A qui li agrada passar totes les vacances tancat a casa seva? A mi no, així que vaig afrontar la terrible calor d’estiu d’Andalusia i vaig sortir a la recerca d’un jaciment romà. Tot i que m’havien comentat que era “una cosa així com deu pedres mal col·locades”, en arribar em vaig adonar que era molt més que això.
Molt a prop de Puente Genil he tingut el plaer de visitar el paratge de Fuente Álamo, topònim designat per la riera d’aquest mateix nom, que va ser el factor determinant perquè fa 2.000 anys l’home decidís assentar-se en aquest entorn. Pertanyent al convent jurídic astigità (Écija), la vil·la romana de Fuente Álamo s’emplaçava propera a la desviació del gran camí de l’antiguitat, la Via Augusta, cap a Antikaria (Antequera), i equidistant de dues ciutats importants a la Bètica, Ipagrum, (Aguilar de la Frontera) i Ostippo, Estepa (Sevilla).
Mapa d’ubicació de Fuente Álamo
Vista general del jaciment [Font: Villas romanas de Hispania]
La construcció de la vil·la data del segle III A.D i sembla que segueix els apunts de l’escriptor llatí Varró: “A l’hora d’edificar la vil·la, s’haurà de tenir cura que al seu recinte hi hagi aigua o, si no, que estigui propera”. Sabries dir què era una vil·la romana? A veure si recordes també què signifiquen les sigles que he utilitzat en la datació.
Però la història de Fuente Álamo s’allunya més en el temps, durant les excavacions recents s’ha descobert que la vil·la del s. III s’assenta sobre allò que en una altra època va ser un balneari públic. Creus que és un bon lloc per assentar un balneari? Per què?
Plànol de la vil·la al llarg dels segles
En aquest plànol podem trobar les diferents capes, depenent dels segles, per comprovar com als segles II i III va ser un balneari, i posteriorment seria una vil·la.
Quan es van convertir en vil·la, encara no se sap qui va ser el propietari, però va esdevenir un autèntic lloc de luxe. El seu propietari era ric, i va dividir la vil·la en tres parts: urbana, rústica i fructuària. On vivia el propietari, on vivien els esclaus i on es produïa el material, en aquest cas vi i oli.
Aquest senyor no es va estar de res a l’hora de construir un mosaic a cada habitació de la vil·la. Saps què és un mosaic? Explica-ho. Tots els mosaics eren diferents, i en molts d’ells hi havia representacions de déus, personatges famosos o animals.
Aquí podem trobar un mosaic oh hi ha representats diferents personatges i animals mitològics. Quins pots identificar? Explica’ls per sobre.
Triple mosaic [Font: musivariahd. com]
Més endavant, en una altre sala, podem trobar un altre mosaic sobre el déu Bacus. Sabries dir de que era aquesta divinitat? I per què es trobava representat en aquesta vil·la?
En les meves dues visites vaig poder veure el que és el mosaic més famós de tots: un mosaic nilòtic d’inspiració egípcia que representa dos ibis enfrontats, així com un cocodril i un hipopòtam, juntament amb unes escenes que recreen una lluita entre pigmeus i grues. L’únic mosaic del món on els personatges parlen entre ells, com si fos una mena de còmic. Observa les imatges del mosaic, i transcriu els textos que puguis. Si pots, intenta també traduir-lo i interpretar-lo.
Primer mosaic del món on els personatges parlen entre ells.
Mosaic a detall [Font: Mosaica romana]
Coneixes cap altre jaciment a prop de casa nostra que també tingui mosaics? Creus que el seu propietari tenia un patrimoni més ric que el de Fuente Álamo? Per què?
Tota una meravella clàssica on, tot haver-la visitat dos cops, tornaria a anar sens dubte per seguir descobrint curiositats sobre aquest magnífic lloc.
Ad proximum
Text i fotos: Pau Espeso Alba
Món Clàssic 1r BTX
Com t’envejo Pau. No sabia pas que Andalusia tenia tant per explicar.
Quina sort poder haver visitat obres d’enginyeria com la vil·la romana del segle III abans de crist. On els romans més rics hi vivien. Aquesta tenia un gran edifici on vivien els propietaris, amb construccions com; estables, graners, ferreries, fusteries… i habitatges pels esclaus.
Fuente Álamo, és el topònim designat per la riera que va ser el factor determinant perquè fa 2.000 anys l’home decidís posar-hi aquí la vil.la.
Ja que la construcció d’aquesta seguia els apunts de l’escriptor llatí Varró, que deia; “A l’hora d’edificar la vil·la, s’haurà de tenir cura que al seu recinte hi hagi aigua o, si no, que estigui propera”. I tenin en compte que un balneari havia de ser situat al costat de mars, rius o llacs, podría ser prou probable d’establir un balneari allà.
La creació d’un mosaic és un art molt antic en el que s’usaba com a composició decorativa elaborada a partir de tessel·les de diferents colors i materials, com marbre, terracota o vidre.
Entre aquests mosaics i podem trobar el Triple Mosaic on apareixen Pegàs., les tres Gràcies i Satiro i la Nimfa.
– Escena de Pegàs. Situat en el lateral esquerre. Representa al cavall Pegàs bevent aigua de mans d’una nimfa.
– Mosaic de les Gràcies. Escena central, també de gran interès mitològic, reprodueix a les tres gràcies, denominades d’esquerra a dreta Áglae, Eufrosine i Talía, que simbolitzen les qualitats de la bellesa, l’encanteri i l’alegria respectivament.
– Mosaic de la persecució entre el sàtir i la nimfa. Situat en el lateral dret. Representa un tema mitològic en el qual el sàtir persegueix la nimfa.
A més a més, podem trobar un mosaic on apareix Dionis, o Bacus en llatí. Conegut com el representant del vi, la festa i els banquets. És representat sempre amb raïm o una pantera negra.
En aquest paviment hi podem trobar el primer mosaic del món on els personatges parlen entre ells, anomenat, Mosaico Nilótico, ábsides. Dins d’aquest mosaic hi podem trobar quatre grans parts importants on cada una d’elles representen una història
1- Lluita de pigmeus i grullas Va aparèixer molt danyat per una olivera i del qual tan sols conservem una transcripció, SELVAM GRAVE, que ha estat traduïda com a «BOSC PESAT».
2- El que quedava d’aquest petita representació va ser excavat i els dos fragments recuperats, representats més amunt, no es poden entendre. Encara que el mosaísta va representar el moment en què el pare de família comença a ser atacat per la grulla que la seva dona tombarà
3- Es el nus de la historia on el pare de la família de pigmeus ja ha estat derrocat per la grulla, que li ha atacat. Mentrestant, el seu fill tracta de defensar al pare atacant a l’ocell amb dos pals. La mare, es veu desesperada
4- Es el desenllaç de la historia en el que acaba feliçment per als pigmeus. Entre dues palmeres hi trobem dos esclaus i l’amo en el centre. Han aconseguit abatre a la grulla que és arrossegada amb una corda al coll i parlen entre si.
