Des de que Célestin Freinet va impulsar les tècniques de la comunicació en el marc escolar (la correspondència escolar, el text lliure, la revista escolar, l’assemblea de classe…) han passat molts anys amb grans canvis socials i tecnològics. Així i tot, els seus postulats pedagògics segueixen tan vigents com ara fa 80 anys, salvant les distàncies i les situacions que van permetre a Freinet desenvolupar la seva metodologia i les seves tècniques.

Per a Freinet, la correspondència interescolar consisteix en l’intercanvi d’informació per carta entre infants i mestres de diferents escoles sobre aspectes de la vida del centre i de l’entorn (tradicions, treballs, ideologies, etc.). Mitjançant la correspondència escolar l’alumnat es veu estimulat a comunicar-se amb altres nens i nenes més llunyans. Amb l’intercanvi recíproc de missatges s’expliquen històries viscudes a l’escola i a les sortides, s’informen dels projectes que fan, es comenten i descriuen les coses que més els criden l’atenció. D’aquesta manera els infants milloren tant el seu nivell de comunicació escrita com les seves habilitats lingüístiques, al mateix temps que amplien el seu cercle de relacions i accedeixen a informacions que d’una altra manera difícilment aconseguirien. A més, aquest intercanvi té el valor d’establir lligams, crea sentiments d’afinitat, de solidaritat, d’acceptació de situacions diferents.

Els canvis socials, de relació i tecnològics de la comunicació s’han d’entendre sota els paràmetres d’immediatesa i de format audiovisual. Ara hi ha correu electrònic, xats d’àudio i de vídeo, documents compartits entre diferents usuaris, programes en línia, missatgeries internes, programes de conversa per dispositius mòbils… i que l’alumnat d’educació infantil integra cada vegada més en el seu entorn proper i en el seu dia a dia.

Tots aquests elements tenen un gran valor de motivació que l’escola ha de potenciar. Amb aquestes eines es poden generar activitats molt creatives i imaginatives per a l’alumnat, que no es donen en altres situacions escolars.

La comunicació entre alumnat del mateix centre, del mateix municipi o d’altres llocs esdevé un incentiu extraordinari per impulsar activitats molt dinàmiques i participatives que fomentin el desenvolupament de les capacitats sobre continguts curriculars, sobre observació de l’entorn immediat, sobre produccions lingüístiques, sobre relats de les tradicions autòctones, sobre la imatge del propi nen i nena i la pertinença a un col·lectiu comú format per la classe, i també sobre el descobriment del gaudi participatiu, respectuós i compartit.

Per crear un projecte comú a la xarxa, a partir d’un mateix blog o lloc web, primer cal tenir un tema comú i compartit. El ventall de possibilitats va des d’una festa i les diferents representacions locals i populars fins a un treball per projectes compartit, passant per un senzill coneixement de l’entorn, com ho mostra:

• Contes.net: https://sites.google.com/a/escolamarinada.com/contesnet201617/home/els-contes/|
• El racó de l’Eustaqui. De tres en tres (de l’equip de Lacenet): http://www.lacenet.org/callus/contes/index2.htm/
• Viu la llum: http://lacenet.org/viulallum/

Una menció especial ha de ser per la tasca de comunicació que moltes llars d’infants estan desenvolupant, on s’exposa el coneixement compartit que porten a terme els mestres amb les famílies. Aquesta és una petita mostra d’escoles bressol i llars d’infants:

• Llar d’infants Blancaneus de Torelló
• Creixent junts. Llar d’infants Les Baldufes d’Olot
• Les escoles bressols municipals de Lleida

Els contes a educació infantil són la porta per entrar al món de la fantasia, la imaginació i la sensibilitat. Narrar o llegir històries són moments de gran complicitat entre el mestre i l’alumnat, tant a les llars d’infants com a les aules de parvulari.

Són moltes les activitats didàctiques que es deriven dels contes començant per la narració oral i la lectura per part del mestre, i passant per la representació, les emocions que fa sentir, els records, l’entonació dels diàlegs, la il·lustració, el treball de rimes, onomatopeies i repeticions del conte, les fórmules d’inici i final dels contes, els personatges, els escenaris, l’estructura… fins a arribar a activitats d’invenció d’un nou final o d’un canvi de personatges o de lloc.

Amb les eines TAC a l’aula i connexió a Internet es pot anar més enllà amb els contes. Un exemple pot ser compartir amb altres escoles la invenció d’un conte. A partir d’un treball previ de l’estructura (presentació, nus i desenllaç), a la xarxa es troben alguns contes compartits:

• Contes encetats, contes contats http://serveiseducatius.xtec.cat/baixllobregat1/portada/hi-havia-una-vegada-contes-encetats-contes-contats-2016-2017. Proposta de contes col·laboratius del Servei educatiu Baix Llobregat I, com:
  • Conte col·laboratiu elaborat pels alumnes de P5 de l’Escola Josep Monmany i Amat (Sant Feliu de Llobregat) i P4 de l’Escola Vicente Ferrer (Sant Boi de Llobregat) http://www.xtec.cat/se-baixllobregat1/Biblioteca/contes_cooperatius/Contes2015_2016/05_bruixa_lladregots.pdf
  • Conte col·laboratiu elaborat pels alumnes de P5 de l’Escola La Sínia (Molins de Rei) i P5 de l’Escola Salvador Espriu (Sant Feliu de Llobregat) http://www.xtec.cat/se-baixllobregat1/Biblioteca/contes_cooperatius/Contes2015_2016/11_bruixa_mosquit.pdf

• A qui li toca seguir el conte?. Proposta de contes col·laboratius d’escoles del Consorci d’Educació de Barcelona: https://sites.google.com/site/aquilitoca2017/home

• El Jan de la Riera (des del Servei Educatiu Vallès Occidental II) Conte col·laboratiu de l’Escola Joan Torredemer de Matadepera: http://agora.xtec.cat/ceiptorredemer/projectes-i-act-escolars/jan-de-la-riera/

L’alumnat d’un mateix centre o d’escoles diferents també poden crear un conte amb l’opció Documents del Drive de La meva XTEC, si els mestres de l’escoles disposen d’un usuari XTEC.

A més, amb l’opció Comparteix de Documents es pot realitzar, per exemple a la pissarra digital, una carta amb algun personatge.

Es tracta que el mestre que està a l’aula amb els alumnes inicia una carta al personatge que es vulgui. El més habitual és decidir entre tots què s’escriu, com cal dirigir-se al personatge. Mentre, un segon mestre, amb la complicitat del mestre d’aula, escriu en nom del personatge des d’un altre ordinador, fora de la vista dels infants. L’efecte sorpresa està més que garantit, trastocant del tot el que s’anava a fer! En canvi, l’emoció de sentir-se escoltats provoca moltes reaccions entre els infants.

Per mantenir correspondència a través del correu electrònic, existeixen moltes plataformes que ofereixen el servei de correu individualitzat (i també d’altres aplicacions) a partir d’un cost econòmic que, encara que no elevat, és una despesa per al centre.

També hi ha plataformes gratuïtes a les que accedir però sense cap control per part dels proveïdors.

Qualsevol de les dues opcions significa tenir present la normativa al respecte de l’ús de serveis i recursos web 2.0. Teniu més informació a la pàgina web d’Internet segura de la XTEC:

• http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/tecinformacio/internet_segura/documents/us-serveis/

En aquests cas, una tercera opció és la utilització del correu personal que tot el professorat dels centres educatius pot sol·licitar al Departament d’Ensenyament a partir del formulari:

• http://xtec.gencat.cat/ca/at_usuari/gestio/altausuari/

L’alumnat de les aules d’educació infantil ha nascut en un món completament digital, el que és un element fonamental per entendre el seu present i proper estil de vida. Les seves relacions d’amistat, la seva forma de divertir-se, de pensar el futur i fins i tot de consumir, serà molt diferent de generacions que ara estudien batxillerat o cicles formatius. Per a l’alumnat del parvulari no només ja no existeixen fronteres geogràfiques o límits de temps, sinó tampoc una distinció entre una realitat en línia i fora línia. Tenen gran facilitat per adaptar-se al món canviant i en constant transformació.

És en aquest context que el xat hi juga un paper cada vegada més rellevant. El xat és una conversa electrònica que permet la comunicació entre persones en temps real mitjançant missatges escrits a través de la xarxa. És un sistema síncron de conversació que requereix que les persones participants en la conversa es trobin connectades de manera simultània. El text pot anar acompanyat d’emoticons o símbols gràfics que reprodueixen expressions facials i sentiments i que serveixen per vèncer les limitacions de la comunicació només textual. Els missatges textuals de xat poden arribar a ser força anàrquics i caòtics si intervenen diverses persones a la vegada, en comparació al correu electrònic.

Als dispositius mòbils també s’ha estès amb força entre els nens i nenes no lectors, l’ús del Whatsapp amb el xat de veu.

Qui no ha mantingut una conversa així?:

O bé, quan comencen a escriure, el fet de compartir una conversa per whatsapp sempre pot incentivar l’escriptura i la lectura. En aquests exemples mostrem les converses una nena de 5 anys (a partir de l’usuari de la seva mare) xerra amb la seva àvia i el seu cosí gran. Crida l’atenció els espais que necessita per veure clarament que són paraules diferents, convenció que sap que els seus interlocutors també comparteixen. També coneix l’estratègia d’incloure icones significatives i inclús alguna imatge:

Imatges:

• http://www.freepik.es/vector-gratis/sobres-del-correo-aereo_801028.htm#term=sobres%20carta&page=1&position=13
• http://www.freepik.es/vector-gratis/diseno-vectorial-de-redes-sociales_716594.htm#term=comunicacion%20social&page=3&position=26

Llibre del curs. Continguts

Lupa digital

A moltes escoles es disposa d’un espai de ciències, encara que sigui de manera temporal. En aquest espai, es mostres diversos éssers vius, ja sigui en terraris o bé en aquaris: insectes pal, cucs de seda, grills… i d’altres animalons fàcilment observables i amb cicle de vida curts.

Els nens i nenes es fan càrrec de posar el menjar i de fer neteja. Amb les lupes s’adonen de la evolució diària, dels seus desplaçaments, de la reproducció…

La incorporació del material tecnològic de ciències permet ampliar aquestes mirades i els descobriments que poden fer els infants.

Un d’aquests aparells és la lupa digital o microscopi digital. Disposa d’una lent microscòpica d’augment. És molt senzill d’utilitzar, i amb una sola mà. Adaptable múltiples entorns i aplicacions. Es connecten amb port USB a l’ordinador o al portàtil.

Les seves prestacions bàsiques són:

• il·luminació per led de llum blanca, el que evita cremades
• lleuger
• gran capacitat d’ampliació (fins a x400)
• programari de captura, el que permet obtenir fotografies per després visualitzar-les i observar-les en qualsevol altre programa

La llista de components i textures per investigar i visualitzar pot ser tant llarga com la imaginació dels infants:

• petits insectes
• parts de plantes i flors
• minerals
• fòssils i terra
• aliments
• roba
• …

La utilitat més recomanable, si pot ser, és veure les imatges a temps real a la pissarra digital (l’ordinador o el portàtil connectat a la PDI i utilitzant les eines pròpies de la pissarra): les imatges molt ampliades d’insectes o plantes o fins i tot imatges en moviment d’insectes vius capta, sens dubte, l’atenció dels infants, la seva observació i els seus descobriments.

Imagineu aquesta activitat dels insectes pal, del repositori d’experiències ARC, utilitzant la lupa digital http://apliense.xtec.cat/arc/sites/default/files/Guia_ampliada_4_.pdf Creieu que es poden fer més activitats? O bé aquesta informació exposada amb el diari digital amb fotografies del ous dels insectes pal i de les fulles que mengen realitzades amb la lupa digital? http://en.calameo.com/read/00030073478a53dd1f5c6 (Escola Sant Nicolau de Canyelles)

---

Imatges:

Escola Pau Romeva (Barcelona) http://infantilpauromeva.blogspot.com.es/2008/05/p5-tamb-tenim-cucs-de-seda.html

Escola Lola Anglada (Esplugues de Llobregat)

Llibre del curs. Continguts

4. Propostes per tenir curiositat, descobrir, experimentar

4.2. Investigar i descobrir amb la llum

Propostes didàctiques

«La llum no és una cosa que pugui ser reproduïda, sinó quelcom que ha de ser representat fent servir una altra cosa… colors.»

Paul Cézanne, pintor francès

Amb el projector de llum

Un dels aparells que encara hi ha a totes les escoles és el retroprojector. Va ser la primera tecnologia utilitzada per mostrar, en gran format, transparències, habitualment amb text.

Aquests aparells es van veure exclosos de les aules de primària, amb l’arribada dels projectors i les pissarres digitals. Però lluny de voler arraconar els retroprojectors, a les aules d’educació infantil, han trobat una segona oportunitat. Convertits en projectors de llum, eliminant les pantalles per passar a projectar-se a la paret, són el recurs ideal per treballar la màgia de la llum i de les ombres.

En els primers contactes amb la superfície, els infants descobreixen que la llum desprèn calor. Experimenten els moviments dels seus dits en el panell que es visualitza a la pared, dos mans o més mans. No hi ha cap norma o fórmula que indiqui què cal fer. El descobriment està garantit. Qualsevol activitat d’experimentació amb el retroprojector a la paret implica la creació d’un espai que afavoreix el desenvolupament sensorial i artístic dels infants. Cal tenir en compte que l’ambient que envolta les activitats amb el retroprojector han de tenir poca llum, ja sigui natural o artificial.

Materials

• Objectes quotidians de formes molt diverses, de textures i atributs diferents
• Objectes translúcids de colors
• Safates transparents per poder abocar líquids i pintures
• Titelles de paper

Activitats

• Participació espontània i lliure de l’activitat.
• Composicions amb els objectes.
• Treball de “lluny-a prop”, pas de 3D a pla plà.
• Experiència amb ombres de colors (col·locant cel·lofana de colors diferents a la bombeta)
• Identificació d’ombres.
• Contes senzills amb materials diversos.

---

Amb la taula de llum

A diferència del retroprojector que il·lumina verticalment, la taula de llum reflecteix la il·luminació en la superfície horitzontal. L’espai que ocupa és més acotat i permet la interacció dels infants amb objectes opacs, translúcids i transparents.

La llum converteix els materials comuns i quotidians en extraordinaris. Modifica i transforma l’espai, les ombres i els colors. La forma de percebre el que volem i de descobrir nous atributs es veu enfortida des de la taula de llum.

Es fa del tot necessari deixar un temps als infants per experimentar lliurament amb els diversos materials, tant els que els mestres poden proposar com l’experimentació autònoma dels infants.

Una de les activitats pot ser posant sorra damunt de la superfície. Les rutines de grafisme i traç es veuen molt afavorides a la taula de llum, que potencia la coordinació mà-ull en edats primerenques.

Per a les activitats amb líquids, colorants i pintures, és necessari una safata transparent per no embrutar la superfície.

Proposta de materials per a l’experimentació, l’exploració i la ciència

• Sorra de platja (si no també pot ser farina de galeta)
• Sal, llegums…
• Colorants diluïts amb aigua
• Pintures, sobretot les fluorescents
• Papers translúcids i opacs
• Plàstics de diferents transparències i textures
• Material en pols (cereals, llegums…)

Font: http://casamarias.blogspot.com.es/

---

Amb la càmera de fotos

Les càmeres fotogràfiques en mans dels infants donen un munt de possibilitats, molt increïbles a ulls dels adults. Amb el propòsit de descobrir i investigar l’entorn, com a mestres hem de saber que:

• la imatge no és la realitat. La imatge té una gran càrrega de subjectivitat i ve determinada per gustos i interessos
• cal descobrir les diferències físiques entre la imatge i la realitat
• la imatge és una interpretació de la realitat

I amb aquestes variables es podrà fotografiar l’entorn i interpretar què passa i per què passa. Alguns exemples d’activitats de descoberta, amb fotografies fetes pels nens i nenes:

Escola Congrés-Indians (Barcelona): El joc de les ombres al pati http://blocs.xtec.cat/petitcinemaencurs1112/2012/02/28/el-joc-de-les-ombres-al-pati-de-lescola-congres-indians/

Escola Pi d’en Xandri (Sant Cugat del Vallès): La incubació i el naixement dels pollets:

Escola de Bordils: Treball de metereologia

---

Amb el mòbil

Des de qualsevol mòbil es pot instal·lat alguna aplicació que el transforma amb una llanterna. Per exemple:

Android: Linterna LED

Fent que l’espai estigui a les fosques, es poden descobrir ombres i la seva projecció segons el moviment del mòbil. Aquesta és l’activitat del CEIP Los Morales de Málaga:

video

Llibre del curs. Continguts

Llibre del curs. Continguts

5. Propostes per entendre el món que ens envolta

5.1. Programació

Inici a la programació

Adaptació del material elaborat per l’ÀreaTAC per a la CodeWeek: http://xtec.gencat.cat/ca/centres/celebracions/2016/codeweek-2016/index.html

Al llarg dels cursos d’educació infantil, els infants incorporen en el seu aprenentatge, diferents llenguatges que els ajuden a interpretar la realitat. No és només el llenguatge escrit, amb l’aprenentatge de la lectura i escriptura, sinó també el llenguatge musical, l’audiovisual, el plàstic i estètic… i el llenguatge de programació.

