Us presento els meus records del viatge a Sicília de l’estiu 2016. He tardat una mica a fer l’article, però aquest any he començat el meu primer curs universitari. La novetat, l’adaptació als horaris, i la feina de cada assignatura m’han ocupat força temps. Però, finalment, he pogut reunir unes imatges que trobo molt boniques, i que us presento:
En primer lloc, Paestum, una ciutat a prop de Salern i de Nàpols, a la regió de la Campània, que conserva un conjunt monumental impressionant, especialment remarcable pel que fa als tres temples, dedicats a Ceres, Posidó i Hera. El més ben conservat és el del déu dels oceans.
En el museu arqueològic de Paestum es conserven molts objectes d’interès artístic; el més important és la pintura d’un sepulcre que representa un nedador llançant-se a l’aigua; és conegut com la tomba del tuffatore. No la vam poder fotografiar perquè les normes del museu ho prohibien, però us enllaço aquesta imatge:
Font: WiKipedia.org.
Per passar des d’Itàlia a Sicília, vam travessar l’estret de Messina, entre les mítiques Escil·la i Caribdis. La veritat és que el paisatge és encantador. Admireu-lo:
Un cop arribats a l’illa de Sicília, el primer destí va ser Taormina. Fixeu-vos en el detall del petit teatre, l’odèon. El gran teatre ens va ser de molt difícil accés: hi vam anar en plena temporada turística, i la calor quasi africana, a més de les aglomeracions ens van jugar una mala passada.
Siracusa és un altre lloc de visita obligada. La ciutat és preciosa i les platges fantàstiques, però jo vaig quedar sorprès quan vaig entrar a la catedral i vaig veure que les naus de l’edifici barroc se sostenien sobre les columnes d’un temple grec dedicat a Atena. Ja ho veieu: aprofitament de recursos i eclecticisme artístic.
La vil·la romana del Casale és impressionant. Els mosaics que conserva aquesta casa senyorial són dels millors que jo he vist mai. N’hi ha a totes les estances de l’edifici, estan molt ben conservats, i per això el conjunt és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Admireu-ne alguns, com aquests de les noies en biquini, que s’han fet famosos arreu del món perquè retraten escenes d’esbarjo juvenil.
Les escenes de caça són freqüents a la vil·la, ja que, situada en un espai de bosc, aquesta era una activitat habitual dels convidats de l’amfitrió. La Gran caccia ocupa tot un corredor i té figures espectaculars: animals exòtics, plens de simbolisme. Us ho podeu imaginar, tot i que la imatge que us presento no és gaire detallada; les condicions de llum no eren les més apropiades per a la fotografia.
Palerm és la capital de l’illa siciliana i va ser un dels centres del nostre viatge. Val la pena visitar-la a fons. És una ciutat sobretot barroca, però conserva força records de la seva època normanda. Em van impressionar els mosaics bizantins l’església de la Martorana, amb inscripcions en grec, que podeu llegir: com aquesta, que fa al·lusió al naixement de Jesús.
Impressionant com els temples de Paestum, ho és el de Segesta, inacabat, però situat dalt d’un turó, que li dóna una majestuositat especial.
La nostra estada a l’illa es va acabar amb una tornada digna del viatge clàssic que havíem fet: visita a Roma. No era la primera vegada, però vam aprofitar per refrescar la memòria. Aquí teniu unes imatges del fòrum:
I, per acabar, aquesta del Panteó:
Les fotografies de l’article són de Joan Molar.
Qüestions:
- Documenteu-vos sobre els monuments esmentats en l’article.
- Repasseu els temes d’art, de mitologia i de vida quotidiana amb l’ajuda de les imatges.
Pau Molar
Moltes gràcies per continuar pensant en nosaltres, Pau. Un especialista com tu a trobar la petjada clàssica arreu on vas deu haver gaudit a pler per aquestes contrades tan plenes de temples i monuments clàssics. Tot un honor compartir-ho amb nosaltres!
La tomba del tuffatore, és l’únic exemple de pintura grega amb escenes figuratives datades en els períodes Orientalitzant, Arcaic o Clàssic que han pervingut de forma completa. Entre els milers de tombres gregues d’aquest períiode , aquesta és l’única decorada amb frescos de subjectes humans.
Segesta va ser una ciutat de Sicília al nord-oest de l’illa. Apareix també com a Egesta, que sembla que va ser el seu nom grec inicial. Era el centre polític del poble elimi. Estava situada en la part nord-occidental de Sicília, a l’actual província de Trapani i en la proximitat d’Alcamo i Gibellina.
M’ha agradat molt aquest article, es interessant ja que no sabia que a aquesta illa hi havia tantes coses en el mon clàssic, per exemple aquesta tomba que és l’únic exemple de pintura grega decorada amb frescos de subjectes humans o que Segesta va ser una ciutat al nord-oest de Sicilia.
Salve!
Primer de tot Sicília em sembla un lloc molt bonic, té molts monuments maquíssims, com per exemple Taormina, és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la província de Messina, el 2007 tenia 10.991 habitants, va ser fundada el 736 aC amb el nom de Naxos. Allà està situat el teatre grecoromà de taormina començat el segle III aC, està situat a l’antiga ciutat grega. El teatre està a prop del entre de la ciutat, a l’est de promontori. És una de les ruïnes més preudades de Sicília. Després està Siracusa, és una ciutat de l’illa de Sicília, a l’est de l’illa. Té 125.000 habitants i forma part de la regió de Sicília i de la província de Siracusa i allà i podem trobar la catedral, es una obra de estil barroc on es reflexa amb detall el cristianisme.
Queda clar que es un lloc per visitar.
-Temples de Paestum: Les característiques principals dels jaciments arqueològics, són les restes de tres importants temples d’estil dòric, datats en la primera meitat del segle VI a. C. Estaven dedicats a Hera, Apol·lo i a Atenea, encara que van ser inicialment atribuïts a Neptú i Ceres al segle XVIII. El temple d’Hera I o Hereo de Paestum, l’antiga Posidònia grega, construït al voltant de 530 a. C.1 per colons grecs, és el temple més antic que sobreviu a l’antiga ciutat grecoromana. Edifici robust, sobri, les columnes gruixudes amb grans àbacs i equins. Els arqueòlegs del segle XVIII, el van anomenar “la Basílica”, perquè van creure erròniament que era un edifici romà. Una basílica en l’època romana era un edifici civil, no religiós. L’estudi de les seves inscripcions revelar que allà es adorava a la deessa Hera. Més tard, es va descobrir un altar a l’aire lliure, a la part davantera del temple, lloc usual on situaven els antics grecs els altars perquè els fidels poguessin assistir als ritus i sacrificis, sense entrar a la cella.
-L’odeó de Taormina data de l’època imperial romana concretament de l’època de Cèsar August Octavià i pel que fa a estructura s’assembla bastant al Teatre Greco, encara que de dimensions menors ja que estava pensat per albergar unes 200 persones, per tant a un públic més selecte.
Reprodueix l’estructura del Teatre grec de la ciutat, encara que de dimensions més petites. Consta de tres parts: cavea (graderies), orchestra (lloc destinat al cor i als músics) i el scaena (escenari). Aquesta última està construïda aprofitant les restes de l’antic temple d’Afrodita, aflorat durant les excavacions.
Normalment eren edificis destinats a espectacles musicals, encara que també era freqüent que fossin utilitzats per a petites representacions i rodes de discussions.
-La Vil·la romana del Casale és una vil·la situada dins de l’territori municipal de Piazza Armerina, a la provincia d’Enna, al sud de Sicília. El 1997 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Maximià
Va ser construïda a la fi del segle III, hi ha Diferents hipòtesis sobre qui era el propietari d’aquesta important Vil·la, que recull la més important col·lecció de mosaics romans d’Europa,
L’entrada principal conduia directament a un gran pati poligonal, d’on és passava a un gran Peristil al Voltant del qual estàven distribuides els habitacions dels hostes i els dels propietaris. Hi havia una gran basílica per a les Reunions i recepcions oficials. Para los menjars s’havia PREVIST un gran atri i un gran triclini trilobulat. També comptava amb tèrmits i amb su propie gimnàs, això sense comptar els sals del Servei i els reservades a la música.
