La poesia del Renaixement va seguir tres línies bàsiques: una línia medievalitzant, molt influïda per la poesia d’Ausiàs March; una línia de clara influència italiana, que va intentar adaptar els models propis de la poesia en llengua catalana a les noves formes introduïdes pel corrent renaixentista; i una darrera , de carácter popular, que imitava la poesia popular. La cançó que de Pere Serafí que es presenta pertany clarament a aquesta actitud popular.
(CANÇÓ)
Si em lleví de bon matí
i aní-me’n tota soleta
i entrí-me’n dins mon jardí
de matinet.
L’aire dolcet, la fa rira riret
per collir la violeta.
Ai, llasseta que faré
ni què diré?
Valga’m Déu que estic dolenta,
l’Amor és que m’aturmenta.
A mon dolç amat trobí
adormit sobre l’herbeta,
despertà’s dient així:
de matinet
l’aire dolcet, la fa rira riret,
si vull esser sa amieta.
Ai llasseta què faré
ni què diré?
Valga’m Déu que estic dolenta,
l’Amor és que m’aturmenta.
Jo li’n responguí que sí;
mas que no fos sentideta;
ai que tant pler mai prenguí
de matinet.
L’aire dolcet, la fa rira riret,
que restí consoladeta.
Ai Llasseta, què faré
ni què diré?
Valga’m Déu que estic dolenta,
l’Amor és que m’aturmenta.
