Un cop acomplert el meu objectiu de visitar Irlanda per investigar la situació de la llengua irlandesa in situ, havíem de retornar altra vegada per França, fins arribar a casa. Doncs bé, en la ruta de tornada, vaig “col·leccionar” algunes mostres més de cultura clàssica.
La nostra primera parada, tornant de Rosslare (Comtat de Wexford), va ser el Mont Saint Michel, un meravellós monestir benedictí dalt d’un illot que s’aixeca enmig de l’Atlàntic, en una badia preciosa, a la qual es manté unit per un pont-passarel·la.
Cal tenir present que les marees oceàniques fan variar molt fortament el nivell de l’aigua, i en alguns moments del dia, hi ha indrets que poden trobar-se incomunicats; és el cas del Mont Saint Michel.
Recordeu que en el primer De itinere d’aquesta sèrie “estiu 2015” us parlava del tapís de Bayeux, analitzant i traduint algunes inscripcions que m’havien semblat interessants? Doncs he deixat per aquest darrer article una de les llegendes que esmenta justament l’indret que ara us comento. El duc Guillem de Normandia, quan va reunir el seu exèrcit per anar contra Harold d’Anglaterra, l’usurpador del tron que li havia estat concedit a ell, féu al Mont Saint Michel una de les primeres parades de la seva ruta. De fet, és un lloc de pelegrinatge per a fidels i viatgers de tot el món. A més, com que es troba situat en un indret tan espectacular, es va dedicar a l’arcàngel Sant Miquel, que ja sabeu que, en la història sagrada, és el vencedor de les forces del mal: se’l representa sempre armat amb escut, llança i espasa, sotmetent el diable, a qui trepitja i esclafa amb el seu peu.
Aquesta és la imatge i la llegenda del tapís de Bayeux que fa referència al Mont Saint Michel:
Hic Willem[us] dux et exercitus eius venerunt ad Montem Michaelis.
Anàlisi gramatical
Es tracta d’una oració simple; el verb és venerunt (3a pers. plur. Plur. Pret. Perf. Ind.; venio, veni, ventum. 4a conj.); el subjecte és compost: la conjunció copulativa et uneix els dos termes del sintagma nominal: Willem[us] dux i exercitus eius. El primer nucli, dux, porta el nom propi en aposició i el segon nucli, exercitus, té com a complement el genitiu eius, que és un determinant possessiu (referit a Willem[us): l’exèrcit d’aquest). El complement verbal, en aquest cas és circumstancial; es tracta d’un acusatiu de direcció, encapçalat per la preposició ad, el substantiu en acusatiu singular Montem i el seu complement nominal, en genitiu singular, Michaelis.
Traducció completa: Aquí el duc Guillem i el seu exèrcit anaren cap al Mont de [Sant] Miquel.
En el primer article, us vaig comentar que les abreviatures eren molt habituals; ara us explico que els noms propis presenten moltes variacions: Harold i Guillem són escrits de molt diverses formes, no pas segons el cas gramatical, sinó amb oscil·lacions en la seva grafia; trobem Wilgelm, Willem, Willelm…
Després de la visita al Mont Saint Michel, encara en la regió de Normandia, vam fer cap a la Bretanya francesa. El primer destí va ser Fougères, una vila medieval pintoresca, amb un castell molt ben conservat.
L’església també valia força la pena. Em vaig fixar, naturalment, en les llegendes dels vitralls. Una d’elles parlava de l’evangelització del territori, a càrrec de dos sants molt venerats en la regió, Sant Melaine i Sant Malo, considerats “fundadors”, entre d’altres, de l’església bretona.
Sanctus Melaine et Sanctus Malo erudierunt nos in lege Domini.
Anàlisi gramatical
Es tracta d’una oració simple; el verb és erudierunt (3a pers. plur. Pret. Perf. Ind.; erudio, erudivi, eruditum. 4a conj.). El subjecte és compost; els noms dels dos sants, units per la conjunció copulativa et formen el sintagma nominal. El sentit del verb és “il·lustrar, instruir”. Aquest verb porta un complement circumstancial, encapçalat per la preposició in i seguit per l’ablatiu singular lege. Aquest substantiu va acompanyat per un complement nominal en genitiu singular: Domini.