El temple dòric hexàstil inacabat de Segesta (de finals del segle V aC) és construït en un cim just fora de la ciutat antiga de Segesta, amb una vista molt bella sobre la vall. És un dels temples grecs millor conservats. Segurament per més d’una causa: pel seu aïllament dalt d’un turó -cosa que evita les temptacions d’utilitzar-lo com a material per a construccions locals-, i perquè mai ha estat profanat, ja que no s’havia completat. Si mai hagués tingut una nau envoltant-lo, seria un temple perípter. Però mai se li va posar teulada per damunt, i les columnes romanen en brut, esperant ser estriades.
-El temple de Segesta és, per la seva construcció, estil i mida, un producte estàndard de finals del segle V aC; el fet de ser inacabat i el seu estat de notable conservació el fa un dels temples hel·lènics supervivents més importants al món.
-Els mosaics de la vil·la són molt bonics i representen el cult al cos de la época romana, representa una escena de esbarjo juvenil que està present fins avui.
Hola!
Jo he estat a Roma i he vist el Panteó, és un temple que està dedicat a tots els déus i es va acavar de construir l’any 128, a mi, em va agradar molt.
Palerm, hi ha molts llocs interessants que visitar, per exemple la seva catedral o el teatre Massimo.
La vil·la romana del Casale, recull la col·lecció més important de mosaics romans d’Europa.
Aquests dos ultims, m’agradaria molt visitar-los.
Salve!!
És fantàstic com els clàssics també s’esforçaven en tenir un bon físic i sobretot cuidar el cos i fer-li culte. Els romans també es depilaven, tant homes com dones i abans i després de practicar-lo es netejaven. entre els seus estris, es trobaven peses, pilotes més pesants o lleugeres,i diferents estirament i exercicis cardiovasculars.
Normalment els gimnasos tenien diferents sales i en una de elles s’hi trobaven les termes.
Vale!
Sincerament, impresionat per les meravelles que han fet els nostres avantpassats. Sobretot les referencies a la belleça idealitzada de l’home, que en aquell momento començava a sorgir per la ment del la gent. Jo mai he viatjat a Itàlia pero m’agradaria veure en persona Paestum, una ciutat molt bonica prop de Salern i Nàpols. Aquesta ciutat va ser destruïda diverses vegades al llarg dels anys a causa de continues guerres. Al segle IX va ser destruïda i ara queden els restes com per exemple les seves muralles.
Aquest ha sigut el meu comentari.
Hauries de concretar Albert en quins punts de l’article veus aquesta referència al culte a la bellesa dels antics.
Salvete onmes , especialment per a en Pau molar per el article i en Joan Molar per les fotos que va fer en aquest viatge , una d’aquestes em va despertar la curiositat , sabeu quina?
Que ens mosaics sortien unes noies portant el que anomenem ara biquini , com pot ser que fa més de mil anys les dones portessin biquini?
Oi que estrany , potser el biquini el van prohibir passada l’Edat Antiga , per les normes de l’Antic Règim….
Però el què coneixem com a biquini avui dia es va consolidar fa 70 anys.
Ara passo a la part més d’informació .
TOMBA DEL TUFFATORE ( DEL CAPBUSSADOR):
És tracta d’una tomba , constituïda amb lloses calcàries de travertí local.
És un objecte de l’art funerari de la Magna Grècia , provinent de l’Àrea arqueològica de Paestrum.
ESCIL.L I CARIBDIS:
Eren dos monstres marins , que guardaven un estret pas marítim , i que tradicionalment s’han identificat amb l’estret de Messina , entre Itàlia i Sicília.
Escil.la era una criatura marina de sis caps , que des de el fons d’una cova vigilava el canal atacant i devorant als mariners ; a la riba oposada hi vivia Caribdis , que s’empassava enormes quantitats d’aigua i les escopia tres vegades al dia i les escopia altres vegades , adoptant així la forma d’un remolí
capaç d’engolir a les embarcacions.
PAESTRUM:
Va ser una antiga ciutat de la Lucària prop de la Mar Tirrena i va ser formada per els grecs de Sibarus amb el nom de Posidònia en una data dexconeguda.
TACIRMINA:
És una ciutat de la costa oriental de Sicília.
VIL.LA ROMANA DE CASALE:
Va ser construïda la la fi del segle III a.c i està situada dins del territori principal de Piazza armerina , pertany a la província d’Etna a Sicília .
PAVERTI:
És la capital de Sicília i la cinquena ciutat italiana més poblada.
TEMPLE DE SIGESTA :
Sigesta va ser una ciutat siciliana al nord-oest de Sicília.
El temple és d’estil dòric hexàstil i va ser construït per Elimis.
Hi ha també una cosa que m’ha sorprès del mosaic , no els biquinis sinó que el culte al cos que hi tenien les dones fa segles i el més estrany que les dones fessin esport perquè en altres etapes de la història les dones no els hi permetien fer-ho.
Pau , ha estat un viatge guapo .
Adèu .
Veig que tu sí que t’hi has fixa’t, Maria, em consta que durant la classe això ja ho havies comentat. Interessant també la reflexió que entre el món clàssic i els nostres dies hi ha un buit de retrocés durant l’Edat Mitjana, en el tema de les dones i en molts altres també.
Ves amb compte, però, d’escriure els noms correctament i utilitzar amb precisió els termes històrics, per exemple utilitzar Antic Règim en lloc de Règim Feudal.
Nois i noies, no creieu que val la pena comentar les fantàstiques pintures de les noies fent exercici? I el noi llençant-ne com un nedador de l’actualitat. Només el Sebastián ho ha esmentat el final, com de passada.
Qüestions:
1) Documenteu-vos sobre els monuments esmentats en l’article.
2) Repasseu els temes d’art, de mitologia i de vida quotidiana amb l’ajuda de les imatges.
1)
– Temple de Segesta (Sicília)
El temple dòric hexàstil inacabat de Segesta (de finals del segle V aC) és construït en un cim just fora de la ciutat antiga de Segesta, amb una vista molt bella sobre la vall. És un dels temples grecs millor conservats. Segurament per més d’una causa: pel seu aïllament dalt d’un turó i perquè mai ha estat profanat, ja que no s’havia completat. Si mai hagués tingut una nau envoltant-lo, seria un temple perípter. Però mai se li va posar teulada per damunt, i les columnes romanen en brut, esperant ser estriades.
– Tomba del Tuffatore
Es tracta d’un tomba de caixa, constituïda amb cinc lloses calcàries de travertí local que, en el moment de la descoberta, estaven acuradament engalzades i massillades. El paviment de la caixa estava fet del mateix basament rocós sobre el que fou bastida la tomba.
L’excepcionalitat de la descoberta rau en el fet que les parets de l’artefacte i, el que és encara més insòlit, fins i tot la llosa de cobertura, estan totalment escaiolades i decorades amb pintura mural de tema figuratiu, realitzada amb la tècnica del fresc.
– Odèon (teatre)
Odèon (Odeum, Odeon) fou una espècie d’edifici públic els primers dels quals foren erigits el segle V aC, per concursos de musical vocal o instrumental; era molt semblant al teatre, però presentava algunes deferències: era més petit i cobert per retenir el so. L’Odèon d’Atenes fou destruït per Sul·la quan va ocupar aquesta ciutat el 85 aC i fou reconstruït amb una forma lleugerament diferent segons Pausànies “a imitació de la tenda de Xerxes”, el que potser voldria dir que fou llavors quan es va cobrir completament; en tot cas el nou edifici tenia forma cònica cosa que no passava a l’original segons la descripció de Plutarc.
