Category Archives: Hispania

Barcino MMXXIV AD: D’excursió pel segle I aC

Salvete Baetulonenses!

El dia 22 de febrer de 2024 el grup de Llatí de 1r de batxillerat  vam anar d’excursió a Bàrcino amb les professores de clàssiques Maria Martínez i Teresa Devesa.

Per arribar vam anar-hi en metro, sabríeu traduir la frase en llatí que hi ha l’estació de Pompeu Fabra? L’enunciat és aquest i a sota teniu un vocabulari que us ajudarà:

BAETVLONIS AMPHORAE DAEMONIQVE ET SANCTI ANASTASII FABULAE

Baetulo, Baetulonis: Bètulo; amphora-ae: àmfora; Daemonius, -ii: diable; Sanctus-i: Sant; Anastasius, -ii: Anastasi; fabula-ae: història

foto: ecomovilidad.net

En arribar a Plaça Catalunya amb el metro vam endinsar-nos dins del Barri Gòtic, on s’ubicava Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Què signifiquen els diferents components del nom d’aquesta ciutat? 

De la mateixa manera que quan vam anar al parc del laberint, ens van donar un dossier amb preguntes per omplir, una d’aquestes es tractava de representar el mapa de Bàrcino a sobre la Barcelona actual. A quins carrers de la Barcelona del Segle XXI corresponen el cardo maximus i el decumanus maximus?

La primera parada va ser a la plaça de la Vila de Madrid, on es troba la necròpolis, ¿quin és l’origen etimològic de la paraula?

La necròpolis es trobava fora de les muralles de la ciutat, ja que estava prohibit que fos intra muros per qüestió d’higiene. Aquest espai funerari va estar en ús principalment entre els segles I al III AD. En aquesta necròpolis es conserven 85 elements funeraris, sobretot del s. II al III AD. A l’època romana, la via sepulcral romana anava fins a l’actual carrer de la Boqueria, per després entrar a la ciutat per la porta sud de la muralla que donava al cardo maximus. Els difunts se situaven segons la seva posició socioeconòmica. Els que estaven més propers a la muralla eren els que pertanyien a les classes benestants, mentre que els que s’hi allunyaven més eren més lluny. Com es pot veure, hi havia diferents tipus de tombes,  ¿com es deia cadascun d’ells?

Foto: Natàlia Corral / Dibuix: Gara Albalat

La següent parada va ser a les restes de l’aqüeducte, que ha quedat incorporat a l’estructura d’un edifici i no el podem veure gaire a causa d’això.

L’aqüeducte era una part essencial d’una ciutat romana i aquest no n’és una excepció. Mesurava 11Km de llargada,  agafava l’aigua del riu Besòs i la portava fins la porta decumana on es dividia. L’aigua que arribava s’emmagatzemava en el castellum aquae. Com es diu la plaça on es poden veure les restes de l’aqüeducte anteriorment esmentades, a què fa referència?

foto: Natalia Corral

De camí a la porta praetoria vam trobar un text en grec modern al prop del mural del petó.

Foto: Natalia Corral

Transcriviu, no cal que traduïu, aquest text en grec modern a l’alfabet llatí amb les regles de transcripció que coneixem fins ara. A la propera classe de Grec el podem recitar. (Només per a l’alumnat de Grec) 

Grafit de la Plaça dels Arcs

Seguidament, vam anar a la Plaça de la catedral, no a veure aquell monument tan impressionant, sinó que estàvem veient la porta praetoria decumana de la qual queda només un arc de l’aqüeducte.

Caminant al llarg del Cardo Maximus, arribàrem al fòrum, en l’actualitat la Plaça Sant Jaume. Els que hi vam anar recordem la manifestació on sonava Bella Ciao i la botiga de torrons, oi?

Al fòrum es trobaven els edificis administratius de la ciutat, la cúria i la basílica. Quina és la funció d’aquests edificis?

foto: Natalia Corral

Una altra cosa a destacar del fòrum és el Temple d’August, dedicat al culte del primer emperador de Roma. Aquesta mena d’edificacions sempre es feia a la part més alta de la ciutat.  Com es deia el turó on s’ubicava el Temple d’August?

Foto: Natalia Corral

En sortir del temple vam anar cap a la Domus de Sant Honorat. No la vam poder visitar, però la Natàlia ens en va fer una gran explicació des de fora.  A la domus hi ha un mosaic. De quin tipus es tracta? (Només per a l’alumnat de Món clàssic)

foto: Àngels B

Quan vam sortir de la domus, vam dirigir-nos a la Plaça del Rei, on es troba el MUHBA, (Museu d’història de Barcelona). De camí, però vam trobar les termes. Tampoc s’hi podia entrar, però vam trobar un fragment de la porta del mar.

foto: Natalia Corral

Ja al Museu d’Història de Barcelona, vam viatjar en el temps en un ascensor i vam veure els comerços que s’hi trobaven. Quins eren? Una de les fotos del collage són els recipients que feien servir per guardar el vi, ¿recordeu com es deien?

foto: Natalia Corral

En acabar la visita a la ciutat romana, vam veure una petita part de principis de l’Edat Mitjana. Allà vam poder observar un baptisteri del Segle VI AD.

foto: Natalia Corral

I per deixar un bon gust de boca, aquí teniu un recull de moments memorables de la jornada!

Text: Daniel Cazorla i Laura Horcajada

Reportatge fotogràfic: Natàlia Corral

Emporiae MMXXIII A.D: Una sortida a la ciutat grecoromana més important

Dilluns 23 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i de batxillerat vam visitar el jaciment d’Empúries, una antiga colònia grecorromana on podem trobar diverses restes arqueològiques importants.

Alumnes de clàssiques de 4B i batxillerat al fòrum

Per començar el nostre dia ens vam reunir tots al Museu de Badalona, a les 7:45 i, un cop ja erem tots asseguts a l’autocar, cap a les 8:00, vam sortir cap a Emporiae. El viatge va durar quasi dues hores, tot i que vam fer una curta parada en una àrea de servei per esmorzar.