Afortunadament, a Badalona tenim el jaciment arqueològic d’època romana de Badalona o més conegut com el jardí de Quint Licini. Propietat d’un membre d’una poderosa família de patricis. Va ser un senador romà, que va ocupar diversos càrrecs imperials
Moltes gràcies Gisela, hi tant! Andalusia és una terra espectacular, que té un patrimoni clàssic molt bonic. Destaco sobre el teu comentari l’aportació sobre el jardí de Quint Licini, tot i que encara hauré continuar fent recerca sobre qui tenia més diners.
Salve!
Tenint en compte les meves últimes vacances d’estiu, no estaria malament quedar-se tot el dia a casa. Mai he pensat que seria una bona idea sortir enmig de l’estiu en Andalusia a veure una vil·la romana, prefereixo l’aire condicionat de casa, moltes gràcies, no m’agraden molt uns edificis rurals destruïts. Ara bé, viure i treballar allà en l’època romana no estaria malament. A.D/Anno Domini (any del senyor) sona molt millor que “després de Crist”, oi que si?
Només pensar que terminar de treballar al camp enmig de l’estiu a l’època romana i anar al balneari a relaxar-te, crec que això ja et diu si és un bon lloc per posar un balneari.
Els mosaics sempre m’han cridat més l’atenció, son com un quadre però feta de pedra o ceràmica, sembla més difícil de fer que un quadre si et pares a pensar, a més de poder representar mites de forma tan simple. Es poden veure 3 mites:
Pegàs: Un cavall amb ales indomable, fins que Belerofonte el va dominar per derrotar a la Quimera
Les tres gràcies: Aglae, Eufrosine i Thalia eren tres divinitats que representaven la bellesa i l’amor i s’encargaven de presidir events on el plaer era l’ingredient principal (menjars, danses i més)
Sàtir i Nimfa: Els sàtirs eren criatures divines masculines que disfrutaven de tenir relacions sexuals i veure molt vi, per tal eren seguidors de Dionís. Les nimfes eren criatures divines femenines que acompanyaven a molts déus. Els sàtirs perseguien molt a les nimfes, d’aquí el mosaic d’un sàtir perseguint a una nimfa.
Bacus o Dionís era el déu del vi, però també era déu de l’agricultura i la fertilitat, així que té molt sentit que es pugui trobar un mosaic de Bacus en una vil·la romana.
D’aquest altre mosaic només puc veure el que crec que és una representació de quan Prometeu va ser castigar a estar encadenat a una roca i una àguila li menjava el fetge que després tornava a créixer.
Un jaciment a prop d’aquí amb més mosaics, és el de les termes romanes de Baetulo i pot ser que el propietari sigui més ric que el del balneari ja que unes termes et donaven més diners que un balneari.
Quin estiu més avorrit has d’haver passat, pobret…
Ja ho diuen: Com a casa a cap lloc! Però estic disposat a enfrontar-me a la calor i sortir a explorar jaciments arqueològics. Per cert, molt bona interpretació sobre el mosaic en forma de còmic, tot i que no és això, has sigut capaç de recordar el mite i relacionar-ho. Quedaràs sorprès quan parlem sobre el còmic. Tot i això et felicito!
Sobre la base de les actuals evidències materials documentades a la comarca de Pont Genil l’ocupació humana comença al Paleolític Mitjà. Aquestes restes materials són diversos estris de pedra tallada (sílex i quarsetes), com raederas, bifaces, denticulats i ganivets, procedents, sobretot de jaciments situats a les antigues terrasses del Genil, com Torrecillas, Eugues, La Mina o El Rabanal, i que corresponen a societats de caçadors-recol·lectors.
El cultiu de plantes i la domesticació de certes espècies van permetre una major estabilitat a les comunitats humanes al territori i poder alimentar-ne un major nombre, a conseqüència d’això es va poder produir un augment demogràfic. L’inici d’aquesta etapa correspon al Neolític, molt poc representat a la zona, ja que les úniques troballes es localitzen a la Serra del Castillo, a la cova dels Vents. En aquest jaciment van aparèixer restes de pinyol treballat i diverses restes òssies.
Una vil·la romana originalment era un habitatge rural les edificacions del qual formaven el centre d’una propietat agrària a la Roma Antiga. Es van convertir en grans residències aristocràtiques que combinaven funcions residencials i productives. Des del punt de vista arquitectònic i artístic, constitueixen una de les modalitats més notables d’edificació romana. Les viles romanes han adquirit una connotació simbòlica als estudis moderns, reflex del simbolisme que les viles tenien en la mentalitat romana i amb què apareixen la literatura antiga.
Els mosaics són dissenys i imatges creats amb petits trossos de pedra o altres materials que s’han utilitzat per decorar terres, parets, sostres i objectes preciosos des d’abans que existissin registres escrits.
Les divinitats representades al mosaic són: Pegasso, les tres Gràcies, i persecució entre Sàtir i la Nimfa.
Bacus és el déu del vi, la fertilitat i la inspiració en la mitologia romana. Fill de Júpiter, el mite diu que va créixer en una gruta amb les parets cobertes de vinyes. Va descobrir el vi per casualitat en esprémer uns raïms, oblidar-los en una àmfora i mesos després beure el suc fermentat.
Està representat en aquesta vil·la perquè és el déu de la inspiració en la mitologia romana.
A Badalona s’ha trobat un nou jaciment de la Vía Augusta, era un taller metalúrgic.
Es veu clarament que el propietari si que en tenia més diners que el de Fuente Àlamo, perque és un lloc amb millors instal·lacions i segur que més visitat.
Victor, trobo a faltar la teva interpretació sobre el mosaic en forma de còmic, amb la teva imaginació segur que podries haver aportat coses interessants. A més ja veurem qui és mes ric.
Bon comentari.
Cap de nosaltres som conscients del patrimoni Romà que podem trobar al nostre país, és per això que l’article d’avui ens fa donar-nos compte del que seguim conservant. Baixant cap al sud de la península, concretament a la provincia de Córdoba, molt a prop de Puente Genil, trobem la vil·la romana de Fuente Álamo.
Fuente Álamo és una vil·la romana que va ser construïda al s. III A.C, és a dir, construïda abans del naixement de Crist. Una vil·la romana era un habitatge rural propi de l’antiga Roma que tenia funcions residencials i productives. Després de fer diverses excavacions més, els arqueòlegs es van adonar que entre el segle I i III A.C, també s’utilitzava com a balneari degut a la prosperitat de l’aigua d’un manantial. Considero que va ser bona idea fer un balneari per aprofitar aquesta aigua, però per altre banda penso que, hauria sigut més bona idea fer-ho al centre de la ciutat, ja que era públic i així podia ser millor aprofitat per tots els habitants.
Gràcies a les excavacions, s’ha pogut comprovar que a cada habitació de la vil·la, es trobaven diversos mosaics únics. Un mosaic és un element de decoració elaborat amb peces de ceràmica que formaven una imatge o dibuix. En aquests mosaics trobem representats animals, com per exemple, el pegàs i una serp, però també trobem personatges mitològics, en aquest cas, Les Tres Gràcies. Aquestes són tres deesses , filles de Zeus i Hera, que presidien celebracions i danses. Els seus respectius noms són: Eufrosina, Aglaé i Thalia. En altre sala, s’ha trobat un mosaic del déu Bacus. Aquest déu és fill de Zeus i és el déu del vi i del teatre, per aquesta raó es representa amb una vinya. Es trobava representat en aquesta vil·la ja que és on es feia oli i vi. Per últim, trobem un mosaic d’inspiració egipcia, de dos animals recreant una lluita. En aquest trobem transcripcions com: “SV CFRBIO, EFILLGERIO VALE, SVDDVC TECATER, AIMISE RA DECOILATA SO i VXOR MASTA LE”. A prop de casa nostre trobem la domus de la casa dels dofins, la qual també conté mosaics. Aquest mosaics tenen menys detalls i són més bàsics que els de Fuente Álamo, per tant, el senyor de la vil·la és més ric.