– Catedral de Siracussa
La catedral de Siracusa (en italià: Duomo vaig donar Sircusa) és una obra d’Andrea Palma d’un estil barroc tardà o rococó en la qual es reflecteixen amb detall la influència del cristianisme en el barroc sicilià i la influència també de la Contrareforma com a mitjà per realçar les qualitats i aptituds del bon cristià.
– Vil·la romana del Casale
La vil·la romana del Casale és una vil·la situada dins el territori municipal de Piazza Armerina, a la província d’Enna, al sud de Sicília. El 1997 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Va ser construïda a la fi del segle III, hi ha diferents hipòtesis sobre qui era el propietari d’aquesta important Vil·la, que recull la més important col·lecció de mosaics romans d’Europa, algunes hipòtesis parlen del tetrarca Maximià,que va governar l’imperi entre els anys 286 i 305, que s’hauria retirat aquí després de la seva abdicació. La vil·la podia ser una segona residència, mai habitada permanentment. Va ser ocupada fins a l’any 1160, quan va ser devastada per un incendi, i després va quedar sepultada per la pluja.
– Església de la Martorana
Chiesa della Martorana també coneguda com a Santa Maria dell’Ammiraglio (Santa Maria de l’Almirall). L’església està annexa amb la de San Cataldo i mira la Piazza Bellini del centre de Palerm. L’edifici original es construí amb una planta de creu grega, planta comuna al sud d’Itàlia i a Sicília, variació feta de l’església estàndard bizantí. Els tres absis es comunique directament amb les naus, i no estan separats per un espai o plataforma, com era habitual en l’arquitectura bizantina contemporània.
– Temple de Paestum
El temple d’Hera o Heraion de Paestum, l’antiga Posidònia grega, va ser construït al voltant de l’any 550 aC per colons grecs, és el temple més antic que sobreviu actualment a l’antiga ciutat grecoromana. És un edifici robust, sobri; les seues columnes gruixudes mostren grans àbacs i equins. Els arqueòlegs del segle XVIII l’anomenaren “la Basílica”, perquè cregueren erròniament que era un edifici romà. Una basílica de l’època romana era un edifici civil, no religiós. L’estudi de les seues inscripcions revelà que allí s’hi adorava la dea Hera. Més tard, es va descobrir un altar a l’aire lliure, a la part davantera del temple, lloc usual a on situaven els antics grecs els altars perquè els fidels poguessin assistir als rituals i sacrificis, sense entrar a la cella.
– Forum romà
El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues. En llatí era anomenat el Forum Romanum, si bé els ciutadans s’hi referien més sovint com a Forum Magnum (el Fòrum Gran) o, simplement, com a Forum. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons del Palatí i el Capitoli, a Roma.
– Panteó de Roma
El Panteó de Roma o d’Agrippa (en italià Pantheon) és un dels edificis de l’antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el nom grec Πάνθεον, Pàntheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). En textos més moderns es troben sobretot Mart i Venus. Els romans l’anomenen popularment la Ritonna («la Rotonda»), i d’aquí prové el nom de la plaça on s’aixeca.
2) A les fotografies sen’s presenten pintures esbozades a les parets, el que significa que podríem repassar el mobiliari romà o com acostumaven a organitzar-se aquests a casa seva (vida quotidiana) i l’art a més de tot lo relacionat amb la mitologia i els planetes.
Vida quotidiana:
Acostumaven a fer la seva vida quotidiana tant a la ciutat com a una casa. Els romans classificaven els seus habitatges en tres tipus diferents. La domus era la casa unifamiliar i l’insula, els blocs de pisos on vivien diverses famílies. Aquests dos tipus d’habitatges estaven localitzats a les zones urbanes. En canvi, al camp hi havia la villa, és a dir, la casa de camp.
Com hem mencionat abans, la domus era la típica casa romana ocupada per una sola família i tenia algunes caracerístiques tals com: no hi havia vista a l’exterior perquè no tenia finestres, normalment tenia un sol pis, estava orientada cap a l’interior (és a dir, l’aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa, i al seu voltant es trobaven les altres habitacions) i les diverses habitacions eren destinades a un ús determinat.
L’interior acostumava a estar format pel vestibulum, l’atrium, el cubiculum, el tablinum, l’Alae, el triclinium, l’Andron, el peristylium i la culina.
En quant al tema d’art:
Els mosaics
Els paviment eren decorats amb mosaics (opus musivum), fets amb la tècnica de la incrustració de petites pedres (tessellae), que podien ser de marbre, de colors, de pasta vítrica i fins i tot pedres precioses; es col·locaven l’una al costat de l’altra intentat aconseguir uns bonics efectes cromàtics. S’utilitzaven diverses tècniques en l’elaboració de mosaics, però totes aconseguien bonics dibuixos, que podien ser des de formes geomètriques fins a dibuixos figuratius. Les escenes anaven coordinades amb la situació del mosaic: temes mitològics, escenes del mar a l’impluvi, temes de cacera al triclini, etcètera.
Les pintures
Els romans decoraven les parets interiors de la casa amb pintures al fresc, és a dir, directament a la paret, la qual havia estat arrebossada i posteriorment enguixada. Hi havia diversos estils de pintura; alguns pintors iitaven el marbre, o bé elements arquitectònics; d’altres feien delicats dibuixos, representaven figures humanes, animals, etc.
Els temes acostumaven a ser mitològics, de paisatges exòtics, d’elements de la natura…
En quant a mitologia:
Els científics han donat als planetes del sistema solar el nom dels déus més importants de la mitologia clàssica. Quins altres noms, doncs, haurien pogut posar a uns astres tan imponents?
– Mercuri: era el missatger dels déus, el que anava d’un lloc a l’altre contínuament; per això portava ales al casc i a les sandàlies. Mercuri és el planeta que està més a prop del Sol, per tant, és el que té l’òrbita més curta i dóna més voltes entor de l’astre rei.
– Venus és l’astre més lluminós del firmament, després del Sol i de la Lluna. Pora el nom de la deesa de l’amor una divinitat que, sens dubte, brillava per la seva bellesa.
– Terra emergí de Caos, una massa de no-res giravoltant, sense forma ni perfil. La Terra engendrà sis nois i sis noies amb Urà. Aquests fills esdevingueren els titans. D’un d’aquests titans, Rea, naixeria Zeus (el Júpiter llatçi), amb el qual començaria l’era dels nous déus.
– Mart és el quart dels planetes del sistema solar, atenent a la seva proximitat al Sol. Segons la mitologia clàssica, Mart és el déu de la guerra, vestit sempre per a l’ocasió, amb casc, escut i armes. Sembla que era força temut i qu inspirava por i terror. Curiosament, els dos petits satèl·lits de Mart s’anomenen Deimos i Fobos, noms grecs que signifiquen terror i por, respectivament.
– Jupiter és el déu més carismàtic de la mitologia clàssica, el déu de déus i el que governa l’univers.
-Saturn és el més vistós dels planetes gràcies als seus anells tan visibles. Té un important seguici de satèl·lits, tots ells amb noms de déus i deesses escollits entre els titans.
– Ura, el principal déu de la primera generació, espòs de la Mare Terra i pare dels titans, va donar nom a aquest planeta.
– Neptú té el blau més intens del sistema solar i per això ha rebut el nom del déu del mar i de totes les aigües. Tritó, que segons la mitologia grega era fill del déu Neptú, ha donat nom a la lluna més gran del sistema neptunià. El planeta Neptú, té, a més, un petit sat`l·lit anomenat Nereida. Les nereides eren divinitats marines, personificació de les innombrables ones del mar.
En la primera part de l’article es fa referència als temples de Posidó, Ceres i Hera. El primer es va construir originalment cap a l’any 700 aC per ser destruït cap a l’any 480 aC per ser reconstruït cap a l’any 440 aC durant un període de mandat de Pèricles. En aquest es rendia culte a Posidó.
