Escrit per Ivette Serrallonga Triadó

Un setrill és un recipient destinat a contenir i servir oli. És un estri imprescindible no solament per amanir sinó també és necessari per a l’elaboració de l’allioli i per oliar el pa amb tomàquet. Acostuma a tenir una ansa i dos brocs, un de gruixut per omplir-lo i un broc prim per amanir. El broc gros pot anar protegit amb un tap de suro amb un petit trau o caneló per deixar passar l’aire; així s’evita la formació del buit en el moment de servir. Acostumava a tenir tots aquests detalls fins l’aparició del setrill Marquina.

La gran revolució del setrill es produeix l’any 1961. L’arquitecte i dissenyador Rafael Marquina dissenya un nou setrill de vidre, després d’altres projectes realitzats en plàstic, que obté el Delta d’Or de Disseny de l’ADI/FAD de l’any 1961, el primer any de la seva convocatòria.

Aquest nou setrill va comportar una veritable revolució formal en el clàssic model i al mateix temps va suposar una superació total, ja que va resoldre satisfactòriament i amb molta lògica un mal funcionament del model tradicional.

Es tracta d’un disseny nou, amb una forma nova per aconseguir un ús totalment millorat. Rafael Marquina hi utilitza formes molt senzilles i estables com el con i a més a més elimina l’ansa. Ens planteja un veritable canvi formal al servei d’un nou ús, molt millorat, de l’estri antic. El setrill adopta, d’aquesta manera, una forma que ens recorda els recipients de laboratori, tot i que ell afirma que no era la seva intenció. El nou setrill a més a més de la funció normal de vessar oli, s’ha dissenyat per evitar al degoteig, i a més a més ens proposa un objecte d’una considerable bellesa formal.

Aquí tenim un enllaç, on també ens expliquen per sobre el setrill Marquina.