Tercer repte, aquesta setmana hem barrejat dues de les capses i hem agafat uns quants daus de cada, de la capsa clàssica i la d’accions.
Això és el que ens ha quedat, a treballar.
-
Traductor
Blogroll
Comentaris recents
- Nens i nenes de 6è B en 1a visita a la biblioteca
- L'Alba i la Montse de la biblioteca en 1a visita a la biblioteca
- favour en Nadal temps de compartir i de bons proposits
- georgiana en Storycubes 1a història
- Recursos Mates | Pearltrees en Poli… què?
-
Articles recents
Formulari fitxa de llibre
Kidblog Carlos i la seva classe 12Els nostres projectes
Etiquetes
Meta
Hi havia una vegada tres mascotes molt conegudes que vivien a Constantí. La mascota gran es deia Cuctantí, era un cuc, li agradava tenir un rellotge per saber l’hora i li agradava jugar molt amb les ombres. La mitjana es deia Mirmiga, era una formiga a la qual li agradava molt menjar peix i fer molt exercici, com aguantar-se en una barra durant 2 minuts, el segon que més li agradava era espantar la gent amb mascares el dia dels innocents. La mascota més petita es deia Teca i era un ratolineta molt bona al qual li agradava molt llegir històries.
Un dia, les tres mascotes van anar amb els seus objectes a un gimnàs perquè els i va convèncer la Mirmiga. Quan van arribar van començar fer exercici, uns minuts després, de sobte, al damunt de la Teca, va aparèixer una pesa que queia, ràpidament la Teca va saltar cap a un costat, quasi li va tocar i va dir -Qui m’ha tirat aquesta pesa? Què em volia matar?- Van sortir uns nois forts que els hi van dir que es volien quedar aquella part del gimnàs, però les 3 mascotes els hi van dir que no, que hi eren elles. De sobte la Teca va tindre una idea i va dir- Qui aguanti més corrents, qui aguanti més aguantant molt de pes en la mà i qui salti més alt guanya aquesta pista del gimnàs- (Als ratolins se li donen saltar alt, a les formigues se li donen bé aguantar molt de pes i als cucs se li donen bé corre).
Van començar per la prova de córrer i … Van perdre! Es veu que als cucs no se’ls hi dóna bé córrer, més aviat al contrari. Després van començar a veure qui aguantava més tenint molt de pes a la mà i va guanyar la formiga. Estaven empatats 1 a 1!!
Ara venia el pitjor, la final, a veure qui guanyarà. Primer li va tocar saltar a l’equip de les mascotes, la Teca va fer un salt magnífic i el de l’home, tot i ser més fort, no la va poder superar. Això significava que havien guanyat les tres mascotes.
Quan els nois forts marxaven, anaven dient que havien estat de sort que hagin guanyat. No van voler reconèixer que a vegades l’aspecte enganya i quan van obrir la porta es van enganxar els dits tots tres.FET PER SARA AZZOUZ BARRERA
Hi havia una vegada un nen, sempre, després d’anar al col·legi, anava a les botigues a comprar que hi havia amb la seva mare.
Un dia el nen es va fer mal al dit amb una porta d’una botiga, la mare sempre li comprava alguna cosa cada vegada que es feia mal. Com era molt capritxós va decidir demanar-li un animal a la seva mare.
-Mama, em pots comprar un peix?- La mare li va dir que sí.
Quan van arribar a casa a les 18:04, el nen el va posar en una cassola al peix (perquè encara no tenien una peixera).
El nen se’n van anar al menjador a fer els deures mentre la mare anava a visitar a l’àvia. Aleshores, el nen va escoltar un soroll i va anar a la seva habitació, va veure que el peix s’havia convertit en un alien!! L’alien, es va adonar que li estaven observant i va llençar una bola de foc al nen, el nen va sortir corrent i es va amagar darrere d’una porta. Va veure l’ombra del monstre i va decidir sortir al carrer i demanar ajuda.
L’alien el va seguir. El nen va pujar a un arbre i es va penjar d’una branca, que es va trencar i va caure ara l’alien se’l menjaria … Es va aixecar del llit d’un salt, era un somni i no tornaria mai més a fer teatre per a què la mare li comprés alguna cosa.
Noelia***
El Pepet té cinc anys, i a l’hora de dormir, dorm amb la seva mare, que es diu Rosa. I la Rosa aquesta nit vol intentar que el seu fill maduri i que dormi sol. –
Rosa: -Pepet quin llibre vols que et llegeixi avui per a què t’adormis?-
Pepet: -Mare, vull el conte que vam comprar l’altre dia al supermercat que es deia “L’ombra de l’alien”!-
Rosa: -Sí, ara el vaig a buscar!-
Pepet: -Vinga!!!-
La mare està molt emocionada perquè el seu fill per fi ha triat un llibre que li agrada. Potser aquesta nit podrà dormir sol. Ja en té prou anys.
Va començar a llegir el conte i li va agradar però no es va adormir i la tàctica que tenia ella no va funcionar. De sobte, li va vindre una idea que creia que funcionaria i li va dir ella:
Rosa: -Sí dorms sol, demà al matí et compraré un peix com a mascota, com el que tu volies, el peix pallasso.-
Pepet: -D’acord mare però jo vull dos, el peix Pallasso i el peix Toa que també és molt bonic.-
Rosa: -Sí, te’ls compraré d’acord.-
Pepet: -Ara m’adormo.-
La mare se’n va anar i el nen es va adormir.
En meitat de la nit, de sobte, va entrar corrents a l’habitació de la Rosa i li va dir:
Pepet: -Mare, mare m’he fet mal dit.-
Rosa: -Com t’ho has fet si estaves dormint?-
Pepet: -En el meu somni jo estava tranquil jugant a futbol i uns lladres m’havien agafat, em van lligar amb una corda i em van deixar allí. Jo intentava deslligar la corda i m’he fet mal als dits.-
Rosa: -Dormiré amb tu per a què no tinguis malsons.-
Pepet: -Sí.-
La mare va dormir amb ell i no li va comprar els dos peixos perquè no va dormir sol.
Conte contat ja s’ha acabat.
Yasmina Louzari Rahali