El segon, també conegut com temple d’Atenea, va ser construït cap a l’any 500 aC i actualment és considerat com a Patrimoni de la Humanitat.
El tercer va ser construït cap a l’any 550 aC i és el temple més antic que sobreviu actualment.
Després ens parla del temple Odèon a Taormina el qual està limitat a una capacitat d’unes 200 persones cosa que feia que, antigament, només hi pogués accedir un públic molt selecte. Es divideix en tres parts, la “cavea” (graderia), la “orchestra” (lloc destinat a la coral i els músics) i la “scaena” (escena).
Més tard s’anomena la Catedral de Siracusa, un temple originàriament creat en honor a Atenea i que, despres de ser derrumbat per un sisme l’any 1693, va ser reconstruit per Andrea Palma que va respectar estructures com les columnes.
També ens parla de la Vil•la romana de Casale, situada al sud de Sicília i construïda cap a finals del segle lll. El gran atractiu d’aquesta són les parets, totes revestides d’uns excepcionals mosaics molt ben conservats entre els quals estan “Scena Erótica” que mostras dos joves donant-se un petó i la “Sala delle Diezzi ragazze” on es presenten a dones realitzant activitats esportives semblants al voleibol actual, vestides amb roba que recorda molt als biquinis actuals. Sense oblidar les sales del “Vestibolo del Piccolo Circ” i el “Cubicolo dei Fanciulli Cacciatori” amb mosaics de nens competint en una cursa de carros tirats per ocells, i les persecucions de nens amb ànecs i llebres, respectivament.
Per acabar ens fa referencia a l’església de la Martorana, una de les edificacions més destacades de Palerm. Va ser construïda l’any 1143 i degut a totes les reformes que ha patit ja no conserva gairebé ninguna part de la seva esplendor. La seva part més destacada és la fatxada barroca, el campanar interior i els mosaics bizentins.
Salve!
Qüestions:
•Documenteu-vos sobre els monuments esmentats en l’article.
•Repasseu els temes d’art, de mitologia i de vida quotidiana amb l’ajuda de les imatges.
MONUMENTS ESMENTATS
1.EDIFICIS ROMANS:
Temple de Segesta (Sicília): el temple dòric hexàstil inacabat de Segesta (de finals del segle V aC) es construït en un cim just fora de la ciutat antiga de Segesta, amb una vista molt bella sobre el vall. Va ser construït pels elimis, al voltant de 430-420 aC, però mai es va acabar. L’estructura del temple està intacta, amb el timpà en el seu lloc. Les columnes no són estriades, els tabuladors utilitzats per alçar els blocs són encara presents a la base, i no hi ha cap traça d’una nau o d’un sostre. El temple de Segesta és, per la seva construcció un producte estàndard de finals del segle V aC; el fet de sr inacabat i el se estat de notable conservació el fa un dels temples hel·lènics supervivents més importants al món.
Temple de Paestum: El temple d’Hera o Heralon de Paestum, l’antiga Posidònia grega, va ser construït de l’any 550 aC per colons grecs, és el temple més antic que sobreviu actualment a l’antiga ciutat grecoromana. Es un edifici robust, les seues columnes gruixudes mostren gran àbacs i equins. Els arqueòlegs del segle XVIIII l’anomenaren ‘’la Basílica’’ perquè cregueren erròniament que era un edifici romà. L’estudi de les seues inscripcions revelà que allí s’hi adorava a la dea Hera. Més tard es va descobrir un altar a l’aire lliure, a la part davantera del temple, lloc inusual a on situaven els antics grecs perquè els fidels poguessin assistir als rituals i sacrificis, sense entrar a la cella.
Odèon (teatre): principalment ‘’Odèon’’ prové literalment del llatí odeum que significa una construcció destinada a competicions de cants. En la arquitectura clàssica, se denomina Odèon l’edifici teatral que es va fer servir en l’Antiga Grècia i posteriorment en la Roma clàssica per els aconteixements musicals, els que podien consistir tant en les pròpies representacions musicals com per cant i poesia, pero també per el teatre.
Vil·la romana de Casale: és una vil·la situada dins del territori municipal de Piazza Armerina, a la província d’Enna, al sud de Sicília. El 1997 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Va ser construïda a la fi del segle III, hi ha diferents hipòtesis sobre qui era el propietari d’aquesta important vil·la, que recull la més important col·lecció de mosaics romans d’Europa, alguns hipòtesis parlen del tetraca Maximià, que va governar l’imperi entre els anys 286 i 305, que s’hauria retirat aquí desprès de la seva abdicació. L’estructura de a vil·la ens indica que el seu propietari era de segur un home al màxim graó del poder. La vil·la podia ser una segona residència, mai habitada permanentment. Va ser ocupada fins a l’any 1160, quan va ser devastada per un incendi, i desprès va quedar sepultada per la pluja.
Fòrum Romà: era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues. En llatí era anomenat el Forum Romanum, si bé els ciutadans s’hi referien més sovint com a Forum Magnum (el Fòrum Gran) o, simplement com a Fòrum. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Ròma se situa a la vall compresa entre els turons del Palatí i el Capitoli, a Roma.
Panteó de Roma: Panteó de Roma o d’Agrippa (en italià Pantheon) és un dels edificis de l’Antiga Roma més ben conservats, construït originalment com a temple dedicats a tots els déus, o més aviat a les set divinitats planetàries ( el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). L’edifici original va ser construït l’any 27 aC el polític i general romà Marc Vipsani Agripa, amic i gendre d’August. Més tard, va patir un parell d’incendis fins que Adrià el va reconstruir totalment, alterant la seva estructura entre els anys 118 i 128 aC. L’edifici fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980.
2. RESTES ROMANES:
Tomba del Tuffatore: Tomba del capbussador (en italià: tomba del tuffatore) és un objecte de l’art funerari de la Magna Grècia, provinent de l’àrea arqueològica de Paestum. Es tracta d’una tomba de caixa, construïda amb cinc lloses calcàries de travertí local que, en el moment de la descoberta, estaven acuradament engalzades i massillades. El paviment de la caixa estava fet del mateix basament rocós sobre el que fou bastida la tomba. L’excepcionalitat de la descoberta rau en el fet de que les parets de l’artefacte i, que és encara mes insòlit, fins hi tot la llosa de cobertura, estan totalment escaiolades i decorades amb pintura mural de tema figuratiu, realitzada amb la tècnica del fresc.
Catedral de Siracusa: (en italià Duomo di Siracusa) és una obra del Andrea Palma d’un estil tardí o rococó en la que es reflecteix amb detall l’influència del cristianisme en el barroc sicilià i l’influència també la de Contrareforma com a forma per realitzar les qualitats i les aptituds del bon cristianisme.
Església de la Martorana: Chiesa della Martorana també coneguda com a Santa Maria dell’Ammiraglio (Santa Maria de l’Almirall). L’església està annexa amb la de San Cataldo i mira la Piazza Bellini del centre de Palerm. L’edifici original es construí amb una planta de creu grega, planta comuna al sud d’Itàlia i a Sicília, variació feta de l’església estàndard bizantí. Els tres absis es comunique directament amb les naus, i no estan separats per un espai o plataforma, com era habitual en l’arquitectura bizantina contemporània.
2) VIDA QUOTIDIANA:
En Roma van existir diverses tipus de casses entre elles es trobaven les domus, una casa de dimensions grans i luxoses que pertanyien a la èlite romana. Una característica principal de la domus, es que sempre estava orientada cap a l’interior, és a dir, l’aire i la llum nomès entraven a les diferents dependències a través d’una serie de patis. Per aquest motiu, les ventanes a l’exterior no eren molt freqüents i les que se solien construir eren irregulars i petites. Al mateix temps, a l’estar centrada a l’interior donava més intimitat a les domus. Hi havia una gran varietat en quan a la tipologia de las domus romanes però, más o menys, sempre complien el mateix estil. Segons l’arquitecte romà Vitruvi, la casa podia estar dividida entre les dependències privades (dormitoris, banys, etc) i les dependències públiques (vestíbuls, patis, etc).
