The bowery, de Martha Rosler
Martha Rosler (Nova York ,1945) és una artista heterodoxa que s’ha interessant especialment en la reorientació de la fotografia i en la crítica social en l’art. Sempre ha expressat crítica a través de les seves obres en qüestions polítiques, històriques, feministes i urbanes.
En la seva obra s’hi pot apreciar una crítica a la fotografia documental clàssica, caracteritzada aquesta per fer una crida exagerada al sentimentalisme , i a l’excessiva contemplació estètica. Aquests dos factors,segons l’artista, anul.laven en l’espectador les possibilitats d’una reflexió crítica sobre la realitat.
Un exemple de l’obra de Rosler és “The Bowery”, on evita l’estetització de la imatge urbana i l’explotació del subjecte que volia retratar, el rodamón, apartat conscientment de l’objectiu de la càmera.
(font de la informació: presentació feta pel professor Jesús López Díaz sobre l’obra de Martha Rosler)
L’aparició de les anomenades “instal.lacions” en l’art actual està íntimament relacionada amb la crisi de l’objecte artístic tradicional que es va fer plenament visible a la dècada dels seixanta. Aquest crisi portaria a nous plantejaments artístics que reflectirien la invalidesa de la tradicional compartimentació de l’art en pintura, escultura i arquitectura. Doncs bé, un d’aquests plantejaments donaria lloc a les instal.lacions.
En un article anterior parlàvem sobre els canvis operats en la mirada dels objectes d’art en l’actualitat. Si en Kosuth calia saber “llegir” i relacionar textualitat amb visualitat, en l’obra de molts artistes contemporaris cal saber “intervenir”. No són obres que portin una proposta de contemplació on alguna cosa immediata i tancada es doni en la seva totalitat, sinó que caldrà intervenir per saber. Un exemple el trobaríem en l’obra de l’artista colombià Oscar Muñoz que porta per nom “Alè”. Caldrà la intervenció de l’espectador -en aquest cas aquest ha de llançar el seu alè i llavors apareix la cara d’un desaparegut polític- perquè l’obra prengui sentit.