Avete i gràcies per l’article Pau:)
De res Andrea, sempre és un gust per mi ensenyar les meves terres 😉 Enhorabona per el comentari.
Quina sort que has tingut de poder viatjar a Andalusia i poder veure “unes pedres mal col·locades” que tenen una relació molt important amb l’època Romana i que tenim la sort d’estudiar aquest any. Jo en contra no he entrat mai a les províncies d’Andalusia, però seria un viatge molt interessant i divertit, i més sabent totes les troballes que i podem visitar.
Com ens has ensenyat, vas estar en una vila. Una vila era un habitatge rural on les edificacions formaven el centre d’una propietat agrària a la Roma Antiga. Combinaven funcions residencials i productives. I aquestes sigles que has introduït en la seva datació significa Anno Domini (any del senyor)
És molt interessant saber que aquest mateix terreny de la vil·la, antigament va ser el terreny d’un balneari i jo penso que és un bon lloc, ja que està situat com bé has dit tu entre dues ciutats molt rellevants Pagrum, (Aguilar de la Frontera) i Ostippo, Estepa (Sevilla). I també està al costat de la Via Augusta, via que com ja hem estudiat va ser molt rellevant durant l’imperi romà. A l’estar en un punt intermedi d’aquestes localitats, l’accés de tots els habitants és més fàcil i la gent es podia reunir més fàcilment.
Els mosaics em semblen unes de les obres artístiques decoratives més boniques inclús, podria dir de tota la història, penso que tenir un a casa teva havia de ser alguna cosa molt important i, per tant, havies de ser algú amb bastants diners. Els mosaics són obres artístiques elaborades amb petites peces de pedra, ceràmica, vidre o altres materials, de diverses formes i colors, anomenades tessel·les, unides sobre un fresc de guix, calç o ciment per formar composicions decoratives geomètriques, figuratives o abstractes.
Començant per l’esquerra, el primer panell representa a Pegaso (animal mitològic i cavall de Zeus) acompanyat d’una sola nimfa. La nimfa està totalment nua de front. Ofereix a Pegaso una cistella amb fruits. No es coneix cap tradició iconogràfica, sinó que intenta ser una escena única, que potser era la manera de representar els mites en època tardana.
Al panell central, és una escena que s’han representat les Tres Gràcies, d’esquerra a dreta Àglae, Eufrosine i Talia, que simbolitzen les qualitats de la bellesa, l’encanteri i l’alegria respectivament. Estan representades completament nues.
Al tercer panell, s’ha representat un sàtir (divinitats dels boscos) i una nimfa. Corre perseguint una nimfa. Ella està nua, de front i tornada al sàtir corrent també.
A prop de casa nostra, trobem les termes de Badalona, on trobem alguns mosaics interessants, jo he tingut l’oportunitat de veure’n alguns com per exemple el de la foto que ens has mostrat tu, però del que més me’n recordo és del Mosaic amb decoració Bàquica, un mosaic que com ja he dit està ubicat en les termes romanes de Badalona.
Aquest té les tessel·les de color blanques i negres. Podem veure que surten branques de vinya amb pàmpols i raïm. Al centre, s’identifica la imatge d’una pantera i el cap d’un boc. Tots aquests elements al·ludeixen al món bàquic i constitueixen una clara mostra de la presència d’aquest déu en la decoració domèstica de la ciutat de Bètulo.
Jo crec que tothom que té una obra a casa seva i més representant un déu molt famós de la mitologia grega, ha de tenir un estatus social alt o tenir bastant diners al seu poder, podríem considerar que tots dos tenen una fortuna bastant alta, però si comparem unes termes amb una vil·la privada, penso que l’amo de la vil·la que ens has explicat tenia més diners.
Gràcies Anna, et felicito per el comentari. Mai és un mal moment per visitar llocs com aquests. Molt bona aportació la del mosaic de les termes romanes de Baetulo, tot i que trobo a faltar la teva interpretació del mosaic en forma de còmic. Tot i així és un comentari molt complet.
Salve!
Bon comentari Anna, mai és un mal moment per visitar un jaciment com aquest. Molt bona aportació sobre el mosaic de les termes de Baetulo, tot i que trobo a faltar la teva interpretació sobre el mosaic en forma de còmic. Tot i així felicitats per el comentri.
Salve!
Hola Pau, que bé que hagis pogut anar de vacances a l’estiu a Fuente Álamo, i pel que veig crec que t’ho vas passar molt bé en el teu viatge. El que ens has explicat primer han sigut els jaciments arqueològics, vil·la romana de Fuente Álamo. Una vil·la, a l’antiga Roma, era un centre d’explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat. En aquest cas aquesta va ser construïda al s. III AD, en l’any del senyor (“Anno Domini”). Seguidament hem pogut veure el balneari. Podriem dir un que Fuente Álamo és un bon lloc per tenir uns balnearis, ja que no està molt lluny del mar l’únic que aquestes termes no era tan cèntrica. Quan aquest balneari va passar a ser una vil·la no es sabia qui era l’amo d’aquesta vil·la. Aquest home va fer mosaics a cada habitació. Un mosaic és composició decorativa elaborada a partir de tessel·les de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre. Cosa que donava prestigi a la vil·la. Es troba un triple mosaic on podem identificar: L’escena de Pegàs. Situat al lateral esquerre. Representa el cavall Pegàs bevent aigua de mans d’una nimfa. El mosaic de les tres graciàs. On hi podem reconèixer a 3 divinitats que són: Eufrósine, Talia i Aglaya filles de Zeus i de Eurínome. Cada una de les germanes simbolitza alguna cosa, Eufrósine com indica la seva etimologia, simbolitza la joia, és la més alegre entre les 3, a la mà esquerra portava una mena de polsera daurada, i en una de les seves mans sostenia una màscara alegre representant la felicitat. Talia era la deessa de les celebracions festives i els banquets artístics. I per últim Aglaya era més jove i bella de les tres Càrites. És la deessa de la bellesa, l’esplendor, la glòria i l’ornament. I per últim Mosaic de la persecució entre el sàtir i la nimfa. Situat al lateral dret. Representa un tema mitològic en què el sàtir persegueix la nimfa.
En una altra sala podem trobar un altre mosaic on veiem al deu Bacus,pels romans Bacus era un déu alliberador, que els permetia desconnectar-se del seu estat normal de consciència, a través de la música, de l’èxtasi o del vi. També era el déu de l’agricultura i de la fertilitat. El mosaic més emblemàtic de la ciutat és un mosaic nilòtic on es veuen uns textos on posa: Podem trobar aquestes transcripcions: La transcripció és SELVAM GREU, que ha estat traduïda com a «Bosc Pesat».
