A qui li agrada passar totes les vacances tancat a casa seva? A mi no, així que vaig afrontar la terrible calor d’estiu d’Andalusia i vaig sortir a la recerca d’un jaciment romà. Tot i que m’havien comentat que era “una cosa així com deu pedres mal col·locades”, en arribar em vaig adonar que era molt més que això.
Molt a prop de Puente Genil he tingut el plaer de visitar el paratge de Fuente Álamo, topònim designat per la riera d’aquest mateix nom, que va ser el factor determinant perquè fa 2.000 anys l’home decidís assentar-se en aquest entorn. Pertanyent al convent jurídic astigità (Écija), la vil·la romana de Fuente Álamo s’emplaçava propera a la desviació del gran camí de l’antiguitat, la Via Augusta, cap a Antikaria (Antequera), i equidistant de dues ciutats importants a la Bètica, Ipagrum, (Aguilar de la Frontera) i Ostippo, Estepa (Sevilla).
Mapa d’ubicació de Fuente Álamo
Vista general del jaciment [Font: puentegenil.es]
La construcció de la vil·la data del segle III A.D i sembla que segueix els apunts de l’escriptor llatí Varró: “A l’hora d’edificar la vil·la, s’haurà de tenir cura que al seu recinte hi hagi aigua o, si no, que estigui propera”. Sabries dir què era una vil·la romana? A veure si recordes també què signifiquen les sigles que he utilitzat en la datació.
Però la història de Fuente Álamo s’allunya més en el temps, durant les excavacions recents s’ha descobert que la vil·la del s. III s’assenta sobre allò que en una altra època va ser un balneari públic. Creus que és un bon lloc per assentar un balneari? Per què?
Plànol de la vil·la al llarg dels segles
En aquest plànol podem trobar les diferents capes, depenent dels segles, per comprovar com als segles II i III va ser un balneari, i posteriorment seria una vil·la.
Quan es van convertir en vil·la, encara no se sap qui va ser el propietari, però va esdevenir un autèntic lloc de luxe. El seu propietari era ric, i va dividir la vil·la en tres parts: urbana, rústica i fructuària. On vivia el propietari, on vivien els esclaus i on es produïa el material, en aquest cas vi i oli.
Aquest senyor no es va estar de res a l’hora de construir un mosaic a cada habitació de la vil·la. Saps què és un mosaic? Explica-ho. Tots els mosaics eren diferents, i en molts d’ells hi havia representacions de déus, personatges famosos o animals.
Aquí podem trobar un mosaic oh hi ha representats diferents personatges i animals mitològics. Quins pots identificar? Explica’ls per sobre.
Triple mosaic [Font: musivariahd. com]
Més endavant, en una altre sala, podem trobar un altre mosaic sobre el déu Bacus. Sabries dir de que era aquesta divinitat? I per què es trobava representat en aquesta vil·la?
En les meves dues visites vaig poder veure el que és el mosaic més famós de tots: un mosaic nilòtic d’inspiració egípcia que representa dos ibis enfrontats, així com un cocodril i un hipopòtam, juntament amb unes escenes que recreen una lluita entre pigmeus i grues. L’únic mosaic del món on els personatges parlen entre ells, com si fos una mena de còmic. Observa les imatges del mosaic, i transcriu els textos que puguis. Si pots, intenta també traduir-lo i interpretar-lo.
Primer mosaic del món on els personatges parlen entre ells.
Mosaic a detall [Font: Mosaica romana]
Si us heu quedat amb ganes, aquí podeu trobar més fotos sobre tots el mosaics que hi havia i el jaciment en general.
Coneixes cap altre jaciment a prop de casa nostra que també tingui mosaics? Creus que el seu propietari tenia un patrimoni més ric que el de Fuente Álamo? Per què?
Tota una meravella clàssica on, tot haver-la visitat dos cops, tornaria a anar sens dubte per seguir descobrint curiositats sobre aquest magnífic lloc.
Ad proximum
Text i fotos: Pau Espeso Alba
Món Clàssic 1r BTX
Com t’envejo Pau. No sabia pas que Andalusia tenia tant per explicar.
Quina sort poder haver visitat obres d’enginyeria com la vil·la romana del segle III abans de crist. On els romans més rics hi vivien. Aquesta tenia un gran edifici on vivien els propietaris, amb construccions com; estables, graners, ferreries, fusteries… i habitatges pels esclaus.
Fuente Álamo, és el topònim designat per la riera que va ser el factor determinant perquè fa 2.000 anys l’home decidís posar-hi aquí la vil.la.
Ja que la construcció d’aquesta seguia els apunts de l’escriptor llatí Varró, que deia; “A l’hora d’edificar la vil·la, s’haurà de tenir cura que al seu recinte hi hagi aigua o, si no, que estigui propera”. I tenin en compte que un balneari havia de ser situat al costat de mars, rius o llacs, podría ser prou probable d’establir un balneari allà.
La creació d’un mosaic és un art molt antic en el que s’usaba com a composició decorativa elaborada a partir de tessel·les de diferents colors i materials, com marbre, terracota o vidre.
Entre aquests mosaics i podem trobar el Triple Mosaic on apareixen Pegàs., les tres Gràcies i Satiro i la Nimfa.
– Escena de Pegàs. Situat en el lateral esquerre. Representa al cavall Pegàs bevent aigua de mans d’una nimfa.
– Mosaic de les Gràcies. Escena central, també de gran interès mitològic, reprodueix a les tres gràcies, denominades d’esquerra a dreta Áglae, Eufrosine i Talía, que simbolitzen les qualitats de la bellesa, l’encanteri i l’alegria respectivament.
– Mosaic de la persecució entre el sàtir i la nimfa. Situat en el lateral dret. Representa un tema mitològic en el qual el sàtir persegueix la nimfa.
A més a més, podem trobar un mosaic on apareix Dionis, o Bacus en llatí. Conegut com el representant del vi, la festa i els banquets. És representat sempre amb raïm o una pantera negra.
En aquest paviment hi podem trobar el primer mosaic del món on els personatges parlen entre ells, anomenat, Mosaico Nilótico, ábsides. Dins d’aquest mosaic hi podem trobar quatre grans parts importants on cada una d’elles representen una història
1- Lluita de pigmeus i grullas Va aparèixer molt danyat per una olivera i del qual tan sols conservem una transcripció, SELVAM GRAVE, que ha estat traduïda com a «BOSC PESAT».