Les principals parts d’una domus eren:
Impluvium (petit estanc per la recollida d’aigua de la pluvia)
Atrium o pati interior
Taberna o local comercial
Peristilum: pati amb jardí
Triclinium: menjador principal
Culina (cuina)
Tablinium: habitació principal
Altres habitacions.
ART:
Mosaics: Els mosaics romans estaven fets amb petites peces anomenades tessel·les, per aquest motiu es referissin a ells també com opus tessellatum. Les tesel·les són peces de forma cúbica, fetes de pedra calcaria o vidre o ceràmica, molt cuidades i elaborades i de diferents mides. L’artista les disposava sobre la superfície, com un trencaclosques, distribuint el color i la forma i aglomerats amb una massa de morter. El mosaic romà és considerat com una pintura feta de pedra. És un art que viu de la pintura pel que fa a temes, els mosaics no tenen una identitat pròpia, són els mateixos que poden trobar-se en la pintura, però es diferencia d’ella en el fet que la perspectiva és falç i forçada. La seva inspiració està en els dibuixos tapissats dels teixits i de l’obra pictòrica.
Pintures: La pintura romana és la part de l’art romà de la qual es conserven menys restes. Només excepcionalment ens han arribat mostres de les pintures romanes i de fet només han sobreviscut les pintures sobre materials resistents. Era típic d’una casa senyorívola romana tenir tots els angles de les parets pintades i d’això se’n deriva una gran riquesa quantitativa de decoracions pictòriques.
MITOLOGIA: La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que conformaven el pensament religiós a l’Antiga Roma. Inicialment consistia en la creença en una sèrie de déus amb funcions específiques, i clergues associats, però sense les narracions llegendàries característiques de la mitologia grega. Les principals divinitats eres: Júpiter (déu principal del cel), Juno (esposa de Júpiter i deeesa del naixement), Mart (déu de la guerra), Vesta (deessa de llar), Saturn (déu dels camps sembrats), Ops (déu dels camps), etc.
PLANETES:
Mercuri: era el missatger dels déus, el que anava d’un lloc a l’altre contínuament; per això portava ales al casc i a les sandàlies. Mercuri és el planeta que està més a prop del Sol, per tant, és el que té l’òrbita més curta i dóna més voltes entor de l’astre rei.
Venus: és l’astre més lluminós del firmament, després del Sol i de la Lluna. Pora el nom de la deesa de l’amor una divinitat que, sens dubte, brillava per la seva bellesa.
Terra: emergí de Caos, una massa de no-res giravoltant, sense forma ni perfil. La Terra engendrà sis nois i sis noies amb Urà. Aquests fills esdevingueren els titans. D’un d’aquests titans, Rea, naixeria Zeus (el Júpiter llatçi), amb el qual començaria l’era dels nous déus.
Mart: és el quart dels planetes del sistema solar, atenent a la seva proximitat al Sol. Segons la mitologia clàssica, Mart és el déu de la guerra, vestit sempre per a l’ocasió, amb casc, escut i armes. Sembla que era força temut i qu inspirava por i terror. Curiosament, els dos petits satèl·lits de Mart s’anomenen Deimos i Fobos, noms grecs que signifiquen terror i por, respectivament.
Jupiter: és el déu més carismàtic de la mitologia clàssica, el déu de déus i el que governa l’univers.
Saturn: és el més vistós dels planetes gràcies als seus anells tan visibles. Té un important seguici de satèl·lits, tots ells amb noms de déus i deesses escollits entre els titans.
Ura: el principal déu de la primera generació, espòs de la Mare Terra i pare dels titans, va donar nom a aquest planeta.
Neptú: té el blau més intens del sistema solar i per això ha rebut el nom del déu del mar i de totes les aigües. Tritó, que segons la mitologia grega era fill del déu Neptú, ha donat nom a la lluna més gran del sistema neptunià. El planeta Neptú, té, a més, un petit satèl·lit anomenat Nereida. Les nereides eren divinitats marines, personificació de les innombrables ones del mar.
Vale!
Salvete!
-Documenteu-vos sobre els monuments esmentats en l’article.
Temple d’Hera (Paestum) → Construït al voltant de 530 a. C.1 per colons grecs, és el temple més antic que sobreviu a l’antiga ciutat grecoromana. Edifici robust, sobri, les columnes gruixudes amb grans àbacs i equins. Els arqueòlegs del segle XVIII, el van anomenar “la Basílica”, perquè van creure erròniament que era un edifici romà. Una basílica en l’època romana era un edifici civil, no religiós. L’estudi de les seves inscripcions revelar que allà es adorava a la deessa Hera. Més tard, es va descobrir un altar a l’aire lliure, a la part davantera del temple, lloc usual on situaven els antics grecs els altars perquè els fidels poguessin assistir als ritus i sacrificis, sense entrar a la cella. És un temple dòric, perípter, eneástilo, que pertany a l’arquitectura de l’època arcaica conserva en l’actualitat la perístasis completa de 9 X 18 columnes (incloent les acantonades), el arquitrau, part del fris i els fonaments de la cella.
En total, la perístasis té 50 columnes, i en tenir nou columnes al costat curt, que és inusual, denota el model arcaic de l’edifici i obliga a tenir una columnata axial en la cella. En aquest cas, són vuit columnes, de les quals, les dels extrems estan unides a les parets interiors del naos. A més disposa d’un pronaos amb tres columnes entre antas i un opistodomos.
Les dimensions de la planta són de 24,5 X 54,3 m i respecta la manera d’analogia grega. El traçat respon a la proporció 4 X 9 que és la mateixa que la del Partenó, la cella té la proporció 2 X 7 i el naos 2 X 5.
És un cas singular en l’arquitectura dòrica, ja que la decoració de l’collarí del capitell dòric està disposada amb fulles i beines en l’equí envoltat per flors de lotus i rosetes. Aquesta decoració es deriva de models micènics. La coronació del temple estava realitzada en terracota pintada de falsos canalons amb cap de lleó i acabava amb antefixes en forma de palmeta.
Les columnes, de 4,68 m d’alçada, tenen una èntasi molt clara, mentre que l’equí del capitell és molt aplatat i l’àbac molt allargat.
El temple de Posidó → Possiblement dedicat al déu titular de la ciutat, és un dels tres magnífics temples conservats a la colònia grega de Paestum, els altres dos dedicats a Atenea o a Ceres i a Hera. Realitzat en pedres tallades en bloquegis regulars, cadirat isòdoma, units sense argamassa pel seu propi pes ens trobem amb un edifici que s’aixeca sobre una grada formada per tres graons, estereóbato, del que el seu últim graó rep el nom de stilobato. Sobre aquest s’aixequen les columnes que suporten el conjunt de l’edifici. A la utilització d’un determinat tipus de suport, columna amb el seu respectiu capitell, i entablamento se li denomina ordre d’aquesta manera temple d’ordre dòric, el més arcaic i sobri dels tres ordres que conformen l’arquitectura clàssica grega, al costat del jònic i el corinti. Presenta una planta rectangular amb sis columnes en els seus costats més curts i catorze en els més llargs donant com a resultat un edifici una mica més del doble de llarg que d’ample. En tenir sis columnes en el seu costat més curt aquest tipus de temple rep el nom de hexàstil mentre que per la seva planta, envoltat íntegrament per una fila de columnes exemptes, es denomina perípter. Sobre l’estilòbat arrenquen directament els fustes de les columnes, sense bases, recorregudes en tota la seva longitud per estries en arestes vives i que es rematen en un collarí que dóna pas a una motllura de secció còncava que rep el nom d’equí sobre la qual descansa un paral denominat àbac, elements aquests que conformen el capitell dòric. Sobre els capitells s’aixeca l’estructura l’entablamento, estructura sustentada de línies rectes típica d’un edifici adovellat. El entablamento es divideix en l’arquitrau, element senzill de transició, el fris dividit en dos elements característics de l’ordre dòric, els trigligfos i les mètopes, i finalment la cornisa. Tríglifs i mètopes recorren de manera rítmica el fris, 1 Tríglif sobre de cada intercolumni i un altre sobre el capitell, mentre que sota ells apareix un element purament decoratiu com són les gotes, record del que en una època van ser els claus que sustentaven les bigues quan els edificis es construïen en fusta. Sobre el fris s’aixeca la cornisa i la teulada, a dues aigües, que dóna com a resultat dues superfícies triangulars en els costats curts del temple que s’anomena frontó i l’interior, el timpà, va haver d’anar decorat amb escultures avui dia desaparegudes de la mateixa manera que les acróteras i antefixes que remataven l’edifici al llarg i ample del mateix.Per la façana principal s’accedeix a una càmera o pronaos, que serveix de vestíbul d’entrada a la part més important del temple, i en conseqüència la més àmplia, la naos o cella, on es guardava l’estàtua de la deïtat a la qual estava dedicada al temple, en aquest cas Posidó. La cella estava dividida en tres naus per dues files paral·leles de set columnes cadascunes que presentaven un segon pis també sostingut per columnes que donaven major altura a l’edifici sense necessitat de trencar la proporció de les mateixes. En la banda oposada del temple, separat per un envà de la cella hi havia el opistodomos, estada idèntica en dimensions i forma a la pronaos però aïllada de la resta i la funció devia ser la de conservar els tresors de l’edifici fruit de les ofrenes realitzades al déu.
