Els musulmans creuen en un únic Déu, que l’anomenen Al·lâh i amb d’altres noms. És el mateix Déu de les religions monoteistes anteriors, el Creador dels mons.

Els musulmans creuen també que l’islam és l’última religió que Déu ha donat a la humanitat. Creuen que des del principi dels temps, Al·lâh ha enviat persones escollides per transmetre el seu missatge; aquests missatgers s’anomenen “profetes”, i n’hi ha hagut milers. Tots els pobles de la Terra han rebut un o varis d’aquests profetes que els guiaven i els hi ensenyaven el missatge del Déu Únic. Els musulmans creuen que els profetes són els autèntics guies de la humanitat.

En el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà, s’hi explica la vida i les ensenyances d’alguns dels profetes més importants, com Adam, Noè, Abraham, Moisès, o Jesús entre d’altres. Els profetes de l’islam són així els mateixos que els de les religions anteriors, però a l’Alcorà hi apareixen amb el nom una mica canviat. Per exemple Abraham hi apareix com a “Ibrahim”, Moisès com a “Musa”, i Jesús com a “Isa”. Però són els mateixos profetes, i els musulmans creuen en tots ells. Per això hi ha molts musulmans al món que porten noms de profetes: Musa, Isa, Ibrahim, etc.

Els musulmans creuen que l’últim profeta és Muhàmmad, el qual tanca la llarga cadena de profetes, i per això es coneix també com el “segell dels profetes”. I creuen també que Muhàmmad és enviat a tota la humanitat, i per tant que l’islam és universal i es pot adaptar a qualsevol cultura. L’islam no és la religió dels àrabs (només un 20% dels musulmans són àrabs) ni de cap cultura en concret. L’islam és la religió d’aquelles persones que, siguin de la cultura que siguin, creuen en el Déu Únic i en tots els profetes.

Els musulmans creuen també que alguns dels profetes van ser enviats amb un llibre revelat per Déu. Abraham va venir amb “les antigues pàgines”, Moisès amb la Torà, David amb els Salms, Jesús amb l’Evangeli i Muhàmmad amb l’Alcorà. Tots els llibres revelats són sagrats perquè tots venen del mateix Déu Únic. Però els musulmans també creuen que l’Alcorà, l’últim llibre revelat, corregeix algunes informacions que es van perdre, canviar o afegir injustament en els llibres anteriors. Però són molt poques correccions. En allò més important tots els llibres sagrats diuen el mateix.

Els musulmans creuen que l’Alcorà, la darrera revelació, va ser revelat per Déu o Al·lâh al profeta Muhàmmad, i que fou l’Àngel Gabriel qui el portà del cel i li ensenyà. Els musulmans creuen així en els àngels, les intel·ligències que ordenen totes les coses del cel i de la terra i que acompanyen a les persones durant el seu pas per la Terra.

Els musulmans creuen que després de la mort hi ha una altra vida, i que cada persona es trobarà amb Al·lâh i serà jutjada pel que hagi fet durant la seva vida a la Terra. Per tant els musulmans creuen que Déu observa les accions i el cor dels humans. Aquest judici diví es coneix com “Dia de la resurrecció” o “Judici final”. Així, les persones que hagin fet bones accions i hagin cregut en Déu els hi espera una immensa recompensa al Paradís, mentre que si han fet el mal a la Terra hauran de pagar per les seves faltes amb un càstig sever. Seria injust que fos d’una altra manera. Els musulmans creuen que Déu és el més just dels jutges, i que si bé en aquesta vida es poden fer trampes, en l’altra no és possible, allà tot apareix tal i com és realment, ningú es pot amagar de les seves accions, justes o injustes.

Els musulmans també creuen en el destí o providència. Tot el que ens arriba en aquesta vida ve de Déu, tant allò bo com allò aparentment dolent. No hi ha res que passi al món sense el permís d’Al·lâh; ni tant sols una fulla d’un arbre pot caure sense la seva voluntat. I els dons que tenim els humans són també regals divins, i com més ens esforcem per desenvolupar-los més lliures i feliços ens sentim. Els musulmans creuen que d’Al·lâh és tot el que hi ha a la Terra i en els universos, Ell és el veritable amo de tot, de nosaltres els humans també, i creuen que, com diu l’Alcorà, de Déu som i a Déu retornem.