A grans trets, podem dir que mitjançant aquesta nova competència que és la programació ajuda a l’adquisició del pensament computacional.

L’any 2006 Jeannette Wing va publicar l’article Computational thinking on esmentava: “El pensament computacional implica resoldre problemes, dissenyar sistemes i comprendre el comportament humà, fent ús dels conceptes fonamentals de la informàtica”.

És per això que la introducció del pensament computacional a les aules, significa establir un mètode de resolució de tasques o reptes mitjançant una seqüència ordenada de passos (algorisme). A la llarga s’observa que hi ha tasques repetitives i constants, el que confereix que molts passos s’automatitzin.

A educació infantil s’introdueix el llenguatge de programació de manera gràfica (fletxes, icones,…) i de forma activa en activitats reals de resolució de problemes o bé en reptes. Els infants aprenen a analitzar i a dividir els problemes en petits objectius que aborden de manera parcel·lada, segons els coneixements que van adquirint poc a poc. Tanmateix, no és fins a la resolució final que fa que tot funcioni.

Per exemple aquest joc de la pàgina http://www.iboard.co.uk/iwb/Lily-Hop-696

Perquè arribi la granota a la roca, cal que l’infant la faci avançar amb les fletxes de desplaçament, menjant-se les libèl·lules. De forma molt intuïtiva, i per assaig-error, aprèn quines fletxes i quina quantitat de vegades les ha de prémer per arribar-hi. Si s’equivoca, la granota cau a l’aigua.

És important seguir una progressió amb activitats adients al nivell evolutiu dels infants.

	Per potenciar la planificació i l’execució d’ordres. Per explorar i experimentar, tenint iniciativa en la descoberta. Per desenvolupar l’aprenentatge per causa i efecte i prendre decisions mitjançant l’assaig-error.
	Per fer hipòtesis i verificar si es compleixen. Per treballar habilitats cognitives: anàlisi, comparació, classificació, identificació, interpretació, inferència, deducció… I també habilitats socials.
	Per exercitar la resolució de petits problemes i adonar-se que no hi ha una solució única.
	Perquè impulsa el desenvolupament de les capacitats a partir d’activitats obertes, creatives, contextualitzades, significatives, útils i integrades.

Actituds que es fomenten amb la introducció de la programació

• Interès per com és i com funciona tot el que ens envolta: res agrada més a un infant que manipular tot el que cau a les seves mans: busca, remena, obre, llença… Té un instint natural de voler conèixer a través de tots els sentits.
• Col·laboració amb els companys, a l’hora d’investigar i fer, tot compartint els avenços.
• Autonomia en les decisions.
• Superació dels reptes proposats, cada vegada més complexos.

A l’Escola Vedruna de Balaguer il·lustren les activitats que fan sobre programació i robòtica en el vídeo:

---

Propostes i activitats a la pissarra digital

A Internet es poden trobar força pàgines web amb jocs que estimulen el coneixement de les seqüències d’ordre i el funcionament de les relacions de causa i efecte. A l’ordinador o a la pissarra digital, poden ser un primer contacte amb les hipòtesis (què pot passar si..), la posterior execució (què passa), la recapitulació (què ha passat) i la presa de decisions (què puc fer per millorar).

	http://www.iboard.co.uk/iwb/Cheese-Sniffer-657 Per jugar dos equips. Cada equip disposa de 5 moviments cada torn i passa el torn a l’altre equip. Els ratolins es desplacen segons els 4 moviments bàsics. L’objectiu és “menjar” el màxim de formatges.
	http://www.iboard.co.uk/iwb/Drawing-with-a-Control-Toy-697 Es pot fer un dibuix totalment lliure utilitzant el desplaçament i els colors. Ajuda a conèixer patrons. inicialment es pot fer damunt la graella, per després elaborar hipòtesis sobre fons sense pauta. Permet seleccionar tres mides de pas (small, medium, large) i dues orientacions (90° o 180°).
	http://www.iboard.co.uk/iwb/Controlling-Round-a-Route-693 Hi ha tres escenaris per escollir: l’espai, la gespa i el fons marí. L’objectiu és desplaçar la figura de referència (la nau, el cargol o el tauró) pels diferents elements distribuïts, amb les fletxes que incorpora. La instrucció a seguir pot donar-la un altre infant (anar fins a un lloc, passant per…, sense tocar a…). Si escau, es poden introduir les coordenades.
	https://studio.code.org/s/course1/stage/4/puzzle/1 L’hora del codi El bloc visual de la caixa d’eines amb la instrucció seleccionada cal desplaçar-lo fins a l’espai de treball i encaixar-lo al lector d’ordres. En prémer el botó, la seqüència, des de dalt cap a baix, s’executa en el laberint per tal que Red d’Angry Birds, avançant per les caselles, elimini el porquet maligne que ha robat els ous. Hi ha 10 seqüències progressives.

---

Propostes i activitats a l’ordinador

Indiquem a continuació una possible progressió d’activitats d’iniciació a la programació. La diferència està en aplicacions on el desplaçament es fa quan es prem un botó i el pas següent on l’objecte no es desplaça fins que es dóna l’ordre final. És el primer contacte amb la seqüència d’instruccions amb un objectiu final:

	http://www.cercifaf.org.pt/mosaico.edu/ca/blocos.html Per treballar els passos per construir un objecte, es poden proposar activitats com aquesta. També hi ha aplicacions de Tangram.
	http://www.iboard.co.uk/iwb/Fly-Catcher-658 Amb els 8 moviments bàsics, l’aranya es desplaça amb la intenció de menjar-se les mosques. Però no sap que les mosques volen i no és tant fàcil caçar-les. Joc on la rapidesa en els desplaçaments és essencial.
	Bot logic http://botlogic.us/#sthash.3U3yDWnE.3P86MdxK.dpbs http://botlogic.us/#sthash.3U3yDWnE.3P86MdxK.dpbs Es presenten diferents escenaris que plantegen el repte d’arribar a un lloc concret, utilitzant les ordres simples de la programació. A l’hora també compta el temps d’execució i es visualitza el codi que s’associa a cada ordre.

Trobareu més activitats d’aquest tipus a la pàgina de l’edu365: http://www.edu365.cat/infantil/jocs/index2.htm

---

Propostes i activitats a la tauleta

	BeeBot Valoració i descàrregues al Toolbox http://toolbox.mobileworldcapital.com/app/bee-bot/206 Experiència a l’Escola Serraparera (Cerdanyola del Vallès) http://toolbox.mobileworldcapital.com/experiencia/ens-iniciem-a-la-programaci/279
	Lightbot One Hour Coding Valoració i descàrregues al Toolbox: http://toolbox.mobileworldcapital.com/app/lightbot-one-hour-coding-1/428
	Daisy the Dinosaur Valoració i descàrrega amb iOs al Toolbox: http://toolbox.mobileworldcapital.com/app/daisy-the-dinosaur/86
	Scratch Jr. Adreçada a infants d’entre 5 i 7 anys que utilitza el llenguatge de Scratch. Es basa en el llenguatge de programació LOGO. Es pot aprendre a programar a través del joc i l’experimentació. Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=org.scratchjr.android iOS: https://itunes.apple.com/us/app/scratchjr/id895485086?mt=8
	Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.edokiacademy.babycoding&hl=es <br>iOS: https://itunes.apple.com/us/app/code-karts-pre-coding-in-preschool/id1222704761?mt=8:

Des de que Célestin Freinet va impulsar les tècniques de la comunicació en el marc escolar (la correspondència escolar, el text lliure, la revista escolar, l’assemblea de classe…) han passat molts anys amb grans canvis socials i tecnològics. Així i tot, els seus postulats pedagògics segueixen tan vigents com ara fa 80 anys, salvant les distàncies i les situacions que van permetre a Freinet desenvolupar la seva metodologia i les seves tècniques.

Per a Freinet, la correspondència interescolar consisteix en l’intercanvi d’informació per carta entre infants i mestres de diferents escoles sobre aspectes de la vida del centre i de l’entorn (tradicions, treballs, ideologies, etc.). Mitjançant la correspondència escolar l’alumnat es veu estimulat a comunicar-se amb altres nens i nenes més llunyans. Amb l’intercanvi recíproc de missatges s’expliquen històries viscudes a l’escola i a les sortides, s’informen dels projectes que fan, es comenten i descriuen les coses que més els criden l’atenció. D’aquesta manera els infants milloren tant el seu nivell de comunicació escrita com les seves habilitats lingüístiques, al mateix temps que amplien el seu cercle de relacions i accedeixen a informacions que d’una altra manera difícilment aconseguirien. A més, aquest intercanvi té el valor d’establir lligams, crea sentiments d’afinitat, de solidaritat, d’acceptació de situacions diferents.

Els canvis socials, de relació i tecnològics de la comunicació s’han d’entendre sota els paràmetres d’immediatesa i de format audiovisual. Ara hi ha correu electrònic, xats d’àudio i de vídeo, documents compartits entre diferents usuaris, programes en línia, missatgeries internes, programes de conversa per dispositius mòbils… i que l’alumnat d’educació infantil integra cada vegada més en el seu entorn proper i en el seu dia a dia.

Tots aquests elements tenen un gran valor de motivació que l’escola ha de potenciar. Amb aquestes eines es poden generar activitats molt creatives i imaginatives per a l’alumnat, que no es donen en altres situacions escolars.

La comunicació entre alumnat del mateix centre, del mateix municipi o d’altres llocs esdevé un incentiu extraordinari per impulsar activitats molt dinàmiques i participatives que fomentin el desenvolupament de les capacitats sobre continguts curriculars, sobre observació de l’entorn immediat, sobre produccions lingüístiques, sobre relats de les tradicions autòctones, sobre la imatge del propi nen i nena i la pertinença a un col·lectiu comú format per la classe, i també sobre el descobriment del gaudi participatiu, respectuós i compartit.

Per crear un projecte comú a la xarxa, a partir d’un mateix blog o lloc web, primer cal tenir un tema comú i compartit. El ventall de possibilitats va des d’una festa i les diferents representacions locals i populars fins a un treball per projectes compartit, passant per un senzill coneixement de l’entorn, com ho mostra:

• Contes.net: https://sites.google.com/a/escolamarinada.com/contesnet201617/home/els-contes/|
• El racó de l’Eustaqui. De tres en tres (de l’equip de Lacenet): http://www.lacenet.org/callus/contes/index2.htm/
• Viu la llum: http://lacenet.org/viulallum/

Una menció especial ha de ser per la tasca de comunicació que moltes llars d’infants estan desenvolupant, on s’exposa el coneixement compartit que porten a terme els mestres amb les famílies. Aquesta és una petita mostra d’escoles bressol i llars d’infants:

• Llar d’infants Blancaneus de Torelló
• Creixent junts. Llar d’infants Les Baldufes d’Olot
• Les escoles bressols municipals de Lleida

Els contes a educació infantil són la porta per entrar al món de la fantasia, la imaginació i la sensibilitat. Narrar o llegir històries són moments de gran complicitat entre el mestre i l’alumnat, tant a les llars d’infants com a les aules de parvulari.

Són moltes les activitats didàctiques que es deriven dels contes començant per la narració oral i la lectura per part del mestre, i passant per la representació, les emocions que fa sentir, els records, l’entonació dels diàlegs, la il·lustració, el treball de rimes, onomatopeies i repeticions del conte, les fórmules d’inici i final dels contes, els personatges, els escenaris, l’estructura… fins a arribar a activitats d’invenció d’un nou final o d’un canvi de personatges o de lloc.

Amb les eines TAC a l’aula i connexió a Internet es pot anar més enllà amb els contes. Un exemple pot ser compartir amb altres escoles la invenció d’un conte. A partir d’un treball previ de l’estructura (presentació, nus i desenllaç), a la xarxa es troben alguns contes compartits:

• Contes encetats, contes contats http://serveiseducatius.xtec.cat/baixllobregat1/portada/hi-havia-una-vegada-contes-encetats-contes-contats-2016-2017. Proposta de contes col·laboratius del Servei educatiu Baix Llobregat I, com:
  • Conte col·laboratiu elaborat pels alumnes de P5 de l’Escola Josep Monmany i Amat (Sant Feliu de Llobregat) i P4 de l’Escola Vicente Ferrer (Sant Boi de Llobregat) http://www.xtec.cat/se-baixllobregat1/Biblioteca/contes_cooperatius/Contes2015_2016/05_bruixa_lladregots.pdf
  • Conte col·laboratiu elaborat pels alumnes de P5 de l’Escola La Sínia (Molins de Rei) i P5 de l’Escola Salvador Espriu (Sant Feliu de Llobregat) http://www.xtec.cat/se-baixllobregat1/Biblioteca/contes_cooperatius/Contes2015_2016/11_bruixa_mosquit.pdf

• A qui li toca seguir el conte?. Proposta de contes col·laboratius d’escoles del Consorci d’Educació de Barcelona: https://sites.google.com/site/aquilitoca2017/home

• El Jan de la Riera (des del Servei Educatiu Vallès Occidental II) Conte col·laboratiu de l’Escola Joan Torredemer de Matadepera: http://agora.xtec.cat/ceiptorredemer/projectes-i-act-escolars/jan-de-la-riera/

L’alumnat d’un mateix centre o d’escoles diferents també poden crear un conte amb l’opció Documents del Drive de La meva XTEC, si els mestres de l’escoles disposen d’un usuari XTEC.

A més, amb l’opció Comparteix de Documents es pot realitzar, per exemple a la pissarra digital, una carta amb algun personatge.

Es tracta que el mestre que està a l’aula amb els alumnes inicia una carta al personatge que es vulgui. El més habitual és decidir entre tots què s’escriu, com cal dirigir-se al personatge. Mentre, un segon mestre, amb la complicitat del mestre d’aula, escriu en nom del personatge des d’un altre ordinador, fora de la vista dels infants. L’efecte sorpresa està més que garantit, trastocant del tot el que s’anava a fer! En canvi, l’emoció de sentir-se escoltats provoca moltes reaccions entre els infants.

Per mantenir correspondència a través del correu electrònic, existeixen moltes plataformes que ofereixen el servei de correu individualitzat (i també d’altres aplicacions) a partir d’un cost econòmic que, encara que no elevat, és una despesa per al centre.

També hi ha plataformes gratuïtes a les que accedir però sense cap control per part dels proveïdors.

Qualsevol de les dues opcions significa tenir present la normativa al respecte de l’ús de serveis i recursos web 2.0. Teniu més informació a la pàgina web d’Internet segura de la XTEC:

• http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/tecinformacio/internet_segura/documents/us-serveis/

En aquests cas, una tercera opció és la utilització del correu personal que tot el professorat dels centres educatius pot sol·licitar al Departament d’Ensenyament a partir del formulari:

• http://xtec.gencat.cat/ca/at_usuari/gestio/altausuari/

L’alumnat de les aules d’educació infantil ha nascut en un món completament digital, el que és un element fonamental per entendre el seu present i proper estil de vida. Les seves relacions d’amistat, la seva forma de divertir-se, de pensar el futur i fins i tot de consumir, serà molt diferent de generacions que ara estudien batxillerat o cicles formatius. Per a l’alumnat del parvulari no només ja no existeixen fronteres geogràfiques o límits de temps, sinó tampoc una distinció entre una realitat en línia i fora línia. Tenen gran facilitat per adaptar-se al món canviant i en constant transformació.

