Comencem amb la nova proposta per millorar la nostra expressió i creativitat. Avui el Carlos ens ha presentat una nova “eina”, són 9 daus amb imatges. Aquests daus es llencen i hem de començar a escriure una història mirant d’anar relacionant tots els daus i la imatge que ha sortit.
Al començament hem pensat que era complicadíssim però, hem fet un parell d’històries entre tots, començant un i anant seguint un altre fins que havíem fet servir tots els daus. Ha estat divertit i menys complicat del que semblava en un inici.
A partir d’ara, cada setmana farem una tirada nova i la penjarem al blog. Cadascú de nosaltres intentarà escriure la història més creativa possible seguint unes normes bàsiques:
- Posarem un títol a la nostra història.
- Hem de començar amb “Hi havia una vegada…” o qualsevol altra fórmula d’inici de conte que coneguem.
- Les relacions entre imatges han de tenir sentit.
- A l’hora d’escriure la història mirarem que no hi hagi faltes i tenir una puntuació correcta.
- No copiar-nos dels companys o companyes.
En el cas de no reunir aquestes condicions no es publicaran al blog.
Aquí teniu la primera, a veure que som capaços de fer.
Mmmm…! Que inspirador…Ja tinc ganes de llegir les vostres ocurrències! Segur que serà divertit. Vaaaaa, no tardeu a penjar-les al blog!
Hi havia una vegada una senyora que sortia del teatre molt tard i es dirigia a la seva casa, només la lluna minvant donava llum al carrer. Una ombra misteriosa va posar nerviosa a la senyora, va escoltar un soroll estrany i va començar a accelerar el pas.
De sobte es va voler donar la volta per veure si algú la seguia, però abans de poder-ho fer, li van clavar una fletxa al pit.
Al dia següent, també hi havia una lluna minvant, era halloween, un nen anava disfressat de monstre. Només li faltaven dues cases per acabar de donar la volta a l’illa. Just abans de demanar llaminadures a les cases, va passar per un mural on hi havien dos homes amb unes bafarades parlant de la pau i al darrere dels homes hi havia un arc de Sant Martí, només li faltaven dues pases per arribar a una casa… Però, una ombra es va portar al nen.
Una donà, va pujar a un avió amb el seu fill, mentre aterraven el nen va trobar un iman a un seient. Al seu destí, van veure un munt d’indis i les seves botigues.
La mare era policia i seguia els passos de l’assassí, sempre que matava a algú, sempre, trovaven una fletxa i aquest tipus de fletxes només les tenien els indis.
Al cap d’un més investigant van descobrir qui era l’assassí.
Noelia
Hi havia una vegada un nen petit que tenia una ombra que era un monstre molt gran. Aquest nen vivia en una casa feta de palla amb el seu pare i amb la seva mare. Un dia van agafar un avió i van anar cap a Extremadura. Mentre el nen i els seus pares viatjaven, van trobar un arc de sant Martí.
El nen li va preguntar a la mare – Mama què és un arc de sant Martí?
I la mare li va respondre: Un arc de sant Martí surt quant plou i a continuació surt el sol i és molt bonic de veure.
Llavors el nen va dir: Ah! Que xulo m’agrada molt veure arc de sant Martí.
La família portaven molt de temps viatjant i va sortir la lluna. I la mare li va dir – Mira la lluna- i el nen li va respondre – Espera que estic jugant amb un imant que m’ha donat l’home del costat.
Al cap de 7 hores viatjant amb l’avió van arribar a Extremadura, i el primer que van fer en baixar de l’avió va ser anar a comprar un arc amb fletxes per anar a caçar.
Hi havia una vegada un avió que volava pels aires al costat de la Lluna. Quan l’avio va aterrar, va començar a ploure, una hora després, la pluja va parar i va sortir un preciós arc de sant Martí.
Un nen que es deia Maikel volia saber que hi havia a l’altra punta de l’arc de Sant Martí. Va començar a caminar per veure que hi havia. En Maikel va veure al costat de paret la seva ombra i es va espantar perquè tenia forma de llop. Una hora després va veure una casa dels indis, va entrar i al costat d’una fletxa gegant, va veure un plat súper gran de sopa. Quinze minuts després es va acabar la sopa i va sentir la veu d’una persona, es va amagar. Qui havia entrat? Va veure que eren dos indis amb mascares molt estranyés, el més divertit era que parlaven català i es barallaven perquè s’acusaven d’haver-se menjat la sopa. En Maikel va sortir ràpidament de casa i va continuar el seu camí, mitja hora després es va trobar un còmic amb una vinyeta on explicava que a l’altra punta d’un arc de Sant Martí hi havia un imant.
