Us deixo amb dos poemes relacionats amb les festes nadalenques de dos dels poetes més importants del segle XX: Miquel Martí i Pol, amb el breu i entenedor Torna Nadal, i Narcís Comadira, amb Vigília de Nadal.
VIGÍLIA DE NADAL
L’olor del suro i de la molsa porta
el món petit i tendre de cada any,
els ravenets pelats i els tronxos d’api,
la galantina i els licors pesats.
Una muralla apegalosa i fràgil
de sentiments preserva la consciència;
sobre la cuina a mitja marxa couen
els dos capons farcits (pinyons i prunes).
Ho envolta tot una mandra porosa.
Amb dring de cançonetes s’hi remuguen
records pastats com massapans espessos.
Creixen els fills i els néts. Perilla el nucli.
Hi ha un sobrepès constant de violència
al moviment centrífug de les vides.
Al ram de gallerans, roges, les baies
pengen encara, astutes com un símbol.
(Narcís Comadira)
TORNA NADAL
L’arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
(Miquel Martí i Pol)
Poemes extrets de la pàgina d’Àngel Daban (on hi ha una àmplia selecció de poemes centrats en les festes nadalenques)