És en aquest context que el xat hi juga un paper cada vegada més rellevant. El xat és una conversa electrònica que permet la comunicació entre persones en temps real mitjançant missatges escrits a través de la xarxa. És un sistema síncron de conversació que requereix que les persones participants en la conversa es trobin connectades de manera simultània. El text pot anar acompanyat d’emoticons o símbols gràfics que reprodueixen expressions facials i sentiments i que serveixen per vèncer les limitacions de la comunicació només textual. Els missatges textuals de xat poden arribar a ser força anàrquics i caòtics si intervenen diverses persones a la vegada, en comparació al correu electrònic.

Als dispositius mòbils també s’ha estès amb força entre els nens i nenes no lectors, l’ús del Whatsapp amb el xat de veu.

Qui no ha mantingut una conversa així?:

O bé, quan comencen a escriure, el fet de compartir una conversa per whatsapp sempre pot incentivar l’escriptura i la lectura. En aquests exemples mostrem les converses una nena de 5 anys (a partir de l’usuari de la seva mare) xerra amb la seva àvia i el seu cosí gran. Crida l’atenció els espais que necessita per veure clarament que són paraules diferents, convenció que sap que els seus interlocutors també comparteixen. També coneix l’estratègia d’incloure icones significatives i inclús alguna imatge:

Imatges:

• http://www.freepik.es/vector-gratis/sobres-del-correo-aereo_801028.htm#term=sobres%20carta&page=1&position=13
• http://www.freepik.es/vector-gratis/diseno-vectorial-de-redes-sociales_716594.htm#term=comunicacion%20social&page=3&position=26

Llibre del curs. Continguts

Lupa digital

A moltes escoles es disposa d’un espai de ciències, encara que sigui de manera temporal. En aquest espai, es mostres diversos éssers vius, ja sigui en terraris o bé en aquaris: insectes pal, cucs de seda, grills… i d’altres animalons fàcilment observables i amb cicle de vida curts.

Els nens i nenes es fan càrrec de posar el menjar i de fer neteja. Amb les lupes s’adonen de la evolució diària, dels seus desplaçaments, de la reproducció…

La incorporació del material tecnològic de ciències permet ampliar aquestes mirades i els descobriments que poden fer els infants.

Un d’aquests aparells és la lupa digital o microscopi digital. Disposa d’una lent microscòpica d’augment. És molt senzill d’utilitzar, i amb una sola mà. Adaptable múltiples entorns i aplicacions. Es connecten amb port USB a l’ordinador o al portàtil.

Les seves prestacions bàsiques són:

• il·luminació per led de llum blanca, el que evita cremades
• lleuger
• gran capacitat d’ampliació (fins a x400)
• programari de captura, el que permet obtenir fotografies per després visualitzar-les i observar-les en qualsevol altre programa

La llista de components i textures per investigar i visualitzar pot ser tant llarga com la imaginació dels infants:

• petits insectes
• parts de plantes i flors
• minerals
• fòssils i terra
• aliments
• roba
• …

La utilitat més recomanable, si pot ser, és veure les imatges a temps real a la pissarra digital (l’ordinador o el portàtil connectat a la PDI i utilitzant les eines pròpies de la pissarra): les imatges molt ampliades d’insectes o plantes o fins i tot imatges en moviment d’insectes vius capta, sens dubte, l’atenció dels infants, la seva observació i els seus descobriments.

Imagineu aquesta activitat dels insectes pal, del repositori d’experiències ARC, utilitzant la lupa digital http://apliense.xtec.cat/arc/sites/default/files/Guia_ampliada_4_.pdf Creieu que es poden fer més activitats? O bé aquesta informació exposada amb el diari digital amb fotografies del ous dels insectes pal i de les fulles que mengen realitzades amb la lupa digital? http://en.calameo.com/read/00030073478a53dd1f5c6 (Escola Sant Nicolau de Canyelles)

---

Imatges:

Escola Pau Romeva (Barcelona) http://infantilpauromeva.blogspot.com.es/2008/05/p5-tamb-tenim-cucs-de-seda.html

Escola Lola Anglada (Esplugues de Llobregat)

Llibre del curs. Continguts

4. Propostes per tenir curiositat, descobrir, experimentar

4.2. Investigar i descobrir amb la llum

Propostes didàctiques

«La llum no és una cosa que pugui ser reproduïda, sinó quelcom que ha de ser representat fent servir una altra cosa… colors.»

Paul Cézanne, pintor francès

Amb el projector de llum

Un dels aparells que encara hi ha a totes les escoles és el retroprojector. Va ser la primera tecnologia utilitzada per mostrar, en gran format, transparències, habitualment amb text.

Aquests aparells es van veure exclosos de les aules de primària, amb l’arribada dels projectors i les pissarres digitals. Però lluny de voler arraconar els retroprojectors, a les aules d’educació infantil, han trobat una segona oportunitat. Convertits en projectors de llum, eliminant les pantalles per passar a projectar-se a la paret, són el recurs ideal per treballar la màgia de la llum i de les ombres.

En els primers contactes amb la superfície, els infants descobreixen que la llum desprèn calor. Experimenten els moviments dels seus dits en el panell que es visualitza a la pared, dos mans o més mans. No hi ha cap norma o fórmula que indiqui què cal fer. El descobriment està garantit. Qualsevol activitat d’experimentació amb el retroprojector a la paret implica la creació d’un espai que afavoreix el desenvolupament sensorial i artístic dels infants. Cal tenir en compte que l’ambient que envolta les activitats amb el retroprojector han de tenir poca llum, ja sigui natural o artificial.

Materials

• Objectes quotidians de formes molt diverses, de textures i atributs diferents
• Objectes translúcids de colors
• Safates transparents per poder abocar líquids i pintures
• Titelles de paper

Activitats

• Participació espontània i lliure de l’activitat.
• Composicions amb els objectes.
• Treball de “lluny-a prop”, pas de 3D a pla plà.
• Experiència amb ombres de colors (col·locant cel·lofana de colors diferents a la bombeta)
• Identificació d’ombres.
• Contes senzills amb materials diversos.

---

Amb la taula de llum

A diferència del retroprojector que il·lumina verticalment, la taula de llum reflecteix la il·luminació en la superfície horitzontal. L’espai que ocupa és més acotat i permet la interacció dels infants amb objectes opacs, translúcids i transparents.

La llum converteix els materials comuns i quotidians en extraordinaris. Modifica i transforma l’espai, les ombres i els colors. La forma de percebre el que volem i de descobrir nous atributs es veu enfortida des de la taula de llum.

Es fa del tot necessari deixar un temps als infants per experimentar lliurament amb els diversos materials, tant els que els mestres poden proposar com l’experimentació autònoma dels infants.

Una de les activitats pot ser posant sorra damunt de la superfície. Les rutines de grafisme i traç es veuen molt afavorides a la taula de llum, que potencia la coordinació mà-ull en edats primerenques.

Per a les activitats amb líquids, colorants i pintures, és necessari una safata transparent per no embrutar la superfície.

Proposta de materials per a l’experimentació, l’exploració i la ciència

• Sorra de platja (si no també pot ser farina de galeta)
• Sal, llegums…
• Colorants diluïts amb aigua
• Pintures, sobretot les fluorescents
• Papers translúcids i opacs
• Plàstics de diferents transparències i textures
• Material en pols (cereals, llegums…)

Font: http://casamarias.blogspot.com.es/

---

Amb la càmera de fotos

Les càmeres fotogràfiques en mans dels infants donen un munt de possibilitats, molt increïbles a ulls dels adults. Amb el propòsit de descobrir i investigar l’entorn, com a mestres hem de saber que:

• la imatge no és la realitat. La imatge té una gran càrrega de subjectivitat i ve determinada per gustos i interessos
• cal descobrir les diferències físiques entre la imatge i la realitat
• la imatge és una interpretació de la realitat

I amb aquestes variables es podrà fotografiar l’entorn i interpretar què passa i per què passa. Alguns exemples d’activitats de descoberta, amb fotografies fetes pels nens i nenes:

Escola Congrés-Indians (Barcelona): El joc de les ombres al pati http://blocs.xtec.cat/petitcinemaencurs1112/2012/02/28/el-joc-de-les-ombres-al-pati-de-lescola-congres-indians/

Escola Pi d’en Xandri (Sant Cugat del Vallès): La incubació i el naixement dels pollets:

Escola de Bordils: Treball de metereologia

---

Amb el mòbil

Des de qualsevol mòbil es pot instal·lat alguna aplicació que el transforma amb una llanterna. Per exemple:

Android: Linterna LED

Fent que l’espai estigui a les fosques, es poden descobrir ombres i la seva projecció segons el moviment del mòbil. Aquesta és l’activitat del CEIP Los Morales de Málaga:

video

Llibre del curs. Continguts

Llibre del curs. Continguts

5. Propostes per entendre el món que ens envolta

5.1. Programació

Inici a la programació

Adaptació del material elaborat per l’ÀreaTAC per a la CodeWeek: http://xtec.gencat.cat/ca/centres/celebracions/2016/codeweek-2016/index.html

Al llarg dels cursos d’educació infantil, els infants incorporen en el seu aprenentatge, diferents llenguatges que els ajuden a interpretar la realitat. No és només el llenguatge escrit, amb l’aprenentatge de la lectura i escriptura, sinó també el llenguatge musical, l’audiovisual, el plàstic i estètic… i el llenguatge de programació.

A grans trets, podem dir que mitjançant aquesta nova competència que és la programació ajuda a l’adquisició del pensament computacional.

L’any 2006 Jeannette Wing va publicar l’article Computational thinking on esmentava: “El pensament computacional implica resoldre problemes, dissenyar sistemes i comprendre el comportament humà, fent ús dels conceptes fonamentals de la informàtica”.

És per això que la introducció del pensament computacional a les aules, significa establir un mètode de resolució de tasques o reptes mitjançant una seqüència ordenada de passos (algorisme). A la llarga s’observa que hi ha tasques repetitives i constants, el que confereix que molts passos s’automatitzin.

A educació infantil s’introdueix el llenguatge de programació de manera gràfica (fletxes, icones,…) i de forma activa en activitats reals de resolució de problemes o bé en reptes. Els infants aprenen a analitzar i a dividir els problemes en petits objectius que aborden de manera parcel·lada, segons els coneixements que van adquirint poc a poc. Tanmateix, no és fins a la resolució final que fa que tot funcioni.

Per exemple aquest joc de la pàgina http://www.iboard.co.uk/iwb/Lily-Hop-696

Perquè arribi la granota a la roca, cal que l’infant la faci avançar amb les fletxes de desplaçament, menjant-se les libèl·lules. De forma molt intuïtiva, i per assaig-error, aprèn quines fletxes i quina quantitat de vegades les ha de prémer per arribar-hi. Si s’equivoca, la granota cau a l’aigua.

És important seguir una progressió amb activitats adients al nivell evolutiu dels infants.

	Per potenciar la planificació i l’execució d’ordres. Per explorar i experimentar, tenint iniciativa en la descoberta. Per desenvolupar l’aprenentatge per causa i efecte i prendre decisions mitjançant l’assaig-error.
	Per fer hipòtesis i verificar si es compleixen. Per treballar habilitats cognitives: anàlisi, comparació, classificació, identificació, interpretació, inferència, deducció… I també habilitats socials.
	Per exercitar la resolució de petits problemes i adonar-se que no hi ha una solució única.
	Perquè impulsa el desenvolupament de les capacitats a partir d’activitats obertes, creatives, contextualitzades, significatives, útils i integrades.

Actituds que es fomenten amb la introducció de la programació

• Interès per com és i com funciona tot el que ens envolta: res agrada més a un infant que manipular tot el que cau a les seves mans: busca, remena, obre, llença… Té un instint natural de voler conèixer a través de tots els sentits.
• Col·laboració amb els companys, a l’hora d’investigar i fer, tot compartint els avenços.
• Autonomia en les decisions.
• Superació dels reptes proposats, cada vegada més complexos.

A l’Escola Vedruna de Balaguer il·lustren les activitats que fan sobre programació i robòtica en el vídeo:

---

Propostes i activitats a la pissarra digital

A Internet es poden trobar força pàgines web amb jocs que estimulen el coneixement de les seqüències d’ordre i el funcionament de les relacions de causa i efecte. A l’ordinador o a la pissarra digital, poden ser un primer contacte amb les hipòtesis (què pot passar si..), la posterior execució (què passa), la recapitulació (què ha passat) i la presa de decisions (què puc fer per millorar).

	http://www.iboard.co.uk/iwb/Cheese-Sniffer-657 Per jugar dos equips. Cada equip disposa de 5 moviments cada torn i passa el torn a l’altre equip. Els ratolins es desplacen segons els 4 moviments bàsics. L’objectiu és “menjar” el màxim de formatges.
	http://www.iboard.co.uk/iwb/Drawing-with-a-Control-Toy-697 Es pot fer un dibuix totalment lliure utilitzant el desplaçament i els colors. Ajuda a conèixer patrons. inicialment es pot fer damunt la graella, per després elaborar hipòtesis sobre fons sense pauta. Permet seleccionar tres mides de pas (small, medium, large) i dues orientacions (90° o 180°).
	http://www.iboard.co.uk/iwb/Controlling-Round-a-Route-693 Hi ha tres escenaris per escollir: l’espai, la gespa i el fons marí. L’objectiu és desplaçar la figura de referència (la nau, el cargol o el tauró) pels diferents elements distribuïts, amb les fletxes que incorpora. La instrucció a seguir pot donar-la un altre infant (anar fins a un lloc, passant per…, sense tocar a…). Si escau, es poden introduir les coordenades.
	https://studio.code.org/s/course1/stage/4/puzzle/1 L’hora del codi El bloc visual de la caixa d’eines amb la instrucció seleccionada cal desplaçar-lo fins a l’espai de treball i encaixar-lo al lector d’ordres. En prémer el botó, la seqüència, des de dalt cap a baix, s’executa en el laberint per tal que Red d’Angry Birds, avançant per les caselles, elimini el porquet maligne que ha robat els ous. Hi ha 10 seqüències progressives.

---

Propostes i activitats a l’ordinador

Indiquem a continuació una possible progressió d’activitats d’iniciació a la programació. La diferència està en aplicacions on el desplaçament es fa quan es prem un botó i el pas següent on l’objecte no es desplaça fins que es dóna l’ordre final. És el primer contacte amb la seqüència d’instruccions amb un objectiu final:

	http://www.cercifaf.org.pt/mosaico.edu/ca/blocos.html Per treballar els passos per construir un objecte, es poden proposar activitats com aquesta. També hi ha aplicacions de Tangram.
	http://www.iboard.co.uk/iwb/Fly-Catcher-658 Amb els 8 moviments bàsics, l’aranya es desplaça amb la intenció de menjar-se les mosques. Però no sap que les mosques volen i no és tant fàcil caçar-les. Joc on la rapidesa en els desplaçaments és essencial.
	Bot logic http://botlogic.us/#sthash.3U3yDWnE.3P86MdxK.dpbs http://botlogic.us/#sthash.3U3yDWnE.3P86MdxK.dpbs Es presenten diferents escenaris que plantegen el repte d’arribar a un lloc concret, utilitzant les ordres simples de la programació. A l’hora també compta el temps d’execució i es visualitza el codi que s’associa a cada ordre.