Vam arribar al jaciment sobre les 10:00 i vam anar a veure un audiovisual sobre la història d’Empúries que ens explicava, resumidament, com es va formar, com va evolucionar, la seva expansió, entre moltes altres coses.

A la sala dels audiovisuals veient el resum d’Empúries.

Un cop vam acabar el vídeo, vam començar el nostre recorregut per les ruïnes gregues. 

Els alumnes de primer de batxillerat fent-nos una introducció d’Empúries

Quan vam arribar a l’entrada de les ruïnes, els nostres estimats companys de batxillerat ens van fer una magnífica introducció sobre el que veuríem dins la Neàpolis.

Quan per fi vam estar intra muros:

  • El primer que ens van ensenyar van ser els dos temples més importants. L’Asclepièon, el santuari d’Asclepi, el déu grec de la medicina, i el Serapèon, un temple dedicat a Serapis, que era el Zeus egipci. 

Alumnes fent una activitat del dossier

Quins són els atributs característics del déu Asclepi?

  • Tot seguit, els nostres guies ens van dur al carrer principal, on es trobava la factoria de salaons, on s’elaboraven conserves de peix ja a l’època romana.

Alumnes de batxillerat explicant la factoria de salaons

  • Després vam apropar-nos més al centre de la ciutat on es troba un petit mercat organitzat al voltant d’un pati amb una gran cisterna pública, el Macellum  (s.I dC)
  • Més tard, després de recórrer tot el carrer principal vam arribar al centre de la ciutat o es troba la plaça pública o àgora, una plaça rectangular envoltada de edificis destinats a la funcions públiques, administratives i comercials. 

Alumnes escoltant l’explicació de l’àgora

Com es diu la plaça principal de la ciutat grega?

Un d’aquests edificis era l’stoa, un edifici porticat que estava ple de botigues i on els grecs anaven a passejar.

  • A continuació, vàrem passar per una casa que tenia un mosaic amb una inscripció Hedykoitos. Era una casa privada organitzada al voltant d’un atri i amb el terra de l’habitació decorat amb paviments de morter amb tessel·les.

Alumna de batxillerat assenyalant un punt al mapa

Què eren les tabernae?

Un cop vam ser allà, els alumnes de batxillerat ens van anunciar que la visita a la part grega d’Emporiae s’havia acabat i ens van conduir a la ciutat romana.

  • Primer vam passar per unes escales que eren l’accés a la ciutat romana i ens vam dirigir a la domus dels mosaics, una casa senyorial organitzada entorn d’un atri i un ampli jardí envoltat d’un peristil. 

Caminant cap a la ciutat romana

  • Després de la domus dels mosaics vam anar a veure una insula que durant l’època romana la van ocupar amb les termes, un conjunt de locals comercials i artesanals, i també amb alguns espais domèstics.

Explicació de les termes públiques romanes

Com es deien les diferents sales de les termes?

  • Seguidament vam arribar al fòrum, la gran plaça porticada envoltada pels principals edificis públics de la ciutat. Constituïen el centre polític religiós i social de la ciutat. Al nord es troba la zona cultural i a l’oest la basílica i la cúria.

Alumnes escoltant i apuntant l’informació sobre el fòrum

Com es diu la plaça principal de la ciutat romana?

  • El carrer principal de la ciutat ens va conduïr des del fòrum fins a la porta de la muralla sud de la ciutat, la qual delimitava el perímetre del núcli urbà. 

Muralla sud de la ciutat romana

  • Fora del recinte es troben les restes de l’amfiteatre, destinat als espectacles de gladiadors, i d’una gran palestra per la pràctica d’exercicis gimnàstics.

Alumnes caminant cap a l’amfiteatre

L’última part de l’activitat va consistir en anar al museu a buscar informació sobre les peces més importants que es van trobar a Emporiae. Per la nostra sorpresa, una part del museu estava tancat per reformes, i només vam poder entrar a una exposició i a la sala del famós Asclepi que tant havíem treballat a classe.

Els alumnes de clàssiques anotant la informació del museu

Un cop acabada l’activitat, ens van deixar una estona per anar a dinar al lloc on més ens cridés l’atenció i per visitar els pobles del voltant abans de tornar a l’autocar. 

Platja d’Empúries

Finalment, després de dues hores de viatge, vam arribar al museu de Badalona.

Redacció i edició: Maria Ferreres i Júlia Orts (4ESO)
Fotografies: Erik Casillas i Martí Garrido (4ESO), Natalia Corral (1BAT)

Fuente Álamo o l’increïble món dels mosaics

A qui li agrada passar totes les vacances tancat a casa seva? A mi no, així que vaig afrontar la terrible calor d’estiu d’Andalusia i vaig sortir a la recerca d’un jaciment romà. Tot i que m’havien comentat que era “una cosa així com deu pedres mal col·locades”, en arribar em vaig adonar que era molt més que això.

Molt a prop de Puente Genil he tingut el plaer de visitar el paratge de Fuente Álamo, topònim designat per la riera d’aquest mateix nom, que va ser el factor determinant perquè fa 2.000 anys l’home decidís assentar-se en aquest entorn. Pertanyent al convent jurídic astigità (Écija), la vil·la romana de Fuente Álamo s’emplaçava propera a la desviació del gran camí de l’antiguitat, la Via Augusta, cap a Antikaria (Antequera), i equidistant de dues ciutats importants a la Bètica, Ipagrum, (Aguilar de la Frontera) i Ostippo, Estepa (Sevilla).

Mapa d’ubicació de Fuente Álamo

Vista general del jaciment [Font: puentegenil.es]

La construcció de la vil·la data del segle III A.D i sembla que segueix els apunts de l’escriptor llatí Varró: “A l’hora d’edificar la vil·la, s’haurà de tenir cura que al seu recinte hi hagi aigua o, si no, que estigui propera”.  Sabries dir què era una vil·la romana? A veure si recordes també què signifiquen les sigles que he utilitzat en la datació.