El còmic va fer pensar en Maikel si era veritat que hi havia un imant a l’altra punta de l’arc de Sant Martí. Cinc minuts després va arribar a aquesta punta i va veure un preciós imant que feia que l’arc de sant Martí sigui colorit.
FET PER SARA AZZOUZ BARRERA
Hi havia una vegada un nen que tenia un avió de joguina i sempre anava amb ell a tot arreu; al cinema a veure pel·lícules de comèdia que eren les pel·lícules que més li agradaven, a jugar al parc, a dormir … Però mai perdia l’avió de vista, fins que un dia el seu avió va desaparèixer. El nen el va buscar per tota la seva casa però no el trobava, li va dir a la seva mare, però la seva mare li deia que seguís buscant. El va seguir buscant però no apareixia, així que el va decidir rendir-se i deixar-lo de buscar.
El nen des que va perdre el seu avió, només pensava a buscar una altra cosa que fer com tirar fletxes, va intentar jugar amb les fletxes però no funcionaven bé es trencaven fàcilment així que va deixar de jugar amb elles.
Després de les fletxes, decidir fer vaixells i barrets de paper, i la veritat és que no se li donava molt bé això així que va decidir deixar-lo.
Després decidir jugar amb un imant que va trobar, però era molt perillós jugar amb això a la cuina perquè quasi es clava sense voler un ganivet al cor, així que va decidir deixar-ho i buscar una altra cosa.
A continuació va decidir dibuixar i això si que se li donava bé, en un dibuix va fer un arc de Sant Martí en un prat de margarides, en altre va dibuixar una lluna fent-li un petó al sol i també es va dedicar a fer còmics dibuixava molta gent parlant i li sortien molt bé les bafarades.
El nen va decidir fer això tota la vida i va aprendre a dibuixar molt més bé del que sabia.
Yoselyn
Hi havia una vegada, un nen que era mot maleducat i desobeiadesobeia a tot el món.
Un dia anava caminant i va veure un arc de Sant Martí, mentre mirava el cel passava pel costat d’un teatre. Ell anava ha veure la nova obra, “Els indis i les seves cases” però, abans d’entrar, el van matar amb un ganivet.
L’assassí tenia un aspecte físic una mica estrany, la seva ombra era com la d’un monstre o la curvatura d’un imant.
La seva família no volia estar més en aquella ciutat, perquè hi havia un assassí. La família va marxar amb avió.
Van passar la nit a l’avió, quan la mare del nen es va despertar va veure al seu marit amb una fletxa clavada en el cor. La senyora va començar a cridar: Socors! Socors! Socors!
L’avió va deixar de funcionar i va caure cap avall.
Quant l’avió ja estava a l’aigua, la mare va veure al seu fill mort que anava cap a ella.
El nen va cridar com un boix, va fer un dibuix, on la mare sortia amb una bafarada dient: Socors! Socors! Socors!
Al dia següent no es recordava pas del que havia somiat.
Mònica
Hi havia una vegada un internat, en una terra molt llunyana. Allà estava internada una nena molt curiosa i guapa. Un dia va venir un nen nou molt misteriós des de França amb avió, ningú es volia ajuntar amb ell, però la nena estava molt intrigada i volia saber més sobre ell.
Va passar el temps, llavors, una nit de lluna minvant, el nen va sortir corrent de la seva habitació. La nena el va sentir i al segon va anar darrere d’ell. El nen va anar directe al Teatre de l’internat. En arribar al teatre la nena va veure una tenda de campanya i un munt de fletxes al voltant a l’escenari, semblava una pel·lícula de vaquers i indis.
La nena no podia marxar, sentia com un imant i no podia resistir-se a seure a les butaques a veure què feia nen. En aquell moment la nena es va ajupir, per a què el nen no la veiés i va veure una ombra aterridora com un monstre, també va veure que l’ombra venia del nen, aleshores, aterrida, se li va escapar un crit. Al segon el nen es va adonar de què la nena estava ahí, es va apropar amb un núvol que semblava una bafarada…
De sobte es va despertar i es va adonar que tot era un somni. Va sortir del llit d’un salt i va anar cap a la finestra per agafar una mica d’aire fresc, es va quedar sorpresa pel llarg arc de Sant Martí que hi havia al cel.
Andrea
Vet aquí en un país molt llunyà, que es deia “Escolandia”. Cada setmana a una escola als afores de la ciutat, coneguda com a “Escola mossèn Ramon Berguedà” els professors donaven als seus alumnes feina per fer històries amb un joc molt divertit.