2- El que quedava d’aquest petita representació va ser excavat i els dos fragments recuperats, representats més amunt, no es poden entendre. Encara que el mosaísta va representar el moment en què el pare de família comença a ser atacat per la grulla que la seva dona tombarà
3- Es el nus de la historia on el pare de la família de pigmeus ja ha estat derrocat per la grulla, que li ha atacat. Mentrestant, el seu fill tracta de defensar al pare atacant a l’ocell amb dos pals. La mare, es veu desesperada
4- Es el desenllaç de la historia en el que acaba feliçment per als pigmeus. Entre dues palmeres hi trobem dos esclaus i l’amo en el centre. Han aconseguit abatre a la grulla que és arrossegada amb una corda al coll i parlen entre si.
Afortunadament, a Badalona tenim el jaciment arqueològic d’època romana de Badalona o més conegut com el jardí de Quint Licini. Propietat d’un membre d’una poderosa família de patricis. Va ser un senador romà, que va ocupar diversos càrrecs imperials
Moltes gràcies Gisela, hi tant! Andalusia és una terra espectacular, que té un patrimoni clàssic molt bonic. Destaco sobre el teu comentari l’aportació sobre el jardí de Quint Licini, tot i que encara hauré continuar fent recerca sobre qui tenia més diners.
Salve!
Tenint en compte les meves últimes vacances d’estiu, no estaria malament quedar-se tot el dia a casa. Mai he pensat que seria una bona idea sortir enmig de l’estiu en Andalusia a veure una vil·la romana, prefereixo l’aire condicionat de casa, moltes gràcies, no m’agraden molt uns edificis rurals destruïts. Ara bé, viure i treballar allà en l’època romana no estaria malament. A.D/Anno Domini (any del senyor) sona molt millor que “després de Crist”, oi que si?
Només pensar que terminar de treballar al camp enmig de l’estiu a l’època romana i anar al balneari a relaxar-te, crec que això ja et diu si és un bon lloc per posar un balneari.
Els mosaics sempre m’han cridat més l’atenció, son com un quadre però feta de pedra o ceràmica, sembla més difícil de fer que un quadre si et pares a pensar, a més de poder representar mites de forma tan simple. Es poden veure 3 mites:
Pegàs: Un cavall amb ales indomable, fins que Belerofonte el va dominar per derrotar a la Quimera
Les tres gràcies: Aglae, Eufrosine i Thalia eren tres divinitats que representaven la bellesa i l’amor i s’encargaven de presidir events on el plaer era l’ingredient principal (menjars, danses i més)
Sàtir i Nimfa: Els sàtirs eren criatures divines masculines que disfrutaven de tenir relacions sexuals i veure molt vi, per tal eren seguidors de Dionís. Les nimfes eren criatures divines femenines que acompanyaven a molts déus. Els sàtirs perseguien molt a les nimfes, d’aquí el mosaic d’un sàtir perseguint a una nimfa.
Bacus o Dionís era el déu del vi, però també era déu de l’agricultura i la fertilitat, així que té molt sentit que es pugui trobar un mosaic de Bacus en una vil·la romana.
D’aquest altre mosaic només puc veure el que crec que és una representació de quan Prometeu va ser castigar a estar encadenat a una roca i una àguila li menjava el fetge que després tornava a créixer.
Un jaciment a prop d’aquí amb més mosaics, és el de les termes romanes de Baetulo i pot ser que el propietari sigui més ric que el del balneari ja que unes termes et donaven més diners que un balneari.
Quin estiu més avorrit has d’haver passat, pobret…
Ja ho diuen: Com a casa a cap lloc! Però estic disposat a enfrontar-me a la calor i sortir a explorar jaciments arqueològics. Per cert, molt bona interpretació sobre el mosaic en forma de còmic, tot i que no és això, has sigut capaç de recordar el mite i relacionar-ho. Quedaràs sorprès quan parlem sobre el còmic. Tot i això et felicito!
Sobre la base de les actuals evidències materials documentades a la comarca de Pont Genil l’ocupació humana comença al Paleolític Mitjà. Aquestes restes materials són diversos estris de pedra tallada (sílex i quarsetes), com raederas, bifaces, denticulats i ganivets, procedents, sobretot de jaciments situats a les antigues terrasses del Genil, com Torrecillas, Eugues, La Mina o El Rabanal, i que corresponen a societats de caçadors-recol·lectors.
El cultiu de plantes i la domesticació de certes espècies van permetre una major estabilitat a les comunitats humanes al territori i poder alimentar-ne un major nombre, a conseqüència d’això es va poder produir un augment demogràfic. L’inici d’aquesta etapa correspon al Neolític, molt poc representat a la zona, ja que les úniques troballes es localitzen a la Serra del Castillo, a la cova dels Vents. En aquest jaciment van aparèixer restes de pinyol treballat i diverses restes òssies.
Una vil·la romana originalment era un habitatge rural les edificacions del qual formaven el centre d’una propietat agrària a la Roma Antiga. Es van convertir en grans residències aristocràtiques que combinaven funcions residencials i productives. Des del punt de vista arquitectònic i artístic, constitueixen una de les modalitats més notables d’edificació romana. Les viles romanes han adquirit una connotació simbòlica als estudis moderns, reflex del simbolisme que les viles tenien en la mentalitat romana i amb què apareixen la literatura antiga.
Els mosaics són dissenys i imatges creats amb petits trossos de pedra o altres materials que s’han utilitzat per decorar terres, parets, sostres i objectes preciosos des d’abans que existissin registres escrits.
Les divinitats representades al mosaic són: Pegasso, les tres Gràcies, i persecució entre Sàtir i la Nimfa.
Bacus és el déu del vi, la fertilitat i la inspiració en la mitologia romana. Fill de Júpiter, el mite diu que va créixer en una gruta amb les parets cobertes de vinyes. Va descobrir el vi per casualitat en esprémer uns raïms, oblidar-los en una àmfora i mesos després beure el suc fermentat.
Està representat en aquesta vil·la perquè és el déu de la inspiració en la mitologia romana.
A Badalona s’ha trobat un nou jaciment de la Vía Augusta, era un taller metalúrgic.
Es veu clarament que el propietari si que en tenia més diners que el de Fuente Àlamo, perque és un lloc amb millors instal·lacions i segur que més visitat.
Victor, trobo a faltar la teva interpretació sobre el mosaic en forma de còmic, amb la teva imaginació segur que podries haver aportat coses interessants. A més ja veurem qui és mes ric.
Bon comentari.
