DON JOAN DE SERRALLONGA:
Joan Sala i Viladrau era el nom que jo tenia,
per altre nom Serrallonga, casat amb una pubilla.
Teníem dos heretat que molt bé nos hi vivíem,
de continu dos fadris a la taula nos servien.
Vaig tenir quatre raons amb un fadrí de la vila,
de raons i més raons jo li vaig llevar la vida.
Un dia em passà pel cap de fer-me cap de quadrilla,
és veritat que trobí cinquanta hòmens en un dia;
ja fórem cinquanta-dos jo i un mosso que tenia.
No teníem cap diner, jo i les camarades mies,
sabíem que en un hostal de diners prou n’hi havia:
d’allà ens en vàrem portar, passa de cinc-centes lliures.
Jo me’n só determinat de tornar-hi sol un dia.
Ja en veig venir l’hostalera que cap a mi se’n venia.
De tan lluny com la’n vaig veure jo saludar-la volia.
“Diuen que ara per ací no hi ha gent de mala vida,
per a mi bé n’hi ha hagut, m’han robat tot quant tenia;
los traïdors d’en Serrallonga, llamp que li llevi la vida!”
“Jo penso entre mi mateix: “lo mal que tu em vols te vinga”,
posa al llibre els perduts totes les cinc-centes lliures
Les cançons de bandolers són poemes narratius que es fan ressò d’un episodi històric concret: el desenvolupament del bandolerisme a Catalunya al llarg dels segles XVI i XVII. Aquestes cançons explicaven i mitificaven les aventures i els robatoris de coneguts bandolers de l’època, que, generalment, eren vistos amb simpatia i admiració.La cançó següent n’és un exemple, inspirada en aquest cas en la figura de Joan de Serrallonga, que juntament amb Perot Rocaguinarda, fou un dels bandolers amb més repercussió literària.