Però la història de Fuente Álamo s’allunya més en el temps, durant les excavacions recents s’ha descobert que la vil·la del s. III s’assenta sobre allò que en una altra època va ser un balneari públic. Creus que és un bon lloc per assentar un balneari? Per què?

Plànol de la vil·la al llarg dels segles

En aquest plànol podem trobar les diferents capes, depenent dels segles, per comprovar com als segles II i III va ser un balneari, i posteriorment seria una vil·la.

Quan es van convertir en vil·la, encara no se sap qui va ser el propietari, però va esdevenir un autèntic lloc de luxe. El seu propietari era ric, i va dividir la vil·la en tres parts: urbana, rústica i fructuària. On vivia el propietari, on vivien els esclaus i on es produïa el material, en aquest cas vi i oli.

Aquest senyor no es va estar de res a l’hora de construir un mosaic a cada habitació de la vil·la. Saps què és un mosaic? Explica-ho. Tots els mosaics eren diferents, i en molts d’ells hi havia representacions de déus, personatges famosos o animals.

Aquí podem trobar un mosaic oh hi ha representats diferents personatges i animals mitològics. Quins pots identificar? Explica’ls per sobre. 

Triple mosaic [Font: musivariahd. com]

Més endavant, en una altre sala, podem trobar un altre mosaic sobre el déu Bacus. Sabries dir de que era aquesta divinitat? I per què es trobava representat en aquesta vil·la?

En les meves dues visites vaig poder veure el que és el mosaic més famós de tots: un mosaic nilòtic d’inspiració egípcia que representa dos ibis enfrontats, així com un cocodril i un hipopòtam, juntament amb unes escenes que recreen una lluita entre pigmeus i grues. L’únic mosaic del món on els personatges parlen entre ells, com si fos una mena de còmic.  Observa les imatges del mosaic, i transcriu els textos que puguis. Si pots, intenta també traduir-lo i interpretar-lo.

Primer mosaic del món on els personatges parlen entre ells.

Mosaic a detall [Font: Mosaica romana]

Si us heu quedat amb ganes, aquí podeu trobar més fotos sobre tots el mosaics que hi havia i el jaciment en general.

Coneixes cap altre jaciment a prop de casa nostra que també tingui mosaics?  Creus que el seu propietari tenia un patrimoni més ric que el de Fuente Álamo? Per què?

Tota una meravella clàssica on, tot haver-la visitat dos cops, tornaria a anar sens dubte per seguir descobrint curiositats sobre aquest magnífic lloc.

Ad proximum

Text i fotos: Pau Espeso Alba

Món Clàssic 1r BTX

De itinere: Asturum terrae

Aquesta Setmana Santa he fet un viatge al verd, verd muntanya, verd mar…, natura en estat salvatge. Astúries ofereix al viatger un munt possibilitats, des de visites culturals, ciutats, reminiscències enfosquides d’un passat miner…, fins a alta muntanya, aigua que baixa amb força o rius que desmboquen al mar formant platges on un es pot banyar tant en aigua dolça com salada.  Per cert, podeu analitzar i traduir el títol de l’article?

L’anada l’hem fet seguint la cornisa cantàbrica, un nord impacient, poblat, que demana al conductor tanta paciència com a Catalunya. Un cop al destí, les visites han aportat tota mena de sorpreses. Us n’he portat unes quantes, perquè així vegeu a què em refereixo quan us demano que tingueu els ulls ben oberts i busqueu referències arreu. N’hi ha fins i tot en aquest nord de la penísnsula, que no va ser tan romanitzat com la Hispània Citerior, amb els jaciments que hem estat treballant de la zona mediterrània.

Comencem amb unes quantes mostres que he trobat en una ciutat que un literat espanyol va denominar Vetusta en la seva famosa novel·la La Regenta. Crec que ja us he donat prou pistes perquè identifiqueu aquesta població i el novel·lista esmentat, així com el significat d’aquest topònim inventat. Aprofiteu també per esbrinar si l’origen del lloc en qüestió té alguna relació amb la romanització.

  • D’aquesta inscripció, feu-ne l’anàlisi dels components i la traducció, i deduïu el tipus d’edifici al qual pertany. Fins i tot, si trobeu de quin edifici es tracta i en quin lloc de la ciutat es troba, molt millor!

[Foto: Teresa Devesa]

  • Si heu repost correctament la qüestió de la novel·la i el literat, no us costarà gens dir-me qui és aquesta amiga amb qui em trobo conversant distesament en una concorreguda plaça. Què us pensàveu, a Badalona teniu el “mono”, però aquí hom pot trobar personatges d’aquesta mena per tot arreu. En aquest cas el seu nom comença per R i m’hauríeu d’indicar per què es diu així.

[Foto: Teresa Devesa]

  • També és inevitable trobar noms d’establiments comercials amb referents llatins. En el d’aquesta imatge, digueu-me què significa en llatí aquest mot i quina paraula en català en prové. Deduïu també el tipus de començ i el motiu pel qual us sembla que se li ha posat aquest nom. Les tres R, recordeu?

[Foto: Teresa Devesa]

Finalment, ja de tornada, després de veure moltes altres coses que no ens ocupen en aquest article, vaig agafar una ruta diferent. No vaig anar pel Nord, sinó per la Ruta de la Plata. Actualment, les vies importants, normalment autopistes i autovies, en algun casos conserven o reprenen el nom de les vies antigues, perquè els romans tenien molt clar

[Font: Viquipedia]

quina era la millor ubicació per a la xarxa viària i per això encara ara s’aprofiten els traçats romans. En aquesta cas, vull que em digueu a quina via antiga correpon aquesta autovia per on vaig tornar, quin era el nom, quines ciutats unia, per què li van posar aquest nom… I de pas aprofitem per recordar altres viatges i demanar-vos que em digueu una altra autopista actual amb nom de la via romana correponent que vaig trobar en aquest altre viatge, o quin carrer amb nom de via romana passa per Badalona.