Cap de nosaltres som conscients del patrimoni Romà que podem trobar al nostre país, és per això que l’article d’avui ens fa donar-nos compte del que seguim conservant. Baixant cap al sud de la península, concretament a la provincia de Córdoba, molt a prop de Puente Genil, trobem la vil·la romana de Fuente Álamo.
Fuente Álamo és una vil·la romana que va ser construïda al s. III A.C, és a dir, construïda abans del naixement de Crist. Una vil·la romana era un habitatge rural propi de l’antiga Roma que tenia funcions residencials i productives. Després de fer diverses excavacions més, els arqueòlegs es van adonar que entre el segle I i III A.C, també s’utilitzava com a balneari degut a la prosperitat de l’aigua d’un manantial. Considero que va ser bona idea fer un balneari per aprofitar aquesta aigua, però per altre banda penso que, hauria sigut més bona idea fer-ho al centre de la ciutat, ja que era públic i així podia ser millor aprofitat per tots els habitants.
Gràcies a les excavacions, s’ha pogut comprovar que a cada habitació de la vil·la, es trobaven diversos mosaics únics. Un mosaic és un element de decoració elaborat amb peces de ceràmica que formaven una imatge o dibuix. En aquests mosaics trobem representats animals, com per exemple, el pegàs i una serp, però també trobem personatges mitològics, en aquest cas, Les Tres Gràcies. Aquestes són tres deesses , filles de Zeus i Hera, que presidien celebracions i danses. Els seus respectius noms són: Eufrosina, Aglaé i Thalia. En altre sala, s’ha trobat un mosaic del déu Bacus. Aquest déu és fill de Zeus i és el déu del vi i del teatre, per aquesta raó es representa amb una vinya. Es trobava representat en aquesta vil·la ja que és on es feia oli i vi. Per últim, trobem un mosaic d’inspiració egipcia, de dos animals recreant una lluita. En aquest trobem transcripcions com: “SV CFRBIO, EFILLGERIO VALE, SVDDVC TECATER, AIMISE RA DECOILATA SO i VXOR MASTA LE”. A prop de casa nostre trobem la domus de la casa dels dofins, la qual també conté mosaics. Aquest mosaics tenen menys detalls i són més bàsics que els de Fuente Álamo, per tant, el senyor de la vil·la és més ric.
Avete i gràcies per l’article Pau:)
De res Andrea, sempre és un gust per mi ensenyar les meves terres 😉 Enhorabona per el comentari.
Quina sort que has tingut de poder viatjar a Andalusia i poder veure “unes pedres mal col·locades” que tenen una relació molt important amb l’època Romana i que tenim la sort d’estudiar aquest any. Jo en contra no he entrat mai a les províncies d’Andalusia, però seria un viatge molt interessant i divertit, i més sabent totes les troballes que i podem visitar.
Com ens has ensenyat, vas estar en una vila. Una vila era un habitatge rural on les edificacions formaven el centre d’una propietat agrària a la Roma Antiga. Combinaven funcions residencials i productives. I aquestes sigles que has introduït en la seva datació significa Anno Domini (any del senyor)
És molt interessant saber que aquest mateix terreny de la vil·la, antigament va ser el terreny d’un balneari i jo penso que és un bon lloc, ja que està situat com bé has dit tu entre dues ciutats molt rellevants Pagrum, (Aguilar de la Frontera) i Ostippo, Estepa (Sevilla). I també està al costat de la Via Augusta, via que com ja hem estudiat va ser molt rellevant durant l’imperi romà. A l’estar en un punt intermedi d’aquestes localitats, l’accés de tots els habitants és més fàcil i la gent es podia reunir més fàcilment.
Els mosaics em semblen unes de les obres artístiques decoratives més boniques inclús, podria dir de tota la història, penso que tenir un a casa teva havia de ser alguna cosa molt important i, per tant, havies de ser algú amb bastants diners. Els mosaics són obres artístiques elaborades amb petites peces de pedra, ceràmica, vidre o altres materials, de diverses formes i colors, anomenades tessel·les, unides sobre un fresc de guix, calç o ciment per formar composicions decoratives geomètriques, figuratives o abstractes.
Començant per l’esquerra, el primer panell representa a Pegaso (animal mitològic i cavall de Zeus) acompanyat d’una sola nimfa. La nimfa està totalment nua de front. Ofereix a Pegaso una cistella amb fruits. No es coneix cap tradició iconogràfica, sinó que intenta ser una escena única, que potser era la manera de representar els mites en època tardana.
Al panell central, és una escena que s’han representat les Tres Gràcies, d’esquerra a dreta Àglae, Eufrosine i Talia, que simbolitzen les qualitats de la bellesa, l’encanteri i l’alegria respectivament. Estan representades completament nues.
Al tercer panell, s’ha representat un sàtir (divinitats dels boscos) i una nimfa. Corre perseguint una nimfa. Ella està nua, de front i tornada al sàtir corrent també.
A prop de casa nostra, trobem les termes de Badalona, on trobem alguns mosaics interessants, jo he tingut l’oportunitat de veure’n alguns com per exemple el de la foto que ens has mostrat tu, però del que més me’n recordo és del Mosaic amb decoració Bàquica, un mosaic que com ja he dit està ubicat en les termes romanes de Badalona.
Aquest té les tessel·les de color blanques i negres. Podem veure que surten branques de vinya amb pàmpols i raïm. Al centre, s’identifica la imatge d’una pantera i el cap d’un boc. Tots aquests elements al·ludeixen al món bàquic i constitueixen una clara mostra de la presència d’aquest déu en la decoració domèstica de la ciutat de Bètulo.
Jo crec que tothom que té una obra a casa seva i més representant un déu molt famós de la mitologia grega, ha de tenir un estatus social alt o tenir bastant diners al seu poder, podríem considerar que tots dos tenen una fortuna bastant alta, però si comparem unes termes amb una vil·la privada, penso que l’amo de la vil·la que ens has explicat tenia més diners.
Gràcies Anna, et felicito per el comentari. Mai és un mal moment per visitar llocs com aquests. Molt bona aportació la del mosaic de les termes romanes de Baetulo, tot i que trobo a faltar la teva interpretació del mosaic en forma de còmic. Tot i així és un comentari molt complet.
Salve!
Bon comentari Anna, mai és un mal moment per visitar un jaciment com aquest. Molt bona aportació sobre el mosaic de les termes de Baetulo, tot i que trobo a faltar la teva interpretació sobre el mosaic en forma de còmic. Tot i així felicitats per el comentri.
Salve!