Després també hi trobem El primer absis té decoració delimitada per un doble filet de tessel·les negres. Representa seguint l’ordre d’esquerra a dreta: un pigmeu atacat per una grua, un altre que corre a ajudar-lo i una figura femenina. Amb inscripcions corresponents a les frases que pronuncien els personatges.
El segon absis representa tres pigmeus entre dues palmeres movent una grua morta. Porta inscripcions relatives a l’escena que es desenvolupa.
Al tercer absis : es conserva només part d’una inscripció a la cantonada dreta. Veiem que als absis s’han representat escenes de la “geranomàquia” o lluita entre els pigmeus i les grues.
A Badalona un dels mosaics més famós que hi ha és el de la casa dels dofins, jo crec que l’amo també tenia un patrimoni molt ric, ja que Badalona va ser una de les ciutats romanes més importants.
Gràcies per el comentari Clara, ja veurem si la teva percepció sobre el patrimoni del propietari de la casa dels dofins és o correcte o no. Bon comentari!
Salve Júlia, he trobat que aquest era el meu moment per mostrar aquest increïble jaciment, però tranquil·la que no li trauré el bloc a la Teresa, en sé però no tant. A més es clar que sé perquè es diuen així, es degut a que com és un art tan bonic es deia que devia estar inspirat en les muses, m’agrada que provis de posar-me a prova. Has fet un comentari molt complet Júlia, et felicito! A més saps que sempre estic dispost a ensenyar i compartir el que sé. Salve!
Avete Marina, el pròxim com que vagis al poble del teu avi avisa’m, serà un plaer per a mi fer de guia d’aquest meravellós jaciment. Felicitats per el comentari.
Salve!
Estic d’acord amb tú Pau, a l’estiu jo tampoc em puc quedar a casa.
Que guai que hagis trobat restes romanes a les afores de la teva ciutat i que amb les teves preguntes ens hagis fet endinsar-nos a l’Andalusia romana amb tú.
Responent la teva primera pregunta, una vil·la era la casa un vivía el sector ric dels romans, tenien espais com el “tablinum”, “lararium”, “periscilum”… i sovint tenien mosaics. Altres construccions eren les domus, les cases de la classe mitjana i les ínsules, els edificis més pobres i comunitaris.
Les sigles A.D, signifiquen “anno domini”, any del senyor.
De cara a la segona pregunta, jo crec que és un lloc ideal per a un balneari, ja que sovint es construïen en zones amb sòls adequats, temperatura agradable, proximitat a recursos naturals i accessible i agradable per a les trobades socials.
Els mosaic sempre m’han semblat una part molt interessant de l’art romana i he tingut l’oportunitat de fer-ne algun. Un mosaic és una composició decorativa oritzontal, de terra, construit a partir d’elements petits (tessel·les), poden ser de diferents colors i materials (pedra calcària, pasta de vidre, cerámica…).
Wow, quina currada de mosaic!
En el Triple mosaic podem trobar divinitats com les Tres Gràcies, Eufròsine (brillant), Talia (flor) i Aglaia (bellesa),divinitats menors filles de Zeus i Hera, representaven la joventut, l’amor, la bellesa i l’alegria de viure.
També apareixen al mosaic de l’esquerra una ninfa donant de veure a pegaso, cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa. Per últim, al mosaic de la dreta, apareixen un sàtir perseguint una ninfa.
Buscant informació del déu Bacus, he trobat que Bacus es com es denomina a Dionís a la mitología romana. Bacus és el déu del vi i la vinya, hi ha diverses versions sobre el naixement de Dionís, la més coneguda el fa fill del déu Zeus i de Sèmele, els seus atributs són el tirs, que sol portar envoltat d’heura i pàmpols, i el “cantharus”.
El més segur es que es trobés representat ja que Dionís també representa la riquesa i els banquets, per això tenir-lo al mosaic d’una vil·la demostrava el poder i la riquesa.
M’ha semblat molt entretingut intentar transcriure les paraules en llatí del mosaic, tot i que jo no en se gaire, ho he intentat i han sortit lletres com:
SV CERBIO, EFILLAERIO VALE, SVSDVC TE CATER, AIMISE RA DICOILATA, VXOR MASTA LE.
Això ha sigut el que he extret dels mosaics, pero no he pogut desxifrar ni traduir el que posa.Quina llastima!
Sii, es clar que conec un jaciment a prop d’on visc, per sort a Badalona s’han trobat un munt de jaciments en molt bon estat com la Casa dels dofins, la Casa d’heura o les ruïnes del museu de Badalona.
Tot i que la Casa dels dofins de Badalona contingués mosaics i pintures murals de molta qualitat, era una domus de clase alta situada a la ciutat, en canvi Fuente Álamo era una vil·la rural extensa amb terres de treball, múltiples edificis, termes i mosaics figuratius i geomètrics considerats únics a Hispània, que indicaven una clase social molt més alta.
En conclusió, m’ha agradat descobrir la vida romana, els mosaics i com els jaciments ens connecten amb la història del passat. Gracies per endinsar-nos en l’art i la cultura de l’epoca responent les teves preguntes.
Bon comentari, Aitana, però et faig algunes precisions.
-A l’hora de definir la vil·la, cal indicar que està al camp.
-No acabes d’explicar què és A.D.
-Compte amb les faltes, com “horitzontal” i els noms llatins han d’estar ben escrits,com “peristylum”.
-Pegas no l’has classificat ni Bacus…
-A classe us he ensenyat dos mosaics de Badalona i no els has esmentat.
Un interessant article que explica els jaciments trobats a “Fuente Álamo”, mosaics que queden bén retractats durant tot el text. Un text bén formulat, amb una clara comprensió, que ens porta a “Fuente Álamo” amb les explicacions.
En la primera imatge, podem observar una vil·la romana, una casa amb camps de conreu, unificant l’espai d’habitatge i el treball.
En aquest fragment s’han implementat les sigles (A.D.) Anno Domini que en llatí significa any del senyor, o com actualment s’anomena, després de crist.
La vil·la del que ens parla l’autor, es va construir sobre un antic balneari, i si després una vil·la s’ha pogut asentar en el mateix terreny, això significa que té un bon corrent d’aigua, afavorint les condicions perquè un balneari s’asenti en aquella ubicació.
En la vil·la, al igual que la casa dels dofins en Badalona, es propietaria de diversos mosaics.
Un mosaic és una composició, element decoratiu de terres en horitzontal en el terre, construït a partir d’elements petits anomenades tessel·les.
En la vil·la que ens presenta l’autor, es pot contemplar uns mosaics del tipus “Opus tessellatum”, on es poden veure a diverses divinitats. En el primer fragment del mosaic, es pot contemplar a Pegàs, acompanyat de Bel·lerofont, heroi, fill del Rei Glauc de Corint i Eurimede; la imatge del centre, es pot apreciar a les tres Gràcies,divinitats menors, filles de Zeus que vivien en l’Olimp, i simbolitzaven la bellesa, l’encant i la creativitat humana; en el mosaic de l’esquerra es troba representat Sàtir i una Nimfa, els sàtirs eren divinitats menors dels boscos i muntanyes, representant la força de la natura. En canvi, les Nimfa són divinitats menors de la natura, representant rius, boscos, llacs,…
En el mosaic de la sala continua que menciones, dius que surt Baco, també anomenat Dionís, fill de Zeus i Sèmele, va haver de acabar el procés de gestació en la cuixa del seu pare, simbolitza la vinya, vi, deliri místic, teatre, amb atributs com el tirs, flauta, timbal, pantera, vinya / Bacants. Y es troba en aquesta vil·la perl tipus de conreu que la família portava, que es relacionen amb el que representa el déu Baco.