Tornats a casa, tocarà acostumar-nos de nou al ciment, però també al sol i a la bellesa del Mediterrani. Tota una altra meravella…

TERESA

Setmana Santa a Múrcia, 2019

Aquesta Setmana Santa hem visitat Múrcia i els seus voltants. Us deixaré algunes notes i observacions sobre el viatge que us poden ser interessants.

L’arribada a la ciutat del riu Segura no és complicada. La primera nit la passem a València, i l’endemà al migdia ja som a Múrcia.

Per cert, el topònim és motiu de debat etimològic. Sembla que l’origen cal cercar-lo en el terme llatí myrtus (murtra: planta aromàtica molt comuna a la Mediterrània), relacionat, alhora, amb una divinitat antiga, sovint associada a Venus: la deessa Múrcia.

A Catalunya, no gaire lluny del monestir de Santes Creus, trobem el municipi d’Aiguamúrcia; els experts apunten, com a possible hipòtesi, un origen etimològic similar per al topònim català. I no perdem de vista un terme que ens és familiar i proper, Sant Jeroni de la Murtra. Veiem, doncs, com la relació entre llengua i paisatge és extraordinàriament estreta.

Visitem, doncs, Múrcia i la seva catedral, suma d’estils arquitectònics de diverses èpoques: gòtic, renaixement i barroc.

Façana de la catedral de Múrcia, d’estil barroc

Fem el nostre recorregut en plena celebració de Setmana Santa, la qual cosa vol dir, entre un seguit de processons molt vistoses, com la de Los Coloraos, que us deixo en aquesta fotografia.

Processó de Los Coloraos, a Múrcia, amb la imatge de Sant Vicenç Ferrer (Dimecres Sant)

El bon temps ens acompanya durant els primers dies de viatge i podem agafar una barqueta fins a l’Illa de Tabarca, ja coneguda pels grecs i pels romans. El conjunt és ben curiós; es tracta d’una fortificació del segle XVIII, destinada a acollir els habitants de la Tabarka original, dependent de la República de Gènova, però situada davant de les costes africanes i sotmesa, des de principis del 1700, a la dominació de Tunis i d’Algèria. El rei Carles III d’Espanya els va alliberar i els va instal·lar en aquesta illa que llavors era coneguda com a Illa Plana o de sant Pau.

Vista de Tabarca des d’un angle de les muralles que l’envolten. Al fons, l’església de Sant Pere i Sant Pau

Els historiadors grecs ja la coneixien, segurament amb el nom de Planesia.  Estrabó en parla en les seves Geographica (Γεωγραφικά), referint-se als esculls que l’envolten, perillosos per a la navegació.

Ens banyem en algunes platges quasi verges entre Múrcia i Almeria: les platges de Los Cocedores i de La Carolina se situen en el límit entre les dues comunitats, en un entorn natural protegit i de gran bellesa.

Platja de Cocedores, en la frontera entre les comunitats de Múrcia i Almeria

També visitem el parc regional de Calblanque, a prop del Cap de Palos, que conserva una naturalesa salvatge, tot i la petjada humana: es troba en una serra d’explotació minera i de salines.

Vista d’una de les platges del parc regional de Calblanque, a Múrcia

I arriba la perla del viatge, el teatre romà de Cartagena, la Carthago Nova fundada per Asdrúbal, gendre d’Amílcar Barca. Els orígens de la ciutat ja són il·lustres. El teatre també ho és. Es va construir en temps d’August, en un promontori, prop del mar. Segueix, doncs, el model dels teatres construïts aprofitant el desnivell d’una elevació del terreny per afavorir-ne l’acústica. Fixeu-vos en la imatge.

Vista lateral del teatre romà de Cartagena, construït en una de les faldes del turó del castell de la Concepció

Es distingeixen prou bé -en part gràcies a la reconstrucció- les parts principals del teatre romà: la cavea, l’orchestra, l’scaena frons, el proscaenium i el  porticus post scaeniam.

Vista de conjunt del teatre romà de Cartagena

També hi podem apreciar els aditus, passadissos laterals d’entrada a l’orquestra.

Detall d’una de les entrades a l’orchestra, amb dedicatòria a Luci Agripa, cònsol durant la construcció del teatre

Remeto a les entrades que he publicat en el De itinere, parlant sobre els teatres romans d’Arle i d’Aurenja, als quals cal afegir tots els articles dedicats al de Tarraco. Sempre és bo ampliar referències.

I, en fi, el nostre viatge va continuar enmig de pluges torrencials que ens reservaven un retorn una mica passat per aigua. Sort que vam tornar sans i estalvis, esperant la propera ocasió per anar a la recerca de referents clàssics.

Nota: Totes les imatges d’aquest article són del meu pare, Joan Molar

Pau Molar. 3r de Filologia clàssica. UB

Tarraco MMXVIII AD: La lloba capitolina

El passat 30 d’octubre els alumnes de clàssiques de 4t d’ESO i els de batxillerat vam visitar Tàrraco, l’antiga i gran capital de la Tarraconensis romana. D’aquesta excursió ens centrarem en la Lloba capitolina que actualment es troba al passeig del voltant de la muralla i que és una còpia de la rèplica que es conserva a l’entrada del pretori.

La primera rèplica de l’estàtua, la qual va ser regalada per l’Ajuntament de Roma, es troba a l’entrada del pretori (punt B), mentre que la còpia és la que es troba al passeig arqueològic (punt A).

L’estàtua que se situa davant del Pretori va ser entregada a Tàrraco per l’Ajuntament de Roma, el 1965, per celebrar l’agermanament entre les dues ciutats. És una rèplica de bronze de l’original Lloba capitolina, que rep el nom per haver estat trobada al Capitoli, un dels set turons de Roma, i que actualment s’exposa als Museus Capitolins.

