Éssers diminuts

4 respostes a Éssers diminuts

1. Noelia diu:

   2 maig 2013 a les 9:48

   Fa molt de temps, quan jo tenia 10 anys em va passar una cosa molt estranya.
   El meu pare, Josep i jo vam anar a la muntanya ha veure ocells. El meu pare volia que anéssim a dalt de la muntanya.
   Desprès de més de dues hores, es va fer de nit, i el meu pare i em va dir:
   Quedat on estàs que aniré a buscar ajuda.
   De sobte, va aparèixer un ésser estrany que em va dir:
   Hola, qui ets tu?
   Em dic… Marta – li vaig dir pensant si era convenient parlar amb ell o no. Però sóc molt curiosa i vaig continuar preguntant.
   I on vius?
   Jo visc en les tombes dels morts, que hem ressuscitat, perquè ningú em trobi.
   Jo li vaig dir, que fas aquí?
   Ell em va dir- Que veia a la lluna tots el dies fins que es fa de dia, perquè serà el cap del seu exèrcit, per a destruir la terra en el 3456.
   Jo li vaig preguntar, d’on trauràs el seu exèrcit?
   Ell em va respondre, els morts van al cel però el cos no, els agafem i els portem a un lloc secret, i li dóna la llum de la lluna i viu una altra vegada, però obeeix a la lluna.
   I que menges?
   Ell em va dir: cucs al vapor i sang de ratolí.
   Dag, quin fastig!!!
   Jo no li vaig creure i em vaig anar al lloc on em va dir el meu pare. Em vaig quedar tota l’estona asseguda i esperant al meu pare.
   I l’ésser estrany es va quedar tota l’estona mirant a la lluna.
   El meu pare va vindre amb uns policies. Em vaig girar i no vaig veure que ell home tan estrany, ni aleshores ni a la resta de la meva vida en la meva vida.
   Conte contat ja s’ha acabat i per la xemeneia es va a la teulada.

   Respon
2. Oriol diu:

   2 maig 2013 a les 9:55

   Aquests éssers diminuts viuen de la llum de la lluna sense aquesta no es poden ni alimentar ni veure i si passen molt de temps sense veure-la poden arribar a morir.
   Viuen sota terra, on ningú pot arribar i tenen un palau molt gran, però cada nit han de sortir a veure la llum de la lluna.
   Els vaig veure de primera vegada el 25 de maig del 2004, mentre que jo estava veient la lluna plena amb els meus pares. Per poder veure aquests éssers diminuts no has de portar ulleres i tenir una vista del 100%, són molt difícils de veure i si ho aconseguiu alguna vegada, us donarà sort per tota la vida.

   Respon
3. Helena diu:

   2 maig 2013 a les 10:05

   Una nit de lluna plena vaig poder veure una mena de criatures diminutes al jardí de casa meva.
   Aquests éssers diminuts viuen als tarongers a la primavera, a l’estiu en figueres, a la tardor en arbres castanyers i a l’hivern en coves de gel. Les seves casetes estan fetes de objectes d’on estan vivint, per exemple a l’estiu les seves cases son figues(sense menjar dins, es clar!) amb caragols com a butaques, llits de cotó i tauletes de pedra.
   Els seus costums son molt peculiars, els hi agrada estar sempre nets. Fan una festa cada lluna plena, la festa es diu GLIUNERS, que traduït vol dir “la flor lunar”, no poden sortir de les seves cases fins llavors i celebren que poden tornar a sortir de les seves cases. Mengen qualsevol cosa que sigui comestible.
   La primera vegada que els vaig veure, em vaig quedar tant sorpresa que no vaig gosar preguntar-los res. Els vaig esperar fins la següent lluna plena i hem van explicar tot el que ara us he contat.

   Respon
4. Mario diu:

   2 maig 2013 a les 10:49

   La primera vegada que vaig veure un crot va ser fa dos anys. La meva família i jo vam anar de vacances a una caseta a la platja, a tots ens agrada veure els estels i la lluna amb telescopi i res millor que la platja per veure una lluna plena.
   A la tercera nit vaig sortir sol a veure la lluna, aquella nit era plena i estava tocant el mar, mirant amb el telescopi vaig veure que alguna cosa saltava dins de l’aigua, vaig ampliar l’augment del telescopi i vaig veure un esser diminut meitat home meitat cavallet de mar hem vaig quedar al·lucinant i corrent vaig anar a buscar el meu equip de submarinisme i sense pensar gaire em vaig tirar al mar amb la meva barqueta i quan estava allunyat de la costa em vaig llençar al fons del mar amb la meva llanterna aquàtica i allà al fons vaig veure una petita ciutat al corall plena d’essers com el que havia vist abans, de seguida em van rodejar i em van portar a veure el seu rei. El rei em va preguntar el meu nom i de seguida ens vam fer amics.
   Aquells essers tan petits em van fer una festa amb balls i banquet d’algues i plàncton que era el que menjaven ells i em van dir que vivien en famílies, desprès em vaig acomiadar d’ells i vaig tornar a la caseta de la platja per anar a dormir.

   Respon