Durant la teva visita, has tingut l’oportunitat de veure un mosaic nilòtic d’inspiració egípcia, on es pot apreciar en el text de més a l’esquerra que es refereix a Cerberus, el gos d’Hades, déu de l’inframon, fill de Cronos i Rea, divinitat olímpica de primera generació, representant el reialme dels morts i la fertilitat. L’únic text que he pogut desxifrar per culpa de l’estat de l’escrit.
Per finalitzar, aquí en Badalona, podem trobar el que es coneix com a casa dels dofins, dit aixís pel mosaic trobat, on es representaba a un dofí en moviment, un mosaic trobat al l’impluvium d’una casa romana. La qual, considero que el propietari podría o no tenir un patrimoni semblant al de la vil·la que es menciona en aquest bloc, ja que depedría de la immensitat del terreny que la familia de la vil·la poseía.
M’agrada aquesta metàfora de les paraulses que ens transporten al lloc. També estan bé les ampliacions sobre el tema dels mosaics, en canvi alguns noms de déu estan mal escrits, com “Bacus”.
Has d’anar més amb compte amb les faltes, com “Y”, fes un darrer repàs abans d’enviar.
La part del mosaic nilòtic està fluix. No hi ha això que dius, quins atributs has vist? I algunes lletres podies transcriure-les.
Hauria estat bé esmentar també el mosaic del “tablinum”.
Hola! M’ha semblat molt interessant el teu article sobre Fuente Álamo, sobretot perquè no és gaire habitual tenir l’oportunitat de visitar un jaciment romà durant les vacances i encara menys un espai tan ric en mosaics antics. Es nota molt que l’experiència personal ajuda a fer més proper el contingut i a entendre millor la importància d’aquest lloc dins del món romà i de l’herència clàssica a Hispània.
El jaciment de Fuente Álamo correspon a una vil·la romana, és a dir, un habitatge rural de caràcter privat que formava part d’una explotació agrària. Aquest tipus de vil·les solien ser propietat de famílies riques i combinaven espais residencials amb zones productives. Les edificacions que formaven la vil·la constituïen el centre d’una propietat agrícola, cosa que explica el seu luxe i la presència d’elements decoratius tan elaborats com els mosaics, que sovint es col·locaven en espais importants de la domus com el vestíbul, l’atri o el triclini, per mostrar l’estatus social del propietari. Pel que fa a la datació, els segles que s’utilitzen (A.D.) fan referència a Anno Domini, una expressió llatina que significa “any del Senyor”, és a dir, després de Crist.
Has comentat que abans de ser vil·la, l’espai havia estat un balneari, i penso que realment era un bon lloc per situar-ne un. La seva proximitat a la Via Augusta, una de les principals vies de comunicació de l’Imperi romà, i el fet d’estar entre ciutats importants com Sevilla i Aguilar de la Frontera afavorien l’arribada de gent. A més, la presència d’aigua, indispensable tant per als banys com per a la vida quotidiana romana (com en l’impluvium de les cases), fa que aquest emplaçament fos ideal per a un balneari públic abans de convertir-se en una residència privada.
També planteges molt bé la pregunta sobre què és un mosaic. Un mosaic és una composició decorativa feta a partir de petites peces anomenades tessel·les, elaborades amb materials com el marbre, la terracota o el vidre. Segons la mida i la tècnica utilitzada, podem distingir diversos tipus d’opus. En molts dels mosaics de Fuente Álamo s’hi pot reconèixer l’opus tessellatum, que utilitza tessel·les de mida mitjana i era el més habitual en paviments. En les escenes més detallades, sobretot les figuratives, també es pot relacionar amb l’opus vermiculatum, una tècnica amb peces molt petites que permetia fer dibuixos més precisos i realistes, especialment en els emblemes centrals. Aquest refinament tècnic demostra el nivell artístic i econòmic dels propietaris de la vil·la.
Pel que fa als mosaics que mostres, és molt interessant identificar els personatges representats. Al mosaic de l’esquerra hi apareix Pegàs, el cavall alat creat per Zeus (divinitat olímpica de primera generació, rei de déus i divinitat del llamp, que porta com atributs un ceptre i un àguila), sovint representat al costat de l’heroi Bel·lerofont, fill del rei Glauc de Corint i d’Eurímede. Segons el mite, Bel·lerofont va aconseguir matar la Quimera gràcies a l’ajuda de Pegàs. Al mosaic central hi veiem les Tres Gràcies, divinitats menors filles de Zeus, associades a la bellesa, l’encant i la creativitat, un tema molt habitual en mosaics de caràcter decoratiu i simbòlic. Finalment, al mosaic de la dreta apareixen un Sàtir i una Nimfa: els sàtirs eren divinitats dels boscos i les muntanyes que representaven la força vital de la natura, mentre que les nimfes eren divinitats femenines vinculades a fonts, rius, mars, boscos i muntanyes.
Més endavant comentes la presència del déu Bacus, una elecció molt significativa. Bacus (Dionís en grec): divinitat olímpica de segona generació, déu del vi, la vinya i la festa, fill de Zeus i de Sèmele. Segons el mite, Zeus va acabar la seva gestació cosint-lo a la seva cuixa. Els seus atributs principals eren el tirso, la flauta, el timbal, la pantera i la vinya. És molt lògic que aparegui representat en aquesta vil·la, ja que la regió de Múrcia, on es troba Fuente Álamo, ha estat tradicionalment una zona amb una producció important de raïm i vi, fet que reforça el simbolisme del mosaic.
El mosaic nilòtic que destaques és, sens dubte, un dels elements més sorprenents del jaciment. Representa una escena d’inspiració egípcia amb animals com ibis, cocodrils i hipopòtams, i és especialment interessant perquè inclou textos que fan “parlar” els personatges, gairebé com si fos un còmic antic. Aquest tipus de mosaic, de caràcter figuratiu i narratiu, mostra un domini avançat de la tècnica del mosaic, probablement proper a l’opus vermiculatum. Has fet un molt bon treball intentant transcriure i interpretar aquests textos. El primer fa referència a Cèrber, el gos de tres caps guardià de l’Hades; un altre esmenta Phylliria, una nimfa de la mitologia grega associada a la natura; i finalment apareix el terme “VXOR MASTE”, on uxor significa “esposa” en llatí. Tot plegat demostra un alt nivell de creativitat i d’humor en l’art romà.
Finalment, m’ha agradat molt la comparació que fas amb Badalona, on també hi ha jaciments amb mosaics, com el famós mosaic dels dofins, realitzat amb la tècnica de l’opus tessellatum. Tot i així, és cert que Badalona va ser una ciutat romana molt més important, fet que explicaria un patrimoni encara més ric que el de Fuente Álamo. Aquest tipus de comparacions ajuden molt a entendre millor el context històric i a relacionar-lo amb espais més propers.