Tomba del capbussador → Es tracta d’un tomba de caixa, constituïda amb cinc lloses calcàries de travertí local que, en el moment de la descoberta, estaven acuradament engalzades i massillades. El paviment de la caixa estava fet del mateix basament rocós sobre el que fou bastida la tomba. L’excepcionalitat de la descoberta rau en el fet que les parets de l’artefacte i, el que és encara més insòlit, fins i tot la llosa de cobertura, estan totalment escaiolades i decorades amb pintura mural de tema figuratiu, realitzada amb la tècnica del fresc. Això fa que constitueixin l’únic exemple de pintura grega amb escenes figuratives datades en els períodes Orientalitzant, Arcaic o Clàssic que han pervingut de forma completa. Entre els milers de tombres gregues conegudes d’aquest períiode (aproximadament entre el 700–400 BC), aquesta és l’única decorada amb frescos de subjectes humans L’aixovar funerari trobat a l’interior de la sepultura estava constituït per un únic lècit (lekythos) àtic amb figures negres, un lira (lyra) i dos aríbals d’alabastre per ungüents. Per bé que poques restes de l’esquelet estaven conservades, la sepultura s’atribueix generalment a un jove.
El Odèon de Taormina→ data de l’època imperial romana concretament de l’època de Cèsar August Octavià i pel que fa a estructura s’assembla bastant al Teatre Greco, encara que de dimensions menors ja que estava pensat per albergar unes 200 persones, per tant a un públic més selecte. Es troba darrere del turó de Santa Catalina d’Alexandria, al costat del Palau Corvaja i es descobreix en 1892 durant les obres de construcció del nou teatre de la ciutat.
El Odèon de Taormina reprodueix l’estructura del Teatre grec de la ciutat, encara que de dimensions més humils. Consta de tres parts: cavea (graderies), orchestra (lloc destinat al cor i als músics) i el scaena (escenari). Aquesta última està construïda aprofitant les restes de l’antic temple d’Afrodita, aflorat durant les excavacions.
Normalment eren edificis destinats a espectacles musicals, encara que també era freqüent que fossin utilitzats per a petites representacions i rodes de discussions.
Temple de Segesta → El temple dòric hexàstil inacabat de Segesta (de finals del segle V aC) és construït en un cim just fora de la ciutat antiga de Segesta, amb una vista molt bella sobre la vall. És un dels temples grecs millor conservats. Segurament per més d’una causa: pel seu aïllament dalt d’un turó -cosa que evita les temptacions d’utilitzar-lo com a material per a construccions locals-, i perquè mai ha estat profanat, ja que no s’havia completat. Si mai hagués tingut una nau envoltant-lo, seria un temple perípter. Però mai se li va posar teulada per damunt, i les columnes romanen en brut, esperant ser estriades. Va ser construït pels elimis, probablement al voltant de 430-420 aC, però mai no s’acabà. És un temple dòric de tipus perípter amb columnata de 6×14 sobre un mesurament de base de 21×56 m. L’estructura del temple està intacta, amb el timpà en el seu lloc. Les columnes no són estriades, els tabuladors utilitzats per alçar els blocs són encara presents a la base, i no hi ha cap traça d’una nau o d’un sostre.
El temple de Segesta és, per la seva construcció, estil i mida, un producte estàndard de finals del segle V aC; el fet de ser inacabat i el seu estat de notable conservació el fa un dels temples hel·lènics supervivents més importants al món.
El Fòrum Romà → era la zona central, semblant a les places centrals en les ciutats actuals, on es troben les institucions de govern, mercat i religió. Igual que avui dia, era on tenien lloc el comerç, els negocis, la prostitució, la religió i l’administració de justícia així com el lloc de trobada i passeig dels habitants o la localització de les termes.
-Repasseu els temes d’art, de mitologia i de vida quotidiana amb l’ajuda de les imatges.
Les primeres manifestacions de l’art romà, van sorgir sota l’influx de l’art etrusc i van ser contagiades per l’art grec; que els romans van conèixer en les colònies de la Magna Grècia ubicades al sud d’Itàlia que va conquistar en el procés d’unificació territorial de la península, durant els segles IV i III a. C. La influència grega s’acreix quan, al segle II a. C., Roma ocupa Macedònia i Grècia.
La Roma conquistadora i urbanista va tractar d’unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seves obres requerien.
Des del punt de vista cronològic, l’art romà es va desenvolupar amb força homogeneïtat i autonomia des del segle III a.C fins al segle V de la nostra Era. Seguint les etapes que el seu esdevenir històric marca, destaquen almenys la República, fins a l’any 27 a. C., i l’Imperi, que es va estendre des dels temps d’August fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars en l’any 476 després de Crist.
A causa del profund centralisme exercit per Roma sobre les seves províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que pugui parlar d’escoles provincials, almenys durant l’època imperial. No obstant això, donada l’amplitud de l’Imperi i la seva constitució en diferents moments, no existeix una contemporaneïtat cronològica, ja que en zones on l’art hel·lenístic està més consolidat les seves formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies més tardanament incorporades a la cultura romana. Art romà (del segle III a. C. al segle V d.C.):
Un esquema de les arts en l’Antiga Roma seria:
La Monarquia romana, República romana i Imperi romà, cobreixen el període des del segle VIII a. AC al segle V d. C .. Es localitza primer al Latium (Itàlia Central), i s’estén per tota la Conca del Mediterrani (Mare Nostrum).
El període anterior a la recepció de la cultura hel·lenística (segle III a. C.) desenvolupa un art llatí emparentat amb altres pobles itàlics (sabins i sobretot etruscs) Lloba capitolina.
El període clàssic de l’art romà dura fins al triomf del cristianisme (segle IV). Assimila i desenvolupa la cultura grega (ordres arquitectònics, disseny dels temples, concepció escultòrica), incorporant característiques pròpies, tant en materials de construcció (morter i ciment i formigó romans) com a elements arquitectònics (l’arc -Arquejo de triomf- i la volta, ordre toscà i ordre compost, principi de superposició d’ordres) i formes escultòriques (el retrat romà -exigit pel culte als avantpassats i la propaganda política, i que permet datar l’evolució estilística i de la moda, sobretot en la expressió i el pentinat- ja el relleu romà, caracteritzat per la recerca de la profunditat i la perspectiva) i pictòriques (els estils pompeians, decoratius, narratius o procurant el artifici).