Trobareu més activitats d’aquest tipus a la pàgina de l’edu365: http://www.edu365.cat/infantil/jocs/index2.htm

---

Propostes i activitats a la tauleta

	BeeBot Valoració i descàrregues al Toolbox http://toolbox.mobileworldcapital.com/app/bee-bot/206 Experiència a l’Escola Serraparera (Cerdanyola del Vallès) http://toolbox.mobileworldcapital.com/experiencia/ens-iniciem-a-la-programaci/279
	Lightbot One Hour Coding Valoració i descàrregues al Toolbox: http://toolbox.mobileworldcapital.com/app/lightbot-one-hour-coding-1/428
	Daisy the Dinosaur Valoració i descàrrega amb iOs al Toolbox: http://toolbox.mobileworldcapital.com/app/daisy-the-dinosaur/86
	Scratch Jr. Adreçada a infants d’entre 5 i 7 anys que utilitza el llenguatge de Scratch. Es basa en el llenguatge de programació LOGO. Es pot aprendre a programar a través del joc i l’experimentació. Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=org.scratchjr.android iOS: https://itunes.apple.com/us/app/scratchjr/id895485086?mt=8
	Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.edokiacademy.babycoding&hl=es <br>iOS: https://itunes.apple.com/us/app/code-karts-pre-coding-in-preschool/id1222704761?mt=8: Llibre del curs. Continguts 5. Propostes per entendre el món que ens envolta 5.2. Robòtica Robòtica La robòtica educativa es refereix a l’ús de la programació mitjançant un robot, que es controla amb un senzill programari. Permet de manera més viscuda aprendre per assaig-error a programar senzilles tasques i “aconseguir que el robot faci coses”. A grans trets es pot distingir: La robòtica com a objecte d’aprenentatge: són les activitats educatives on la robòtica és estudiada com una matèria en si mateixa. És important que, sovint, un cop feta una activitat de desplaçament d’un robot, es pregunti als infants què ha fet el robot, com s’ha desplaçat, com ho ha fet, quines instruccions li han donat… A més, segons l’edat i el coneixement que es tingui, es pot proposar algun exercici que es pot fer amb les fletxes de desplaçament: https://kaleidoscopeforlearning.files.wordpress.com/2014/07/beebotcards.pdf La robòtica com a eina d’aprenentatge: els robots són el mitjà per aprendre algun contingut curricular. La manera més comuna de fer-ho és mitjançant reptes, per donar suport àrees específiques del coneixement. Així, dins de qualsevol projecte, es proposa que el robot es programi per assolir un objectiu: el seu recorregut, de forma total o parcial, acompleix la qüestió plantejada amb el repte. Per exemple el treball del conte amb el Bee-bot que fan a l’Escola Sant Martí (Barcelona): La seqüència de passos o instruccions que se li dóna al robot per arribar al repte plantejat és l’algorisme. Si hi ha algun pas erroni, es torna a establir la seqüència. L’important és arribar a l’objectiu. Si per fer-ho, un infant s’equivoca ho torna a provar i si fa un recorregut més llarg del que podem pensar els adults, el seu algorisme estarà també correcte. Les estratègies poden ser diverses i totes s’han de comptar com a ben fetes. Robots BeeBot. Els botons de comandaments es troben en el mateix robot: avançar, retrocedir, girar esquerra i girar a la dreta. S’ha d’eliminar les ordres anteriors sempre que se li introdueixen nous algoritmes. Es recomana l’ús de “catifes” o “tapetes” per marcar el recorregut de forma senzilla (el robot avança passos de la mateixa mesura: 15 cm.). Aquestes catifes poden ser creades per les escoles, segons el que es vol treballar. https://www.bee-bot.us/ Dash & Dot. Es gestionen les accions des de 5 aplicacions de programació gratuïtes disponibles per a tauletes: Wonder, Go, Path, Blockly i Xylo. El robot Dash es pot conduir avançant, retrocedint o rotant. Té dos sensors de distància, llums, sons, micròfons. Les aplicacions es basen en la programació “Drag-and-Drop” (arrossegar i deixar anar), de forma molt intuïtiva. https://www.makewonder.com/dash Cubetto. A partir d’un taulell de control i unes fitxes de programació per donar les intruccions que ha de realitzar un cub de fusta. https://www.primotoys.com/es/ Kibo. Els nens construeixen el seu propi robot amb Kibo, el programen i també el poden decorar. La seqüència d’instruccions es fa amb els blocs Kibo de fusta. http://resources.kinderlabrobotics.com/ Zowi. A partir dels botons que té a la part del darrera, pot ballar, caminar, evitar obstacles, Es poden controlar els seus moviments des de la ZowiApp. http://zowi.bq.com/ Propostes Aquestes són propostes generals per a qualsevol dels robots que hi hagi en una aula. Quasi tots els robots tenen una configuració molt similar: Deixar que els infants descobreixin les potencialitats i les utilitats del robot: què fa, com es donen les instruccions, com s’engega,… Donar reptes: fer avenços curts des d’un lloc a un altre i amb poca complexitat, per anar augmentant el nivell de dificultat. El repte pot ser aprendre un vocabulari concret. Per exemple: els dies de la setmana en anglès, a l’Escola Montigalà de Badalona: Fer recorreguts amb aturades pel camí (instrucció: pausa): “ves a la pastisseria, passant per la botiga de queviures”, a partir d’una catifa que representi el carrer. Escola Vedruna de Balaguer: http://roboticaescolesnoguera.blogspot.com.es/2015/05/les-bee-bots-van-de-botigues-vedruna.html Posar objectes en les trajectòries i evitar les possible col·lisions. Els objectes poden ser peces de construcció, o qualsevol altre material que es vulgui. L’interessant és que siguin els mateixos nens que posin aquests obstacles. Així s’adonen si és possible o no arribar a assolir el repte plantejat. Construir el camí per on ha d’anar el robot amb peces de LEGO o de construccions (cal preveure l’amplada del camí, les cantonades…), sense catifa. Això permet fer hipòtesi de com ha de ser, s’ha de planificar prèviament els possibles camins perquè es facin itineraris complerts. També poden fer-se laberints, amb o sense sortida. · Incorporar ordres senzilles de moviment en l’espai cartesià. Per això cal que la catifa tingui marcats en els eixos les variables que es considerin: lletres, números… “porta el robot fins a la casella [C,4]” Fer hipòtesis dels moviments que es requereixen per avançar, abans de marcar les ordres en el robot. Aquest acció permet fer estimacions de les instruccions que se li donaran al robot. Cal potenciar la planificació dels recorreguts. Sobretot, cal fer-ho en diferents escenaris, o en catifes variades. Quan s’utilitzen recorreguts creats, és recomanable que siguin els mateixos infants els que els pensin i elaborin, després d’haver practicat i adquirit el funcionament damunt de recorreguts fets per adults o bé recorreguts comprats. Aquí es veu la feina que fan els nens i nenes de l’Escola Carme Auguet de Girona: · Els infants també poden ser els que col·loquen les barreres per on no poden passar els robots. Fent aquesta acció, s’adonen que massa barreres o bé col·locades en certs llocs, impedeixen l’avanç del robot. Quan es té un domini elevat de les opcions es poden plantejar activitats molt més creatives. Aquí teniu l’exemple de nens i nenes de 2n de primària de l’Escola Projecte de Barcelona: Més informació: Apps per aprendre a programar: Bee-Bot http://xavierrosell.blogspot.com.es/2014/06/apps-per-aprendre-a-programar-bee-bot.html Llibre del curs. Continguts 5. Propostes per entendre el món que ens envolta 5.3. Google Maps Amb el Google Maps i la pissarra digital L’ús dels mapes en els dispositius s’han tornat essencials quan hem d’anar a algun lloc, ja sigui a peu, amb cotxe o en transport públic. De forma molt senzilla obtenim la informació necessària de l’itinerari des d’un lloc fins al destí. Aquesta opció podem utilitzar-la amb la PDI quan a classe expliquem com anar des de l’escola fins als llocs on anem d’excursió, de colònies, on han anat els nens de vacances… Per entrar al Google Maps, només cal que us hàgiu identificat com usuaris de la XTEC. Aneu al requadre superior i cliqueu a sobre: Teniu totes les utilitats de Google per als usuaris de la XTEC. Si en obrir-ho no visualitzeu la icona Maps, premeu sobre el Més: Per més comoditat, podeu arrossegar la icona del Maps allà on us vagi millor. També ho podeu fer amb la resta de les icones. Una proposta amb el Google Maps i la PDI, a més de les esmentades més amunt, és la invenció d’un viatge a llocs llunyans, i quin transport és necessari per arribar-hi. A la pissarra es poden afegir tant fotos dels transports (buscats amb el Google, perquè és una activitat de dins l’aula i no cal que quedi recollida) com llocs en el mapa físic del Google Maps. Un cop s’han inserit les imatges (podeu veure els apunts de http://odissea.xtec.cat/mod/book/view.php?id=498525&chapterid=39661), amb les eines de la pissarra els nens poden escriure aquelles paraules properes, amb l’ajuda dels companys: Font: Proyecto “Viajamos” http://enmiauladeinfantil.blogspot.com.es/p/proyecto-viajamos.html Llibre del curs. Continguts 5. Propostes per entendre el món que ens envolta 5.4. Exploració i descobriments amb vídeos Vídeos i animacions L’aprenentatge basat en l’observació i l’anàlisi de fonts audiovisuals (vídeos, films, documentals, etc) permet visualitzar de manera senzilla conceptes que no ho permeten altres tipologies de fonts (fotografia, documents sonors, textos, etc) Amb l’expansió d’Internet, l’ús de fonts audiovisuals en l’ensenyament ha adquirit una gran importància, substituint els formats de cintes de vídeo i de DVD. L’accés i la distribució s’ha generalitzat mitjançant servidors comuns com youtube amb canals adreçats al públic infantil: Una mà de contes: http://www.super3.cat/unamadecontes/ Conté un cercador de contes per categories i per idiomes. També es poden triar els contes per tècnica artística, per origen geogràfic i per personatge. Són vídeos d’uns 5-7 minuts que es poden visualitzar a pantalla complerta. Recerca en acció: http://www.recercaenaccio.cat/ Dinàmikshttp://www.ccma.cat/tv3/super3/dinamiks/videos/ WhizKidScience: https://www.youtube.com/channel/UC2-K-dU4h3D3rk-CAZ0eBzQ National Geographic Kids: https://www.youtube.com/channel/UCXVCgDuD_QCkI7gTKU7-tpg o més específics com el programes A la carta de diferents cadenes de televisió. L’ús de les fonts audiovisuals, encara que sigui una animació curta, pressuposa tenir una metodologia per al seu visionat amb unes accions a tenir en compte abans, durant i després d’aquest visionat. També es poden visionar animacions curtes, per si es volen passar contes relacionats amb l’activitat d’aula o bé pel gaudi d’escolta d’un conte popular. Es poden trobar molts contes a les pàgines: Racó de contes: http://www.xtec.cat/web/recursos/racodecontes Els contes del Tom i la Laia per a infantil: http://www.edu365.cat/infantil/contesweb/index.htm. Es poden fer les activitats de JClic a continuació, també a la pissarra digital. Els contes del Tom i la Laia per a primers lectors: http://www.edu365.cat/primaria/contes/contesweb/index.htm. Com l’anterior, es poden fer les activitats de JClic a continuació. Una mà de contes: http://www.super3.cat/unamadecontes/. Conté un cercador de contes per categories i per idiomes. També es poden triar els contes per tècnica artística, per origen geogràfic i per personatge. Són vídeos d’uns 5-7 minuts que es poden visualitzar a pantalla complerta. Contes amb SPC (Sistemes Alternatius i Augmentatius de Comunicació): http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/index.htm El treball del conte a la pissarra digital Font: Pere Viver Cat de l’escola Pere Viver (Terrassa) http://www.youtube.com/watch?v=aKdqgrQRaF8 Llibre del curs. Continguts 6. Propostes per anar creixent en autonomia i autoestima Anar creixent en autonomia i autoestima Extracte del document Currículum i orientacions. Educació infantil. Segon cicle: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-infantil-2n-cicle.pdf#page=41 Acordar pautes que promoguin l’autonomia dels infants suposa un compromís de qualitat de la comunitat educativa, amb decisions com ara: Assumir el concepte d’infant competent i autònom que protagonitza el procés educatiu. Si creiem en aquest concepte d’infant, veurem que la persona adulta no pot ser el centre de l’activitat del grup. Només creient de veritat que l’infant és el centre de l’activitat i actuant en conseqüència, es podrà garantir el procés personal de cada infant; cal que l’adult faci un acompanyament des de la distància, per respectar-ne el desenvolupament i promoure’n l’autonomia. Crear ambients on l’adult no s’anticipi a les accions de l’infant amb la intenció de salvar les dificultats que se li presenten sense parar-se a comprovar la satisfacció que pot produir als infants valer-se per si mateixos. Acceptar que els infants poden tenir criteris propis i creativitat pel que fa a les seves necessitats i problemes, i ens poden sorprendre per la seva capacitat crítica i autonomia si els donem l’oportunitat d’exercitar-les. Convertir l’aula i l’escola en un espai de suport proper a l’infant per tal de desenvolupar al màxim les seves capacitats i la creació de vincles de benestar i relació (adult-infant i entre infants de diferents edats). Tenir cura dels aspectes del docent: verbals (com ara el llenguatge, el to de veu, l’escolta activa, els silencis…) i no-verbals (els gestos, la mirada, la postura calmada, la cara, el somriure, el tacte…) que possibiliten crear una relació pròxima adult-infant on l’infant se senti segur, acollit i acceptat. Utilitzar l’escolta activa, la conversa, l’ús de materials que permetin la manipulació, l’exploració i la conversa. Mostrar confiança en les iniciatives que sorgeixin dels infants, donar llibertat per organitzar-se, reconèixer l’esforç de cadascú, promoure la iniciativa a l’hora de prendre decisions, l’intercanvi de punts de vista a través dels contes o el diàleg, no sotmetre els infants a comparacions amb altres companys, deixar la possibilitat d’escollir, etc. Llibre del curs. Continguts 6. Propostes per anar creixent en autonomia i autoestima 6.1. Situacions quotidianes Els infants aprenen a ser autònoms a través de les petites accions quotidianes que es desenvolupen a casa o a l’escola, fruit de la participació en les coses que els afecten, quan tenen la possibilitat d’anar prenent petites decisions que estan al seu abast i poden organitzar part del seu temps. Els infants desitgen créixer i necessiten demostrar que són capaços en tot moment i demanen també adults que mostrin confiança en les seves possibilitats.Document Currículum i orientacions. Educació infantil, segon cicle (pàg. 41) Aplicacions per a tauleta Us mostrem algunes aplicacions, majoritàriament gratuïtes, que ajuden a l’infant a créixer en la seva autonomia i autoestima. És convenient que els adults acompanyin l’ús d’aquestes apps en els dispositius mòbils, per poder comentar en tot moment què està passant en els escenaris i en les activitats que es proposen i fer adonar als infants dels seus significats. Buenas noches, Caillou iOS: https://itunes.apple.com/es/app/buenas-noches-caillou-actividades/id947530316?mt=8 Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.budgestudios.CaillouGoodNight Valoració a Toolbox: http://toolbox.mobileworldcapital.com/review/tona-castell/goodnight-caillou Accés gratuït a una casa amb quatre ambients, en cadascun dels quals Caillou pot realitzar diferents activitats: sopar, rentar-se les dents, llegir contes, posar-se la pijama i comptar ovelles. Cadascuna d’aquestes activitats vinculades a anar-se’n al llit és un minijoc, que porta a fer una activitat d’exercitació tàctil: arrossegar, polsar, fregar… Cal una persona adulta que faci que l’infant s’adoni de la importància de seguir les rutines diàries abans d’anar a dormir. Nighty Night Bedtime Story Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.foxandsheep.nightynight Valoració a Toolbox: http://toolbox.mobileworldcapital.com/app/nighty-night-bedtime-story/416 Consisteix en posar a dormir tots els animals de la granja. Aquests animals abans d’apagar el llum es poden tocar i fan alguna acció. En apagar el llum amb l’interruptor s’adormen i el narrador diu “Bona nit”. Nico Explore Your Bathroom Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.UplandStudios.NicoApp iOS:https://itunes.apple.com/us/app/nico-explora-tu-bano/id953924873?l=es&mt=8 Toca Kitchen Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.tocaboca.tocakitchen