Hola Pau, que bé que hagis pogut anar de vacances a l’estiu a Fuente Álamo, i pel que veig crec que t’ho vas passar molt bé en el teu viatge. El que ens has explicat primer han sigut els jaciments arqueològics, vil·la romana de Fuente Álamo. Una vil·la, a l’antiga Roma, era un centre d’explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat. En aquest cas aquesta va ser construïda al s. III AD, en l’any del senyor (“Anno Domini”). Seguidament hem pogut veure el balneari. Podriem dir un que Fuente Álamo és un bon lloc per tenir uns balnearis, ja que no està molt lluny del mar l’únic que aquestes termes no era tan cèntrica. Quan aquest balneari va passar a ser una vil·la no es sabia qui era l’amo d’aquesta vil·la. Aquest home va fer mosaics a cada habitació. Un mosaic és composició decorativa elaborada a partir de tessel·les de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre. Cosa que donava prestigi a la vil·la. Es troba un triple mosaic on podem identificar: L’escena de Pegàs. Situat al lateral esquerre. Representa el cavall Pegàs bevent aigua de mans d’una nimfa. El mosaic de les tres graciàs. On hi podem reconèixer a 3 divinitats que són: Eufrósine, Talia i Aglaya filles de Zeus i de Eurínome. Cada una de les germanes simbolitza alguna cosa, Eufrósine com indica la seva etimologia, simbolitza la joia, és la més alegre entre les 3, a la mà esquerra portava una mena de polsera daurada, i en una de les seves mans sostenia una màscara alegre representant la felicitat. Talia era la deessa de les celebracions festives i els banquets artístics. I per últim Aglaya era més jove i bella de les tres Càrites. És la deessa de la bellesa, l’esplendor, la glòria i l’ornament. I per últim Mosaic de la persecució entre el sàtir i la nimfa. Situat al lateral dret. Representa un tema mitològic en què el sàtir persegueix la nimfa.
En una altra sala podem trobar un altre mosaic on veiem al deu Bacus,pels romans Bacus era un déu alliberador, que els permetia desconnectar-se del seu estat normal de consciència, a través de la música, de l’èxtasi o del vi. També era el déu de l’agricultura i de la fertilitat. El mosaic més emblemàtic de la ciutat és un mosaic nilòtic on es veuen uns textos on posa: Podem trobar aquestes transcripcions: La transcripció és SELVAM GREU, que ha estat traduïda com a «Bosc Pesat».
Després també hi trobem El primer absis té decoració delimitada per un doble filet de tessel·les negres. Representa seguint l’ordre d’esquerra a dreta: un pigmeu atacat per una grua, un altre que corre a ajudar-lo i una figura femenina. Amb inscripcions corresponents a les frases que pronuncien els personatges.
El segon absis representa tres pigmeus entre dues palmeres movent una grua morta. Porta inscripcions relatives a l’escena que es desenvolupa.
Al tercer absis : es conserva només part d’una inscripció a la cantonada dreta. Veiem que als absis s’han representat escenes de la “geranomàquia” o lluita entre els pigmeus i les grues.
A Badalona un dels mosaics més famós que hi ha és el de la casa dels dofins, jo crec que l’amo també tenia un patrimoni molt ric, ja que Badalona va ser una de les ciutats romanes més importants.
Gràcies per el comentari Clara, ja veurem si la teva percepció sobre el patrimoni del propietari de la casa dels dofins és o correcte o no. Bon comentari!
Salve Júlia, he trobat que aquest era el meu moment per mostrar aquest increïble jaciment, però tranquil·la que no li trauré el bloc a la Teresa, en sé però no tant. A més es clar que sé perquè es diuen així, es degut a que com és un art tan bonic es deia que devia estar inspirat en les muses, m’agrada que provis de posar-me a prova. Has fet un comentari molt complet Júlia, et felicito! A més saps que sempre estic dispost a ensenyar i compartir el que sé. Salve!
Avete Marina, el pròxim com que vagis al poble del teu avi avisa’m, serà un plaer per a mi fer de guia d’aquest meravellós jaciment. Felicitats per el comentari.
Salve!
Molt bon blog Pau, m’encanta saber que a la meva terra també podem veure les meravelles de l’ingenium romà.
Quina casualitat que fa un temps vaig anar a visitar una vil·la romana, pel meu cap va aparèixer la mateixa pregunta que tu per això com era d’esperar em vaig posar a investigar i vaig descobrir que una vil·la romana era una residència rural típica de l’Imperi Romà, que combinava funcions residencials, agrícoles i industrials.
Aquestes cases, ubicades a terres fèrtils i sovint a prop de vies romanes, servien per a la producció agrícola, criar bestiar i cultivar productes com oli d’oliva, vi i cereals.
Es dividien en diferents parts, la part residencial per al propietari i la seva família, decorada amb mosaics, i les parts rústiques, destinada al treball agrícola i a l’allotjament d’esclaus i treballadors.
Les viles variaven en mida i luxe, des d’estructures modestes fins a palaus com la vil·la Adriana a Tívoli.
A més la vila que vaig anar a visitar data del mateix segle el segle III A.D, per cert A.D significa Anno Domini, en català l’any del senyor, és a dir després de crist.
Com pots saber els romans eren molt intel·ligents, per això jo crec que col·locar casa teva al que abans era un balneari, m’encantaria poder anar directament al balneari després d’una llarga jornada de treball.
He llegit que has vist mosaics, a mi m’encanten els mosaics em semblen increïble la tècnica per fer-los i la paciència que havien de tenir els artistes, per cert, referent a la teva pregunta un mosaic és una composició decorativa elabora a partir de tessel·les de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota, vidre… que s’utilitzen per decorar una superfície (normalment el terra).
La peça del triple mosaic és increïble, puc veure molts personatges al primer que podem veure a pegàs un cavall alat el seu pare era el déu del mar, Posseïdor, qui havia tingut pegàs amb Medusa.
Pegàs va ser domat per l’heroi grec Bel·lerofontes amb l’ajuda d’una brida d’or regalada per la deessa Atenea.
Junts van derrotar la temible Quimera, una criatura amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp.
Al mig podem veure les tres gràcies: Aglae, Eufrosine i Thalía eren tres divinitats que representaven la bellesa i l’amor i s’encarregaven d’organitzar esdeveniments on gaudir era l’objectiu principal (festes, menjar, danses…).
