Frederic Mompou

(Barcelona, 1893-1987)

Frederic Mompou va ser un compositor personalíssim, amb un llenguatge sonor propi.
Basava la seva producció en el piano, en la seva satisfacció personal més íntima i en el substrat cultural català.

Un dia, quan encara era un nen, Mompou va quedar fascinat per un escombriaire que cantava molt content mentre escombrava el carrer, i aquesta imatge, entre altres del món popular, el va acompanyar sempre.

Tot sortint de l’adolescència, l’any 1909, i quan creia que a la música tot estava dit, va assistir a un concert dedicat a Gabriel Fauré, compositor francès.

Era una música que embolcallava, una música emocional i bella, que tenia la virtut de no assemblar-se a res del que abans havia escoltat, i de manera inesperada va decidir que seria compositor, decisió que va mantenir en secret.

Se’n va anar a França i va aconseguir ser alumne de Gabriel Fauré.
Emile Vuillermoz també va ser professor seu. En aquells moments era el més reconegut crític del món musical de París. L’any 1921, després de sentir unes obres de Mompou, va escriure un llarg article sobre el compositor que va representar la consagració internacional de Mompou.

Va ser, però, sempre un home molt tímid que va defugir la publicitat i qualsevol mena de marketing.

Les seves composicions es caracteritzen per una puresa íntima i una extremada malenconia i refinament.

Va tornar a Barcelona, definitivament l’any 1941 i va ser escollit membre de la Reial Acadèmia de Sant Jordi.

Va morir a Barcelona l’any 1987.

D’entre les seves obres cal destacar:
– Cançons i danses: Núm.3 El noi de la Mare (1928)
– Dues Cantigas d’Alfons X el savi (1953)
– Impressions íntimes (1914)
– Música callada (1959-1967)
– Pastoral (1972)
– Pessebres (1917)

cançó i dansa número 6

Ves a la següent pàgina: http://www.xtec.net/recursos/musica/crestoma/crestoma.htm

Clica a l’enllaç de la Secció IV: Cançons de diada, de gresca comunitària, enumeratives i seriades. Jocs i danses

Una vegada hi siguis, trobaràs una graella amb el títol d’algunes cançons, la pàgina del llibre en la que es troba en format paper, i un vincle en format MIDI.

Cerca

Cerca La gata i el belitre i clica al fitxer MIDI.

http://www.xtec.net/recursos/musica/crestoma/crestoma.htm

La gata i el belitre

332

151.mid

151.mus

Escolta la melodia de la cançó.

Pots tornar-la a escoltar tantes vegades com vulguis.

Si disposes de la Crestomatia en format paper, busca la cançó. Si no, també pots cercar la lletra a Internet, posant: “La gata i el belitre”

Quan tinguis la lletra de la cançó, llegeix-la i pregunta al teu professor/a les paraules que no entenguis.

Ara el teu professor/a et cantarà la cançó. Segueix atentament la lletra.

Torna a escoltar la melodia al teu ordinador, i amb l’ajut del teu professor/a intenta cantar-la.

Recupera el fitxer MIDI amb el Music time seguint les indicacions del teu professor/a.

Quan hagis salvat la partitura, copia la lletra al mateix editor o en un processador de textos.

Afegeix, si és possible, el dibuix d’un gat i un gos. Pots fer la cerca per Internet

1. De la gata i el belitre
jo us diré lo que ha passat:
s’ha perdut alguna cosa,
no sé qui l’haurà trobat.
Si serà el gos o bé el gat,
a la nyigo, nyigo, nyigo, nyigo,
si serà el gos o bé el gat
aquell qui l’haurà trobat.

2. Ja en respon una velleta:
–Penso que haurà estat el ca;
jo, la gata, no l’he vista
ni sentida miolar.
Que si jo el puc atrapar,
a la nyigo, nyigo, nyigo,
que si jo el puc atrapar,
prou que me la pagarà!

3. Dones, bé estareu contentes,
ara que el ca se n’ha anat,
atipareu bé la gata
que estigui grassa aviat.
Li donareu pa torrat,
a la nyigo, nyigo, nyigo,
li donareu pa torrat
amb all i oli ben sucat.

4.Faci fred, o plogui o nevi,
a defora em fan anar.
Faci fred, o plogui o nevi,
a defora em fan anar.
Sense llit, sense sopar,
a la nyigo, nyigo, nyigo.
Sense llit, sense sopar,
mal ofici és el ser ca.

5. Som anat a la perera,
som estat afortunat.
Som menjat sinó una pera
i m’han ben codolejat.
Diuen que em volen matar,
a la nyigo,nyigo, nyigo.
Diuen que em volen matar:
mal ofici és el ser ca!

6. Ara ve la primavera,
que regnarà la guineu;
ara ve la primavera,
que regnarà la guineu,
i aleshores bé ho veureu,
a la nyigo,nyigo,nyigo,
i aleshores bé ho veureu
els gossos si en tenen preu.