d’eines i dispositius dissenyats específicament per ajudar les persones amb discapacitats a superar les barreres digitals. Per exemple, lector de pantalla (llegeix el text de la pantalla per a persones amb discapacitats visuals), teclats adaptats (amb grans lletres o funcions especials per a persones amb dificultats motrius), subtítols (per a persones amb discapacitats auditives) o programari de reconeixement de veu (per a persones amb dificultats per escriure).
La segona idea que m’emporto en aquesta sessió és l’enriquiment del procés d’aprenentatge, entès com una estratègia pedagògica que busca millorar l’experiència d’aprenentatge dels estudiants mitjançant la personalització, la profunditat i la diversitat.
Els elements clau de l’enriquiment del procés d’aprenentatge utilitzant el marc DUA són els objectius, la metodologia, els materials i l’avaluació.
Pel que fa als objectius, es volen personalitzar per adaptar-se a les necessitats i interessos dels estudiants, per tal de fomentar la comprensió profunda i la transferència de coneixements i promoure la curiositat, la creativitat i la investigació.
La metodologia se centra a proporcionar una gamma diversa d’activitats d’aprenentatge, com ara lectures, debats, projectes o jocs, com a fer-ne ús de vídeos, imatges, simulacions i altres recursos per enriquir la comprensió. També es busca fomentar la interacció entre estudiants, la discussió i la resolució de problemes en grup, així com donar als estudiants l’oportunitat d’investigar temes d’interès i realitzar projectes creatius.
Un altre element són els materials, ja siguin textos (llibres de text, articles, llibres electrònics), recursos digitals (plataformes d’aprenentatge en línia, vídeos, pòdcasts), materials manipulatius (models, jocs, materials d’art) o recursos multimèdia (imatges, vídeos, animacions).
L’últim element que s’ha de revisar és l’avaluació, tant la formativa per avaluar el progrés durant el procés d’aprenentatge mitjançant retroalimentació, autoavaluació i avaluació entre iguals, com la sumativa per avaluar els resultats finals, com ara exàmens, projectes i presentacions. Això es fa amb flexibilitat a l’hora d’adaptar els mètodes d’avaluació per acomodar les diferents capacitats dels estudiants.
Per acabar, la incorporació del DUA a la legislació i el currículum a Catalunya és una de les idees a destacar en la sessió. Amb això s’ha volgut integrar el DUA en la formació inicial del professorat a través del currículum. A més a més, el currículum promou metodologies que fomenten la motivació i la interacció amb l’alumnat mitjançant les TIC i s’incorporen diverses formes d’avaluació per adaptar-se a la diversitat dels estudiants. És la recerca de garantir que tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge.
La Roda del DUA
Un tema que ha sorgit en la sessió i que segur que aprofundiré és la Roda DUA, que es tracta d’una eina conceptual que guia els docents en la creació d’entorns d’aprenentatge accessibles i inclusius.
En aquest sentit, vaig descobrir a Antonio A. Márquez que és un bloguer i formador amb una gran passió per la pedagogia inclusiva i la innovació educativa. El seu lloc web, Antonio A. Márquez, és un espai on comparteix reflexions, recursos i estratègies per millorar l’aprenentatge i fer-lo més accessible per a tots els estudiants. És un reconegut formador en DUA i ofereix recursos i orientació per aplicar aquest enfocament a l’aula. També disposa del lloc web Aula Desigual.
D’altra banda, va sorgir la Roda del DUA per a la intel·ligència artificial que és una eina fascinant que està irrompent amb força a l’escenari educatiu. Aquesta versió digital de la Roda del DUA inclou un centenar d’aplicacions i estratègies per beneficiar-nos de la versatilitat de la IA en el disseny didàctic, fent-ho més inclusiu. És una eina amb la qual suposo que començaré a treballar.
Possibles solucions
En l’actualitat, l’educació es troba en un moment d’innovació i canvi constant. La diversitat d’alumnes a les aules és cada vegada més gran, i com a docents, hem de garantir que tots els estudiants tinguin accés a materials d’aprenentatge adaptats a les seves necessitats individuals. És aquí on la intel·ligència artificial (IA) entra en joc.
Els docents han de ser creatius i flexibles per adaptar el material d’aula i garantir que tots els estudiants tinguin l’oportunitat d’aprendre i créixer de manera efectiva. Els estudiants poden tenir diferents nivells de coneixement i comprensió d’un tema, cada estudiant té un estil d’aprenentatge únic i hi ha estudiants amb necessitats especials. Sense oblidar que les aules són cada vegada més diverses en termes de cultura i llengua o que alguns estudiants poden tenir dificultats per mantenir l’atenció o l’interès en un tema concret.
A través de la IA, podem adaptar el material didàctic perquè sigui inclusiu i accessible per a tots els estudiants, creant així un entorn d’aprenentatge més ric i equitatiu.
A la Roda DUA+IA, he descobert Diffit que és una eina basada en IA dissenyada específicament per ajudar els docents a crear materials didàctics adaptats.
Permet la personalització, adaptant els textos a diferents nivells de lectura. Això permet als docents proporcionar materials que siguin més accessibles per als estudiants amb diferents habilitats de lectura. També proporciona vocabulari complementari i preguntes de comprensió.
A més a més, en lloc de crear manualment versions diferents d’un mateix material, Diffit ho fa de manera automàtica. Això estalvia temps als docents i permet centrar-se més en la planificació i l’ensenyament.
El disseny universal per l’aprenentatge és un marc que busca crear situacions d’aprenentatge flexibles, tenint en compte la variabilitat dels estudiants i minimitzant les barreres del context.
Quan els materials d’aprenentatge no són accessibles o no estan dissenyats per a totes les persones, es crea una barrera. Això pot incloure llibres de text amb llenguatge complex, recursos digitals que no siguin accessibles per a persones amb discapacitats visuals o materials que no tinguin en compte les diferents maneres d’aprendre. M’ha sorprès l’obligatorietat del text alternatiu en les imatges pels llocs web com Nodes.