Traducció completa: Sant Melaine i Sant Malo ens van instruir en la llei del Senyor.
Després d’una aturada a la Bretanya, amb estada a Nantes, vam fer cap a Bordeus, que era el nostre darrer destí abans de tornar a Badalona. Pel camí, però, vam tenir temps de fer una parada a Saintes, un enclavament gal·lo-romà molt interessant.
Per començar, enmig de la població es conserva l’arc de Germànic, un arc de triomf, del segle I dC (anys 18-19), que es manté en força bon estat.
Tot i que és conegut amb aquest nom, perquè destaca especialment en les inscripcions,
l’arc és dedicat a l’emperador Tiberi, al seu fill Drus el Jove i al seu fill adoptiu Germànic.
Als afores de la població es conserva un amfiteatre romà, del segle I dC (anys 40-50). L’emperador Claudi el va manar construir, i avui es manté l’estructura de les grades, amb els anomenats vomitoris, per on es retirava la gentada, o bé per on accedien els actors.
També podem observar l’arena, on se celebraven els espectacles de gladiadors i animals, que era la principal funció d’aquest recinte gal·lo-romà.
En l’exterior, es poden reconèixer els arcs característics d’aquesta mena de construccions.
I, en l’interior, s’aprecien molt bé les dependències on les bèsties i els lluitadors esperaven per sortir a combatre davant del públic.
Ja veieu que es tracta d’un espai destinat a l’entreteniment dels espectadors.
Molt a prop d’aquest monument romà, hi ha una basílica molt bonica, romànica del segle XI, amb una cripta que conserva un sarcòfag amb les restes de Sant Eutropi, bisbe de la ciutat. Ho podeu veure en aquesta foto amb la qual acabo el meu article.
Nota: Les imatges que no tenen font són totes fotografies fetes pel meu pare, Joan Molar.
Qüestions:
- Qui va ser l’emperador Tiberi? Quina relació hi ha entre els tres personatges esmentats en l’article: Tiberi, Drus el Jove i Germànic?
- Coneixes algun altre exemple proper d’amfiteatre romà? En quin estat es conserva? Què en destacaries?
- Per què el sarcòfag de Sant Eutropi de Saintes duu la inscripció Eutropii? En quin cas està aquest mot? Què significa?
Pau Molar Vilà. 2n batx.
Pingback: AD HIBERNIAM I: Per Galliam. En ruta per França | De itinere
Salve!
Molt bon article, amb molt bones fotografies i anàlisis gramaticals!
Mai no he anat a aquest lloc, però m’agradaria molt poder visitar-ho, sembla realment preciós!
Quant les qüestions, Tiberi (Tiberius Claudius Nero), fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l’any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37. Va ser successor d’Octavi August.
Era el pare de Drus el Jove i Germànic, anomenats en l’article.
Fa uns anys vaig visitar l’amfiteatre romà de Pompeia i estava bastant ben conservat, encara que l’any 79 va ser ensorrat per una erupció del volcà Vesubi.
Vale!
Salvete!
-Qui va ser l’emperador Tiberi? Quina relació hi ha entre els tres personatges esmentats en l’article: Tiberi, Drus el Jove i Germànic?
Tiberi va ser un emperador romà que va governar des de l’any 14 dC fins el 16 de març del 37. Era fillastre d’August. La relació que hi ha entre aquests tres és que Drus el Jove era el fill de Tiberi, i Germànic era el seu fill adoptiu.
-Coneixes algun altre exemple proper d’amfiteatre romà? En quin estat es conserva? Què en destacaries?
Conec l’amfiteatre que es conserva a Tarragona. Es conserva relativament restaurat: queda part de les grades on s’asseia el públic. També van construir una basílica visigòtica a la part sud-est de la qual només queden els fonaments i parts de els portes.
-Per què el sarcòfag de Sant Eutropi de Saintes duu la inscripció Eutropii? En quin cas està aquest mot? Què significa?
Perquè dins del sarcòfag es troba el seu cos. Està en genitiu, per tant, significa “d’Eutropi”, amb això suposo que volien dir que aquest sarcòfag és d’ell.