Desenvolupament arquitectònic amb gust pel colossal i magnificent, alhora que amb un acusat sentit pràctic i utilitari. (Ponts i aqüeductes -pont d’Alcántara, Pont du Gard, Aqüeducte de Segòvia-, calçades).
Edificis públics (termes -termas de Caracalla-, teatre romà -Teatre Marcelo-, circ romà -Circo màxim-, amfiteatres -Anfiteatro de Capua, Coliseu, Amfiteatre d’El Djem-, etc.), religiosos (temple romà -Tempero de Vesta , Maison Carrée, Panteó de Agripa-) i civils (fòrum romà, basíliques, palau romà -Domus Aurea de Neró, construcció original del Palau de Laterà, després convertit en residència papal-, vila romana -Vila romana del Casale- amb la seva versió de vila imperial -Vila Jovis o de Tiberi a Capri, Villa Adriana-, casa romana -domus, habitatge (Roma Antiga) -).
Escultura històrica narrativa (frisos correguts en relleu: Ara Pacis, Columna trajana), busts, estàtues de cos sencer (August de Prima Porta) i excepcionalment eqüestres (estàtua eqüestre de Marc Aureli).
Pel que fa a la mitologia, al llarg dels segles, la mitologia romana extreu i adapta per a si concepcions religioses i culturals dels països de la conca mediterrània: en primer lloc de Grècia, però també d’Egipte, Frígia Síria. Però la mitologia romana no posseeix la riquesa intel·lectual i poètica de la mitologia grega, per exemple.
I és que encara que els romans són un poble profundament religiós, els seus déus són, abans de res, estris i s’espera d’ells acció i eficàcia. Així trobem déus com Fontus (o Fons), déu de les fonts i deus, Flora, deessa dels arbres, Pomona, que vetlla sobre els fruits, o fins i tot Fides, personificació de la paraula donada.
En l’Imperi romà, s’adora a déus com Faunus, un antic déu protector dels ramats i dels pastors, o Terminus, guardià dels límits dels camps. Els déus més venerats són els protectors de la casa i de la família, els Lares (esperits dels avantpassats), i els Penates, guardians de la llar, per als quals cada habitatge reserva un lloc. Un gran nombre de festes i de sacrificis són dedicats durant l’any a totes aquestes divinitats.
Els romans es consideren els humans més piadosos i és per això que són ajudats pels déus. Els romans també conviden els déus dels adversaris vençuts a acudir a Roma per ser honrats correctament. Així, els déus dels vençuts deixen a aquests últims, que perdran tota protecció, i es posaran del costat dels romans, per ajudar-encara més a ells.
Per últim, la vida quotidiana era la base de la societat i s’unia al voltant a la llar i als avantpassats. La deessa protectora de la llar era Vesta. A més, creien en genis, els lars i els penals que també complien aquesta funció protectora .Els avantpassats familiars eren els manes, als quals se’ls rendia culte en forma permanent.
La família la integraven no només els pares i fills, sinó també els clients i els esclaus. Tots els membres li devien absoluta obediència al pater famílies, que a l’interior de la llar era cap, jutge i sacerdot; seus drets eren absoluts; podia fins i tot vendre a la seva esposa o fills com a esclaus.
Les dones havien de preocupar-se de l’educació dels fills, de la feina dels esclaus, de brodar i rebre els hostes. En l’època imperial van adquirir més autonomia, podien disposar dels seus béns fer testament, triar amb qui casar-, etc. No obstant això malgrat aquesta autonomia, les dones romanes no van tenir drets civils i polítics.
Les “domus”
Les cases a Roma es diferenciaven segons l’origen social del seu propietari: les de famílies patrícies eren generalment d’un pis, amb peces que s’obrien a un jardí intern molt lluminós; les de sectors més populars tenien tres o quatre pisos i les seves habitacions eren més petites; les dels artesans complien dues funcions: la de habitació i la de negoci.
A part de les cases particulars, existien edificis públics, com els teatres, amfiteatres, circs i termes, destinats a satisfer les necessitats de recreació de la població romana.
La religió:
Per als romans, la religió era molt important en la vida casolana i pública. A la casa el pater s’encarregava del culte als seus avantpassats i als genis protectors. En públic, els sacerdots, al cap hi havia el pontífex, rendien culte a la tríada de déus: Júpiter, Juno i Minerva. Igual que els grecs, els romans consultaven als déus per prendre decisions; els sacerdots encarregats de donar respostes a les consultes eren els àugurs.
Altres déus romans eren Neptú, déu del mar; Bacus, déu del vi; Mercuri, déu del comerç; Ares, déu de la guerra; i Venus, deessa de l’amor. Les deesses van ser: Juno, Diana i Minerva.
La religió originària romana rendia culte a uns éssers sobrenaturals anomenades numina (com Fauno i Flora). Cal assenyalar que la religió a Roma no va tenir la mateixa transcendència que va tenir en altres civilitzacions, com amb la grega. Així, en entrar en contacte aquests dos pobles, els romans van assimilar els déus grecs al seu teogonia (doctrina sobre l’origen i genealogia dels déus).
Finalment en el Baix Imperi, després del reconeixement de Teodosio del cristianisme, aquesta religió va acabar imposant-se a les altres.
El dret romà:
La importància de les lleis romanes està en què aquestes constitueixen, en gran mesura, el fonament del dret canònic de l’Església catòlica i de la majoria dels sistemes legals de nacions modernes.
El primer cos de lleis va ser el codi anomenat “Llei de les dotze taules” (451 a.de C), redactat com a conseqüència de les pressions que van exercir els plebeus per aconseguir igualtat política. A aquest cos legal se li van agregar altres disposicions provinents de l’emperador, dels pretors i del Senat.
Els jurisconsults (especialistes en dret) romans distingien entre dret públic, dret privat i dret internacional. El primer regulava les relacions entre l’Estat i els ciutadans; el segon, les relacions entre els ciutadans, i l’internacional, les relacions entre els diferents pobles.
L’educació:
Per als romans, l’educació tenia com a objectiu fonamental: inculcar el respecte pels valors tradicionals, la qual cosa s’aconseguia principalment en el si familiar.
Els fills de pares adinerats, a l’edat de sis anys, seguien posteriorment la seva educació en escoles. Aquí, els seus mestres impartien un ensenyament basat en el model grec, lliurant-los nocions bàsiques sobre lectura, escriptura i matemàtiques. Quan complien 11 anys, 1 grammaticus (professor avançat) els ensenyava literatura i ciències (matemàtiques i astronomia). En complir els 14 anys, els joves que desitjaven dedicar-se a la política havien d’estudiar oratòria. Les nenes aprenien a exercir tasques domèstiques, mentre que els nens més pobres havien de treballar.
En els últims anys de l’imperi van existir en les principals ciutats (Roma, Atenes i Bizanci) institucions educacionals que eren veritables universitats. Els seus professors eren designats per l’Estat i aquests, igual que els alumnes, gaudien d’exempcions fiscals.
L’idioma:
El seu idioma, el llatí, va tenir una gran importància ja que Roma en estendre la seva cultura al llarg dels territoris conquerits, va generar una massificació de la seva llengua, la qual és base del nostre idioma i de la majoria dels idiomes de Llatinoamèrica. En resum el llatí, la llengua que parlaven els romans, és el que dóna origen al nostre idioma espanyol.
El llatí va complir amb una tasca de difusió de coneixement.
Salvete!
1) Documenteu-vos sobre els monuments esmentats en l’article.
– Temple de Segesta (Sicília)
El temple dòric hexàstil inacabat de Segesta (de finals del segle V aC) és construït en un cim just fora de la ciutat antiga de Segesta. És un dels temples grecs millor conservats. Si mai hagués tingut una nau envoltant-lo, seria un temple perípter.