En relació a l’autoria de l’estàtua original, no està ben clar qui va ser l’escultor. Tradicionalment s’ha considerat d’origen etrusc, però posteriorment aquesta teoria s’ha posat en dubte, a favor de la creació durant l’Edat Mitjana, entre els segles VIII i XIV dC . Tot i així, els dos nens van ser afegits posteriorment durant el segle XV.

Fotografia feta per dues alumnes de 4t, la Marta Ucero i la Lucía Nieto

El 2 de gener del 2009, tal com explica El País, quan van obrir el passeig, lloc on es troba la lloba, van veure que les estàtues de Ròmul i Rem havien estat robades. A causa d’això, tot i que van posar una denúncia, les estàtues no van aparèixer i van haver d’encarregar-ne unes de noves.

Aquesta estàtua representa la llegenda de Luperca alletant els bessons Ròmul i Rem, fills de Rea Sílvia i el déu Mart, que van ser abandonats per ordre del rei Amul·li, oncle de Rea Sílvia, ja que aquesta havia incomplert el mandat de mantenir-se verge, que ell li va imposar quan la va obligar a dedicar-se al culte de Vesta. Així els bessons van ser abandonats al riu Tíber, on van anar a parar a la riba gràcies al corrent. Allà van ser trobats per la lloba, Luperca, que els va alletar. Més tard, els dos bessons es van barallar pel regne, quan finalment Ròmul va matar Rem i després va fundar Roma.

  • Quina llegenda fundacional anterior o posterior podeu explicar relacionada amb el mite de la lloba? A partir d’aquest mite va començar una forma de govern, quina és? Explica la característica més destacable d’aquest període.
  • Hi ha un emperador romà que està relacionat amb els fundadors de Roma, digues quin és.
  • Des que l’estàtua es troba exposada en la ciutat d’origen romà ha patit diversos atacs vandàlics, busca informació sobre algun altre i explica’l.

 Neus Borniquel i Clara Campos 2.2

Tarraco MMXVIII A.D: Maqueta de Tàrraco

Imatge de la maqueta de Tàrraco ubicada a l’edifici de l’Antiga Audiència (MHT) [Font: Tarragona Història Viva]

Aquesta imatge mostra la maqueta de Tàrraco localitzada a l’edifici de l’Antiga Audiència, que pertany MHT (Museu d’història de Tarragona). Representa la ciutat romana de Tarragona al segle II d.C, en plena època imperial, el seu urbanisme i els edificis de la ciutat. Aquesta maqueta es va fer l’any 2006 perquè la ciutat de Tarragona va ser declarada Patrimoni de la humanitat. Va ser construïda per Elias Torres i l’empresa Clarmont. En el seu interior hi ha també 30 figures d’ambientació que ajuden a comprendre i entendre com estava estructurada la ciutat.

Actualment la maqueta no està exposada a l’edifici de l’Antiga Audiència perquè està de reformes des del dia 1 d’octubre fins al 18 de novembre.

 Aquí us mostro un mapa on està situada l’Audiència:

El dia 30 d’octubre, que vam anar d’excursió a Tarragona, hauria estat millor haver-la ensenyat en el seu lloc habitual, però com que la maqueta estava en restauració, vam mostrar-ne una fotocòpia al Portal del Roser, per ajudar-nos a explicar l’estructura i urbanisme de la ciutat romana.

L’empresa Clarmont actualment està treballant en l’elaboració d’una maqueta tàctil de la ciutat de Tàrraco adaptada per a gent amb discapacitat visual.

Preguntes:

  1. Cerqueu una altra ciutat romana on hi hagi una maqueta de l’època imperial romana i qui la va manar fer. Quina relació té amb l’estàtua que vam visitar?
  2. Compareu l’urbanisme de Tàrraco amb el d’altres jaciments visitats.
  3. Investigueu sobre què és la UNESCO i quins són els seus àmbits d’actuació? Hi ha més monuments d’època romana en la llista de Patrimoni de la humanitat?

Maria Sorribes i Gabriela Hidalgo 2.2 Batxillerat

Tàrraco 360º

Si fa tres anys us mostrava com Tàrraco revivia gràcies a les tècniques digitals, ara que hi tornem a anar us continuo presentant novetats que fan més fàcil l’aproximació a la realitat arqueològica que visitarem a final de més. I és que les ciències de l’antiguitat saben aprofitar com cap altra les possibilitats que els avenços tecnològics ens ofereixen.

L’agència de guies oficials Agora Tarraco, per exemple, ha desenvolupat unes ulleres de realitat virtual que permeten realitzar un recorregut turístic per la ciutat de Tarragona que mostra al visitant l’abans i l’ara dels punts d’interès.

Imatge de l’abans i el després de circ romà de Tarragona, actualment conegut com la Plaça de la Font. [Font: Diari de Tarragona]

Si bé aquesta és una bona proposta per orientar-nos in situ, recentment he tingut coneixement del projecte Tarraco 360º, que recull el treball científic d’un grup d’investigació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), conjuntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Es tracta d’un lloc web molt complet que ens ofereix un recorregut virtual en 3D pels monuments Patrimoni de la Humanitat de Tarragona ciutat i rodalia.

Vista general de la ciutat romana superposada a l’actual. Els cercles es poden clicar per obtenir informació dels centres d’interès. [Font: Diari més digital]

Aquí teniu, doncs una eina imprescindible per preparar la sortida, especialment els de batxillerat, que haureu d’explicar-ho als de 4t. Què us semblen aquestes eines digitals al servei de l’estudi i divulgació del passat?

Entreu-hi, remeneu els enllaços i comenteu com estan tractats els punts d’interès que, segons el dossier de la sortida, visitarem a finals d’octubre. Els que heu de fer de guies, centreu-vos sobretot en la part que us pertoca i en què podreu aprofitar per a la vostra explicació.