Valete!
Salvete!
Ja vaig llegir i comentar l’article passat sobre Irlanda, i em va semblar genial; aquest, també ho és!
Sobre les preguntes d’aquest article: Tiberi va ser emperador de Roma des de l’any 14dC, fins l’any 37. Tiberi era fillastre i successor d’August, el primer emperador romà. Drus el Jove, era el fill de Tuberi, i Germànic, era el fill adoptat, també de l’emperador. Per tant, la relació que tenen aquests tres personatges és filial i paternal.
A Tarragona (Tarraco) hi ha encara un amfiteatre. D’aquest edifici encara se’n conserva part de la grada, la rtibuna, les portes de sortida i entrada i una petita part de la façana. El que més m’inpressiona de l’amfiteatre són les seves dimensions: de 62,50 per 38,50 m.
Sobre la qüestió del sarcòfag de Eutropi, hi ha grabat el seu nom (Eutropii), perquè allà és on està enterrat ell, és d’ell. Està en cas Ginitiu.
Valete!
Salve!
Aquest text esta molt interresant!
Et explica tot amb detall i té unes fotos genials.
Qüestions:
• Qui va ser l’emperador Tiberi? Quina relació hi ha entre els tres personatges esmentats en l’article: Tiberi, Drus el Jove i Germànic?
Tiberi ha sigut un emperador romà que va governar des de l’any 14 dC al 16 de març del 37 dC . La relació que té amb aquest personatges es que Drus el jove era el seu fill genètic i Germànic era el seu fill adoptiu.
• Coneixes algun altre exemple proper d’amfiteatre romà? En quin estat es conserva? Què en destacaries?
Conec i vaig estar en el amfiteatre de Tarraco. És conserva bastant bé a part de ser també restaurat per una part per tenir una idea de com era abans. A diferencia de Empuries hi ha mes coses que quatre pedretes que hi ha allí.
• Per què el sarcòfag de Sant Eutropi de Saintes duu la inscripció Eutropii? En quin cas està aquest mot? Què significa?
Salve!
Tiberi va ser emperador de Roma des de l’any 14 dC fins l’any 37 dC. Era fillastre i successor d’August, primer emperador romà. La relació que tenen aquests tres personatges és que Drus el Jove era fill de Tiberi i Germànic era el fill adoptat de l’emperador.
Encara que Mèrida no quedi molt aprop de Catalunya, sé que allà hi ha un amfiteatre molt ben conservat (no hi he anat, però m’encantaria). El que queda de l’amfiteatre són gran part de les grades, al mig hi ha un gran espai que suposu que allà és on els actors interpretaven les obres.
Dins del sarcòfag es troba el cos de Sant Eutropi. El cas en que esta és en genitiu. Traduit vol dir “d’Eutropi”, deixaven clar que el sarcòfag era d’ell.
Vale!
Està bé que hagi ortit l’amfiteatre de Tarragona, perquè ben aviat el veureu o reveureu i en sabre u més coses. Marina, ves en compte perquè has confós amfiteatre amb teatre. A l’amfiteatre no s’hi representen obres, sino els “ludi gladiatorii”.
Pel que fa a la pregunta gramatical, veig que ja gent que no us heu vist en cor de respondre-la, però m’agrada comprovar que les que l’heu respost ho teniu tan clar.
Companys i companyes, vull destacar, de les vostres respostes, els amfiteatres que esmenteu, a part del de Tarraco; concretament, el de Pompeia i el de Mèrida. Jo també els he visitat i realment val la pena contemplar-los i deturar-s’hi. Sembla que els viatges ens donen sempre l’oportunitat de conèixer més i més les nostres arrels culturals, que moltes vegades tenen el seu origen en Grècia i Roma.
Salve!
Qui va ser l’emperador Tiberi? Quina relació hi ha entre els tres personatges esmentats en l’article:
Salve!
Tiberi, Drus el Jove i Germànic?
Tiberi va ser un emperador romà, successor d’Octavi August. La relació entre aquests tres personatges és que Drus el Jove era el fill de Tiberi, i Germànic era el seu fill adoptiu.