En l’última pesa podem veure als sàtirs i una nimfa, els sàtirs eren criatures divines masculines que gaudien de tenir relacions sexuals i beure molt vi, com pots imaginar eren seguidors de Dionís, o Bacus pels romans, fill de Zeus i Sèmele, va haver d’acabar el procés de gestació en la cuixa del seu pare la seva simbologia era la vinya, el vi, el deliri místic i el teatre i es representava amb el tirs, la flauta, el timbal, la pantera i la vinya, el més segur que era representat perquè la vinya és un dels elements més representatius del deu.
Les nimfes eren criatures divines femenines que acompanyaven a molts déus.
Els sàtirs perseguien molt a les nimfes, d’aquí el mosaic d’un sàtir perseguint a una nimfa.
Els romans tenien històries molt estranyes.
Quina sort que hagis pogut veure tantes obres, però aquesta última obra és increïble en ella puc veure lluitar a Pigmeus i una grua puc veure escrit SELVAM GRAVE, que significa «BOSC PESAT».
En el següent d’aquesta petita representació és representar el moment en què el pare de família comença a ser atacat per la grua la història contínua on el pare de la família de pigmeus ja ha estat derrocat per la grua, que li ha atacat. Mentrestant, el seu fill tracta de defensar al pare atacant a l’ocell amb dos pals al final de la història en el que acaba feliçment per als pigmeus.
Per acabar, vull explicar-te una dada, a Catalunya a la ciutat d’Empúries existeix uns dels meus mosaics favorits, el sacrifici d’Ifigènia, és un mosaic increïble, més aviat sembla una obra pintada en llenç, això és perquè és un opus vermiculatum, aquest tipus de mosaics eren realitzats per tessel·les molt petites, de menys de 4 mil·límetres perquè així l’artista pugui crear corbes i expressions superdetallades com en una obra d’art.
Espero que en un futur ens expliqui més de les teves aventures.
Bon comnentari, Álvaro S., tot i que ve amb compte perquè has posat “Poseïdor”, per exemple. Quina és aqueta vil·la que vas visitar, potser valdria la pena compartir-ho. I fer-en un petit documental?
Deixa’m dir-te que el teu viatge a Fuente Álamo ha estat una auténtica passada! A mi també m’encanta Andalusia! De fet, hi viatjo quasi cada any i no coneixia aquest lloc.
La vil·la romana de Fuente Álamo és una autèntica joia. Si no recordo malament una vil·la romana era com una mena de finca de luxe on vivien els romans rics. I aquesta que has visitat data del segle III d.C. (després de Crist, per això les sigles A.(anno) D.(domini) que has posat).
Té tot el sentit del món que fossi un bon lloc per assentar un balneari públic perquè està al costat d’un rierol.
Parlant de mosaics…
Un mosaic , paraula que prové de les paraules en llatí opus (obra) i musivum( de les muses)
És una composició decorativa elaborada mitjançant petites peces de materials de diferents colors. Aquestes peces, anomenades tessel·les, s’encaixen sobre una superfície fixa que anirà normalment al terra.
El mosaic figuratiu de la imatge representa diverses figures mitològiques.
A l’esquerra he pogut identificar Pegàs , una criatura mitològica que representa un cavall alat. És principalment conegut pel mite de Perseu o per la seva participació en la mort de la quimera a mans de l’heroi Bel·lerofont. Tot i això, aquí el veiem representat bebent aigua de les mans d’una nimfa.
Al centre, hi ha tres divinitats filles de Zeus i d’Eurínome o d’Hera segons la font mitològica. Veiem a les tres gràcies o les càrites que representaven l’alegria i la bellesa. Eren tres germanes, anomenades Aglaia, Eufròsine i Talia, tres joves nues agafades per les espatlles. N’hi ha dues que miren en una direcció i la del mig en direcció oposada.
A la dreta, es pot veure un sàtir perseguint a una ninfa.
Pel que fa al déu de la segona generació divina,Bacus (Dionís en la mitologia grega),fill de Zeus i Sèmele i divinitat del vi, les festes, el teatre i el plaer. Els seus atributs són el tirs,el gotim d raïm,el lleopard,la pantera i el tigre.
La seva representació en una vil·la romana era habitual perquè simbolitzava la prosperitat, l’alegria i la importància de les celebracions i el vi en la cultura romana.
M’he fixat bastant i utilitzant un diccionari i els meus coneixements de llatí que vaig adquirir durant l’optativa de llatí de quart d’ESO,he pogut transcriure sense molta certesa això:
1.EFILLGERIO VALE→ No he trobat el significat.
2.SVDVCE TE PATER →”Cuida’t, pare” o “Protegeix-te, pare”
3.AIMISE RA DECOLLATA SO → Aquesta frase podria estar en un llatí vulgar, però sembla suggerir alguna cosa relacionada amb tallar el cap (decolare significa decapitar).
4.VXOR MASTA LE →”VXOR” significa “esposa” en llatí.”MASTA” podria ser una variant o error d’escriptura de “MAESTA” (trista, afligida) o “VASTA” (devastada, buida), fent referència a l’estat de l’esposa.”LE” no és una paraula llatina clara, però podria ser una abreviatura o una part d’un nom incomplet.Si la interpretació és correcta, la frase podria voler dir alguna cosa com: “L’esposa afligida…” o “L’esposa devastada…”
5.SV CERBIO →”SV” podria ser una forma abreujada de “Sume”, que significa “pren” o “agafa”.
“CERBIO” podria derivar del llatí “cerberus”, fent referència al gos guardià de l’inframón, Cèrber. Això donaria una possible traducció com: “Agafa, Cèrber!” o “Pren això, Cèrber!”, suggerint que un personatge crida o insulta algú comparant-lo amb el famós gos mitològic.
El mosaic mostra una escena de baralla entre un home, possiblement la seva dona i una criatura que podria ser un animal o un altre personatge.Cal recalcar també , que és molt curiós ja que aquest mosaic és com si fos un còmic! Com n’eren d’espavilats els romans!
És clar que coneixo un jaciment que també tingui mosaics. I és que no el podem tenir més a prop! Jo he anat amb l’escola d’excursió i la veritat que és un goig conservar-lo així de bé i que es pugui visitar.
Entre la Casa dels Dofins a Badalona (carrer Lladó,45-53) i la vil·la romana de Fuente Álamo, és difícil determinar amb precisió quin propietari tenia un patrimoni més ric però veient l’enorme quantitat de detalls en l’elaboració dels mosaics , crec que el propietari de la vil·la era més ric.
Tot i que, la presència de mosaics elaborats en les dues residències indica que els seus propietaris gaudien d’un nivell de riquesa i estatus social.
M’ha semblat un jaciment molt interessant i curiós amb moltes restes romanes per visitar. Sens dubte , ho tindré en compte quan viatgi a Andalusia!