TERESA

Setmana Santa 2018: Extremadura, Castella i Lleó

Aquests primers dies de primavera, aprofitant el parèntesi de Setmana Santa, hem fet una ruta en família pel nord d’Extremadura i per la comunitat de Castella i Lleó. Hem triat dos nuclis principals per organitzar el viatge: Plasència i Salamanca. D’altra banda, tant a l’anada com a la tornada, hem fet parada a Guadalajara per anar-nos aproximant al nostre destí. Aquesta és la ruta que, a casa, sempre prepara el meu pare.

Ruta del nostre viatge d’anada i de tornada de Setmana Santa 2018

La nostra primera visita seriosa va ser a la ciutat de Plasència, a la comunitat d’Extremadura. Ens vam allotjar a prop de la catedral, i en teníem unes vistes magnífiques.

Vista de la catedral de Plasència des del nostre hotel a la ciutat

La mateixa catedral és una esplèndida mostra de renaixement plateresc, remarcable perquè no n’hi ha pas gaire exemplars en el conjunt d’Espanya.

Façana de la catedral de Plasència, una mostra important de renaixement plateresc espanyol

Fem, doncs, la nostra visita a la catedral de Plasència, que conté dues edificacions d’èpoques diferents: la renaixentista i la romànica. Aquesta imatge preciosa de la Verge Blanca és, ja ho veieu, d’estil romànic, i es troba just a la sortida de l’església, en un racó del claustre de la catedral antiga, o de Santa Maria.

Imatge de la Verge Blanca, a la catedral de Plasència

Fixeu-vos en alguns detalls de l’interior de la catedral nova, dedicada a l’Assumpció del Senyor: un Orfeu en relleu i magníficament policromat, adornant l’orgue d’estil barroc que se situa en un dels braços del transsepte de la nau. Contempleu la divinitat amb el seu característic atribut musical, si bé aquí la lira sembla més aviat un llaüt, molt del gust de l’època.

Detall de l’orgue de la catedral de Plasència, amb la representació d’Orfeu

I, en el museu catedralici, ens topem amb una extraordinària composició en ceràmica talaverana del segle XVI: un retaule presidit per l’escena del Calvari, que havia pertangut al convent dels dominics de la ciutat.

Retaule dels dominics de Plasència, al museu de la catedral, presidit per l’escena de la crucifixió

Al dessota, una inscripció en llatí, ben explícita, extreta del Llibre dels Salms.

Inscripció llatina en la Crucifixió de Crist. Museu de la catedral de Plasència

La llegenda de la inscripció és la següent: In te Domino speravi  (Salm 70. 1-3a. Vulgata). I la traducció: En tu, Senyor, he confiat. Es tracta dels mots que Crist adreça a Déu Pare en el moment culminant de la seva passió, quasi a punt d’expirar a la creu.

Des de Plasència vam dedicar un dia a fer ruta per Monfragüe, parc nacional importantíssim per la conservació d’aus rapaces, i Càceres, una ciutat monumental esplèndida. Us deixo un parell d’imatges perquè contempleu la bellesa dels dos indrets.

Aus sobrevolant el Barranc del Moro, al Parc Nacional de Monfragüe

Façana d’una de les esglésies del casc històric de Càceres

L’endemà vam abandonar Plasència, i vam emprendre rumb cap a Salamanca. De camí, vam fer parada en un poble preciós, en plena muntanya salmantina, la Penya de França. El poble és L’Alberca, i conserva l’arquitectura típica de les cases serranes, amb entramats de fusta.

Un dels carrers típics de L’Alberca, un poblet de la Penya de França, a Salamanca

La visita a l’església del poble ens va permetre admirar una trona decoradíssima i molt historiada, en la qual vaig poder llegir aquesta inscripció.

Detall de la trona de l’església de L’Alberca, amb inscripció bíblica

Qui ex Deo est verba Dei audit. Es tracta d’una citació de l’evangelista Joan (8:47), molt apropiada per a la tribuna des de la qual el capellà predicava i feia arribar el seu sermó als fidels

Traducció: Qui és de Déu, escolta la paraula de Déu”.

Fixeu-vos que el mot verba (paraules; en sentit religiós, paraula de Déu, paraula sagrada), no apareix transcrit literalment en el text; en el seu lloc, hi consta el signe d’una doble v baixa; observeu que se superposen les lletres escrites del dret i del revés. Possiblement es tracta d’una abreviatura de l’època, que els creients identificaven sense problema.

Finalment, arribem a Salamanca, una de les fites importants del nostre viatge. La primera visita, a l’hora de la posta, ens va oferir unes panoràmiques espectaculars. Admireu detalls de la universitat, d’un exuberant estil plateresc, i de la catedral, amb la seva coneguda cúpula de gallons.

Detall de la façana plateresca de la universitat de Salamanca

Cúpula de la catedral de Salamanca, a la posta de sol

I, és clar, no podia deixar de fixar-me en la inscripció en grec que ressegueix el medalló de la façana de la universitat, amb el relleu esculpit dels Reis Catòlics, Ferran i Isabel.

Medalló dels Reis Catòlics, a la façana de la universitat de Salamanca

Fixeu-vos que, tot i la dificultat, es pot seguir la llegenda: Οἱ βασιλεῖς τῇ ἐγκυκλοπαιδείᾳ, αὕτη τοῖς βασιλεῦσι.

I deduir-ne la traducció: Els reis a la universitat, i aquesta (la universitat) als reis.

Vam seguir les processons de la ciutat, tal com ja havíem fet a Plasència. Salamanca de nit ens va deixar imatges ben boniques. Vegeu aquesta de la Clerecia, seu dels jesuïtes a la ciutat castellana, i formidable mostra d’arquitectura barroca.

Façana de la Clerecia de Salamanca, il·luminada de nit

O aquesta altra, amb el perfil de la ciutat, presidida per la catedral, i vista des del pont romà o pont major que travessa el Tormes.

Vista de Salamanca de nit des del pont sobre el riu Tormes

Ja que acabo de fer esment del pont romà de Salamanca, val la pena no oblidar que, en el ric patrimoni cultural i artístic de la ciutat, no s’ha d’oblidar la petjada de Roma. Si bé no resulta tan espectacular com el llegat del renaixement o del barroc, té la seva importància el fet que la ciutat conservi encara algun tram de la muralla romana.