Coneixes algun altre exemple proper d’amfiteatre romà? En quin estat es conserva? Què en destacaries?
I tant! a més a més hi he viatjat recentment i és l’amfiteatre e Tarraco, que està bastant bé conservat. En descartaria que no es va poder veure cap espectacle a la romana com “in illo tempore”.
Per què el sarcòfag de Sant Eutropi de Saintes duu la inscripció Eutropii? En quin cas està aquest mot? Què significa?
Està en genitiu i està grabat al sarcòfag per indicar que era seu i que allà s’hi trobava el seu cos.
Vale!
Salve!!
Qui va ser l’emperador Tiberi? Quina relació hi ha entre els tres personatges esmentats en l’article: Tiberi, Drus el Jove i Germànic?
-Tiberi va ser el segon emperador roma successor de Octavi August, i va governar des del 14dC fins la seva mort l’any 37dC.
La relació que portaven era que Drus era el fill de Tiberi i Germànic era el fill adoptiu.
Coneixes algun altre exemple proper d’amfiteatre romà? En quin estat es conserva? Què en destacaries?
-Sí, e tingut la sort de que els meus pares són viatgers, i que quedin més a la vora és el de Tarraco que esta molt ben conservat i quan i vaig anar vaig poder veure una representació de lluita de gladiadors. V ser impressionant.
Per què el sarcòfag de Sant Eutropi de Saintes duu la inscripció Eutropii? En quin cas està aquest mot? Què significa?
-Hi ha escrit Europi en genitiu, per deixar clar que allí si troba el seu cos i per tant el sarcòfag és seu.
Com a afegit m’agradaria explicar la meva experiència a Sant-Michel, ja que fa tres anys vaig tenir la oportunitat d’anar-hi, i va ser impressionant veure com de cop una fina ona venia del no re i quedava tot el castell incomunicat, també ens van explicar que la marea reculava 15Km. Ja que des de el Castell no es veia l’aigua.
Vale!!
Hola. 🙂
M’agrada molt aquest treball, el trovo molt interessant.
Tiberi (Tiberius Claudius Nero) va ser un emperador romà durant 23 anys. Va ser successor d’Octavi August, el seu padrastre. Tiberi era el pare de Drus el Jove i Germànic.
Salve!
Tiberi va ser una emperador romà desde l’any 14 dC fins el 37 dC, Drus el jove era el seu fill i Germànic també era el seu fill, però adoptiu.
Conec l’amfiteatre de Tarragona, el vaig visitar fa un parell d’anys és molt bonic i més pensar que allà i lluitàven gladiadors. Està bastan ben conservat per els anys que té.
El Sarcòfag de Sant Eutropi està la inscripció Europi per saber que allà s’hi troba el seu cos i per tan es seu.
L’edifici romà d’oci és l’amfiteatre. Eren grans edificacions de l’arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra.
A l’amfiteatre se solien representar lluites entre gladiadors; lluites entre feres o la seva cacera; i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital. Molt excepcionalment en alguns amfiteatres també tenien lloc petites batalles navals entre petits vaixells omplint l’arena d’aigua.
L’article posa èmfasi als vomitoris. El terme vomitori s’empra per denominar la porta o obertura dels circs o teatres antics, o de locals anàlegs moderns, que serveix perquè el públic pugui entrar i sortir de les grades.
Tiberi Juli Cèsar, nascut amb el nom de Tiberi Claudi Neró (en llatí, Tiberius Claudius Nero; n. 16 de novembre de 42 a. C.-16 de març del 37 d. C.), va ser emperador de l’Imperi romà des del 18 de setembre del any 14 fins a la seva mort, el 16 de març de l’any 37. va ser el segon emperador de Roma i va pertànyer a la dinastia Julio-Claudia. Era fill de Tiberi Claudi Neró i Livia Drusil·la, membre per tant de la gens Claudia.
Conec un amfiteatre molt més ben conservat que aquest que has posat com exemple, el de Tarraco, jo he tingut el plaer de poguer anar i observar com era, m’agradat bastant aquest article.
Ai Sebastián, sort que tu et llegeixes la tasca del moodle i per això has fet un bon comentari.
