Deixeu-me la vostra valoració sobre la novel.la de Sánchez Piñol, una novel.la que s’endinsa en les profunditats de l’ésser humà, alhora que explora la relació amb l’alteritat, amb l’estrany, amb aquell que és diferents.
OCI I CULTURA- Josep Maria Pou: «El públic mai sabrà quina serà la meva última funció»
- Primavera Sound 2026 mostra les seves cartes: The Cure, Doja Cat, The XX, Gorillaz, Massive Attack...
- Luz de Gas destapa el seu nou aspecte
- Paco Plaza: "No fa falta entendre l’altre per estimar-lo"
- "Mai va ser la meva intenció riure’m de l’assassinat d’un home jove"
- Díaz Yanes presenta la seva mirada als infiltrats a ETA
Si he de descriure amb una paraula aquest llibre diria que és un llibre del tot sorprenent. El que més m’ha sorprès es que comença sent un llibre del més normal fins i tot una mica massa monòton, però quan menys t’ho esperes la monotonia passa ser una barreja de fantasia i intriga. Al principi la multitud d’escenes de sang, violència i monstruositat poden arribar a ser fins i tot fastigoses però quan et fiques dins de la història comences a viure amb intensitat cada atac dels granotots, cada fet, cada novetat fins al punt que inconscientment agafes una mena d’apreci als granotots. Crec que aquest llibre, mitjançant la relació de l’Aneris i els dos homes, ens invita a una intensa reflexió sobre la moralitat humana i com la soledat i diverses situacions extremes poden arribar a posar a prova els valors dels éssers humans. Per altra banda em sembla molt valenta l’actitud del Kollege quan deixa de veure als granotots com uns monstres irracionals i s’adona que no són tan diferents a ells. De fet les diferències entre ambdues espècies són mínimes, fins i tot podríem afirmar que l’única diferència és la manera de comunicar-se i que no tenen sentiments, tot i que jo crec que si que en tenen ja que ho podem veure en diverses ocasions com per exemple quan el triangle esta trist o quan l’Aneris avisa a en Kollege quan el nou oficial atmosfèric entra a la casa o quan li tapa la boca per por a que en Batis Caffó els vegi junts.
En definitiva, com he dit abans em sembla un llibre sorprenent i molt fàcil de llegir ja que ràpidament entres dins de la història i t’enganxa a seguir llegint.
El llibre escrit per Albert Sánchez Piñol m’ha agradat molt, ja que des del principi ets sents dintre de la història. Una de les coses que em va agradar més del llibre és l’evolució del protagonista enfront els Citauca, ell al principi els veu com uns éssers salvatges i sense sentiments, en canvi, al final veu que aquests també tenen sentiments. Un altre aspecte sorprenent va ser quan el protagonista té sentiments per l’Aneris, un fet que per a mi va ser del tot inesperat. La millor escena del llibre va ser quan en Batis Caffó i el protagonista preparen els explosius per fer front als Citauca deixant centenars de cadàvers mutilats i desagnats.
Per acabar, m’agradaria recomanar a la gent que es llegis aquest llibre, ja que és molt entretingut i interessant, un fet que fa que cada vegada tinguis més ganes de llegir.
A mi m’ha semblat un llibre molt interessant, però el que més m’ha agradat ha sigut la manera amb que al final els personatges s’intercanvien el paper i es forma un cicle infinit. Això em fa pensar que segurament en Batis no es deia així. Amés també m’ha agradat molt com posen a la mateixa historia dos personatges molt contraris però que tenen que conviure per a no morir. Però el que més m’ha agradat ha sigut sens dubte les estratagemes que fan per a sobreviure.
S’ens dubte es un llibre recomanable a tothom amés et pots crear la teva pròpia historia imaginant que serà el que passarà a continuació.
La pell freda de l’antropòleg i escriptor, Albert Sánchez Piñol, em sembla una novel·la intel·ligent que en tot moment intenta endinsar al lector dins d’un món de ficció en el qual la supervivència, els principis humans i l’instint salvatge seran sempre temes de debat. Cal destacar l’evolució que pateix en Kollege dins l’obra, com passa de prescindir dels seus principis i valors humans per amor a una Citauca que tot i que aquesta presenta sentiments en algunes situacions, jo la consideraria un animal. Per tant el protagonista acaba traient el seu món salvatge i acaba enamorant-se d’ella. M’ha impactat molt com en una situació de convivència mútua, els homes no es veuen com a aliats sinó com a rivals. Per això penso que el protagonista dins de l’obra té tres lluites, la primera amb els Citauca, la segona amb el Batís i la tercera amb ell mateix. Finalment m’impacta que la seva fugida d’Irlanda causada pel trencament del sentiment de pàtria sigui una evolució d’amor a desengany. En canvi l’arribada a l’illa i la seva relació amb els Citauca és una evolució de desengany a amor.
En conclusió com he dit abans és una obra totalment intel·ligent que fa ús d’anagrames com ” Cituaca- Aquàtic ” i ” Aneris- Sirena “. La considero molt fascinant, interessant i sorprenent, m’ha agradat molt i la recomano!
