Escrit per Hoanna Giró i Marina Feliu

Una de les primeres formes d’il·luminació artificial utilitzades va ser el foc. Posteriorment, els grecs van començar a utilitzar llums d’oli. Durant molts anys va haver-hi pocs canvis en les fonts d’il·luminació artificial. Va ser al segle XVIII a Anglaterra, amb l’inici de la Revolució Industrial, quan va ser ideat el quinqué d’oli. Aquest llum comptava amb un dipòsit per al combustible, una metxa de tela i un tub de vidre que protegia del vent a la flama, la qual cosa permetia que la llum anés més brillant i estable. Posteriorment, comptant amb el quinqué com a antecedent, van arribar a l’enllumenat de gas que es va instal·lar als carrers de les ciutats. Alguna cosa molt semblat als llums de gasolina. Al 1879 Thomas Alva Edison va inventar la bombeta. D’aquí fins ara han sorgit múltiples millores i focus o bombetes que tenen usos més especialitzats.

Les làmpades Tiffany van ser comercialitzades aproximadament l’any 1895. El dissenyador Louis Comfort Tiffany experimentava amb fórmules i produïa colors i transparències. Els seus vitralls eren comparats amb els medievals. Les seves làmpades van ser elaborades també amb aquestes tècniques. La combinació del vidre artesanal amb la naturalesa (especialment, les flors) va produir els meravellosos llums que estem acostumats a veure. Representen la unitat de forma de l’Art Nouveau. La seva producció va ser prodigiosa i la seva popularitat, enorme.

Aquest disseny de làmpada de      Josep Aregall s’anomena Tirana corvada, i ens pot recordar a la forma d’una columna vertebral, ja que està corvada i les seccions ens recorden a les vèrtebres. Està feta de tela, d’un color blanc trencat, que ens produeix una llum càlida i suau. El peu de la làmpada és més estret que el cap, o sigui que va augmentant de mida a mesura que guanya alçada.