Vídeo sobre el dramaturg, pintor, escriptor i activista cultural Santiago Rusiñol.
Aquí tenim una imatge de la Barcelona de finals del segle XIX. La ciutat serà el marc de molts moments narratius de l’obra de Narcís Oller. L’autor ens en transmetrà l’activitat diürna dels mercats, dels carrers, de la Borsa… També reflectirà els escenaris nocturns. En una de les seves obres, La papallona, hi podem trobar descripcions magnífiques de la vida intensa de la ciutat.
EL ROMANTICISME
REALISME-NATURALISME
RENAIXENÇA
Vídeo en què es fa un repàs a la vida i l’obra d’un dels escriptors més destacats de la literatura de la segona meitat del s. XIX i començaments del XX.
Presentem un vídeo que ens parla sobre la vida i l’obra d’una de les figures més destacades de la literatura catalana del segle XIX, el poeta i dramaturg Àngel Guimerà.
El realisme va aparèixer a Europa cap a mitjan segle XIX com a rèplica del romanticisme i coincidint amb l’any característic de l’època pel coneixement científic basat en la raó. Trets romàntics com el subjectivisme, l’idealisme, la necessitat de fugir de la realitat i el retoricisme són ben lluny del propòsit que es plantejava el realisme, i que va significar un nou concepte de creació literària: la representació objectiva de la realitat contemporània, és a dir, la realitat que coneix l’autor i que, per tant, pot descriure amb exactitud.
Aquesta realitat descrita pel novel.lista corresponia a l’època de la revolució industrial i de la consolidació de la burgesia, bàsicament urbana; però també tenia relació amb el moment en què va irrompre una nova classe social, l’obrera, que limità l’hegemonia d’aquesta ideologia burgesa.
És el drama més representat i traduït de la dramatúrgia catalana.
Manelic, el protagonista, ha esdevingut un prototip, i encarna l’home simple i pur, el pastor de la terra alta. Casat amb Marta, es rebel·la contra el poder de Sebastià, terratinent, i acaba per matar-lo i retornar a la muntanya amb la seva dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles. Marta és un personatge típicament guimeranià, un ésser desarrelat i desvalgut, que adquireix consciència de la seva personalitat així que posseeix una cosa seva: Manelic. Escrita en prosa, l’obra no tingué la confiança del seu autor, i per aquest motiu fou estrenada en traducció castellana, a Madrid, per la companyia Guerrero-Mendoza, el novembre del 1896. L’estrena en català tingué lloc a Tortosa el 8 de febrer de 1897 per la companyia de Teodor Bonaplata, si bé fou Enric Borràs el qui difongué el drama. Ha estat traduïda als principals idiomes, se n’han fet versions operístiques i ha estat portada repetidament a la pantalla a diversos països.
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924). Dramaturg i poeta. És l’únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea. Comença la carrera literària amb la poesia; és proclamat Mestre en Gai Saber (1877) i presideix els Jocs Florals de Barcelona (1889). La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l’obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l’autor. S’inaugura, doncs, l’etapa de plenitud de Guimerà, que s’estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània. El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. Va ser membre numerari (1911) de l’Institut d’Estudis Catalans.
Assats (prou, bastant)
Coltell (ganivet)
De continent (immediatament, tot seguit)
Domàs ( teixit de seda o cotó)
Sus ( damunt, amunt; dret, dempeus)
Tro ( fins, fins a )
Vijares ( semblant, evident)
Metre ( posar)
Parada ( hostal al llarg dels camins)
OCI I CULTURA