Bona feina, tant per les respostes completes i el to del comentari. Utilitzes terminologia apresa a classe, tot i qu hi trobo a faltar conceptes com divinitats menors o monstres o mitologia heroica…
A mi la veritat no m’agrada passar-me les vacances a casa, cal aprofitar les vacances al màxim, visitant llocs nous, però de tant en tant un petit descans a casa no fa malament a ningú. M’ha agradat molt poder veure en el teu bloc viles romanes a Andalusia, un lloc on mai m’imagini que hi hagués aquestes construccions tan antigues.
1. Ara bé, responent a la teva pregunta les viles eren edificacions romanes que van passar de ser modestes vivendes rurals a magnífiques residències aristocràtiques. Els segles que has utilitzat són A.D significa anno domini (any del senyor).
2. Sí, pot ser un lloc molt adequat per a un balneari, especialment per la seva ubicació i les característiques que aquest tipus de construcció sol requerir. Un balneari públic es basa en l’aprofitament de fonts d’aigua termal o bé en la creació d’un ambient adequat per a la relaxació i la salut, que normalment inclou espais amplis, amb accés a aigües fresques o termals, i sovint en un entorn tranquil.
En el cas de Fuente Álamo, el fet que es tracti d’una vil·la del segle III que s’assenta sobre un balneari anterior suggereix que el lloc ja disposava de condicions geogràfiques i naturals favorables per a aquest tipus d’instal·lació, com pot ser l’accés a aigües termals o una font d’aigua de qualitat. Els balnearis en l’antiguitat solien situar-se en llocs amb fonts d’aigua, i en molts casos, aquests espais eren no només per a la higiene, sinó també per a la socialització i la salut. Així que sembla que és un lloc lògic per al seu ús en aquell moment.
A més, si hi havia restes d’un balneari, potser aquest s’havia aprofitat l’aigua d’una font natural, la qual cosa el convertia en un recurs valuós. Si el lloc també tenia una bona accessibilitat o estava ubicat en una zona amb una climatologia favorable, això reforçaria encara més la seva elecció com a lloc per a un balneari públic.
3. Un mosaic és una obra d’art feta amb petites peces, anomenades tessel·les, que es disposen de manera ordenada per formar una imatge o patró. Aquestes peces poden estar fetes de diversos materials, com ara pedra, vidre, ceràmica, marbre o altres materials de colors i textures diferents. Els mosaics són habituals en l’arquitectura i l’art decoratiu, i es poden veure sovint a les parets, paviments o taulons de molts edificis històrics.
Els mosaics eren molt populars en l’antiga Roma, per exemple, on s’utilitzaven per decorar cases i espais públics com temples, banys o amfiteatres. Aquests treballs podien ser molt detallats i complexos, amb imatges que representaven escenes de la vida quotidiana, figures mitològiques, o motius geomètrics. La tècnica del mosaic permetia crear imatges de gran detall i durabilitat, a més de donar un efecte visual impactant gràcies a la combinació de colors i formes.
A més d’aquest ús artístic, els mosaics també servien per a finalitats pràctiques, com ara decorar terres d’edificis i carrers, ja que són molt resistents i duradors.
4. En el mosaic poder veure 3 mites:
– Escena de Pegàs. Situat al lateral esquerre. Representa el cavall Pegàs bevent aigua de mans d’una nimfa.
– Mosaic de les Gràcies. Escena central, també de gran interès mitològic, reprodueix a les tres gràcies, anomenades d’esquerra a dreta Àglae, Eufrosine i Talia, que simbolitzen les qualitats de la bellesa, l’encanteri i l’alegria respectivament.
– Mosaic de la persecució entre el sàtir i la nimfa. Situat al lateral dret. Representa un tema mitològic en què el sàtir persegueix la nimfa.
5. Bacus, déu del vi, les festes i l’alegria, representava l’abundància i el gaudi en la mitologia romana. La seva imatge a la vil·la de Fuente Álamo podria simbolitzar la prosperitat econòmica, especialment si la família propietària es dedicava al cultiu de vinya o altres activitats agrícoles. A més, Bacus era vinculat a les celebracions socials i rituals, així que la seva representació reflectiria també un ambient de luxe i diversió, molt apreciat a la societat romana. Podria ser també un símbol de protecció divina per a les festes i els esdeveniments que es realitzaven a la vil·la. Bacus és el fill de Zeus i de Semele, va a haver d’acabar el procés de gestació en la cuixa del seu pare. Els seus atributs eren els tirs, la flauta, el timbal, la pantera i la vinya. Ve de la segona generació.
6. Poden veure el primer mosaic del món en tenir els primers diàlegs. És anomenat Mosaic Netólico, ábsides. En el cas del Mosaico Nilótico esmenta, les quatre grans parts poden representar:
-El riu Nil com a font de vida: És comú que es mostrin escenes on el Nil apareix com una font de fertilitat, amb els cultius verds i l’abundància d’animals i vegetació al voltant.
-Els habitants del Nil: Sovint s’inclouen escenes amb animals com cocodrils, lleons o altres espècies que es poden trobar a la conca del Nil. Aquests animals sovint tenen una simbologia relacionada amb el poder i la natura salvatge.
-Escenes de navegació o transport fluvial: El Nil també era un mitjà de transport fonamental en l’Antiguitat. Les embarcacions es representen sovint com a part de la vida quotidiana.
-Les dones i la mitologia del Nil: Sovint hi ha representacions de figures femenines associades amb el Nil, com la deessa Isis o altres figures mitològiques que tenen relació amb el riu i la fertilitat.
7. Sí, a prop de la zona de Fuente Álamo hi ha diversos jaciments arqueològics amb mosaics, alguns dels quals podrien ser d’interès en relació amb el patrimoni de la zona. Per exemple, el jaciment de Los Bañales, situat al nord de la província de Saragossa, és conegut per les seves restes romanes, incloent-hi mosaics ben conservats que decoraven una vil·la romana.
Quant a la pregunta sobre si el propietari de la casa de Fuente Álamo podria tenir un patrimoni més ric que els altres, això depèn de diversos factors. Les cases amb mosaics generalment eren propietats de persones benestants, potser aristòcrates o comerciants amb una fortuna considerable. Si comparem el jaciment de Fuente Álamo amb d’altres, com els de Los Bañales, cal tenir en compte que els mosaics en aquestes cases podrien reflectir un nivell de riquesa superior, sobretot si tenim en compte la sofisticació dels dissenys i la diversitat de materials utilitzats. Si el propietari de Fuente Álamo mostrava una gran inversió en decoració i luxes, podria indicar que era una persona amb un patrimoni més gran.