El llibre d’Albert Sánchez Piñol, “La pell freda”, és una novel·la interessant. Al principi, és un llibre molt normal; i de sobte, començen a aparèixer uns èsser estranys i tot es va complicant. A partir d’aquest moment, hi ha una lluita de supèrvivència entre el protagonista i en Batís; encara que a vegades sembli que no només hi ha una relació per poder sobreviure.
Una cosa que em va extranyar molt va ser que en Batís tingués un Citauca com a mascota i que mantinguessin relacions sexuals; però que al final del llibre, el Kollege també mantingués relacions sexuals amb aquesta Ciutauca i, que fins i tot, s’enamorés, em va deixar atònita. I, el final de la novel·la em va deixar pensativa, ja que no era un final ben definit; deixava pas a la imaginació.
Com a conclusió, a mi em va agradar molt, aquest llibre i el recomno per que cursos posteriors el contiuin llegint. A més, és molt ràpid de llegir.
Personalment “La pell freda” d’Albert Sánchez Piñol m’ha semblat un bon llibre, que incita a reflexionar i que des de el començament t’enganxa a continuar llegint a causa dels tocs d’intriga que l’autor dóna. Si que és veritat que al principi de la historia sembla un llibre qualsevol, no massa interessant, però de seguida te n’adones de que no és així quan començer a produir-se fets que no t’esperaves.
Apareixen els granotots, un éssers que al començament els pinten com monstres i els dos personatges lluiten per la seva supervivéncia sense tenir cap mena de consideracció cap a ells i em sobta molt com a mesura que passa la historia aquest fet cambia i en Kollege se n’adona que al cap i a la fi, no són tan diferents.
La part que més m’ha sobtat del llibre ha sigut el seu final, quan en Kollege adopta la personalitat d’en Caffó i sembla com si fos un cicle que es repetís continuament. Per aquest motiu penso que en Batís Caffó en realitat no era el seu nom real, sinó que el va adoptar tal i com ho fa en Kollege al final del llibre.
En conclusió m’ha semblat un llibre força interessant, que és fàcil de llegir i que des de l’inici del llibre et fa ficar dintre de la historia i fa que no et sigui pesat llegir-lo, tot el contrari. Incita a la reflexió i a partir de la intriga li dóna un toc que t’enganxa a continuar llegint. És un bon llibre.
En la meva opinió, crec que el llibre “La pell freda” és un novel·la una mica extraña, només apta pels més desequilibrats. Al principi era bastant aburrit, ja que no succeia res (el més emocionant va ser quan van veure per primera vegada…).
Més endavant, em vaig traumatitzar. No és normal que una persona mantigui relacions sexuals amb un gripau calb i, a sobre, el Kollege després també la va violar (crec que s’ha destar molt desesperat per fer això).
I al final, el Kollege porta tota la obra dient que vol marxar i quan sorgeix l’oportunitat va i es queda. Això em va fer pensar que el Kollege ja no era un ésser normal, sinó una mutació entre un ésser huma i un citauca.
En conclusió, crec que és una bona obra però una mica traumatitzant.
La pell freda una novel•la plena de reflexions, misteris, intrigues i sense sentits. Una novel•la que et fa viatjar a una freda illa on floreixen sentiments de por, lluitar, comprensió, fascinació, … Un dels llibres més interessants d’aquest curs, de lectura més lleugera i fascinant i més apta per la nostre edat i temps en que vivim.
Aquesta historia d’un principi pot semblar únicament de ciència ficció, fantasia,… es a dir, de pur entreteniment. Però una vegada llegit el llibre és pot observa el seu rere fons: és un llibre que mostra de manera amagada la complexitat humana, les diferents reaccions davant les situacions, la diferents capacitats de comprensió segons el viscut. És una lectora que mentre et manté dins el fil de l’aventura et fa preguntar com hauries reaccionat aquell moment i quin dels personatges es el que actua correctament el que busca supervivència o el que busca troba semblances amb els “rivals”.
En definitiva és una lectura agradable, entretinguda i reflexiva. És una lectura que et deixa amb un final agredolç.
Personalment “La pell freda” d’Albert Sánchez Piñol m’ha semblat un bon llibre, que incita a reflexionar i que des de el començament t’enganxa a continuar llegint a causa dels tocs d’intriga que l’autor dóna. Si que és veritat que al principi de la historia sembla un llibre qualsevol, no massa interessant, però de seguida te n’adones de que no és així quan començer a produir-se fets que no t’esperaves.
Apareixen els granotots, un éssers que al començament els pinten com monstres i els dos personatges lluiten per la seva supervivéncia sense tenir cap mena de consideracció cap a ells i em sobta molt com a mesura que passa la historia aquest fet cambia i en Kollege se n’adona que al cap i a la fi, no són tan diferents.
La part que més m’ha sobtat del llibre ha sigut el seu final, quan en Kollege adopta la personalitat d’en Caffó i sembla com si fos un cicle que es repetís continuament. Per aquest motiu penso que en Batís Caffó en realitat no era el seu nom real, sinó que el va adoptar tal i com ho fa en Kollege al final del llibre.
En conclusió m’ha semblat un llibre força interessant, que és fàcil de llegir i que des de l’inici del llibre et fa ficar dintre de la historia i fa que no et sigui pesat llegir-lo, tot el contrari. Incita a la reflexió i a partir de la intriga li dóna un toc que t’enganxa a continuar llegint. És un bon llibre.