En Jim Botó i en Lluc el maquinista

Ja hem arribat a Mandala!!!!

Al entrar a la ciutat ens van donar una super benvinguda, semblàvem herois amb tota la gentada que hi havia al carrer. Avançàvem a 1km/h!!

I quan per fi vam arribar a la plaça davant del palau imperial em sentia com si ja estigués a punt de morir-me. Aiii !!!, i el millor era que quan em van posar l’estrella daurada, em sentia com una reina.

Minuts després, quan el Jim i Lluc se’n van anar, estava una mica nerviosa, pensava que tots s’espantarien,… però no ! Em van netejar, ara semblo nova.

Ja fa temps que espero en Jim i en Lluc, crec que estan dormint. 🙁

Anja Dobney. Ainara Gómez.

El dia de tornada, a l’hora del te, els infants van dirigir-se a l’Emperador. En acabar,van baixar a la plaça de davant del palau. Van trobar-hi ja una llarga filera de boniques tartanes mandalines,tirades per cavallets blancs. En el moll hi havia dos grans velers. En Jim i en Lluc ja se n’anaven. Tothom es va acomiadar d’en Jim i en Lluc, els van donar les gràcies i naturalment , també a la bona i grassa Emma, per haver-los Salvat, i a l’Emperador de Mandala per la seva amistat. Llavors es van assegurar que l’Emma, que els mariners ja havien tranportat dalt del vaixell, estava ben allotjada. L’havien col·locada a la coberta de popa.

En Jim es va pensar un nom per la seva nova illa Lummerland.

Per fi ja ha acabat el meu gran viatge. Al final he tingut la meva filleta, però ara ja és d’en Jim Botó, per fi ja té la seva locomotora!

Marta Casado, Berta Perpiñà.