Però també cal considerar altres aspectes, com ara la ubicació estratègica de la vila, les activitats comercials o la influència política del propietari. Això ajudaria a entendre si la riquesa de Fuente Álamo era més destacada que la d’altres vil·les de l’època.
Ha utilitzat la terminologia mitològica i la definició de mosaic dels apunts. Llàstima que a la darrera pregunta no has vist que el Pau preguntava per Badalona.
Hola Pau, que bé que hagis pogut anar de vacances aquest estiu a Fuente Álamo! Pel que expliques, sembla que vas gaudir molt del teu viatge. El primer que ens vas comentar van ser els jaciments arqueològics de la vil·la romana de Fuente Álamo. Aquestes vil·les, a l’època romana, eren edificacions romanas que van passar de ser modestas viviendas rurals a, en alguns casos,en segones residències per a les famílies riques que vivien a les ciutats. La vil·la de Fuente Álamo es va construir al segle III dC, durant el període que anomenem “Anno Domini”.
Després, vas parlar del balneari.Sembla que Fuente Álamo és un bon lloc per tenir balnearis, perquè és relativament a prop del mar. Tot i això, aquest no estava al centre de la ciutat. Quan el balneari va ser transformat en una vil·la, no se sap quin era el propietari. Tot i així, es veu que era algú amb molts recursos, ja que va decorar totes les habitacions amb mosaics.Els mosaics són composicions fetes amb tessel·les petites de materials com marbre, vidre o terracota, i donaven molt prestigi a les vil·les d’aquella època.S’assembla molt a Termes romanes de Bath Anglaterra on també hi ha balnearis situats a prop d’un entorn natural,utilitzant les aigües termals tant per higiene com per rituals.
El mosaic que ens mostres és un dels mosaics més importants de la vil·la on es veuen 3 personatges o animals mitològics.El primer L’escena de Pegàs: Representa el cavall alat Pegàs bevent aigua d’una nimfa.El segon es el mosaic de les tres gràcies: Apareixen tres divinitats, Eufròsine, Talia i Aglaya, filles de Zeus i Eurínome. Cada una simbolitza una cosa diferent: Eufròsine representa l’alegria, Talia la festa i els banquets, i Aglaya la bellesa i l’esplendor i el tercer es el mosaic del sàtir i la ninfa: Mostra un sàtir perseguint una ninfa.
El següent mosaic que enseñes es representa el déu Bacus. Per als romans, Bacus era el déu del vi, de la festa i de l’èxtasi, però també estava relacionat amb l’agricultura i la fertilitat, ja que el cultiu de la vinya era essencial a l’antiga Roma, tant per motius econòmics com per rituals religiosos. Bacus era vist com una divinitat que oferia un cert escapament de la vida quotidiana a través de celebracions, música i danses, que sovint eren representades en forma de festes dedicades al deu.També hi han altres mosaics sobre Bacus en altres llocs com el Museu del Louvre França,hi ha mosaics trobats en jaciments de la Gàl·lia romana que també representen déus com Bacus o escenes similars a les de Fuente Álamo.
L’altre mosaic del que parles representa elements del paisatge egipci. En aquest mosaic hi ha una inscripció que diu “SELVAM GREU”, que s’ha interpretat com a “Bosc Pesat”.
Un jaciment molt conegut a prop nostre que també té mosaics és la Casa dels Dofins a Baetulo, l’antiga Badalona romana. Aquest jaciment forma part del Museu de Badalona i conserva alguns dels mosaics més impressionants que s’han trobat a la zona, com el famós mosaic que dóna nom a la casa, on apareixen dofins perfectament detallats.
Espero que algún dia tornis a anar!
Ivan, aquesta vegada no has aportat tanta cosa ni ho has relacionat amb el tema o utilitzats el termes mitològics. No obstant, no és un malcomentari.
Fuente Álamo o l’increïble món dels mosaics
Quina raó tens pau, a que li agrada esta en casa? Quina enveja m’has donat, la proxima vegada que baixi a andalusia em passo, i ja t’explicaré la meva experiència, avera si es veritat que son “unes pedres mal col·locades”.
El text ens explica la visita a Fuente Álamo, un jaciment romà situat a prop de Puente Genil, a Andalusia. El Pau ens ha dit la seva experiència descobrint aquest lloc ple d’història, on dóna una gran importancia sobretot a la bellesa dels seus mosaics.
Pau jo et diria que una vil·la romana era una casa de camp de l’època romana. La feien servir les famílies riques per viure i treballar la terra. Tenia tres parts: la part on vivia el propietari amb molt luxe, la zona on vivien i treballaven els esclaus, i la part per guardar i produir aliments com el vi i l’oli. Eren cases grans i importants, construïdes en llocs ben triats. Les sigles que has posat (segle III A.D) significa “Anno Domini”, després de crist.
Jo crec que un lloc ideal per un balneari per les aproximacions de les aigües, i a sobre per ells en aquella època era essencial per a la salut i el seu benestar.
Pau un mosaic és una decoració feta amb petites peces de colors que formen dibuixos o escenes. Els mosaic que trobes jo et diria que un de ells representen les Tres Gràcies, Aglaia, representa la bellesa, la glòria i l’elegància en l’art i la natura, pares Zeus i Eurínome, germanes com Talia i Eufròsine, esta associada amb la bellesa creativitat i esplendor, segona generació dels déus olímpics, la primera imatge diria que es Pegas, es una criatura divina, va néixer de la sang de Medusa, atributs com ajudar als heroics i connexió amb el cel, i la ultima imatge no et sabria identificar-ho.
El déu Bacus, déu de el vi i la vinya, pares com Zeus i Sèmele, i segona generació dels déus olímpics.
Excla que coneixo més jaciments de mosaics, per exemple al museu de badalona podem trobar alguns mosaics, per exemple el famós mosaic del delfin. El seu propietari probablement era més ric perquè aquell mosaic indicaba un estatus de riquesa.
Bé, però has passat una mica persobre algunes qüestions i no has utilitzat gaire terminologia mitològica o de l’ingenium.
Que guai que hagis pogut anar de vacances a Andalusia i hagis tingut l’oportunitat de visitar mosaics antics com els que es troben a la Fuente Álamo! El jaciment que es veu en una de les teves primeres fotos es una vil·la romana, que era un habitatge rural el qual les edificacions formaven el centre d’una propietat agrària a la Roma Antiga. Les sigles que has utilitzat en la datació (A.D) signifiquen Anno Domini que en llatí significa any del senyor, o sigui després de crist.