Detall de la muralla romana de Salmanca, de nit

L’endemà vam visitar Zamora i Toro. Contempleu les cúpules que destaquen en l’horitzó d’ambdues ciutats perquè es coneixen com a exemples únics a Espanya de cúpules gallonades o de gallons. Plasència i Salamanca les acompanyaven en aquesta originalitat arquitectònica.

Cúpula de la catedral romànica de Zamora, amb la seva peculiar decoració arquitectònica

Vista general de la col·legiata de Toro, amb la característica cúpula gallonada

A la tarda ens dediquem de ple a la catedral de Salamanca. Bé val la pena. Hi retrobem la doble construcció de què ja hem fet esment abans: un edifici d’estil renaixement plateresc, aixecat al costat, sense invadir-la, de l’antiga catedral romànica. Fixeu-vos en dos detalls que vaig trobar ben singulars: una capella profusament decorada, anomenada de Tots els Sants, a la catedral nova; i la capella de Sant Martí, a la primitiva catedral. En un i altre indret, vestigis de classicisme. Llegiu aquesta inscripció dessota d’un dels sepulcres de la capella de Tots els Sants:

Relleu escultòric amb inscripció llatina. Capella de Tots els Sants. Catedral de Salamanca

La llegenda de la inscripció és: Dominus michi adiutor non timebo. I la seva traduccióEl Senyor [és] el meu ajut, [res] no temeré.

Com tantes altres vegades, la citació prové del Llibre dels Salms (Salm 118) i es tracta d’una adaptació que figurava en les monedes medievals castellanes. El fragment bíblic original, i sense truncaments, deia així: Dominus mecum, non timebo quid faciat mihi homo.

Ben a prop d’aquest detall que em va cridar l’atenció, un altre em va captivar: era el nom que es donava al tron buit que sovint es representava en les escenes del Judici Final. A la capella de Sant Martí hi havia aquesta, d’estil romànic i prou ben conservada. Doncs bé, el nom en qüestió és etimasia (ἑτοιμασία), i es pot apreciar en el detall d’aquesta imatge, just al damunt del Crist en majestat o Pantocràtor.

Escena del Judici Final, amb la representació de l’etimasia, a la capella de Sant Martí de la catedral vella de Salamanca

No us perdeu el magnífic retaule de la catedral vella, d’estil italianitzant, obra de Nicolò Delli, conegut a Espanya com a Nicolás Florentino: una magnífica obra d’art, meravella del gòtic.

Retaule de la catedral vella de Salamanca, amb escenes de la vida de la Verge i de Crist

L’endemà ens tocava abandonar Salamanca, però la nostra ruta ens reservava la sorpresa d’Àvila, la ciutat de Santa Teresa. No us perdeu aquesta vista de les muralles que envolten la ciutat, i la impressió majestuosa de l’interior de la seva catedral.

Muralles medievals de la ciutat d’Àvila, perfectament conservades

Vista de la catedral d’Àvila, d’estil gòtic. Il·luminada, la porta del cor, d’estil renaixentista

Un cop feta la visita a Àvila, ens dirigim novament, com en l’inici del viatge, a la ciutat de Guadalajara, prop de Madrid. Durant la primera estada, no vam poder visitar-la a fons, però, en el camí de tornada, vam reservar un temps per dedicar-l’hi. Va ser una bona decisió. La ciutat té racons i monuments preciosos. El palau de l’Infantado n’és una mostra formidable.

Pati renaixentista del palau de l’Infantado, a Guadalajara

I, encara, en la capella dedicada al cèlebre humanista, Luis de Lucena, vaig poder admirar unes pintures delicadíssimes, de temàtica plenament clàssica. Contempleu aquestes sibil·les que, a mi, em van recordar les que decoren el sòl de la catedral de Siena.

Detall d’un dels frescos que decoren la capella funerària de Luis de Lucena, a Guadalajara

Un altre dels frescos, amb representació de sibil·les, a la capella de Luis de Lucena

Fixeu-vos que les llegendes inscrites en els documents que sostenen la Sibil·la Itàlica i l’Albunea són profecies referides a Crist, que mostren fins a quin punt el Renaixement va fusionar el cristianisme i la civilització clàssica.

Doncs bé, en la primera inscripció hi llegim clarament: Crist expiarà les nostres culpes; la segona ens fa saber que ell mateix, el fill de Déu, posarà fi al torn de mort en tres dies. Remarqueu com els dogmes essencials de la fe cristiana, la resurrecció de Crist i el perdó dels pecats, són posats en mans i en boca de personatges familiars a grecs i romans, les pitonisses o sibil·les.

I s’acaba el viatge. Ara només ens queda una parada, en el camí entre Guadalajara i Badalona; és el monestir de Santa María de Huerta, a la província de Sòria.

Vista del refectori del monestir de Santa Maria de Huerta, clara mostra de gòtic cistercenc

Claustre del monestir de Santa Maria de Huerta, mostra de renaixement toscà

Ja podeu comprovar que l’estil auster de l’interior cistercenc contrasta amb la magnificència del claustre d’estil toscà. Però, de tot plegat, el que em va cridar més l’atenció va ser la presència, a prop de l’altar major, del mausoleu dels ducs de Medinaceli, que feien remuntar el seu llinatge a l’estirp reial dels Infants de la Cerda, destinats a ser reis de Castella, però que mai no van arribar a governar-la, ja que el seu lloc va ser ocupat per altres membres de la família regnant.

Mausoleu dels ducs de Medinaceli, a l’església de Santa Maria de Huerta

Detall d’una de les inscripcions que es poden observar en el mausoleu dels ducs de Medinaceli

La inscripció es llegeix sense problema, i es dedueix amb facilitat la seva traducció: Alfons X, conegut com el Savi, fill de Sant Ferran i pare de Ferran de la Cerda.

