Explica la tradició que una vegada un grup de persones visitaren al profeta Muhàmmad i li digueren: d’acord, Al-lāh (Déu) creà la Creació, però ¿qui creà a Al-lāh? i aleshores li arribà la resposta amb el descens de la sura o capítol número cent dotze de l’Alcorà, on es defineix a Déu:
Digues: Ell és Al-lāh, U. Al-lāh, l’etern, l’indivís (no té parts), l’independent (no té necessitats). No ha engendrat ni ha estat engendrat; i res pot ser comparat amb Ell.
Alcorà, 112: 1-4
L’Alcorà demana a l’ésser humà que faci servir la seva raó per mirar a la natura i veure els signes o senyals que apunten a la prèsència de l’Ésser suprem, és a dir, de Déu o Al·là. En el següent enllaç es poden veure alguns d’aquests signes: