El 3 de maig va venir un agent rural, el Rubén, també li diuen Big man, a explicar-nos coses sobre les òlibes.
Ens van dir que l’òliba era un rapinyaire nocturn i ens va fer escoltar uns sorolls del mussol comú, un gamarús, un xot, un mussol banyut i un duc per veure la diferència entre aquests animals, que eren rapinyaires nocturns, igual que l’òliba.
Ens va explicar que l’òliba pot girar el coll 270 graus i que normalment viuen al damunt d’esglésies, terrats, o masos al mig del camp. Com anècdota, ens va explicar havien posat tres òlibes, un mascle i dues femelles per tenir més possibilitats d’aparellament, ho feien així perquè volen evitar la seva desaparició dels nostres camps.
Quan surten a caçar han d’ésser molt silencioses perquè els ratolins, insectes i altres bestioles petites que es vulguin menjar no s’espantin. Per no fer sorolls tenen unes plomes especials que permeten passar l’aire entremig i per això no fan soroll.
Diuen que una òliba és símbol de saviesa, pot ser, nosaltres hauríem d’aprendre i ajudar-les a mantenir les seves “cases”, ja que elles ens ajuden a mantenir els camps nets de possibles plagues.
Ens va agradar molt i va ser molt divertit.
Redactora: Núria Ruiz
