Y cuando tu Señor sacó de los riñones de los hijos de Adán a su descendencia y les hizo atestiguar contra sí mismos: «¿No soy yo vuestro Señor?» Dijeron: «¡Claro que sí, damos fe!» No sea que dijerais el día de la Resurrección: «No habíamos reparado en ello».

Alcorà, 7:172

I quan el teu Senyor digué als àngels: Vaig a crear a un ésser humà a partir de fang […], i quan l’hagi completat i li hagi insuflat part del Meu esperit, caureu en prostració davant d’ell. Tots els àngels es prostraren. Però no així Iblis [el diable] que es va negar a ser dels que es prostraven.

Alcorà, 15: 28-31

Hemos creado al hombre de arcilla fina. Luego, lo colocamos como gota en un receptáculo firme. Luego, creamos de la gota un coágulo de sangre, del coágulo un embrión y del embrión huesos, que revestimos de carne. Luego hicimos de él otra criatura. ¡Bendito sea Dios, el Mejor de los creadores!

Alcorà, 23: 12-14

Es pensa l’home que el deixaran oblidat, tranquil? No ha estat abans una gota d’esperma que va ser ejaculada? No l’ha transformat Déu, després, en un coàgul de sang, un fetus? No l’ha creat i li ha donat una estructura ben adient? Ell l’ha fet de tots dos sexes, mascle i femella, complementaris. És que no pot, Ell mateix, tornar la vida als morts?

Alcorà, 75: 36-40

Y Dios (Al-lâh) creó todo ser vivo a partir de agua; y de ellos unos caminan arrastrándose sobre su vientre, otros sobre dos patas y otros sobre cuatro; Al·lâh crea lo quiere, es cierto que Al-lâh tiene poder sobre todas las cosas.

Alcorà, 24:45

El sentit de la vida és adorar a Déu / Al·lâh

[Déu / Al·lâh]: No he creat als genis ni als éssers humans sinó per a que m’adorin.

Alcorà, 51:56

La vida com a prova

Beneït sigui Aquell en les mans del qual està el regne i que té poder sobre totes les coses. Aquell que ha creat la mort i la vida per a posar a prova qui de vosaltres obra [actua] millor. I Ell és el Totpoderós, el Perdonador.

Alcorà, 67: 1-2

L’ésser humà retorna a Déu / Al·lâh

¡Gloria doncs a Aquell en les mans del Qual està el domini de totes les coses i a Qui heu de retornar!

Alcorà, 36:83

I beneït sigui Aquell (Déu) a Qui pertany el regne dels cels i de la tierra i del que hi ha entre ambdós; junt a Ell està el coneixement de la Hora (dia de la resurrecció i del Judici Final) i a Ell haureu de retornar.

Alcorà, 43:85

Explica la tradició que una vegada un grup de persones visitaren al profeta Muhàmmad i li digueren: d’acord, Al-lāh (Déu) creà la Creació, però ¿qui creà a Al-lāh? i aleshores li arribà la resposta amb el descens de la sura o capítol número cent dotze de l’Alcorà, on es defineix a Déu:

Digues: Ell és Al-lāh, U. Al-lāh, l’etern, l’indivís (no té parts), l’independent (no té necessitats). No ha engendrat ni ha estat engendrat; i res pot ser comparat amb Ell.

Alcorà, 112: 1-4

L’Alcorà demana a l’ésser humà que faci servir la seva raó per mirar a la natura i veure els signes o senyals que apunten a la prèsència de l’Ésser suprem, és a dir, de Déu o Al·là.  En el següent enllaç es poden veure alguns d’aquests signes:

https://blocs.xtec.cat/religioislamjdc/2020/01/25/1-4-els-signes-en-lunivers-la-natura-i-les-propies-vides/

Els requisits per a la salvació

I qui obri rectament, sigui home o dona, i sigui creient, aquests entraran al Paradís i no se’ls hi farà ni una bri de injustícia.

Alcorà 4:124

Segons l’Alcorà, els qui entraran al Paradís són els qui hagin cregut i actuat amb justicia a la Terra. Una de les funcions importants de l’Alcorà és la de posar fi a l’exclusivisme religiós: amb una visió inclusiva sense precedents afirma que la salvació no està reservada a una comunitat o grup religiós en concret, cap en té l’exclusiva. Pel contrari destaca que la creença i la conducta justa són els únics requisits.

El sentit del patiment

Y ciertamente os pondremos a prueba por medio del peligro, del hambre, de la perdida de bienes, de vidas y de frutos [del trabajo]. Pero da buenas nuevas a los que son pacientes en la adversidad — que cuando les sucede una desgracia, dicen: “En verdad, de Dios somos y, ciertamente, a Él hemos de volver.” ¡Sobre ellos se derraman la gracia y las bendiciones de su Sustentador, y ellos son los que están en el camino recto!

(Alcorà 2:155 – 157) (traducció de M. Asad)