setembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « febr. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 OCI I CULTURA
- La Fira del Cistell converteix Salt en la capital de la cistelleria
- Alejandro Sanz actuarà a l’RCDE Stadium el juny que ve
- Alta política, alta costura
- Colin Farrell exerceix de ludòpata en caiguda lliure a Maldita suerte’
- Josep Maria Pou: "El públic mai sabrà quina serà la meva última funció, només ho sabré jo"
- Viatge a l’interior de l’armari
Blogroll
ENLLAÇOS LITERATURA
ENLLAÇOS LLENGUA
ENLLAÇOS TUTORIA
LLENGUA I LIT.CATALANES
- ARQUITECTURA I ESCULTURA
- ART ACTUAL
- CINEMA
- DEURES
- FRAGMENTS NARRATIUS
- General
- LA LITERATURA DE LA RENAIXENÇA
- LECTURES ALUMNES
- LITERATURA EDAT MITJANA
- LITERATURA S.XVI-XIX
- LITERATURA S.XX
- LLENGUA
- LLENGUATGE
- MAPES CONCEPTUALS
- medieval
- MODERNISME
- MÚSICA CONTEMPORÀNIA
- NOUCENTISME
- PAPERS DISPERSOS
- PINTURA MODERNA
- POWER POINTS
- SELECCIÓ POÈTICA
- TEXTOS LITERARIS DELS ALUMNES
-
Articles recents
Arxius
- febrer 2018
- març 2017
- abril 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- desembre 2015
- novembre 2015
- octubre 2015
- setembre 2015
- agost 2015
- setembre 2014
- maig 2014
- gener 2014
- octubre 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- juliol 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
-
NARCÍS OLLER I LA CIUTAT EMERGENT.
Aquí tenim una imatge de la Barcelona de finals del segle XIX. La ciutat serà el marc de molts moments narratius de l’obra de Narcís Oller. L’autor ens en transmetrà l’activitat diürna dels mercats, dels carrers, de la Borsa… També reflectirà els escenaris nocturns. En una de les seves obres, La papallona, hi podem trobar descripcions magnífiques de la vida intensa de la ciutat.
TRETS BÀSICS DE LA LITERATURA DEL SEGLE XIX
EL ROMANTICISME
- Neix en un ambient de desconcert i d’inseguretat, fruit dels efectes de la Revolució Francesa i de la caiguda de l’Antic Règim.
- Protagonisme de la burgesia: individualisme.
- Reivindicació del sentiment i la introspecció.
- Defensa de l’esperit individual i de la col.lectivitat nacional (fixada en les creacions tradicionals del poble).
- Creació literària d’alt nivell, to i la tendència a la retòrica i a la desmesura.
REALISME-NATURALISME
- Sintonia amb la Revolució Industrial i amb el desenvolupament científic i tecnològic.
- Literatura a la recerca de la veritat, dels fets (tendència positivista).
- Protagonisme literari de la burgesia i del proletariat obrer.
RENAIXENÇA
- Moviment de recuperació de la identitat catalana. Interès per la llengua, la literatura, la memòria del passat medieval.
- Mite de l’edat mitjana catalana com a època daurada.
- Reivindicació i continuïtat de la literatura popular.
- Influència dinamitzadora del Romanticisme.
- Mitjans de difusió: premsa, indústria del llibre, jocs florals.
NARCÍS OLLER: “EL CREADOR DE LA NOVEL.LA MODERNA”
Vídeo en què es fa un repàs a la vida i l’obra d’un dels escriptors més destacats de la literatura de la segona meitat del s. XIX i començaments del XX.
ÀNGEL GUIMERÀ
Presentem un vídeo que ens parla sobre la vida i l’obra d’una de les figures més destacades de la literatura catalana del segle XIX, el poeta i dramaturg Àngel Guimerà.
LA LITERATURA REALISTA (S.XIX)
El realisme va aparèixer a Europa cap a mitjan segle XIX com a rèplica del romanticisme i coincidint amb l’any característic de l’època pel coneixement científic basat en la raó. Trets romàntics com el subjectivisme, l’idealisme, la necessitat de fugir de la realitat i el retoricisme són ben lluny del propòsit que es plantejava el realisme, i que va significar un nou concepte de creació literària: la representació objectiva de la realitat contemporània, és a dir, la realitat que coneix l’autor i que, per tant, pot descriure amb exactitud.
Aquesta realitat descrita pel novel.lista corresponia a l’època de la revolució industrial i de la consolidació de la burgesia, bàsicament urbana; però també tenia relació amb el moment en què va irrompre una nova classe social, l’obrera, que limità l’hegemonia d’aquesta ideologia burgesa.
ÀNGEL GUIMERÀ: “TERRA BAIXA”
És el drama més representat i traduït de la dramatúrgia catalana.
Manelic, el protagonista, ha esdevingut un prototip, i encarna l’home simple i pur, el pastor de la terra alta. Casat amb Marta, es rebel·la contra el poder de Sebastià, terratinent, i acaba per matar-lo i retornar a la muntanya amb la seva dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles. Marta és un personatge típicament guimeranià, un ésser desarrelat i desvalgut, que adquireix consciència de la seva personalitat així que posseeix una cosa seva: Manelic. Escrita en prosa, l’obra no tingué la confiança del seu autor, i per aquest motiu fou estrenada en traducció castellana, a Madrid, per la companyia Guerrero-Mendoza, el novembre del 1896. L’estrena en català tingué lloc a Tortosa el 8 de febrer de 1897 per la companyia de Teodor Bonaplata, si bé fou Enric Borràs el qui difongué el drama. Ha estat traduïda als principals idiomes, se n’han fet versions operístiques i ha estat portada repetidament a la pantalla a diversos països.
ÀNGEL GUIMERÀ: DRAMATURG DE LA RENAIXENÇA
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924). Dramaturg i poeta. És l’únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea. Comença la carrera literària amb la poesia; és proclamat Mestre en Gai Saber (1877) i presideix els Jocs Florals de Barcelona (1889). La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l’obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l’autor. S’inaugura, doncs, l’etapa de plenitud de Guimerà, que s’estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània. El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. Va ser membre numerari (1911) de l’Institut d’Estudis Catalans.
SOLUCIONARI EXERCICI DOSSIER TIRANT LO BLANC
Assats (prou, bastant)
Coltell (ganivet)
De continent (immediatament, tot seguit)
Domàs ( teixit de seda o cotó)
Sus ( damunt, amunt; dret, dempeus)
Tro ( fins, fins a )
Vijares ( semblant, evident)
Metre ( posar)
Parada ( hostal al llarg dels camins)