M’alegra veure que alguns heu tingut la sort de viatjar bastant, però aquests comentaris fets només per cobrir l’expedient us van en contra i la valoració és negativa.
Albert, tu també parles de l’otium, però no no relaciones amb l’article.
Maria, el tapís no és una cursa de quadrigues, sinó una batalla, com diu l’article. Tampoc em queda clar perquè parles de l’amfiteatre. Lliga més les idees del comentari.
Com vam parlar a clase, l’oci va ser una peça clau en el món classic i aixó beneficiava molt a les minories privilegiades que manaven ja que la gent estava entretinguda i no pensaven en rebel·lar-se, aixó passa a dia d’avui per exemple amb el futbol on la gent pensa més en el futbol que en la política del seu país. Sobre les imatges del article, aquestes restes es conserven prou bé encara qué n’hi han d’altres menys destruïdes.
Aquest a sigut el meu comentari.
Hola a tots.
La imatge que he vis al tapís que va fotografiar en Joan Molar o en Pau Molar s’assembla a una cursa de quadrigues.
Cal recordar que un amfiteatre hi havien les curses de gladiadors.
L’emperador tiberi va ser un emperador romà des de l’Any a 14 d.c fins al 37 d.c.
Drus el jove era el seu fill i Germànic el seu fill adoptiu.
Jo sé que hi existeixen amfiteatres com el de Mèrida.
El sarcòfag de Sant Eutropi està la inscripció Eutropi per saber on es troba el seu cos.
En aquest article es parla de l’amfiteatre romà situat a les afores de la ciutat francesa Saintes el qual va ser construit el segle l. També s’aprecien unes magnífiques imatges on s’identifiquen diferents parts de l’amfiteatre com les grades, els vomitoris (eren passadissos per on s’accedia a l’arena) i l’arena o camp de batalla.
En resum, ens fa un reportatge fotogràfic d’un gran edifici dedicat a l’entreteniment situat a França. Així s’aprecia com la gran cultura grecoromana deixa la seva estampa en milers i milers de territoris.
Salve!
En aquest article es parla d’un edifici d’oci en concret, l’amfiteatre, en les imatges d’aquest article es pot veure clarament com era perquè està molt ben conservat i t’ajuda a imaginarte els enfrontaments que es podien dur a terme en qualsevol d’aquests amfiteatres.
-L’emperador Tiberi va ser un emperador romà que va governar des de l’any 14 dC fins al dia que va morir, a l’any 37 dC. Tiberi era el fillastre d’ Octavi August i vas ser el seu successor.
– No cal anar-se’n molt lluny per trobar un amfiteatre, aqui al costat, a Tarragona està un amfiteatre molt ben conservat on es poden veure clarament les grades, l’arena… tot en general. En aquest amfiteatre, a part d’haver lluites de gladiadors, de gladiadors amb animals, etc… es feien exhibicions atlètiques, o suplicis de mort que consistien en execucions de cristians. Tenia capacitat per a 15000 persones.
– ”Eutropii” es una paraula escrita en el cas genitiu, això vol dir que fa referencia a que el sarcòfag es de Eutropi. Eutropi va ser un funcionari de l’antiga roma que es va convertir en conseller de Arcadi. Va ser executat.
Llista d’amfiteatres arreu del món els quals se n’han parlat a “De Itinere”:
– Lecce, situada a la regió de Pulla (Itàlia), conserva restes del seu amfiteatre romà.
– Arle, ciutat de la Provença, té un amfiteatre romà impressionant.
– La porta de la muralla de “Emporiae” dona pas al seu amfiteatre.
– La ciutat de Pula conserva l’amfiteatre en molt bon estat.
– A Pompeia hi resideix l’amfiteatre més antic entre els coneguts en el món romà.
– Tarragona (Tarraco) té un amfiteatre que fa poc vam visitar, i el qual està prou ben conservat.
– A Saintes, a les afores de la població, es conserva un amfiteatre romà del segle I dC.
Bon recull, Aina, Déu n’hi do la quantitat d’amfiteatres que tenim al nostre bloc de viatges. Si en trobeu algun altre, no dubteu a fer-nos-ho saber!