Més interessant, per la construcció sintàctica, amb verb deponent, i ablatiu agent, és aquesta altra inscripció:

Una altra de les inscripcions en el mausoleu dels dusc de Medinaceli

Traducció: Ferran, príncep de Castella, primogènit d’Alfons X, del qual, i de la seva esposa Blanca, filla de Sant Lluís, neixen els ducs de Medinaceli.

No us perdeu aquest detall: el genitiu llatí conviu amb la preposició que regirà el complement nominal, tant en català com en castellà, de. Tota una lliçó d’història de la llengua.

Valia la pena haver arribat fins aquí per descobrir que el llegat dels clàssics pervisqué molt més enllà de la civilització que li va donar vida.

Nota: Totes les imatges de l’article pertanyen a les fotografies realitzades durant el viatge pel meu pare, Joan Molar.

Pau Molar. 2n de Filologia clàssica. UB

Emporiae MMXVII A.D: Caminant per la Neàpolis

El passat dimarts 10 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i batxillerat vam visitar el jaciment d’Empúries, antiga colònia grega i romana on s’han trobat importants restes arqueològiques.

Vam reunir-nos tots a les 7.45 h a la porta de l’institut, vam passar llista i vam emprendre el viatge cap a Emporiae. El viatge en autocar va durar dues hores, en arribar vam esmorzar i vam descansar una mica.

Vam començar la visita per la ciutat grega, en concret la Neàpolis.

Vista general de la ciutat grega. [Font: UCSB]

I quan per fi ja érem intra muros:

  • Vam conèixer el nostre guia, en Caiusque ens feia una visita dramatitzada, feia de un home molt ric. També van conèixer en Buccus, l’esclau ìber d’en Caius, que feia de guia de l’altre grup.
  • Factoria de metall: fora de les muralles hi havia una factoria on treballaven el metall, a prop també hi havia un petit poble, que era com un barri extra muros.
  • Vam passar per la porta principal de la ciutat, que donava pas a la vil·la.
  • Acròpolis i Serapièon: l’acròpolis era el turó o punt més alt de la ciutat grega. En aquest turó es trobava el Serapièon, un santuari amb un temple central i un pòrtic al voltant dedicat a Zeus Serapis, una divinitat egípcia.
  • Factoria de salaons: eren dependències destinades a la conserva de peix, amb el qual es comerciava. També s’elaborava el gàrum, un tipus de salsa que es feia amb les vísceres del peix i que era comprat per les classes altes.
  • A continuació vam veure el macellum, que era el mercat de carn, amb botigues interiors i exteriors i amb una gran cisterna pública que recollia les aigües de la pluja que queien de la teulada de l’edifici i servia de reserva d’aigua per a la població.
  • Després vam poder gaudir de l’àgora, la plaça pública grega de forma rectangular, rodejada per edificis destinats a les funcions públiques, administratives i comercials. Era el centre de la ciutat.
  • Tot seguit, es trobava la stoa d’Empòrion, un edifici porticat, Situat a l’àgora, on hi havia botigues i era lloc de passeig i d’esbarjo. On s’han conservat algunes restes.
  • I per acabar de visitar la ciutat grega, vam observar un mosaic grec, que devia pertànyer al terra d’una sala de banquets, només per a homes, d’un habitatge d’una família de classe social alta. Tenia inscrit “ dolç estar recolzat”.

Mosaic grec ” dolç estar recolzat”. [Foto Maria Sorribes]

Seguint el camí, vam entrar a la ciutat romana, que al principi era el praesidium, l’antic campament militar.

  • Doncs vam començar veient la domus d’en Caius, que era molt gran.
  • Després vam passar per les termes romanes, on hi havia diferents tipus de banys amb diferents tipus d’aigües, com el tepidarium, una sala d’aigua tèbia.
  • Les tabernae eren les botigues romanes.
  • Pel cardo maximus, que era el carrer principal que anava de nord a sud, hi havia les insulae, que eren els edificis de pisos.
  • A continuació ens vam trobar situats al fòrum romà, la plaça pública de la ciutat on, també, es trobava el temple capitolí, que era el temple dedicat a la tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). La cúria era l’ajuntament, i la basílica era un gran palau rectangular de justícia .En la ciutat romana el pitjor càstig era l’exili.
  • Vam passar després per l’amfiteatre, que era una construcció romana on la gent anava a veure lluites de gladiadors, caceres o lluites de feres salvatges. Aquesta se situava fora de les muralles.
  • La palestra era com un gimnàs amb pista d’atletisme, pistes per lluitar i per llançar. Aquesta també es trobava fora de les muralles. Per al romans era molt important cuidar-se el cos.
  • A una porta de la muralla, que donava l’amfiteatre, hi havia l’amulet de la ciutat, el qual era un membre viril.
Resultado de imagen de ciutat romana d'empuries

Vista general de la domus i la ciutat romana. Font: CdA Empúries.

A les dues ens va agradar molt la visita per l’antiga EMPORIAE, ja que ens va semblar molt interessant i divertida. No obstant preferim la caminada per l’antiga ciutat grega. I el nostre guia ens va semblar molt divertit.

Sense dubte, el millor de l’excursió va ser la pizza que vam menjar alguns en mig de la Paleàpolis, en el restaurant d’Esculapi.

Una anècdota que hi ha per explicar sobre l’excursió és que vam trobar un gos abandonat i ens vam quedar amb ell, esperant que arribés la mestressa, la qual va arribar tan tranquil·la, i vam arribar tard a l’autocar que ens estava esperant.

Esperem que us hagi agradat el nostre article. I si alguna vegada hi aneu, gaudiu del viatge, companys!

Aquí ens trobem tots els alumnes de quart, primer i segon de batxillerat de Llatí i Grec. [Foto feta per Alfonso Campo]

  1. Comenteu el que més us va agradar, el que menys i el que més us va sorprendre.
  2. Havíeu visitat abans el jaciment?
  3. Quin era el pitjor càstig per als romans?

Clara Campos i Laura Pacheco