El pintor holandès Pieter Bruegel el Vell (aproximadament 1525-1569) ens remarca en aquest quadre la nostra naturalesa més elemental. Necessitem menjar per viure. No hi ha lloc per a idealismes ni per a una visió entusiasta de la humanitat. Ens equivocaríem, però, si pensàvem que l’artista vol satiritzar la necessitat bàsica a través d’una imatge popular. El seu propòsit més aviat és el de donar protagonisme a la naturalesa humana essencial. I, potser, pensa que la vida rústica no entén d’enganys i fingiments. Aquest procediment d’expressar-se de manera directa i no gens artificiosa, sense deixar de referir-se a qüestions ben humanes, el retrobarem en molta de la literatura popular a partir del segle XVI.