iOS: https://itunes.apple.com/es/app/toca-kitchen/id476553281?mt=8&uo=4 Valoració a Toolbox: http://toolbox.mobileworldcapital.com/app/toca-kitchen/71 En Android és l’app gratuïta de tota la sèrie d’apps Toca Boca https://tocaboca.com/apps/. L’infant entra en contacte amb el món de la cuina i la nutrició, preparant els aliments, cuinant el menjar,…) Weather Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.gomarcopolo.weather Valoració a Toolbox: http://toolbox.mobileworldcapital.com/app/marcopolo-weather/594 Joc de simulació que permet portar els personatges i l’entorn a temperatures i condicions extremes. Es fa viure a diferents personatges, tenint fred, calor, vent… segons les tries fetes. Creu Roja. Primers auxilis Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.DadaCompany.CruzRoja&hl=es iOS: https://itunes.apple.com/es/app/cruz-roja-prevencion-accidentes/id1032660603?mt=8 En cada escenari es mostren diverses escenes possibles que presenten potencials perills. L’aplicació no inclou text ni narració. Només imatges i animacions. Així els adults són els que estableixen el diàleg amb els infants. Llibre del curs. Continguts 7. Propostes per créixer en els afectes i en les relacions 7. Propostes per créixer en els afectes i en les relacions 7.1. Videoconferències http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/tac/infantilitac/6relacions/index L’escola és l’espai que ha de motivar la relació i la comunicació, on el protagonista principal és l’infant, el seu grup d’iguals i els mestres i educadors. Us presentem un vídeo que exemplifica aquest relació a l’Escola Bressol de Cappont, a Lleida, al darrer curs del primer cicle d’educació infantil. Veureu com la tecnologia (tauletes, pissarra digital, pantalla tàctil) esdevé un dels fils de comunicació i d’interacció que tenen els mestres amb els infants, tenint molt en compte l’estadi d’aprenentatge en el que es troben. Es tracta de donar coherència, afecte, espais, temps i recursos perquè aquesta relació sigui d’alta qualitat a nivell emocional. Són activitats puntuals que s’inclouen amb la resta de propostes didàctiques de descoberta i experimentació i de les estones lúdiques. Videoconferències La videoconferència s’entén com la connexió simultània a temps real, amb imatge i àudio, entre dos punts. Cal disposar d’ordinador amb càmera i, a ser possible, amb pissarra digital. També és molt més fàcil fer la videoconferència amb tauleta, ja que la càmera i el micròfon estan incorporats. Es poden utilitzar també en petits grups. Per realitzar videoconferències a educació infantil és important tenir en compte aquestes orientacions: disposar d’un bon equip tècnic que permeti un bon so: cal parlar clar i mantenir el volum de veu (ja sabem el ràpid que poden canviar el nens: de cridar molt a parlar molt fluixet). s’han d’establir i consensuar torns de parla, tant entre els infants d’un mateix lloc com entre els dos punts de connexió. s’han d’evitar moviments bruscos davant la càmera, sobretot pel que fa als objectes que es vulguin mostrar. mantenir el contacte visual entre les persones que es trobin als dos punts. saber donar per acabada la videoconferència. I sobretot s’ha de fer i provar la connexió abans de fer-ho amb la classe d’infantil. Possibilitats educatives: La primera proposta és el descobriment de la imatge en moviment en grup. Els infants estan molt habituats a ser filmats en família, però i si enregistrem a tots a la vegada?: Projectes entre escoles, amb un mateix tema, on cada classe pot fer una part. D’aquesta manera es complementa el contingut. Per exemple: com és l’entorn natural dels llocs on es viu, joguines pròpies… Com aquesta experiència entre dues escoles des de l’aula de l’Escola Alexandre Galí de Terrassa: Conversa amb persones expertes que estiguin geogràficament distants (per exemple, hi ha expedicions que afavoreixen l’intercanvi amb escoles: a l’Antàrtida, la World Race…. Conversa amb algun personatge sorpresa: personatges de conte, animals fantàstics… Connexió amb companys que no hi siguin a classe perquè estan de vacances, malalts… Connexió amb estudiants del Grau d’educació infantil per conèixer Presentació de treballs a companys d’altres escoles (Escola Marià Galí, de Terrassa: http://www.escolamariagali.cat/wp/videoconferencia/), o bé per posar-ho a la xarxa perquè ho vegi i comenti tota la comunitat educativa, com l’Escola Països Catalans de Lleida: o l’Escola Sadako de Barcelona: També presentem imatges de l’activitat realitzada al Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic (Fundació Tr@ms), on els nens i nenes de l’escola mantenen la comunicació amb una altra escola, explicant el què fan. Els nens utilitzen el poder veure’s per anar mostrant alguns objectes que necessiten per complementar la seva exposició. Mystery Classroom A la XTEC s’ofereix la possibilitat de participar en el Mystery Classroom. És una iniciativa que aprofita els avantatges de la comunicació en línia i en format de videoconferència per connectar alumnes de tot el món de forma senzilla, segura i molt motivadora. El procediment és molt senzill. Cal tenir activat o l’eina Hangout que tenen tots els usuaris XTEC o bé l’Skype. A partir de les preguntes que es van fent les dues classes s’ha d’esbrinar a quin lloc hi viuen. http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/projxarxa/mystery-classroom/ 8. Propostes per ser creatius http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/tac/infantilitac/7ser_creatius/index 8. Propostes per ser creatius 8.1. Dibuixant El dibuix digital Per ampliar la informació o bé recordar les vivències d’una sortida, d’un taller, d’una obra de teatre o d’una festa escolar, la pràctica més habitual a les aules d’educació infantil és la de dibuixar. Dibuixar pot ser una activitat dins d’una creació dirigida, on es demana pensar i deixar constània d’allò que més ha agradat o que ha cridat l’atenció. O bé la creació és pròpia pel plaer de la plasmació plàstica en recordar l’experiència viscuda, o el poder de donar forma i color a les emocions sentides. Aquests dibuixos, fets per l’alumnat, permeten posteriorment fer treballs multimèdia, incorporant-hi fotografia, música i vídeo. I es poden donar a conèixer en un blog d’aula o bé en una presentació digital que es pot passar a les famílies. La destresa en la utilització dels programes per part dels alumnes depèn dels seus coneixements previs, que estiguin acostumats a usar eines semblants i de les indicacions que se’ls dóna. Serà convenient combinar els programes i les activitats amb els objectius adequats a l’edat. Com a mestres, hem de garantir que els infants disposin de temps suficient i tinguin espais de llibertat i intimitat per explorar, experimentar i manipular els recursos i les eines dels programes.Cal plantejar una visió flexible de l’educació artística amb eines i programes que tant permetin la creació lliure com el coneixement del llenguatge plàstic. Programes en línia per ordinador i portàtil Taller de dibuix d’Una mà de contes http://www.super3.cat/unamadecontes/web/tallers/dibuix/inici permet gravar el procés del dibuix i reproduir-lo després (també es pot enviar un enllaç amb aquest procés a qualsevol usuari) Paint and dance http://www.abc.net.au/abcforkids/sites/playschool/games/gamebox/?game=2961392 aplicació molt senzilla. Sobretot premeu les notes finals en acabar. SumoPaint http://www.sumopaint.com/home/ molt complert. Escolliu l’opció Try online. Amb moltes figures geomètriques, simetries… ABCya! http://www.abcya.com/abcya_paint.htm ideal per fer moltes proves de formes, colors, gruixos… Conté uns Stickers que faciliten la integració de personatges en el dibuix. Dibujar http://www.cyberkidz.es/cyberkidz/juego.php?spelUrl=library/creatief/groep1/creatief1/ Permet dibuixar i també triar i inserir escenaris i elements de la galeria. Tots els programes podeu posar-los a la pissarra digital, on els dibuixos prenen unes dimensions diferents. Podeu repassar la pràctica de l’apartat Proposta per treballar una imatge d’Internet amb la pissarra digital que es troba a la pàgina http://odissea.xtec.cat/mod/book/view.php?id=498525&chapterid=39841 En passar els dibuixos a una pàgina nova com a objecte (requadre gris a l’Open-Sankoré) podeu engrandir-lo o empetitir-lo, escriure al costat, o posar-ne dos o més dibuixos dels alumnes, creant una composició col·lectiva en un sol full de la pissarra. La imatge digital també dóna una nova dimensió al treball sobre els artistes i els museus. Fins ara, els infants a educació infantil veien les obres dels artistes amb fotografies dins de llibres d’art, més o menys especialitzats. Naturalment cal seguir fent-lo i anant als museus. Així i tot, i complementàriament, els museus han anat incorporant seccions interactives dins del seus webs de manera que l’espectador no sigui passiu davant les obres sinó que puguin posar-se en la pell dels artistes. A la pàgina d’edu365 http://www.edu365.cat/infantil/pinta/index2.htm, trobareu aplicacions que, en principi, no estan pensades per a alumnes d’educació infantil encara que l’orientació didàctica dels mestres pot fer que aquests webs esdevinguin de gran ajuda. Programa en local per ordinador i portàtil: Tuxpaint Aquest programa s’ha de descarregar i instal·lar a l’ordinador en local, si no ve configurat ja en els ordinadors que provenen del Departament d’Ensenyament: Es tracta d’un programa de dibuix on la mascota Tux ensenya a pintar amb eines molt senzilles de fer servir, una interfície senzilla i un quadre de dibuix de mida fixa. Hi ha accés a imatges existents i permet desar els treballs mitjançant un navegador de miniatures. Té un joc d’eines suficient i destaca pels efectes sonors i divertides animacions: http://www.tuxpaint.org/download/?lang=ca_ES En fer la instal·lació es pot triar el català com a idioma. Les seves eines (a la part esquerra) fan variar les icones de la dreta i hi ha: Diversos pinzells per pintar. Segells amb diverses imatges. Línies: amb els pinzells de l’eina pintar. Figures: dibuixa diverses formes, plenes o els seus contorns. Text: de diferents lletres i mides. Màgiques: té unes quantes opcions divertides i estèticament interessants. Desfer i refer l’última acció realitzada. Goma d’esborrar. I van acompanyades de les accions: Desfés, Esborra, Nou, Obre, Desa, Imprimeix, Surt. Aplicacions per a tauletes Existeixen moltíssimes aplicacions per als infants de 0 a 6 anys que afavoreixen el traç (amb diferents mides i textures), el gust pels colors, la incrustació d’escenaris o imatges prefixades a la galeria,… obrint un món en el que la permanència del dibuix és el que menys compte. Els nens fan i desfan les seves obres molt fàcilment. Proven contínuament. A més, moltes aplicacions acompanyen la interactivitat tàctil amb sons i sorolls que encara aporten més estímuls. En el mercat, ja sigui en format gratuït o de pagament, podeu trobar moltíssimes opcions. Us recomanem que les proveu abans de donar-les als infants, per fer la selecció acurada. Aquí us deixem alguns exemples: Kids Draw with Shapes Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.intellijoy.drawwithshapes.lite Joc de blocs de patró on l’infant podrà construir un disseny lliure o suggerit usant peces de colors de diferents formes que situarà sobre un panell. Let’s Create Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.myfirstapp.babychef2 iOS: https://itunes.apple.com/us/app/lets-create/id544370477?mt=8 Aquesta app, com tantes que segur que heu vist, permet accedir a una mínima part de les opcions, de forma gratuïta. La resta de les opcions, si és que es volen, s’han de pagar. Així i tot, les activitats que es poden fer amb les opcions en obert, permeten desenvolupar de forma creativa moltes obres. Finger Paint With Sounds Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=air.com.inclusive.fingerpaint iOS: https://itunes.apple.com/es/app/finger-paint-with-sounds/id586598528?mt=8&uo=4 Valoració a Toolbox: http://toolbox.mobileworldcapital.com/app/finger-paint-with-sounds/25 Estimula l’elaboració de dibuixos amb colors i sons de forma molt senzilla. Per als infants més petits, és molt adient com a primer contacte amb l’acció/reacció en la pantalla digital. Drawing Desk iOS: https://itunes.apple.com/us/app/drawing-desk-draw-paint-doodle/id588358613?mt=8 Scratch Draw Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.teachersparadise.scratchdraw Kids Paint Free Android: https://play.google.com/store/apps/details?id=virtualgs.kidspaint&hl=ca ¡Pintar + pegar! iOS: https://itunes.apple.com/es/app/pintar-+-pegar!-libro-para/id547205746?mt=8&ign-mpt=uo%3D4 Amb molts fons diferents i llapis de diferents gruixos i textures Propostes per treballar el dibuix digital D’entre les moltes possibilitats que es poden fer amb els programes i les aplicacions de dibuix, una és la de realitzar un dibuix entre tots, on cadascú en faci una part o que el dibuix sigui la suma barrejada de totes les intervencions. És una oportunitat per tenir una obra de tot el grup perquè tothom participa en la seva elaboració. És molt recomanable donar, sempre que sigui possible, identitat i importància a les obres, per exemple, guardant-les amb un nom que les faci úniques i especials. Prèviament, la primera activitat s’ha d’adreçar a conèixer les eines i utilitats de les aplicacions i els programes. Recomanem la descoberta que fan els mateixos infants, sobretot quan estan en parella. El mestre també pot preparar algunes tasques perquè els alumnes interactuïn: A partir de la fotografia amb la cara d’un nen, amb el dibuix digital cal disfressar-la (pintant bigotis, ulleres, barrets,….) A partir d’un paisatge conegut, acabar-lo amb les eines de dibuix o bé completar-lo amb diferents opcions (tampons…) Dibuixar personatge de contes coneguts Pujar una imatge per algun tema que s’estigui treballant i decorar-la o pintar-la. Fer dibuixos i pintar en programes a l’ordinador o al dispositiu mòbil no significa que s’hagin d’imprimir. Sí que és important, a l’igual que en el cas de les fotografies, desar els fitxers dels dibuixos, sempre i quan hi hagi algun objectiu concret: una carpeta de cada alumne, per desar els dibuixos per data. Al final del curs o de l’etapa es pot fer una galeria de la progressió. una carpeta per tema treballat, per després fer una galeria. una carpeta dels fitxers de les sortides o de les festes. I, posteriorment, aquestes carpetes serviran per fer galeries per al blog de l’aula, o per il·lustrar la revista del centre, o per mostrar a les reunions de pares, o per documentar l’evolució gràfica d’un infant. 