En definitiva, el teu article m’ha semblat molt complet i interessant, ja que combina experiència personal, explicacions històriques i anàlisi artística. Fuente Álamo és un magnífic exemple de com l’art del mosaic reflecteix la vida, la religió i el poder econòmic del món romà, i el teu text ajuda molt a posar-ho en valor.
Molt bon comentari, Ángela, complet i amb la del presència del continugut comentat a classe. Recorda, però, de posar en llatí entre cometes, com opus tessellatum.
La part mitològica també està ben tractada, però alguna cosa s’hauria de precisar, com la classificació de Pegas. Algun raonament és interessant com la relació entre la producció vitivinícola i Bacus.
Una vil·la romana era la propietat d’un senyor, normalment amb molts diners i poder econòmic. Aquest tipus de construcció no era només una casa, sinó un espai complex amb diferents parts i funcions. D’una banda, hi havia la part urbana, que era la zona residencial on vivia el propietari amb la seva família. Aquest espai solia estar decorat amb mosaics, pintures murals i elements de luxe que mostraven l’estatus social de l’amo.
D’altra banda, hi havia la part fructuària, destinada a la producció i emmagatzematge dels productes agrícoles, com el vi, l’oli o els cereals. Aquesta part tenia una funció econòmica molt important, ja que era la base de la riquesa de la vil·la. En alguns casos, també existia la part rústica, que era la zona on vivien els esclaus i els treballadors, i on es trobaven els espais més relacionats amb el treball físic i les tasques del camp.
Responent a la pregunta sobre les lletres A.D., aquestes provenen del llatí “Anno Domini”, que significa “l’any del Senyor”, és a dir, els anys posteriors al naixement de Jesucrist. Aquest sistema de datació es continua utilitzant actualment, tot i que de vegades se substitueix per “dC” (després de Crist).
M’ha sorprès saber que el lloc havia estat un balneari abans de convertir-se en vil·la, però té molt sentit, ja que abans de construir una vil·la romana sempre es buscava un indret amb aigua propera. L’aigua era essencial tant per a la vida quotidiana com per a l’agricultura, els banys i la higiene, i per això les condicions naturals del lloc eren determinants perquè la vil·la pogués funcionar correctament.
Pel que fa als mosaics, aquests són autèntiques peces d’art de gran valor. En llatí es coneixen com a “Opus Musivum”, que significa “l’obra de les muses”, cosa que ja indica la seva importància artística. Els mosaics romans eren composicions decoratives de superfícies horitzontals, especialment terres, elaborades a partir de tessel·les, és a dir, petites peces de diferents materials com pedra, marbre, ceràmica o vidre, i de diversos colors.
Hi havia diversos tipus de mosaics segons la tècnica utilitzada.” L’Opus tessellatum” es feia amb tessel·les de més de 4 mm i era el més habitual. “L’Opus vermiculatum” es feia servir tessel·les molt petites, cosa que permetia fer dibuixos molt detallats; amb aquesta tècnica es realitzaven sovint els emblemes, que eren les parts centrals més elaborades del mosaic.” L’Opus sectile” es feia amb peces més grans, generalment de marbre tallat. L’Opus signinum no cobria tota la superfície amb tessel·les, sinó que els espais buits s’omplien amb calç. Finalment, “l’Opus lithostrotum” es feia amb pedra, com el sílex o el marbre, i s’utilitzava sobretot per pavimentar vies, places, fòrums i el terra d’alguns grans temples.
A més, els mosaics presentaven diferents motius decoratius, com els geomètrics, els figuratius, els combinats i els emblemes, que sovint representaven escenes mitològiques, animals, paisatges o símbols relacionats amb el poder i la cultura del propietari.
En conjunt, tota aquesta informació m’ha ajudat a entendre millor com funcionava una vil·la romana i quin paper tan important tenia l’art, especialment el mosaic, no només com a decoració, sinó com a expressió de riquesa, cultura, identitat i prestigi social.
Gemma, hi trobo a faltar el paràgraf introductori. Has afegit tota la informació dels mosaics, però no comentes l’article.
Aquest blog ens explica una visita al jaciment romà de Fuente Álamo, un lloc ple de mosaics, ruïnes romanes i històries impressionants. A través de la seva visita ell explica curiositats i dades històriques que ajuden a entendre millor la importància d’aquest jaciment i també ajuda a fer que sigui més divertit en llegir-ho.
Una vil·la romana es una casa on habitaven els romans rics, també hi havien altres vivendas com la “insula” que son edificis en les ciutats que vivien els romans més pobres, els “domus” que eren cases per gent de classe mitja…, les sigles de la datació signifiquen A.D/”Anno Domini” (any del senyor).
Sí, és un bon lloc per posar un balneari perquè és un lloc amb aigua abundant ja que està a prop de la riera de Fuente Álamo, això és una cosa imprescindible per als balnearis romans, a més, està ben situat, fet que facilitava l’accés.
Un mosaic romà es una composició de terres, un element decoratiu en horitzontal, està construït a partir d’elements petits que es diuen tessel·les i que poden ser de diferents coses (materials, colors…).
Començant per l’esquerra del mosaic puc identificar que el primer dibuix es una ninfa oferint a pegaso, (animal mitològic nascut de la sang de medusa quan Perseo li va tallar el cap) una cesta de fruites, no es de ningún mite en especial que haguem treballat. En el mig, apareixen les tres muses, divinitat menos, són les filles de zeus i de la nimfa Eurínome. Són tres Eufròsine (brillant), Talia (flor) i Aglaia (bellesa), A la dreta del tot hi ha un sàtir (divinitat del bosc i de les muntanyes, tenien la força vital de la natura) perseguint a una ninfa.
Aquesta divinitat que tenim representada en el mosaic es Bacus (Dionís) déu Olimpic, fill de Zeus i Sèmele, va acabar el proceso de gestació a la cuixa de Zeus, era el déu de la vinya, del vi, del teatre… els seus atributs es la flauta, el timbal, la pantera i la vinya, crec que està representat en aquesta vil·la perquè simbolitza la riquesa, l’abundància i el plaer, relacionats amb el vi i els banquets, coses propies de les vil·les romanes i del poder del seu propietari.
Les inscripcions que trobem en el mosaic son: SV CERBIO, EFIUAFRIO VALE, SVODVC TETATER, AIMISE RA DECOILATA SO, VXOR MASTA LE.
Un jaciment que tenim a prop de casa nostra és la Casa dels Dofins de Badalona, una “domus” romana on vivia gent amb diners. Els dofins eren animals molt importants en la mitologia grega, associats al mar i al déu Posidó, i el al aparèixer en els mosaics indica que el propietari devia ser ric. Comparant-ho amb Fuente Álamo, segurament el propietari tingués un patrimoni igual o fins i tot més gran, ja que Badalona era una ciutat amb molta activitat comercial.
En conclusió, aquest article ha sigut molt interessant de llegir, ja que he après moltes coses noves sobre les vil·les romanes i els mosaics. Sens dubte, si algú vol conèixer més sobre el món romà i els seus jaciments, recomanaria llegir aquest blog, perquè encara que tingui bastant text no cansa ja que és molt interessant.