Aquell joc consistia a tirar nou daus, en cada dau, a les cares, hi havia dibuixos diferents com, una estrella, un pont, etc. i cada setmana el professor hauria de tirar els daus per a què les històries siguin diferents. Amb els nou dibuixos que sortien havies de fer una història, sense deixar-te cap.
El mateix dia que el professor els hi va explicar el joc va llançar els daus i van sortir els nou primers dibuixos, que eren: una bafarada, un avió, una lluna, una ombra, una tenda, un imant, unes mascares, un arc de Sant Martí i una fletxa.
Amb aquests dibuixos haurien de fer una història. Què sortirà?
Conte, contat ja s’ha acabat.
Yasmina Louzari Rahali
Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l’escolteu, el sentireu, qui no el sentirà, no el sabrà. Doncs això era un nen que des que va néixer, tenia molta, però que molta por a les ombres.
Un dia, va veure l’ombra d’un avió molt gran, i com no, es va espantar. Es va espantar tant que es va amagar a la seva tenda de campanya d’indi. Allà només va trobar un imant, quan el va agafar, de sobte, va aparèixer un arc de Sant Martí i es va fer fosc, com quan tanquen les llums a un teatre.
To era molt estrany, hi havia una pantalla digital, en la qual sortia un còmic amb moltíssimes bafarades. Llavors el nen s’ho va mirar i un noi li va clavar una fletxa per darrere i el pobre va morir.
I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat.
Aquella nit de lluna minvant, un nen es va convertir en un monstre, us preguntareu per què?
Doncs, perquè aquest nen té una maledicció. La maledicció és que cada nit de lluna minvant, es converteix en un monstre horrible i aterrador.
L’endemà, el nen i la seva família havien de marxar a Venècia en avió per anar a veure a la seva àvia.
Quan van arribar a Venècia, a l’aeroport, hi havia gent promocionant una pel·lícula, el nen no entenia res, però el que sabia és que portaven màscares típiques d’allí.
Quan arribaren a ca l’avia, el nen estava molt content de veure-la. L’àvia va portar al nen al soterrani i li va regalar un imant que servia per anar al futur o al passat, portava una fletxa que si la posaves mirant a l’esquerra, anaven al passat i si la posaves mirant a la dreta, anaven al futur. El nen li va donar les gràcies i li va fer una abraçada i un petó.
A la nit, quan el nen es va despertar, era un monstre! Va sortir al jardí per a prendre l’aire i… va veure una tenda d’indis. Va entrar i va veure un munt d’imatges amb indis dibuixats. Tenien bafarades que deien coses, el nen les va llegir en veu alta i va tornar a ser un nen per sempre. El dia de marxar plovia, però al cap de dues hores va parar.
El nen va pujar a l’avió i quan es va enlairar va veure l’arc de Sant Martí.
Núria Y.
Fa molts d’anys, diu una història, que en un campament hi vivia un nen que es deia Arc de sant Marti. Tenia 12 anys i vivia amb els seus avis perquè els seus pares havien mort ofegats al llac del costat del campament.
Un dia el nen va viatjar amb avió cap a Austràlia a visitar als seus oncles. Quan va arribar allí, l’estaven esperant a la sortida de l’aeroport. Després de sopar el nen va anar al carrer a donar una volta, de lluny es veia la lluna i uns núvols de color verd que tenien forma de bafarada. Aquell ambient li va fer por i va marxar corrents cap a casa dels oncles a dormir.
L’endemà els seus oncles el van portar a una obra de teatre que es titulava la fletxa que va directa cap als homes cara-imants. El nen s’ho va passar bé, després d’una setmana el nen va marxar cap al campament amb els seus avis, quan va arribar, es va trobar als seus avis morts per una fletxa com la del teatre.
Lluís Gómez
Noies i nois de 6è B:
Sovint començo el dia passejant per la xarxa a la recerca de blocs, recursos i projectes inspiradors per a la meva tasca educativa.
He begut el meu primer cafè del dissabte llegint aquests relats i m’han fet riure d’allò més. I estan molt ben escrits!
Us felicito a vosaltres i al vostre profe per aquest exercici amb els daus. A mi també m’encanten!
Una abraçada des del Servei educatiu de Badalona.
Bon dia Lluïsa,
Ens ha agradat molt llegir el teu comentari i ens alegra saber que hi ha persones com tu que ens segueix i ens anima a continuar treballant d’aquesta manera i donar una mica de vida al nostre bloc.
Esperem poder-te acompanyar durant molts cafès 😉