8. Propostes per ser creatius 8.2. Amb fotografies La fotografia digital Darrerament tothom disposa de càmeres fotogràfiques i càmeres de vídeo per un cost molt baix o bé de dispositius mòbils (telèfons, tauletes,…) que tenen càmera fotogràfica. És per això que fer fotos a l’escola ha esdevingut des de fa un temps una pràctica habitual entre els mestres per deixar constància de la vida a l’escola. El resultat és immediat i el sistema molt econòmic, donat que, un cop triades les fotos, només cal penjar-les en algun entorn (blog d’aula, repositori de fotografies, galeries…) i, només en casos molt justificats, s’imprimeixen. La facilitat d’ús de les càmeres i els dispositius permet que els alumnes més petits puguin fer fotos, participant així d’una manera que fins ara no era habitual, en les diferents activitats de l’aula: tallers, festes, sortides, treballs per projectes,… Molts infants ni tan sols coneixen les càmeres analògiques, creixen en el món digital, per a ells “natural”. Un nen de dos anys d’edat, després de fer-li una foto, ja demana veure la càmera per saber com ha quedat. A l’escola, tant als mestres com als infants, amb les càmeres digitals i els dispositius mòbils, se’ls hi obre un món per fotografiar: festes, sortides, jocs, tallers, experiments, companys…, una nova mirada a l’entorn. Per a què podem fer servir les fotografies? Un cop teniu el recull de fotografies en el disc dur de l’ordinador o de la tauleta, podeu plantejar-vos una gran varietat d’usos i activitats: Àlbum de fotos de la vida de la classe, que pot ser en format digital. Preparar seqüències de fotografies d’activitats, sortides,… per incloure-les a entrades al blog, … Fer retocs i composicions amb les fotos, fent servir diferents tècniques. Fer trencaclosques, endevinalles, cal·ligrames, sopa de lletres… a partir d’imatges. Realitzar animacions, còmics, utilitzant les bafarades i expressions de la cara. Construir paraules amb fotos de lletres captades a l’aula i fora d’ella. Comparar una foto actual amb la de quan es tenia un any i explicar quins canvis hi ha hagut. Recollir fotos de processos d’aprenentatge per després poder-los memoritzar i reproduir, per exemple un experiment, un itinerari o el procés d’una suma. … Documentar la vida quotidiana de l’aula Darrerament els mestres i els experts estan debatent la idoneïtat de documentar la vida quotidiana a les aules d’educació infantil. No es tracta de fer-ho solament des del punt de vista de fets puntuals i expositius sinó que l’important és la rellevància dels processos cognitius, motrius, comunicatius i socials que cadascun dels infants viu de manera personalitzada. També cal destacar allò que dóna sentit i significació als aprenentatges, del que es percep de forma sentida, emotiva i participativa. La càmera fotogràfica i/o el dispositiu mòbil són molt bons instruments que enregistren els moments, que després ens caldrà interpretar, comunicar i compartir. No s’ha d’usar la màquina en llocs i moments on les prestacions de la màquina no donen possibilitats. Cal utilitzar poc el flaix perquè el seu ús dóna problemes: massa llum o massa poca. És recomanable practicar sobre l’enquadrament, la composició i la llum per fer bones fotografies: 1. Enquadrament: es pot utilitzar el Zoom. És millor, a ser possible, que el fotògraf s’apropi el més possible al que vol plasmar. Es distingeixen: Pla conjunt: visió global de l’entorn i que sigui rellevant Pla mitjà: selecció dels element d’una escena Pla detall: mostra un objecte o part d’un objecte (o infant), de manera més aïllada. 2. Angle visual o angulació: posició i punt de vista del fotògraf: Pla frontal: a la mateixa alçada que els ulls dels infants Pla en picat: la càmera enregistra de dalt cap a baix. S’utilitza per fer més petit l’objecte, inclús per denotar inferioritat. Pla en contrapicat: la càmera enregistra de baix a dalt. Reforça el valor expressiu. Pla subjectiu: per tenir constància del que mira i percep l’infant. 3. Control de la llum: la il·luminació té, a més a més del valor funcional, un valor expressiu o artístic. Una bona foto es pot millorar retocant-la a l’ordinador. Una mala foto no es pot arreglar digitalment. Propostes didàctiques Amb la càmera fotogràfica i el dispositiu mòbil les propostes poden sorgir en qualsevol activitat. És una tecnologia que cal tenir a l’abast i donar als nens i nenes en tot moment. Una manera fàcil de recollir les fotografies és amb el programa Flickr o bé utilitzant la compartició des de la tauleta i seleccionant i movent les fotografies en el Drive del mestre. Exemples d’activitats on les fotografies estan preses per infants: 1. Les parts del cos: es proposa que cada infant fotografiï les mans d’un company. El mestre recull les fotografies per fer una presentació que, passada per la pissarra digital, permet conversar: – de quin són les mans? Com són? Veieu diferències? Es pot començar per les mans o les sabates o una foto en picat del cap d’un company. A continuació es pot ensenyar a utilitzar el zoom d’apropament, el que permet fer fotos de parts de cos més concretes: orelles, boques amb les dents… Després es poden comparar, endevinar de qui són, veure si s’han caigut les dents, etc. 2. Conceptes matemàtics: sigui quin sigui el nivell d’infantil, sempre hi ha algun concepte que, amb la càmera, poden vivenciar molt més. Cal deixar espai (aula, pati, espais de pas…) i temps perquè es puguin fotografiar objectes: del mateix color (groc, blau, vermell…) de la mateixa forma (cercle, triangle, quadrat…) per poder comparar: molts llapis/pocs llapis, dins/fora, buit/ple, llarg/curt… 3. Joc d’endevinar: lliurament i utilitzant el zoom d’apropament, un infant fa una foto sense que ningú més ho vegi. Els companys han d’endevinar de què es tracta. 4. Què faig?: per parelles es posen d’acord, un infant fa la fotografia i l’altra l’acció (o l’expressió de la cara) que han decidit. Quan la passen als companys, aquests han de dir què fa el nen de la fotografia. 5. Fem de reporters: Des de l’Escola Ponent de Terrassa conviden a veure com els nens i nenes fan de reporters. Aquesta experiència amb alumnes de P3, P4 i P5 serveix per aprendre a utilitzar la càmera i familiaritzar-se amb el blog de l’escola explicant a les famílies què fan. Es va presentar a la 1a Jornada TAC 0-8: Més idees:Podeu descarregar-vos l’article Un món matemàtic, de Rosa M. Ropero, Gregoria Batalla i Ana Díaz. És una experiència de fa alguns cursos però totalment vigent en el seu contingut: http://guix.grao.com/revistes/guix-infantil/049-ordinadors-en-educacio-infantil/un-mon-matematic Per a les fotografies que feu en les que apareix alumnat i que voleu publicar-les, heu de tenir en compte les condicions i en quins termes les famílies han signat l’autorització a l’inici de curs. Recordeu que la vigència de l’autorització és d’un curs escolar.L’autorització que es fa arribar als centres des del Departament d’Ensenyament la trobareu a les pàgines d’Internet Segura a la XTEC 9. Tutorials Espai on trobareu diversos tutorials adaptats exclusivament per aquest curs 9. Tutorials 9.1. Els blogs Creació d’un blog a XTECBlocs Anatomia d’un blog L’estructura d’un blog està formada per: Capçalera: la formen el nom o títol del blog i pot anar o no acompanyada d’una imatge identificativa. Aquesta part avança al lector/a les característiques i l’estil del blog. Article, entrada o post: és el cos central del bloc, on s’escriu periòdicament el que es vol transmetre als lectors. Pot ser tan curt o tan llarg com es vulgui, encara que en un blog d’aula el millor és escriure tres o quatre paràgrafs com a màxim. Les entrades apareixen en ordre cronològic invers (en accedir al blog, el primer que es llegeix és l’últim que s’ha publicat). Generalment, el peu de l’entrada està format pel nom de l’autor/a, la data de publicació, la categoria amb què s’ha etiquetat i l’accés als comentaris. Per a un blog educatiu, els comentaris són potser la part més important, ja que permeten a les famílies i a la resta de la comunitat educativa deixar-hi la seva opinió, complementar l’article amb noves informacions, reflexions i enllaços que, en definitiva, fan del blog un servei de debat i de creació conjunta. Cada article té un permalinks, que serveix per enllaçar un article de manera que, encara que el contingut de la pàgina principal canviï, estarà accessible directament des d’aquest enllaç. Com a la pàgina principal es van acumulant entrades, van desapareixen per sota. Barra lateral (sidebar): els blogs poden tenir-ne una o més, encara que no és recomanable usar una estructura o plantilla amb més de dues columnes en total. La barra lateral és el lloc on s’insereix el contingut bàsicament estàtic (cercador intern que permeti al lector cercar contingut dins el blog, relació de pàgines estàtiques del blog, categories amb les quals estan etiquetats els articles, llista d’enllaços a llocs d’interès, altres blogs, etc., widgets (ginys) que complementen el bloc… Peu de pàgina: per col·locar dades de caràcter fix, com per exemple: contacte directe amb la persona o equip de persones que fa el manteniment del blog, adreça, telèfon i altres dades del centre, i enllaços a comptador de visites del blog. Comencem… Com a mestres del sistema educatiu a Catalunya es pot crear un blog dins del servidor de XTECBlocs. L’únic que és imprescindible és ser usuari/ària de la XTEC. A continuació aneu a crear un blog a partir de les nocions bàsiques que ofereix XTECBlocs (adaptació del WordPress) com a plataforma i eina senzilla de publicació. Accés al panell d’administració Per crear un blog, només cal identificar-se dins de XTECBlocs (http://blocs.xtec.cat/), amb el nom d’usuari/ària i contrasenya XTEC. (L’Ajuda és el manual que serveix de guia per crear el blog. A més, dóna tota la informació sobre les diferents incrustacions que es poden posar en els articles) Un cop identificats, a la columna dreta es pot observar la icona habilitada per a la creació del blog, i també, la llista dels blogs creats, en el cas d’haver-hi creat algun amb anterioritat. En el procés de creació del blog és important recordar (o anotar) l’adreça del blog (URL) i també l’adreça d’administració del mateix. Les dues són coincidents, però en el cas de l’adreça d’administració s’afegeix wp-admin a l’adreça del blog. Per escriure el Nom del blog, solament estan permeses lletres en minúscula de la a a la z, sense accents, i números. El títol del blog es pot anomenar igual (escrit com un text, amb accents, majúscules i espais) o amb un altre nom. Ja a dins del blog, s’accedeix al panell d’administració (adreça d’administració del blog). Una manera senzilla i alternativa d’accedir-hi és fent clic a la icona d’unes eines (Administra) que apareix al costat del nom del blog, des de la pantalla inicial de http://blocs.xtec.cat un cop identificats. La interfície és: Els menús són força intuïtius: Tauler: espai de recepció. Conté informació sobre WordPress i un resum de les activitats més recents al blog, a mode de recull centralitzat. Articles: espai de publicació i edició d’entrades al blog. Multimèdia: per gestionar els diversos fitxers multimèdia associats al blog. Enllaços: edició i gestió dels enllaços del blog. Pàgines: espai on podeu fer un seguiment de les pàgines que es publiquen, amb la possibilitat de poder-les editar o esborrar. Comentaris: des d’aquest espai es poden moderar les intervencions alienes que es facin al blog. Aparença: edició de l’aspecte visual del blog. Extensions Usuaris: espai des d’on es gestionen les propietats generals del compte d’administrador/a i també la incorporació d’usuaris nous al blog amb permisos de publicació. Eines: des d’aquí es realitza la importació i exportació de blogs. Paràmetres: aquesta pestanya permet canviar els paràmetres del blog. Escriure una entrada al blog Per escriure una entrada, un cop identificats com a usuari/ària amb permisos d’escriptura, cal prémer l’opció Articles | Afegeix del menú. La pantalla d’edició de l’article és la següent: L’espai de creació d’una entrada nova està ben delimitat. Demana: el títol de l’entrada (Entreu el títol aquí) el contingut de l’entrada Tots dos elements són obligatoris. Abans de publicar, hi ha l’opció de desar els canvis de l’entrada sense publicar (Desa l’esborrany) o bé la publicació immediata de l’entrada al blog. Només es pot publicar amb permisos per fer-ho. A l’Ajuda de XTECBlocs es troba el manual per: Edició de continguts: https://sites.google.com/a/xtec.cat/ajudaxtecblocs/edicio-de-continguts/l-editor Edició i publicació d’articles: https://sites.google.com/a/xtec.cat/ajudaxtecblocs/edicio-de-continguts/article A XTECBlocs es poden pujar fitxers Mèdia amb els formats següents: Imatge: jpg jpeg png gif So: mp3 midi mid Vídeo: mov avi wmv Multimèdia: flv swf Text: pdf odt css Els fitxers no poden superar 1 Mb de grandària. Imatges al blog El blog permet fer visibles fitxers d’imatges, tant de fotografies com de dibuixos. La càrrega d’imatges al blog es pot fer des de qualsevol ordinador o tauleta. Només cal tenir en compte on estan ubicats els fitxers (al disc dur local, en una xarxa compartida a l’escola, en una xarxa com Dropbox…) Un dels objectius que motiva la visibilitat de les activitats creatives amb fotografies en el blog educatiu és la comunicació i participació amb la resta de la comunitat educativa, començant pel mateix alumnat del centre. A educació infantil, les entrades al blog que contenen fotografies i imatges han de servir, a més de veure activitats o il·lustracions, per parlar, per comentar, per explicar, per comunicar a classe i a casa què va passar en tal lloc, com heu fet aquest dibuix, per què heu fet servir aquest color.Ha d’utilitzar-se per motivar els aprenentatges individuals i els coneixements col·laboratius. Inserir imatges i so al blog Des de la interfície d’edició aneu al menú de l’esquerra Articles | Afegeix. Primer cal començar un article on inserir la imatge. No oblideu escriure un títol a l’entrada de l’article del blog. Us recomanem que el relacioneu amb el contingut de l’article i/o imatge. Escriure el títol significa un treball de síntesi i alhora de convit a visitar l’article. Inserir una sola imatge o fotografia Per afegir un sol fitxer amb la fotografia o el dibuix, heu de fer clic a sobre de la icona Insereix un fitxer multimèdia. El fitxer pot estar amb format .jpg o bé .png. I heu de tenir localitzada la carpeta que el conté al vostre ordinador. Finalment, premeu el botó Insereix a l’article: Amb aquesta acció torneu a la interfície d’edició. La imatge està a l’article però només es veurà al blog després de prémer Publica: Abans de publicar podeu desar l’esborrany i previsualitzar la imatge dins del blog. Si voleu canviar d’alineació o de mida, ho podeu fer seleccionant la imatge amb un sol clic i prement la icona d’Edita la imatge: Un cop publicat l’article, feu clic a sobre de Mostra l’article. És així com tota la comunitat educativa veurà la imatge del vostre blog. Inserir una galeria d’imatges El mateix entorn permet crear molt fàcilment una visualització de les fotos en miniatura (i altres mides). Com en el cas anterior, el que es necessita és tenir les fotos emmagatzemades en una carpeta abans de pujar-les. Seguiu les instruccions des de la pàgina d’Ajuda: https://sites.google.com/a/xtec.cat/ajudaxtecblocs/insercio-de-continguts/galeria-d-imatges Inserir un fitxer d’àudio La mida màxima del fitxer a carregar permès a la XTECBlocs és de 3MB. Per incrustar un àudio a l’article del blog, des de la icona d’Insereix un fitxer multimèdia | Penja fitxers | botó Seleccioneu fitxers, cerqueu el fitxer .mp3 (o un altre format vàlid) a la carpeta del vostre ordinador. Un cop carregat premeu el botó Insereix en l’article. En publicar l’article, en el blog veureu el gadget: Compartir l’administració d’un blog a la XTECBlocs La XTECBlocs facilita que diferents usuaris siguin els propietaris d’un blog. D’aquesta manera poden gestionar i elaborar articles dins del mateix blog. Com usuaris XTEC podeu obrir un blog, seguint els passos de l’apartat 3 del segon mòdul. Aleshores sou el propietari i administrador del blog. Sabent amb quins altres usuaris de la XTEC aneu a compartir el blog, des de la interfície de gestió, heu de fer clic a Usuaris | Afegeix: Activeu Usuari/ària XTEC i entreu el nom d’usuari. Feu clic al botó verd per comprovar l’existència de l’usuari. Un cop feta la comprovació, heu de triar el rol que tindrà aquest nou usuari. Escolliu Editor. Quan l’usuari accepti el rol del blog, ja podrà editar i gestionar articles. La gestió dels usuaris és només per a l’usuari XTEC amb el rol d’Administrador. Compartir un blog és un òptim recurs lingüístic, col·laboratiu i comunicatiu per al desenvolupament personal, de grup i per a l’adquisició de nous coneixements.Podeu escriure des de diferents nivells o de diferents escoles. 