– Tomba del Tuffatore
Es tracta d’un tomba de caixa, constituïda amb cinc lloses calcàries de travertí local que, en el moment de la descoberta, estaven acuradament engalzades i massillades. El paviment de la caixa estava fet del mateix basament rocós sobre el que fou bastida la tomba.
– Odèon
Odèon fou una espècie d’edifici públic del segle V aC, per concursos de musical vocal o instrumental; era molt semblant al teatre, però presentava algunes deferències: era més petit i cobert per retenir el so. L’Odèon d’Atenes fou destruït per Sul·la quan va ocupar aquesta ciutat el 85 aC i fou reconstruït amb una forma lleugerament diferent segons Pausànies.
– Catedral de Siracussa
La catedral de Siracusa és una obra d’Andrea Palma d’un estil barroc tardà o rococó en la qual es reflecteixen amb influències barroques i del període de la Contrareforma.
– Vil·la romana del Casale
La vil·la romana del Casale és una vil·la situada dins el territori municipal de Piazza Armerina, a la província d’Enna, al sud de Sicília. Va ser construïda a la fi del segle III, hi ha diferents hipòtesis sobre qui era el propietari d’aquesta important Vil·la, que recull la més important col·lecció de mosaics romans d’Europa. Va ser ocupada fins a l’any 1160, quan va ser devastada per un incendi, i després va quedar sepultada per la pluja.
– Església de la Martorana
L’edifici original es construí amb una planta de creu grega, planta comuna al sud d’Itàlia i a Sicília, variació feta de l’església estàndard bizantí. Els tres absis es comuniquen directament amb les naus, i no estan separats per un espai o plataforma, com era habitual en l’arquitectura bizantina contemporània.
– Temple de Paestum
Va ser construït al voltant de l’any 550 aC per colons grecs, és el temple més antic que sobreviu actualment a l’antiga ciutat grecoromana. És un edifici robust, sobri; les seues columnes gruixudes mostren grans àbacs i equins. L’estudi de les seves inscripcions revelà que allí s’hi adorava la dea Hera. Més tard, es va descobrir un altar a l’aire lliure, a la part davantera del temple, lloc usual a on situaven els antics grecs els altars perquè els fidels poguessin assistir als rituals i sacrificis, sense entrar a la cella.
– Forum romà
El Fòrum Romà era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues. En llatí era anomenat el Forum Romanum. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons del Palatí i el Capitoli, a Roma. Era el centre de la ciutat i on se situaven la basílica, la cúria, les tabernae…tots els llocs propis per al governament de la ciutat.
– Panteó de Roma
El Panteó de Roma és un dels edificis de l’antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). En textos més moderns es troben sobretot Mart i Venus. És un edifici que es caracteritza sobretot per la seva cúpula de perfectes dimensions i el seu òcul central.
2) Repasseu els temes d’art, de mitologia i de vida quotidiana amb l’ajuda de les imatges
a) Art:
Els mosaics: és un llegat hel·lenístic arribat a través de les antigues colònies gregues del sud de la península itàlica. El seu gran desenvolupament es produeix al llarg de l’època imperial i la seva aplicació, tant al terra com a les parets de cases particulars i edificis públics és clarament. Fets amb la tècnica de la incrustració de petites pedres (tessellae), que podien ser de marbre, de colors, de pasta vítrica i fins i tot pedres precioses; es col·locaven l’una al costat de l’altra intentat aconseguir uns bonics efectes cromàtics. Segons la mida i la forma de les tessel·les es distingeixen tres tipus diferents:
– Opus tessellatum
– Opus vermiculatum: herència grega.
– Opus sectille: tècnica habitual en edificis públics.
S’utilitzaven diverses tècniques en l’elaboració de mosaics, però totes aconseguien bonics dibuixos, que podien ser des de formes geomètriques fins a dibuixos figuratius. Les escenes anaven coordinades amb la situació del mosaic: temes mitològics, escenes del mar a l’impluvi, temes de cacera al triclini, etcètera.
Les pintures: Amb alt grau de realisme en el qual destaca l´ús de la perspectiva, el detallisme, la precisió, la riquesa cromàtica i la força expressiva. Els romans decoraven les parets interiors de la casa amb pintures al fresc, és a dir, directament a la paret, la qual havia estat arrebossada i posteriorment enguixada. Hi havia diversos estils de pintura; alguns pintors iitaven el marbre, o bé elements arquitectònics; d’altres feien delicats dibuixos, representaven figures humanes, animals, etc.
Els temes acostumaven a ser mitològics, de paisatges exòtics, d’elements de la natura…
Tradicionalment es diferencien quatre estils o sistemes pictòrics molt diferenciats:
– Primer estil o estil d’incrustació: gran influència grega. Imitació grans lloses de marbre o columnes.
– Segon estil o estil arquitectònic: simulava elements arquitectònics pintats com si tota la paret s’obrís a l’exterior tractant de crear una sensació il·lusionista. A mesura que l’estil va evolucionar es van incloure escenes mitològiques.
– Tercer estil o estil ornamental: arquitectura fantàstica i de perspectives impossibles.
– Quart estil o estil il·lusionista: repressió arquitectures segon estil però amb més presència escenes amoroses.
b) Mitologia:
Nom dels astres:
– Mercuri: era el missatger dels déus, el que anava d’un lloc a l’altre contínuament; per això portava ales al casc i a les sandàlies. Mercuri és el planeta que està més a prop del Sol, per tant, és el que té l’òrbita més curta i dóna més voltes entor de l’astre rei.
– Venus és l’astre més lluminós del firmament, després del Sol i de la Lluna. Pora el nom de la deesa de l’amor una divinitat que, sens dubte, brillava per la seva bellesa.
– Terra emergí de Caos, una massa de no-res giravoltant, sense forma ni perfil. La Terra engendrà sis nois i sis noies amb Urà. Aquests fills esdevingueren els titans. D’un d’aquests titans, Rea, naixeria Zeus, amb el qual començaria l’era dels nous déus.
– Mart és el quart dels planetes del sistema solar, atenent a la seva proximitat al Sol. Segons la mitologia clàssica, Mart és el déu de la guerra, vestit sempre per a l’ocasió, amb casc, escut i armes. Sembla que era força temut i qu inspirava por i terror. Curiosament, els dos petits satèl·lits de Mart s’anomenen Deimos i Fobos, noms grecs que signifiquen terror i por, respectivament.
– Jupiter és el déu més carismàtic de la mitologia clàssica, el déu de déus i el que governa l’univers.
-Saturn és el més vistós dels planetes gràcies als seus anells tan visibles. Té un important seguici de satèl·lits, tots ells amb noms de déus i deesses escollits entre els titans.
– Ura, el principal déu de la primera generació, espòs de la Mare Terra i pare dels titans, va donar nom a aquest planeta.
– Neptú té el blau més intens del sistema solar i per això ha rebut el nom del déu del mar i de totes les aigües. Tritó, que segons la mitologia grega era fill del déu Neptú, ha donat nom a la lluna més gran del sistema neptunià. El planeta Neptú, té, a més, un petit satèl·lit anomenat Nereida. Les nereides eren divinitats marines, personificació de les innombrables ones del mar.
c) Vida quotidiana:
Acostumaven a fer la seva vida quotidiana tant a la ciutat com a una casa. La domus era la casa unifamiliar i l’insulae, els blocs de pisos on vivien diverses famílies. Aquests dos tipus d’habitatges estaven localitzats a les zones urbanes. En canvi, al camp hi havia la villa, és a dir, la casa de camp.
Al voltant de les cases hi havia les tabernae, que eren botigues de comerç interior que donaven renda a les famílies. Els esclaus gaudien d’habitació pròpia dins de les domus i era allà on vivien.
Comerciaven amb el peix ja que es trobaven en zona costanera, i amb productes com el vi i les salses.
Tenien un seguit d’edificis lúdics com el circ, l’amfiteatre i el teatre, on passaven llargues i entretingudes estones de diversió en conjunt.