Escrit per Gemma Pinadell i Arià Pla
La diferència entre el prêt-à-porter i l’alta costura és que el primer tracta de peces de moda produïdes en sèrie amb patrons que es repeteixen diverses vegades depenent de la demanda. Es pot veure pels carrers dia a dia. El terme contrari és l’alta costura, que és roba feta a mida per grans modistes, i normalment de disseny exclusiu. Tot i la diferència entre aquests dos conceptes, hi ha un terme mitjà que és el prêt-à-porter de luxe, creat per numeroses firmes d’alt prestigi, com Yves Saint Laurent i Chanel.
Yves Saint Laurent va destacar per la incorporació de l’esmoquing al vestuari femení. Més endavant va crear les primeres col·leccions de prêt-à-porter.
Coco Chanel, inicialment famosa per la seva botiga de barrets a París va acabar siguent una de les més prestigioses i influents modista i dissenyadora. Va eliminar la moda recarregada que imperava, dissenyant peces molt senzilles, molt còmodes, de línies rectes, però amb un toc d’alta distinció.
Prada, sota la direcció de Miuccia, és una de les marques que des de sempre ha creat col·leccions prêt-à-porter de luxe. La peça més emblemàtica és el clàssic i famós bolso Prada, de niló negre, llis i senzill.
Mary Quant va ser qui va posar de moda la minifaldilla gràcies a totes les famoses, dives i models de l’època (Twiggy, Brigitte Bardot, Nancy Sinatra, Pattie Boyd, Jean Shrimpton…) que la van popularitzar. Els seus dissenys van tenir molt d’èxit als anys 60, i representaven fidelment la moda britànica del “swinging London”.
André Courrèges va revolucionar l’alta costura amb la seva col·lecció “Space Age” (1964). En un principi manejava diverses línies, combinant l’alta costura i el prêt-à-poter.
Balenciaga va obrir la seva primera boutique a Sant Sebastià (1919), la qual es va ampliar per crear sucursals a Madrid i a Barcelona. El 1955 va dissenyar el vestit d’estil túnica, que més tard es va convertir en el vestit de camisa (1957). Al 1959, la seva obra es va convertir en un imperi; amb vestits de cintura alta i abrics de tall com quimonos. Les seves creacions són considerades obres mestres de l’alta costura.
Jean-Paul Gaultier a més de tenir la seva propia marca de roba, és també l’actual director creatiu d’Hermès. Es submergí al món de l’alta costura de molt jove. Ha estat conegut com l’enfant terrible de la moda francesa. A part de les formals i inusuals col·leccions d’alta costura, també en té d’altres basades en roba del carrer, inspirant-se en la cultura popular.
Christian Dior va ser un influent dissenyador de moda. El 1946 va establir la seva principal casa de costura a París. En vint anys va expandir el seu negoci a 15 països i donava feina a més de 2.000 persones. Els seus models representen l’elegància clàssica, donant valor a una imatge femenina. Després de la seva mort, la casa Dior ha continuat amb altres dissenyadors, Yves Saint-Laurent, Marc Bohan, Gianfranco Ferré i John Galliano.