2. LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA

Els partidaris de la República es reunien en clubs per debatre les seves idees i portar-les a l’Assemblea Nacional. Hi havia dos grups clarament diferenciats, que eren els moderats (girondins) i els radicals (jacobins).

Convenció girondina. 

Els girondins, burgesos moderats que defensaven la llibertat i el dret a la propietat, van convocar eleccions per sufragi universal masculí per escollir una CONVENCIÓ NACIONAL que s’encarregués de redactar una nova constitució.

La convenció va jutjar el rei Lluís XVI i la seva dona Mª Antonieta i van ser executats (1793). Aquest fet va provocar revoltes dels partidaris reials a l’interior del país i aliances d’algunes monarquies europees contra la República,e que van invair el país.

Convenció jacobina.

Aquest estat de coses va provocar que el juny de 1793, quan els jacobins van aconseguir el poder, van instaurar una política de terror: van empresonar els dirigents jacobins, van jutjar i comdemnar a mort a tots els sospitosos de ser contrarevolucionaris, van suspendre les llibertats i van decretar la lleva en massa. Robespierre va concentrar tot el poder de l’executiu i del Comitè de Salvació.

Tot i això la nova Constitució es basava en la democràcia social, en la sobirania popular, el sufragi universal directe i el dret a la igualtat. Les lleis aprovades pel Comitè de Salvació es van radicalitzar:

-Llei de Màximum: control dels presus i dels salaris.

-Distribució dels béns dels contrarevolucionaris entre els pobres.

-Es van tancar esglésies, es va establir el culte a la deesa Raó, i van posar en venda les terres del clero.

-Educació obligatòria.

El rei i els privilegiats es van oposar al procés revolucionari, com a conseqüència es van donar diferents propostes d’organització de l’Estat.

1. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)

En aquesta primera fase la noblesa i el rei van acceptar la nova situació i la intenció de l’Assemblea Nacional de convertir França en una monarquia parlamentària. Cap a la tador el país va recobrar certa tranquilitat i es va començar a redactar una constitució que seria promulgada l’any 1791.

CONSTITUCIÓ de 1791 basada en els ideals del liberalisme polític

– Separació de poders

– Sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans

– El rei tenia dret de veto

-Sufragi indirecte i censatari (només voten aquells que paguen contribució al cens)

Un cop aprovada la Constitució es va formar una ASSEMBLEA LEGISLATIVA encarregada d’elaborar lleis importants que impulsaven el procés revolucionari, com per exemple: obligar la noblesa a pagar impostos o prohibir la tortura. Es va crear un nou exercit: la Guàrdia Nacional que vetllava pel compliment de les lleis i s’enfrontava als defensors de l’absolutisme.

Es va declarar la separació entre Església i l’Estat alhora que es decretava la desamortització.

-La monarquia que volia enderrocar l’Assemblea.

-La noblesa que volia recuperar els seus privilegis.

-El clergat per les desamortitzacions.

-Els sectors populars que demanaven reformes més grans.

Com a conseqüència la monarquia va caure l’agost de 1792, quan els sans-culots van assaltar el palau reial, van detenir el rei i la reina i un mes després van proclamar la República.

Les limitacions a la monarqia absoluta aconseguides per parlamentarisme anglès i la revolució americana van iniciar un canvi irreversible en la concepció dels estats. La Revolució Francesa iniciada el 1789 va aconseguir enderrocar el poder de les monarquies absolutes i va fer triunfar el liberalisme i el concepte de nació durant el segle següent, el XIX.

Causes de la Revolució:

– Descontentament classes populars. Males Collites des de 1760 i per tant alça en el preu dels aliments.

– Descontentament de la burgesia. Marginació política i poc reconeixement social malgrat el poder econòmic.

– Descontentament del monarca. La monarquia passava una greu crisi financera per les despeses de l’estat i la cort, i per l’ajuda a la guerra de la independència americana. L’aristocràcia temia haver de pagar impostos per solucionar la crisi.

Inici de la Revolució:

L’aristocràcia es va revoltar contra el monarca Lluís XVI que pretenia fer-los pagar impostos. Ells van demanar la convocatòria d’Estats Generals. El maig de 1789 es van reunir els tres estaments que comptaven amb un vot cadascú. Però els representats del tercer estat van exigir

– Doble representació en el nombre de diputats.

– El vot per persona i no per estament

– La deliberació conjunta.

Estava en joc la idea de SOBIRANIA NACIONAL.

El rei i part de la noblesa només van acceptar la doble representació. Els diputats del tercer estat, reunits en un pavelló de París (Jeu de Paume) el 20 de Juny de 1789 es van erigir en Assemblea Nacional i es van comprometre a redactar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.

L’assalt a la Bastilla.

El 14 de juliol de 1789, davant la por que detinguéssin els diputats del tercer estat, el poble va assaltar la fortalesa de la Bastilla i van pendre les armes per defensar per la força el procés revolucionari.

Al camp, les revoltes antisenyorials van significar la crema de documents i residències senyorials.

L’Assemblea Nacional va decretar el 4 d’agost l’abolició dels privilegis feudals i va promulgar Declaració de Drets de l’home i del Ciutadà que reconeixia entre d’altres els següents drets:

1. Drets inalienables: la llibertat individual i col·lectiva.

2. Igualtat davant la llei i davant els impostos.