Escrit per Sara Torras Banchs

Avui en dia ens costa creure que hi va haver una època en què no existien els rellotges digitals, perquè estem tan acostumats a la seva existència i al seu ús que no ens fem una idea que es tracta d’una invenció relativament moderna, concretament es van inventar l’any 1956.

Un dels grans avantatges dels rellotges digitals és que en general són bastant precisos, i es retarden molt menys, a més no necessiten que se’ls doni corda ja que funcionen directament amb pila. Per aquesta raó van ser una gran novetat, ja que també facilitaven la lectura de l’hora. En abandonar les agulles tradicionals, els rellotges digitals mostren l’hora tal com és, amb números.

Gràcies a aquest aspecte eren senzills, un gran exemple d’un rellotge senzill són els rellotges Swatch (procedents de Suïssa), aquests també són un exemple d’innovació. Als anys 60-70, les empreses suïsses dominaven l’industria rellotgera, però de sobte, els japonesos amb les marques Seiko i Casio es van interposar. Els suissos, davant la competència, van decidir crear una nova empresa en la qual hi participaven la majoria de fabricants suissos, creant un producte anomenat “Second Watch” (segon rellotge), oferien al mercat un rellotge barat, però totalment diferent als rellotges digitals japonesos. Tenien un disseny atractiu, diferencial, innovador i divertit. Entrant ja dins d’un concepte de rellotges d’un sol ús. I fins i tot entrant en el camp del col·leccionisme.

Aquesta innovació va ser simplement saber definir un producte que oferís més valor afegit per als clients que els seus competidors japonesos.