L’art actual exigeix de l’espectador molt més que la simple contemplació. D’ençà de l’art conceptual, és a dir, l’art que donà més importància a la idea de l’obra més que no pas a la seva realització plàstica, podríem dir que “mirar” ha esdevingut també “llegir”. L’espectador ha de saber llegir allò que té al davant. Un exemple clar d’això seria l’obra de l’artista conceptual Joseph Kosuth, realitzada el 1965 que es diu “Una i tres cadires”. S’hi presenta un objecte quotidià- en aquest cas una cadira- en tres nivells difererents de percepció: l’objecte real, la seva fotografia i la definició d’aquest objecte en el diccionari. En situar en un pla sense jerarquies les tres versions de l’objecte, Kosuth fa reflexionar l’espectador sobre els objectes d’art i la seva representació (crisi de la representació i joc intertextual amb Magritte, un dels primers artistes a mostrar aquests jocs entre visualitat i textualitat, com per exemple a “Això no és una pipa”).
(Font de la informació: “Últimas tendencias del arte”, Yayo Aznar i Joaquín Martínez. Ed. Ramon Areces.)
