L’esclat de la Revolució Francesa

Les limitacions a la monarqia absoluta aconseguides per parlamentarisme anglès i la revolució americana van iniciar un canvi irreversible en la concepció dels estats. La Revolució Francesa iniciada el 1789 va aconseguir enderrocar el poder de les monarquies absolutes i va fer triunfar el liberalisme i el concepte de nació durant el segle següent, el XIX.

Causes de la Revolució:

Descontentament classes populars. Males Collites des de 1760 i per tant alça en el preu dels aliments.

Descontentament de la burgesia. Marginació política i poc reconeixement social malgrat el poder econòmic.

Descontentament del monarca. La monarquia passava una greu crisi financera per les despeses de l’estat i la cort, i per l’ajuda a la guerra de la independència americana. L’aristocràcia temia haver de pagar impostos per solucionar la crisi.

 

Inici de la Revolució:

L’aristocràcia es va revoltar contra el monarca Lluís XVI que pretenia fer-los pagar impostos. Ells van demanar la convocatòria d’Estats Generals. El maig de 1789 es van reunir els tres estaments que comptaven amb un vot cadascú. Però els representats del tercer estat van exigir

– Doble representació en el nombre de diputats.

– El vot per persona i no per estament

– La deliberació conjunta.

Estava en joc la idea de SOBIRANIA NACIONAL.

El rei i part de la noblesa només van acceptar la doble representació. Els diputats del tercer estat, reunits en un pavelló de París (Jeu de Paume) el 20 de Juny de 1789 es van erigir en Assemblea Nacional i es van comprometre a redactar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.

L’assalt a la Bastilla.

El 14 de juliol de 1789, davant la por que detinguéssin els diputats del tercer estat, el poble va assaltar la fortalesa de la Bastilla i van pendre les armes per defensar per la força el procés revolucionari.

Al camp, les revoltes antisenyorials van significar la crema de documents i residències senyorials.

L’Assemblea Nacional va decretar el 4 d’agost l’abolició dels privilegis feudals i va promulgar Declaració de Drets de l’home i del Ciutadà que reconeixia entre d’altres els següents drets:

1. Drets inalienables: la llibertat individual i col·lectiva.

2. Igualtat davant la llei i davant els impostos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *