Els musulmans creuen que Muhàmmad (570-632) és l’últim profeta, el que tanca el cicle o cadena profètica de la humanitat, i creuen que és enviat a tots els pobles del món. Per això una de les seves funcions principals és unir la diversitat (de pobles, de cultures…) en la Unitat del monoteisme pur abrahàmic.
En el següent enllaç hi trobareu articles amb informació sobre la vida del profeta Muhàmmad:
A països com Espanya o França, entre d’altres, s’ha generalitzat una traducció errònia del nom de l’últim profeta. Enlloc d’anomenar-lo pel seu nom correcte, “Muhàmmad”, se li diu “mahoma” a Espanya o “mahomet” a França.
Aquestes traduccions són incorrectes, ja que si mirem el seu significat filològic veiem que volen dir el contrari del significat de “Muhàmmad” com “el més alabat” (per les seves nobles qualitats).
“mahoma” o “mahomet” vindrien de la paraula àrab “mahomit”, que vol dir “el maleït” o “el menys alabat”, és a dir, exactament el contrari que el noble significat de “Muhàmmad”, nom que prové de l’arrel HAMD, que significa “alabar”.
Per això celebrem que als documents sobre l’islam que ofereixen les institucions catalanes, com la DGAR, l’Ajuntament de Barcelona o Audir entre d’altres ja trobem corregit l’error històric i s’esmenta el darrer profeta amb el seu nom veritable, Muhàmmad.