Laia, ja us vaig dir a la primera correcció que esteu comentant un article, no el bloc. És un comentari correcte, però hi ha coses a millorar.
-Ves amb compte amb les faltes, com “vivendas” o “hi havien”.
-No acabes d’explicar què és A.D.
-Faltes en els noms dels personatges mitològics, com “Perseu”.
En canvi, has fet l’esforç de transcriure el text del mosaic. Això éstà bé.
Salve!
Durant uns dies he estat contestant les preguntes d’aquest bloc que ens explica una mica més sobre el món Romà, crec que ha estat molt bé les preguntes que fa, ja que així coneixes moltíssimes curiositats!
Una vil·la romana era un dels tres tipus d’habitatges on vivien els romans. Es tractava d’una casa situada al camp, destinada a aquells que tenien més recursos econòmics. També existia la domus, un habitatge similar a la vil·la, i finalment l’ínsula, on vivien les persones més pobres i que es trobava dins de la ciutat. Les sigles que utilitzem per a la datació, com A.D., signifiquen “Anno Domini” (any del Senyor).
Crec que aquest lloc és molt adequat per establir-hi un balneari, ja que compta amb una gran quantitat d’aigua gràcies a la proximitat de la riera de Fuente Álamo, un element imprescindible per als balnearis romans.
Un mosaic és una composició decorativa que normalment es col·locava al terra, sobretot en les zones més visitades de la casa, ja que simbolitzava riquesa i estatus. Solia situar-se al vestibulum, a l’atrium o al tablinum i tenia forma horitzontal. Estava elaborat amb tessel·les de materials i colors diversos, com marbre, vidre o terracota, i podia ser decoratiu, figuratiu, combinat o en forma d’emblema. Tot i que els mosaics es van originar a Babilònia, la seva difusió es va expandir per tot l’Imperium Romanum.
En el mosaic que he observat, a l’esquerra es veu una nimfa oferint a Pegaso, un animal mitològic nascut de la sang de Medusa quan Perseo li va tallar el cap. Al centre hi apareixen les tres muses, divinitats menors filles de Zeus i de la nimfa Eurínome: Eufròsine, que representa la brillantor; Talía, la flor; i Aglaia, la bellesa. A la dreta hi ha un sàtir, una divinitat del bosc i de la natura, que sembla perseguir una ninfa.
Finalment, Bacus, també conegut com Dionís, és un déu olímpic de primera generació, fill de Zeus i Sèmele, que va haver de completar el seu desenvolupament dins de la cuixa del seu pare. La seva simbologia està relacionada amb la vinya, el vi, el deliri místic i el teatre, i els seus atributs inclouen el tir, la flauta, el timbal, la pantera i la vinya amb els bacants. La presència de Bacus en aquesta vil·la simbolitza l’abundància i la riquesa, el que romans volien reflectir en les seves casas.
El que he pogut transcriure ha sigut. En el primer dibuix: SV CERBIO, en el segon: EFITGRIO VALE en el tercer: AIMISE RIA DECOLLATA SOVXOR MASTA LE.
A prop de casa nostra hi ha tambè altres jaciments amb mosaics, com la Casa dels Dofins de Badalona, que era una “domus” romana on residien persones amb un nivell econòmic alt. En aquest lloc encara hi ha mosaics amb dofins, un element que indica que el propietari tenia molts diners i que pertanyia a una classe social alta com he dit abans .
Si la comparem amb Fuente Álamo, es pot pensar que el seu propietari disposava d’un patrimoni semblant ,ja que Badalona era una ciutat romana important.
En conclusió, crec que gràcies aquest bloc he pogut descobrir informació que no coneixia i, al mateix temps, recordar molts dels temes que hem fet a classe. Ha estat una manera molt interessant d’aprendre.
Ad proximum.
Noèlia,lesrespostes sóncorrectes, tot i que hi falta algunes coses,però hasde vigilard’escriure els noms, com Talia o Perseu… També el llatí en cursiva sempre, com “Imperium”. També està bé que t’hagis llençat a intentar tanscriure el text.
Salve Pau!
Quina sort haver gaudit d’aquesta varietat de mosaics, i a sobre ben a prop, a Andalusia! Sembla que al final no van ser tan sols “unes pedres mal col·locades”, sinó que han acabat per ser grans objectes d’estudi.
Abans de començar a endinsar-nos en el món dels mosaics de Fuente Álamo, trobo necessari deixar clar un parell de conceptes clau per tal d’entendre millor la visita del nostre company. Doncs bé, primerament cal dir que una vil·la romana era una edificació rural que combinava la funció d’habitatge amb la de centre de producció agrícola. Les vil·les eren propietats de famílies adinerades i estaven formades per diverses parts ben diferenciades: una zona residencial luxosa i altres espais destinats al treball i a l’emmagatzematge de productes com el vi o l’oli. Generalment, es construïen als afores de les ciutats. Precisament aquesta vil·la data del segle III A.D. Però… què signifiquen aquestes sigles? Doncs bé, les sigles A.D. fan referència a una expressió llatina: Anno Domini que significa l’any del Senyor’, i s’abreuja amb la sigla A. D. Per tant, segle III A.D. equival al segle III d.C, és a dir, fa gairebé 1800 anys!
I és que el propietari no podia haver triat millor: aquell lloc havia estat un balneari, així que ja tenia aigua a i tot el necessari per viure còmodament. A més, estava a prop de la Via Augusta, la gran carretera romana, cosa que el feia molt ben comunicat. Cal dir que els romans eren tots uns avançats per la seva època ja que tenien molt clar que havien de gestionar l’aigua d’alguna forma, no només per beure i cuinar, sinó també per la higiene i el lleure a les termes. De fet, aquest punt va ser clau per dur a terme la romanització. Tenir un rierol a tocar i una estructura que abans havia estat pensada per banys públics era, sense cap dubte, un encert total. Així, sense gaire esforç, el propietari podia tenir a mà tot el que necessitava per a la seva vida i les seves vinyes, demostrant que, a vegades, escollir el lloc adequat és tan important com el luxe de la mateixa casa.
En fi, tot això de l’aigua i del balneari està molt bé i ens ajuda a entendre per què el lloc era perfecte, però ara anem a allò que realment crida l’atenció de la vil·la: els mosaics. I és que els mosaics no porten aquest nom per casualitat: per crear-los calia inspirar-se en les Muses i deixar volar la imaginació. I és que efectivament, el propietari va voler deixar la seva empremta en cada racó de la casa, amb un mosaic diferent a cada habitació, demostrant el poder adquisitiu que posseïa. Ara bé, estem parlant molt de mosaics, però no els hem arribat a definir, i és que un mosaic és una composició decorativa horitzontal elaborada a partir de tessel·les de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre, tot això amb l’objectiu de crear imatges i escenes. De fet, a Fuente Álamo, molts mosaics representaven déus, animals o personatges mitològics. Per exemple, un dels mosaics mostra tres escenes diferent. En una d’elles surt Pegàs, el cavall alat que va sorgir de la sang de Medusa i que un temps després, va ser domat per Bel·loferontes. També podem verue Les Tres Gràcies: els seus noms eren Áglae, Eufrosine i Talía i eren les deesses de la bellesa, l’encanteri i l’alegria. D’altra banda, també podem observar un sàtir perseguint una nimfa.