9. Tutorials 9.2. Les tauletes Des de fa alguns cursos, s’estan introduint a les aules d’educació infantil les tauletes, amb aplicacions adreçades als infants de 0-6 i també amb programes d’abast més general, però que són versàtils des de l’àmbit educatiu. Aquestes aplicacions, ben seleccionades, proporcionen el valor afegit i educatiu que interessa en les propostes d’ensenyament i aprenentatge, a l’escola, quan es tracta d’incorporar nous materials, noves activitats i noves estratègies. Característiques de les tauletes En comparació a la introducció dels ordinadors i de les pissarres digitals a les aules, les tauletes s’estan generalitzant molt ràpidament degut a: la portabilitat (baix pes i mida assequible: les més esteses són de 10 polzades) la bateria de llarga durada la facilitat en la mobilitat dins l’espai per la connectivitat inal·làmbrica (Wi-Fi o 3G) la potencialitat que ofereix la càmera, el micròfon i els altaveus integrats en la tauleta la pantalla amb una bona qualitat gràfica la gestió de les accions directa a la pantalla: l’infant a través dels seus moviments tàctils provoca una acció la disponibilitat, ja que l’arrencada és instantània la instal·lació ràpida de programes: ja sigui una tauleta Android com iOs, la descàrrega dels programes es fa per la botiga: Play Store i iTunes, respectivament qualsevol producte és molt intuïtiu. Aplicacions El mercat de les aplicacions és molt ampli per a les edats primerenques. N’hi ha moltíssimes adreçades dels 2 als 6 anys, quan encara no s’ha adquirit el codi escrit. Visualment acostumen a tenir molt bona resolució gràfica el que permet animacions i fotografies molt properes i engrescadores per als infants. Hi ha aplicacions gratuïtes i també de pagament, que contenen una primera versió “lite” (versió limitada, que li manquen funcionalitats). A nivell educatiu, el benefici més important en l’ús de les tauletes és la personalització de l’aprenentatge. Ja sigui en un racó o en una activitat puntual, amb una durada d’entre 15 i 30 minuts, les aplicacions estan pensades perquè els infants centrin la seva atenció en la tasca proposada. Els continguts estan descompostos en unitats petites i seqüencialment ben elaborades. Ajuden al desenvolupament de la coordinació òcul-manual i demanen un grau de precisió motriu i tàctil i de la percepció espacial que els infants assoleixen amb força rapidesa, sense haver de fer exercicis específics. En el vocabulari hem d’afegir accions com: lliscar: moviment que fem endavant o endarrere per passar pàgines, fotos… pinçar: amb el polze i l’índex, a manera de zoom, damunt la superfície de la pantalla, per ampliar o reduir la informació Els inconvenients se centren, sobretot, en la publicitat i el poc mercat d’aplicacions en català. Llegiu l’article 10 raons per les quals el meu fill seguirà utilitzant tablets i mòbils: http://mobileworldcapital.com/ca/479/ Protecció de les tauletes Abans de començar amb el treball de tauletes amb l’alumnat d’educació infantil, és necessari protegir l’aparell amb un bona funda. N’hi ha moltes al mercat. La compra de fundes és una molt bona inversió per evitar que les tauletes es trenquin o s’espatllin per descuits i caigudes que poden haver a la classe. Algunes recomanacions: La mida universal (o de 10″ o de 7″). D’aquesta manera si renoveu les tauletes, les fundes us poden servir igualment. De silicona, resistent a cops. Que deixi al descobert el visor de la càmera fotogràfica de la tauleta. I també que faciliti l’accés complet a tots els botons, altaveus i ports d’entrada. A ser possible que tinguin nanses, de manera que es pugui traslladar la tauleta de forma més còmode per als nens. Si és una funda amb suport per sostenir la tauleta, el suport hauria de ser de 360 graus, per tal d’utilitzar-la correctament amb aplicacions que es visualitzen en horitzontal i en vertical. Aquestes fundes protectores són només exemples de botigues en línia. 9. Tutorials 9.3. L’enregistrament amb Audacity Audacity és un programa de gravació i edició d’àudio, disponible per a moltes plataformes d’ordinadors (Windows, Linux, Mac…), i lliure. Es troba traduït en diversos idiomes incloent el català. Es pot descarregar des de la pàgina d’Eines de la XTEC: http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/materials/eines/index#audio. La instal·lació és molt intuïtiva. Abans de fer la instal·lació, en una finestra emergent pregunta l’idioma en què es vol fer la configuració. Si utilitzeu el sistema operatiu Windows, un cop instal·lat l’Audacity, cliqueu el conversor LAME a partir del fitxer executable. Aquest conversor us facilita l’enregistrament dels àudios en l’extensió MP3. Abans de fer l’enregistrament de l’alumnat, us recomanem fer proves amb el programa, fins que tingueu les prestacions òptimes i un mínim domini per poder gravar l’alumnat. Amb el micròfon connectat, els passos a fer amb l’Audacity per a un enregistrament de veu són els següents: Obriu l’Audacity a partir de la icona que s’ha instal·lat a l’escriptori o a partir del lloc on hàgiu instal·lat el programa. La pantalla que apareix és la següent: Tenint el micròfon connectat al lloc adequat (normalment a l’entrada mini-jack de micròfon o bé en un port USB) i a prop de la boca, cliqueu a la icona de gravació: Una vegada finalitzada la gravació, premeu Stop. Feu diferents proves fins trobar el volum d’àudio adient. Normalment, els nens acostumen a parlar fluixet davant del micro. És per això que interessa que els volums d’enregistrament estiguin alts. Per comprovar-ho, podeu fer clic, amb el botó de la dreta, damunt la icona Volum de la barra d’estat. Cliqueu sobre Ajusta les propietats d’àudio. A l’apartat Enregistrament d’àudio, poseu el volum al màxim. Cada prova podeu fer-la en fitxers nous. Per activar-lo aneu a la barra de menús Fitxer | Nou de l’Audacity. Quan tingueu a punt el sistema d’enregistrament, ja podreu gravar l’alumnat. No passa res si s’equivoca o s’encalla, seguiu endavant. Dins la finestra de l’Audacity apareixerà l’espectre del so que esteu gravant: Si voleu fer una pausa en l’enregistrament, premeu Pausa. No premeu Stop fins que no hàgiu finalitzat el vostre enregistrament, ja que crearíeu una nova pista d’àudio. Si es dóna el cas, tanqueu les dues pistes d’àudio i torneu a començar. Una vegada fet l’enregistrament, podeu escoltar-lo i us hi podeu moure amb els botons pertinents. Millor que utilitzeu uns auriculars. Si el vostre enregistrament ha estat llarg, probablement no hi cap tot l’espectre en la finestra. Podeu utilitzar el menú Mostra | Encabeix a la finestra o jugar amb les opcions Allunya i Apropa. En la posició d’Atura’t (Stop), podeu seleccionar els fragments on us hàgiu equivocat, o bé espais en blanc, i suprimir-los. No podreu fer-ho si esteu en mode Pausa. Per fer-ho, situeu el cursor damunt del començament de l’espai de so que voleu eliminar; cliqueu amb el botó esquerre del ratolí i, sense deixar de clicar, desplaceu el cursor fins el punt final. Acte seguit, elimineu-lo amb la tecla Suprimir. Pot ser que us sigui més còmode, per aquesta funció, operar amb una escala més petita. Per tant, utilitzeu el menú Mostra | Apropa. Un cop tingueu el fitxer editat, l’heu d’exportar en format MP3. Per exportar l’arxiu en aquest format, aneu al menú Fitxer | Exporta. En obrir-se la finestra Exporta el fitxer, seleccioneu el tipus de fitxer MP3: Doneu un nom al fitxer. Un cop l’accepteu, apareix una finestra de les metadades de l’arxiu. Aquesta informació no és imprescindible per poder desar l’arxiu. Les etiquetes serveixen per emmagatzemar informació del so que heu enregistrat: títol, autor, gènere, etc. Si voleu que el so passi a formar part de la vostra fonoteca, és important no obviar aquestes informacions, ja que molts programes classificadors de sons i alguns aparells reproductors es basen en aquests paràmetres per funcionar correctament. Cliqueu D’acord per desar l’arxiu. Per reproduir el fitxer de les veus en MP3 només caldrà fer clic damunt del fitxer. Es reproduirà en el programa d’àudio que cada ordinador tingui configurat. Amb aquest format es pot incloure dins de llocs web, en presentacions i també dins del blog. Afegir música de fons als enregistraments de veu Per posar música a l’Audacity, cal que l’afegiu a una altre pista d’on teniu l’enregistrament de veu. Necessiteu que el fitxer d’àudio .WAV o .MP3 estigui al vostre ordinador. Obriu el menú Fitxer | Importa | So, i seleccioneu l’arxiu musical. S’afegeix la pista de música sota la de l’enregistrament. Per tal que la música sigui només de fons, desplaceu el volum de la pista cap al senyal – (menys). D’aquesta manera la veu queda “per sobre” de la música. Per a què el fitxer no tingui un pes addicional, retalleu la música que excedeix l’enregistrament de veu, seleccionant les ones de la pista de música i retallant-la. Finalment deseu la gravació en format .mp3 (menú Fitxer | Exporta | (tipus de fitxer) .mp3) 9. Tutorials 9.4. La pissarra digital interactiva La pissarra digital interactiva és un sistema integrat generalment per un ordinador, un videoprojector i una pantalla amb un dispositiu de control de punter o de sistema tàctil, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització individual o en grup. Disposa d’un programari específic per a la gestió del maquinari i per a l’elaboració i visionat de les seqüències didàctiques i de les activitats que es portin a terme in situ. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció, en alguns casos, de forma tàctil i, en altres i depenent del fabricant, amb el suport de punters i altres perifèrics amb connexió directa o sense fils (infrarrojos o bluetooh). La instal·lació bàsica a l’aula A les aules dels centres educatius, juntament amb la instal·lació bàsica d’una pissarra digital o PDI que consta d’un ordinador, un videoprojector i d’un tauler interactiu, s’hi afegeix el sistema de so i un kit de control multimèdia que en facilita l’ús per part del professorat. A les aules d’educació infantil es fa del tot necessari que el tauler interactiu estigui a l’alçada de l’alumnat, bé posant-lo a 40 o 50 centímetres del terra, aproximadament, o bé recolzant una tarima perquè els nens arribin sense problemes: Alçada de l’alumnat Font: La PDI a P5, de l’escola Bac de Roda (Barcelona) https://www.youtube.com/watch?v=Zxq66rwNECw Font: La asamblea en educación infantil (3 años A) de l’escola Tierra de Pinares, de Mojados (Valladolid) http://www.youtube.com/watch?v=P0cLeAn1mO0 Tarima Font: 3 infantil, de l’escola Alcúdia (Mallorca) http://www.youtube.com/watch?v=S6ZvY9S0L8g Font: La asamblea en la PDI, de l’escola Gran Vía (Madrid) http://www.youtube.com/watch?v=iZEdeQrA9Kc Per utilitzar aquest sistema amb tota la seva potencialitat cal que l’ordinador tingui instal·lat sempre el programari de gestió del tauler. Cada marca de tauler té el seu propi programari de gestió, que possibilita accedir a tots els processos d’interactivitat del dispositiu. El programari de gestió sempre se serveix amb el tauler, però també es pot descarregar des del web del fabricant, previ registre, i disposant d’un número de sèrie del producte. Per conèixer més sobre les pissarres digitals, en PDF, podeu donar un cop d’ull al document de la col·lecció TAC:Les pissarres digitals interactives Abans de començar… calibrar La primera operació que s’ha de realitzar, quan l’ordinador ha detectat el tauler, és Orientar o Calibrar o Alinear. Amb aquesta operació es defineix quina és la superfície de treball del tauler. Aquesta superfície sol coincidir amb les dimensions de la imatge projectada pel videoprojector. Aquesta operació, que serveix perquè hi hagi precisió en la resposta del mateix, s’ha de realitzar prement amb el dit o amb un punter electrònic sobre el punt de calibratge o centre de destinació que es va indicant (marcat amb una creu). Segons el programa poden haver 9, 16 o 25 punts per prémer. Orientar, Calibrar o Alinear és una operació que s’ha de realitzar sempre que el tauler o el videoprojector s’hagin mogut de lloc (el que acostuma a passar en les pissarres que es mouen de classe en classe). També convé de realitzar la calibració de tant en tant perquè les pissarres digitals interactives, amb l’ús continuat solen desalinear-se i perden una mica de precisió, que es recupera si es realitza de nou l’operació. Programari específic de les pissarres digitals A més del programa que es necessita per poder calibrar la pissarra i fer que la superfície sigui interactiva, cada model té un programari específic que s’ha d’instal·lar seguint les instruccions que es donen en el procediment d’instal·lació. Per saber quin és el programari de la pissarra de la vostra aula, podeu trobar les característiques i els enllaços en aquesta pàgina web: Comparativa: Característiques bàsiques dels sistemes de projecció interactiva: PDI-SPI O bé seguint la ruta des de la pàgina d’inici de la XTEC: Recursos | Tec. de la informació | Sistemes de projecció interactiva | Comparativa. Cal tenir en compte que no sempre es pot exportar o importar els materials elaborats entre els diferents models. Tots els programaris tenen unes característiques generals, una sèrie d’eines i aplicacions per interactuar amb allò que es mostra en pantalla i executar altres aplicacions. Les eines bàsiques presents en el programari de les pissarres digitals es poden classificar en: Eines de notes: llapis, marcador, llapis de color, text… Eines d’edició: per tallar, copiar, enganxar, esborrar… Eines de creació i de gestió de pàgines: pàgina nova, endavant, enrere, plantilles, classificador de pàgines… Eines de presentació: zoom, ombra de pantalla… Eines de gestió: crear i desar arxius, exportar a altres formats (pdf, imatge, pàgina web…)… Altres eines: enregistrar i reproduir, teclat virtual, galeria d’imatges… 9. Tutorials 9.5. Usos de les PDI Usos de la pissarra digital a l’aula d’educació infantil A educació infantil, els nens i nenes que encara no dominen el llenguatge escrit, tenen una gran facilitat d’assimilació de tot allò que observen i manipulen. Per aquest motiu, tant el joc com les imatges són essencials en la seva maduració personal. És per això, que la pissarra digital en l’àmbit de l’educació infantil té el seu principal atractiu en les possibilitats visuals i manipulatives que ofereix: Amb programes d’interacció Com a pissarra convencional que permet assenyalar, marcar, escriure sobre un fons (el mateix que veiem a l’ordinador), i el més interessant, donant més funcionalitats a la pissarra convencional (dibuix, pintar…) amb objectes (fotos, imatges de la galeria…) que es poden copiar, engrandir, eliminar, i gestionar com es vulgui. Amb activitats elaborades prèviament amb l’eina d’autor de la PDI Com a pantalla de projecció A més, hi ha unes eines complementàries que permeten fer altres activitats com: Amb una webcam, podeu fer una videoconferència i visualitzar l’altre grup per la projecció a la pissarra digital. Amb un teclat i un ratolí sense fils, podeu posar a les mans de qualsevol alumne/a de la classe el control de la pantalla sense necessitat de desplaçar-se. Amb una lupa binocular connectada a l’ordinador, podeu veure en pantalla, i de manera conjunta, aquelles coses que poseu sota la lupa. Amb un projector de cossos opacs, disposareu en tot moment d’un recurs que permet projectar a la pantalla qualsevol llibre, imatge, full… que tingueu damunt la taula. 1. Amb programes d’interacció Tot el programari que hi ha instal·lat en un ordinador es pot accedir, activar, presentar i exercitar damunt de la pissarra digital de forma molt senzilla, amb els dits (per a les PDI tàctils) i amb el punter digital (per a les PDI digitals i les portables). A la xarxa podem trobar diferents programes en línia que poden servir per tenir un primer contacte amb la interacció que ofereix l’ús de la pissarra digital a l’aula d’educació infantil. El mestre ha de veure el seu valor educatiu. Són programes lúdics que esdevenen propostes d’aprenentatge, perquè: incrementen l’atenció i la motivació, promouen una major implicació i participació de l’alumnat, l’alumnat obté una satisfacció ràpida a les seves accions, per la facilitat de l’ús de l’eina, les explicacions del mestre són més entenedores i visuals, es donen les condicions necessàries per afavorir l’atenció a la diversitat de l’aula. Amb la pissarra s’afavoreix l’adquisició dels continguts, l’alfabetització multimèdia i el desenvolupament d’estratègies i capacitats. L’alumnat fa una veritable immersió en el seu propi procés d’aprenentatge; n’esdevé protagonista, A nivell motriu, es tracta de fer els primers moviments d’acció-reacció amb el dit o el llapis òptic damunt de la PDI: moure perquè passi alguna cosa, prémer la pissarra suaument a mode de fer un clic, arrossegar (prémer i no deixar anar) per la pantalla un objecte des d’un punt inicial a un punt final. En les activitats de pintar se selecciona primer una opció (color) i es fa clic en una regió del dibuix perquè tota la regió s’ompli d’aquell color. 