Has parlat sobre el balneari que es trobava a aquesta vil·la, doncs jo penso que si és un bon lloc per assentar un balneari ja que està al costat de la via Augusta i entre dues ciutats molt importants com són Sevilla i Aguilar de la frontera, i d’aquesta manera podia reunir a molta més gent.
També ens has preguntat que es un mosaic, oi? Un mosaic és una composició decorativa elaborada a partir de petites peces anomenades tessel·les de diferents colors i materials, com marbre, terracota o vidre. Normalment els mosaics serveixen per decorar el terra. El mosaic s’anomena així perquè elaborar-lo calia rebre la inspiració de les Muses, filles de Zeus i Mnemòsine, eren les divinitats menors de les arts i quasi sempre eren representades amb instruments, acompanyades del déu de la poesia Apol·lo. Ara parlarem sobre els mosaic que has mostrat i explicare quins personatges surten en aquests tres:
-Al mosaic de l’esquerra podem veure a Pegàs, el cavall alat creat per Zeus que era representat acompanyat quasi sempre al costat de l’heroi grec Belerofonte, fill del Rei Glauc de Corint i Eurimede. Belerofonte va matar a la Quimera amb l’ajut de Pegàs.
-Al mosaic del mig hi han tres divinitats menors anomenades les tres Gràcies, filles de Zeus que habitaven a l’olimp. Estaven associades amb qualitats com la bellesa, l’encant i la creativitat humana
-Finalment, al mosaic de la dreta podem veure a dues figures, que són Sàtir i la Ninfa. Els sàtirs eren divinitats dels boscos i de les muntanyes. Encarnaven la força vital de la natura. I les nimfes són divinitats de la natura venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars, dels rius i dels llacs, dels boscos i de les muntanyes.
Després has preguntat sobre qui es Bacus, Bacus (Dionís en grec) era el déu romà del vi i la vinya, fill de Zeus i de Sèmele, però va haver de acabar el procés de gestació en la cuixa del seu pare. Els seus atributs eren el tirs, flauta, timbal, pantera, vinya. Potser es troba representat en aquesta vil·la ja que a Murcia (regió on está situada la Fuente Álamo) és una província on la producció de raïm és molt comú.
He intentat traduir els textos del mosaic que has mostrat més endavant i t’explicaré els que he pogur descifrar:
-Al text que hi ha més a l’esquerra posa “SV CERBERIO” , possiblement es refereix a Cerberus, el guardià d’Hades, déu de l’inframón, fill de Cronos i Rea i germà de Zeus, Posidó, Hera, Demeter i Hestia.
-En el següent text posa “PHYLLIRIO TANTER”, pot referir-se a Phylliria (o Philyra), una nimfa de la mitologia grega, associada amb la natura o la saviesa.
-El tercer i quart no els he pogut reconèixer, però a l’últim posa “VXOR MASTE”, i “VXOR” significa “esposa” en llatí.
Per últim, aquí a Badalona tenim molts jaciments, un dels mosaics més famós que hi ha és el de la casa dels dofins, jo crec que l’amo tenia un patrimoni molt més ric que el de la Fuente Álamo, ja que Badalona va ser una de ciutat molt més important que la Fuente Álamo.
Bona feina, Ariadna, tot i lliurada amb retard. Em consta que vas estar documentant-te fins qeu vas trobar laresposta als dubtes. Compte perquè aquesta vil·la es trobava a l’actual Andalusi, no Múrcia.
Jo crec que a ningú li agrada passar totes les vacances a casa seva, almenys a mi no m’agrada res. Estic molt d’acord amb tu a més a Andalusia ha de fer una calor insoportable!
La majoria dels habitants de l’Imperi romà residien en zones rurals. En el camp sobresortien les viles, extenses propietats de grans amos que, recolzats per treballadors esclaus, conreaven la terra i aprovisionaven el bestiar. La vila romana antigament era una gran edificació on residien els amos, circumdada per totes les construccions requerides per a la seva economia, com ara estables, graners, ferreria, fusteria, i llars per als esclaus… Les sigles que has utilitzat volen dir anno domini que significa “després de crist.
Jo crec que sí és un bon lloc perquè està a prop de dues ciutats importants a la Bètica.
Un mosaic és una composició decorativa elaborada a partir de petites peces que es diuen tessel.les de diferents colors i materials que s’apliquen sobre una base i anirá normalment a terre. Es podria dir també Opus musivum, opus ve de obra i musivum de muses, el que voldria dir “obra de muses”.
A aquest triple mosaic he pogut identificar al primer quadre un pegàs que es tracta d’un cavall alat de la mitologia grega, el progenitor de la qual era Posidó i que va sorgir del coll retallat de la *gorgona Medusa, assassinada per Perseu. Simultàniament i d’igual forma, també va néixer Crisaor. Posidó va atorgar al seu fill Belerofonte Pegas, que seria de gran utilitat en el seu cèlebre enfrontament amb la Quimera. En aquest mosaic surt al costat de l’heroi grec Belerofonte, fill del Rei glauc de Corint i Eurimede.
El mosaic del mig representa tres déus menors, coneguts com les Gràcies, que eren les filles de Zeus que vivien a l’Olimp. S’associen a qualitats com la bellesa, l’encant i la creativitat humana
Finalment, al mosaic de la dreta podem veure dues figures, un sàtir i una nimfa. Sàtir és el déu dels boscos i les muntanyes. Encarnen la vitalitat de la natura. Les nimfes són divinitats de la natura venerades com a esperits femenins de fonts, oceans, rius, llacs, boscos i muntanyes.
Bacus és la versió romana del nom de Dionís, el déu del vi. Dionís és el déu grec del vi, fill de Zeus i Sèmele Va completar el procés d’embaràs a la falda del seu pare.
Per el que he pogut desxifrar he aconseguit això:
-El text de l’esquerra diu “SV CERBERIO”, que pot fer referència a Cèrber, guardià de l’Hades, déu de l’inframón, fill de Cronos i Rea, Zeus, Posidó, Hera, De Germà de Metre i Hestia.
-En el text de sota hi diu “PHYLLIRIO TANTER” que pot referir-se a Phylliria (o Pilyra), una nimfa de la mitologia grega associada a la natura o la saviesa.
-No reconec el tercer i el quart, però el darrer diu “VXOR MASTE”, “VXOR” és llatí per “esposa”.