També comentes que en una altra sala hi ha un mosaic que representa Bacus, i tractant-se d’una vil·la romana dedicada en part al vi, com no havíem de trobar-nos amb el nostre estimat Bacus (Διόνυσος Dionís a la mitologia grega)! Aquest déu del vi, la fertilitat i la festa (normalment representat amb vinyes, tirs, flauta i timbal) encaixa perfectament amb el que es produïa a la vil·la, i segur que el propietari el volia com a protector de les seves vinyes.
Però el més sorprenent és el mosaic nilòtic, ja que els personatges parlen entre ells mitjançant petites inscripcions, com si fos un còmic antic, una idea realment innovadora per l’època! A la part de dalt del mosaic hi ha una escena amb pigmeus, figures típiques d’aquest tipus de mosaics. En aquesta vinyeta, un pigmeu és atacat per una grua que li picoteja el braç i ell crida demanant ajuda. Al seu costat hi ha un jove, probablement el seu fill, i una dona que podem identificar gràcies a la inscripció UXOR, és a dir, “esposa”. Podem veure com el pare li diu alguna cosa al seu fill: SV CERBIO? que no he pogut identificar i el fill li respon amb la frase SUBDUC TE, PATER! (“Aparta’t, pare!”), tot i que al mosaic la llegim deformada com SVADVC TE PATER. Finalment, hi ha una inscripció molt deteriorada que he llegit com AIMISE BA DECOLLATA SO. A la part de sota del mosaic hi ha un paisatge del riu Nil amb animals exòtics: cocodrils, hipopòtams, grues i altres aus aquàtiques. Trobo molt interessant que els romans ja tinguessin coneixement d’aquest tipus d’animals! Aquest mosaic, a més, està fet amb paviment de opus tessellatum, la tècnica típica de mosaics romans feta amb tessel·les regulars col·locades amb gran precisió.
Si parlem de mosaics més propers a casa nostra, evidentment hem de mencionar els que es conserven a la Casa dels Dofins de Badalona o al Museu de Badalona. Tot i que no són tan luxosos ni variats com els de Fuente Álamo, també mostren com els romans invertien en art i decoració fins i tot fora de les grans capitals. Pel que fa al propietari, sembla clar que el de Fuente Álamo tenia un patrimoni més gran i refinat, perquè no només decorava cada habitació amb un mosaic diferent, sinó que també podia permetre’s temes exòtics com el mosaic nilòtic. A la Casa dels Dofins hi havia mosaics molt ben conservats, però molt més senzills, cosa que fa pensar que el seu propietari, tot i ser ric, no arribava al nivell de luxe i ostentació del de Fuente Álamo.
Moltes gràcies, Pau, per obrir-nos tot aquest ventall de mosaics que no coneixíem! Penso que val la pena suportar la calor infernal del sud d’Espanya una estona per tal de gaudir de totes les mostres de pervivència que van deixar els nostres estimats romans per allà, oi?
Està bé, Joana, que ens recordis quant de temps fa de tot això que els vestigis ens mostren. També destaco la relació amb la romanització, tant important perquè la romanitat arribi a tot arreu. Hi trobo a faltar, però, la classificació dels persontges mitològics tal com hem fet al 1r trimestre, tot i que m’agrada que tractis amb afecte l’entremalat Bacus, a mi també em cau bé.
Veig també que has trobat la informació sobre el contingut del mosaic nilòtic, estaria bé que passessis l’enllaç per poder substituir el que falla a l’article. Coincideixo amb la teva comparació de l’estatus de l’amo de Baetulo i el d’aquesta vi·la. No hi ha color.
Hola Pau! La veritat és que m’ha semblat el teu viatge espectacular, el fet de que expliquis totes aquestes coses, és magnífic, no només per tot ho descobert sinó també per l’origen de cada cosa. A mi també el que em passa que a l’estiu no m’agrada quedar-me a casa tancada, encara que a Andalusía a l’estiu si que no hi aniria, perquè quina calor que fa allà!
Sí que he visitat alguna vegada una vil·la romana, una vil·la romana era la veritat és que em sembla boníssim perquè pensar que allà és on hi vivia la gent, amb les habitacions, l’atrium el tablinum, etc… ,tot i que com la que has vist tu jo no havia vist mai, i que estigui construïda des del segle 3 Annos Domini ( any del senyor), una passada!. En una vil·la romana podíes trobar tantes coses com per exemple els balnearis, on els senyors de la casa anaven a parlar amb les altres persones, a dutxar-se i a relaxar-se entre altres coses, per ja només això jo crec que un balneari allà a dins de la vil·la és una bona idea.
El que si que em sembla espectacular de les vil·les són els mosaics que hi han construïts i dibuixats, un mosaic és una composició decorativa al terra horitzontal, està construida a partir de petites peces que és deien tessel·les, es van originar a Babilònia al S.VIII aC , sempre és troben al Vestibulum, a l’atrium i al tablinum. Sí que és veritat que hi han molts de diferents tipus de mosaics però els que es troben i son més freqüents són l’Opus tessellatum. En la imatge que hi has posat es pot trobar a Pegàs, animal mitològic del déu Zeus, déu de 1 generació, fill de Cronos i Rea i germà petit d’Hèstia, Hera , Demèter, Hades i Posidó, espòs d’Hera. La seva simbologia era el cel i el poder absolut i tenia d’atributs l’àguila, el ceptre , el llamp i el roure. En l’imatge del mig és pot trobar a les tres Gràcies a l’esquerra és pot veure a Àglae, Eufrosine i Talia, elles tres simbolitzaven bellesa, alegria i encanteri i a la dreta és pot veure a un sàtir, de la divinitat dels boscos i també a una ninfa.
Per un altre banda, el déu Dionís, que era el déu del vi de la festa, era un déu fill de Zeus i Sèmele, els seus atributs eren la vinya, el vi, el deliri, místic i el teatre amb la simbologia de tirs, flauta, timbal, pantera, vinya / Bacants. Jo crec que està representat allà perquè també és déu de l’agricultura i la fertilitat, aleshores, li trobo que té molta relació amb una vil·la que és molt abundant l’agricultura.
Per altre banda, ho que he pogut traduir ha sigut que la seva transcripció és “Selvam Greu” amb la seva traducció de Bosc Pesat. Per acabar a Badalona hi podem trobar molts jaciments històrics com per exemple, la domus a la casa dels dofins, unes tessel·les espectaculars, si que es veritat que aquests mosaic és més simple, això vol dir segons jo que l’home és més ric.
Com a conclusió , he trobat aquests treball molt be, no només per tota l’explicació , sinó perquè d’aquesta manera tens com més coneixements dels mosaics i de la seva història.
Ares, recorda que els segles han d’anar amb xifres romanes i hauria anat béqueexpliquessis clarament què significa AD i posar-ho bé en llatí. Repassa també les faltes com “altre banda”. En mitologia ja has classificat, però continua faltant “déu olímpic”. La part més fluixa és la transcripció i interpretació del mosaic nilòtic, precisament això que has posat no esveu a la imatge.
Per tant, encara hi ha moltes coses esmenar, però has millorat molt. Continua així.