2. Molt més que una pissarra convencional El programari de gestió de les pissarres digitals permet, en principi, simular una pissarra tradicional damunt el tauler. Les PDI poden actuar talment com una pissarra tradicional de guix o de retolador. Sobre un fons blanc el mestre i els alumnes poden escriure, guixar, dibuixar, esborrar…, amb el valor afegit que es pot desar i reutilitzar-lo per altres activitats. Els programes de les pissarres tenen també opció de fer un fons quadriculat, o un fons amb pautes de diferents mides. També, segons el programari de gestió del tauler digital, s’inclou una galeria amb molts recursos, útils per a la dinàmica de treball a l’aula i per a la creació d’objectes d’aprenentatge. La galeria s’organitza en carpetes i els recursos que conté són de diferents tipologies: imatges (dibuixos, fotografies, gràfics, etc), sons, animacions, fons de pantalla, plantilles per a pàgines, plantilles d’arxius multimèdia per a la creació d’activitats… Els arxius que es creen amb el programari d’algunes pissarres digitals actuen com una veritable carpeta. Disposen d’una opció que permet incorporar, a manera d’arxius adjunts, altres recursos: arxius de text (programacions o els fulls de les activitats dels alumnes), altres presentacions, vídeos, sons, arxius multimèdia, enllaços, etc. D’aquesta manera, en un sol arxiu, el professorat té a l’abast tots aquells documents que necessita per desenvolupar una seqüència didàctica. També permet actuar sobre la imatge d’una pàgina d’Internet. L’opció de seleccionar (a mode d’impressió de pantalla) una imatge extreta de la xarxa i afegir-hi tots els elements que es creguin oportuns, permeten traslladar la pissarra a altres escenaris. Volem que els alumnes s’imaginin en una platja? Escollim una fotografia de mida ben gran des de la xarxa i la incrustem com a fons, cobrint tota la pissarra. Després podem dibuixar personatges, elements… activant la creació d’escenaris fantàstics o llunyans. L’exemple següent el fem sobre el programa OpenBoard. 1. Aneu a la visió Web de la vostra PDI 2. Entreu a Google Imatges des del lloc on podeu escriure la URL. Feu la cerca d’una imatge. Per exemple: “platja”. Escolliu una imatge que tingui una mida de més de 800 píxels d’amplada. 3. Afegiu la imatge en una pàgina en blanc. Clicant damunt de la imatge queda seleccionada en un marc. Qualsevol selecció passa a ser un “objecte”. 4. Cal que bloquegeu aquesta selecció per tal que no es mogui. Primer la podeu col·locar al centre de la pantalla. 5. Entreu a la Galeria d’imatges que conté el programa de la PDI. Escolliu la categoria “Animals” (molt possiblement qualsevol marca de pissarra té aquesta categoria). Trieu un animal. 6. Podeu triar més animals o el mateix diverses vegades. Quan el seleccioneu (objecte) el podeu engrandir, empetitir, girar…. Què fàcil inventar-se contes i anar-los construint entre tots, a poc a poc i a la pissarra digital! 3. Amb activitats elaborades prèviament amb l’eina d’autor de la PDI Tots els programaris de les pissarres digitals disposen de la utilitat de crear i desar activitats des de la pròpia pissarra. Podeu consultar les prestacions de cada model de pissarra. Aquí teniu el que permet el model Open Sankoré: https://sites.google.com/a/xtec.cat/open-sankore/home/biblioteca/ass-images 4. Com a pantalla de projecció L’aprenentatge basat en l’observació i l’anàlisi de fonts audiovisuals (vídeos, films, documentals, etc) permet visualitzar de manera senzilla conceptes que no ho permeten altres tipologies de fonts (fotografia, documents sonors, textos, etc) Amb l’expansió d’Internet, l’ús de fonts audiovisuals en l’ensenyament ha adquirit una gran importància, substituint els formats de cintes de vídeo i de DVD. L’accés i la distribució s’ha generalitzat mitjançant servidors comuns com youtube o més específics com l’edu3.cat. L’ús de les fonts audiovisuals, encara que sigui una animació curta, pressuposa tenir una metodologia per al seu visionat amb unes accions a tenir en compte abans, durant i després d’aquest visionat. Abans Les accions a realitzar abans del visionat tenen com a protagonista gairebé únic el mestre, que ha de conèixer a fons la producció audiovisual. El mestre ha de prendre decisions sobre: a) Quins objectius vull que s’assoleixin? Cal decidir pel tipus de visionat a realitzar: una producció, com a element motivador o introductori d’un tema un vídeo simplement com a entreteniment. b) Quin tipus de suport utilitzaré? Poden ser produccions específicament didàctiques o bé materials que inicialment no tenen una intencionalitat didàctica però que, per les seves característiques, poden ser usats com a tals. Com que l’accés a la realització de produccions audiovisuals s’ha vist facilitat per l’ús de les càmeres digitals, cal tenir en compte un tercer tipus de producció que es pot utilitzar a l’aula: la producció pròpia. c) Quants alumnes veuran el vídeo? Com els agrupo? En gran grup, en tallers… d) Com faré per què participi l’alumnat? Durant el visionat d’una producció audiovisual l’alumnat pot ser un espectador passiu o actiu. Si es decideix que tingui un paper actiu caldrà saber en quins moments se li pot fer intervenir i sobre quines qüestions es vol que intervingui. També caldrà saber si es vol interrompre el visionat amb preguntes, comentaris i aportacions, etc. Per altra banda el mestre també haurà de tenir en compte: la durada de la producció i els recursos de tipus tècnic que poden utilitzar durant el visionat: la pausa de la imatge, la supressió del so, l’alentiment de la imatge, el visionat només d’una part, etc. Durant i després La tipologia d’activitats que es poden realitzar durant i després del visionat és variada, a continuació s’enumeren alguns exemples: Fer preguntes sobre algun aspecte concret del contingut durant el visionat aturant la imatge o suprimint el so. Han de fer referència a aspectes significatius i estar relacionades amb els objectius proposats inicialment. Interrompre la projecció per demanar com continuarà la mateixa i comprovar-ho reprenent-la. Es treballa la formulació d’hipòtesis. A partir de conclusions conegudes inferir la hipòtesi inicial. Després del visionat es pot seguir ampliant i comentant el contingut de la producció audiovisual. Disposar d’una PDI per visionar una producció audiovisual facilita la interacció amb l’alumnat, ja que els recursos tècnics que es disposen són més amplis. Així, la pausa o l’alentiment de la imatge, la supressió del so es veuen incrementats amb opcions com les captures de pantalla, el marcar amb retoladors allò que interessa, etc. Una manera d’utilitzar la pissarra digital en aquesta modalitat a l’aula d’educació infantil és per visionar animacions curtes. 9. Tutorials 9.6. OpenBoard Programari lliure per a les pissarres digitals En treballar amb programari lliure es pot utilitzar el mateix programa en tots els models de pissarra digital. D’aquesta manera es poden importar i exportar els materials elaborats, sigui quina sigui la PDI. I també ajuda als mestres que han de canviar d’aula sovint o bé d’escola, ja que poden trobar sempre la mateixa interfície. Només cal tenir el controlador (drive) de l’equipament per poder calibrar la pissarra i fer que la superfície sigui interactiva. El programari lliure que permet la instal·lació i ús en totes les pissarres digitals és l’OpenBoard. OpenBoard és un programa de codi obert i gratuït que es pot utilitzar en qualsevol pissarra digital interactiva, projectors o altres sistemes de projecció interactiva. És el desenvolupament de l’antic programa Open-Sankoré 2. Permet interactuar sobre una pissarra o superfície de treball escrivint, enganxant, dibuixant, subratllant o afegint objectes especials (vídeos, mapes, regles…). També permet desar i exportar els resultats. Descàrrega (segons el sistema operatiu del vostre ordinador: Es realitza la descàrrega i la instal·lació. Demana l’idioma de la instal·lació. Podeu activar una icona del programa a l’escriptori per facilitar l’accés. Amb el llapis òptic o bé la mà es pot utilitzar com una pissarra convencional, combinant els botons de Color i Línia. També es pot esborrar, o bé posar un fons de quadrícula. El comportament de les diferents eines de la paleta d’estris i de les biblioteques les podeu trobar a la guia de l’Open-Sankoré. Encara que sigui de l’antic programa, les eines tenen el mateix comportament Proposta per treballar una imatge d’Internet amb la pissarra digital Quan es treballa el cos, una manera molt senzilla d’utilitzar la pissarra digital és fent que un nen o nena acabi un dibuix donat. Per exemple, a partir d’una cara, cal dibuixar el cos. A la pissarra només pot haver un sol alumne (en la majoria de models de PDI), ja que la interacció de la pissarra només respon a un sol llapis òptic o a una mà. La resta d’alumnes (millor en petit grup) pot ajudar en la realització del dibuix, sota les preguntes o orientacions del mestre. Per posar la cara a la pissarra, podeu escollir-ne una de coneguda. En aquest cas, recuperàreu una de l’activitat de l’edu365 de l’apartat “El cos”: Cares. Des de la pantalla inicial de l’OpenBoard, aneu a Web: Des de l’opció d’escriure la URL, escriviu edu365. És suficient perquè el programa entri a la pàgina del portal de l’edu365. Amb el llapis òptic o la mà entreu a Infantil | El cos . Cliqueu a la cara: I escolliu el programa Make a face. Els nens poden fer l’activitat interactiva. Amb aquesta activitat cal acabar prement “Done” i la figura balla. Automàticament es col·loca al costat de la plantilla inicial. Cliqueu a sobre. En aquest punt seleccioneu l’eina Captura part de la pantalla en la caixa d’eines. Si no la teniu visible, ho podeu fer prement la icona Eines: Retalleu el cap creat. Un cop tingueu la zona seleccionada, apareix l’opció del lloc on cal posar aquesta zona retallada: En escollir Afegeix a una pàgina nova, la zona seleccionada passa de web a tauler de la pissarra digital. Podeu col·locar-la a un costat o al centre de la pissarra (segons alçada dels nens i si voleu fer més elements d’acompanyament a la figura) i la podeu engrandir o reduir. Finalment, per més seguretat que la imatge no s’activi sense voler i es mogui, activeu el botó del triangle i bloquegeu la imatge a la pantalla de la pissarra. Feu clic fora de la zona activada. Escolliu el llapis de la paleta d’estris, el color i la línia. Ja es pot acabar la figura! Podeu tornar a Web i escollir la zona del cap del nen. Si el voleu a la mateixa pàgina, seleccioneu l’opció Afegeix a la pàgina actual. Per veure tots els dibuixos que van fent els alumnes, cliqueu a la icona Documents. Trobareu totes les pàgines que ells estan fent. Es guarden automàticament. Així i tot, aquesta activitat no cal desar-la, i podeu tancar sense guardar, a l’igual que esborreu els dibuixos que fan els alumnes a la pissarra convencional. 9. Tutorials 9.7. Toolbox Per descobrir i utilitzar a l’aula aplicacions adreçades a educació infantil, podeu consultar el portal Toolbox. http://toolbox.mobileworldcapital.com/ Aquest portal és un repositori d’apps valorades i avaluades per experts en les matèries. Hi ha dues maneres de trobar informació sobre una aplicació, i fer la descàrrega posteriorment des de la botiga: Des d’Explora, i entrant per Android o iOS, segons sigui el sistema operatiu de les tauletes, podeu seleccionar: Nivell educatiu: educació infantil Àrea o matèria: a escollir entre les tres àrees de coneixement. Des de Col·leccions d’apps, hi ha diferents col·leccions per als infants: Educació infantil: Android: http://toolbox.mobileworldcapital.com/apps/android/metacategory:Educacio%20infantil iOS: http://toolbox.mobileworldcapital.com/apps/ios/metacategory:Educacio%20infantil Trenca’t el cap (no totes les aplicacions són per educació infantil): Android: http://toolbox.mobileworldcapital.com/apps/android/metacategory:Trenca%27t%20el%20cap iOS: http://toolbox.mobileworldcapital.com/apps/ios/metacategory:Trenca%27t%20el%20cap 9. Tutorials 9.8. Documents en col·laboració Documents compartits Per fer una activitat col·laborativa entre escoles o grups diferents, podeu fer-ho des dels Documents del Drive. Una de les persones usuàries XTEC haurà d’obrir el document per després compartir-ho amb les altres persones usuàries de XTEC: Entreu a La meva XTEC | Documents i creeu un document: L’espai de treball és molt semblant a qualsevol processador de text però amb menys possibilitats de format. Això és perquè és un format html, els documents es poden llegir directament a un navegador i ser publicats com a pàgina web. Un avantatge que té és que es desa automàticament. Veureu que no hi ha l’opció de Desar.   La classe que comença el text del conte ha de consensuar prèviament la presentació (fórmula inicial, personatges, lloc, temps, què passa?…). Aquest treball es fa a la pissarra de manera que el mestre recull les idees per després confegir el paràgraf de la presentació. Per torns, els nens teclegen el text, copiant-lo de la pissarra. És una activitat que promou l’ús de les paraules ortogràficament ben escrites. Segons el tipus de lletra que s’utilitzi a l’aula, cal seleccionar una mida de 20 o 24 punts i tenir la tecla de Bloq Majúsc. activada. A més els espais estre paraules poden ser de vàries premudes de la tecla espaiadora. Es pot afegir una imatge que il·lustri aquest part del conte, bé amb dibuixos fets amb un programa de dibuix digital o bé dibuixos escanejats prèviament. Per fer-ho, aneu al menú Insereix | Imatge sabent on està la carpeta amb els fitxers JPG o PNG. Abans de compartir aquest document amb una altra escola o grup, cal posar-hi un títol. Cliqueu una vegada sobre Document sense títol, i poseu el nom triat. Naturalment després el podeu canviar, si és necessari. Cliqueu al botó de Comparteix: A la finestra emergent heu d’escriure el nom d’usuari XTEC del mestre amb qui compartiu el document. Fixeu-vos que al costat del nom estigui activat Poden editar. D’aquesta manera, un cop rebuda la notificació per correu electrònic, a partir de l’enllaç podran seguir escrivint el conte. Podeu ampliar la informació sobre la creació i gestió dels documents de Google Drive: Crear documents, pujar documents, compartir, col·laborar, publicar i inscrutar documentsDocuments. Google drive 9. Tutorials 9.9. Trencaclosques JigsawPlanet Aneu a la pàgina http://www.jigsawplanet.com/ Si voleu tenir l’aplicació en un altre idioma aneu a la part inferior i seleccioneu-ne un altre, per exemple, español. Tenint una fotografia vostra en el disc dur, seguiu els passos: A Crear, primer cerqueu la foto des del botó Navega… Modifiqueu, si voleu, el nom que dóna. Des de la barra de desplaçament de Piezas, seleccioneu les que creieu adient (no us passeu!!) L’essencial són aquests passos. Doneu al Crear. Ja teniu el puzzle. Remeneu les opcions que us dóna: Imagen, Fantasma, Ordenar i Herramientas. Si el voleu inserir al blog o allà on vulgueu, a la part superior, poseu-vos a sobre de Compartir i seleccioneu Insertar. Aneu al final d’aquesta pàgina, a Game. El codi que heu d’inserir és el que teniu a sota el trencaclosques. 9. Tutorials 9.10. Symbaloo És un programa que fa d’organitzador de marcadors en un tauler, i que actua de magatzem de recursos. Enllaç: http://www.symbalooedu.es/ Per crear un tauler cal registrar-se. El registre que feu, l’heu d’acabar de validar mitjançant el correu electrònic que us enviaran a l’adreça que informeu. Un cop validats, podeu canviar l’idioma, anant a la figura del vostre perfil: Per crear un tauler (webmix) podeu fer-ho des de dues opcions, pel desplegable o bé pel símbol +. A partir de la pestanya + podeu crear un tauler o webmix, donant primer un nom: Per afegir enllaços (bloc) al tauler, heu de passar el ratolí per sobre del quadre que vulgueu: En fer clic, s’obren a l’esquerra opcions. Trieu Crear un bloc: A Afegir una adreça de web, enganxeu l’adreça que vulgueu (primer l’haureu copiat). A Nom escriviu el que apareixerà en el tauler. Si voleu que es visualitzi en el botó, activeu Ensenyar text. Trieu els colors que més us agradin. Per il·lustrar el botó podeu escollir una icona o bé pujar una imatge que heu de tenir en el vostre ordinador, d’una mida petita. Finalment, premeu Salvar. Ompliu tants botons com us calgui. En el cas de voler canviar algun atribut, podeu modificar-lo, fent clic a sobre de l’enllaç amb el botó dret del ratolí. Un cop acabat el tauler del Symbaloo, per desar-ho, cal Compartir: En la finestra que s’obre es pot escollir si el tauler és públic o privat. Cal omplir els quadres de text. Si feu alguna modificació al tauler o webmix, des d’aquesta finestra també es fa, des de l’opció Actualitza el meu webmix. Inserir un Symbaloo al blog de XTECBlocs Per inserir-lo al blog, podeu anar a: Copieu tot el codi que us dona: I l’enganxeu a l’apartat Text d’una entrada del vostre blog: