Author Archives: aegea

Les revolucions liberals i nacionals

Les revolucions de 1820, 1830 i 1848 van posar fi definitivament a les pretensions de la Santa Aliança. Els intents de restauració de l’Antic Règim van topar directament amb aixecaments armats que tenien la voluntat d’instaurar règims liberals.

Les primeres dècades del segle XIX van triunfar a Amèrica les insurreccions que demanaven la independència d’spanya. Les noves repúbiques van imposar règims liberals conservadors.

Revolucions de 1820.

A Europa els diversos aixecaments militars van fracassar enun primer moment davant la foça e la Santa Aliança, excepte a Grècia,  on gràcies a un fort sentiment nacionl i una guerra  de set anys (1822-829) van aconeguir la independència de l’imperi turc.

Revolucions de 1830.

A diversos països d’Europa van triunfar revoltes que van substituir monarquies absolutes per règims constitucionals on la burgesia va imposar un règim censatari i limitacions a les lliberats públiques. La principal diferència respecte a le revoltes anteriors és l’ampli supor popular.

Bègica s’inependitza d’Holanda i instaura règim liberal.

A França deposen el monarca absolut Carles X i coronen a Lluís Felip d’Orleans també amb u nou`règim liberal.

A Anglaterra s’amplien els drets polítics i a Espanya s’introdueix un sistema polític liberal.

Revolucions de 1848.

Es planteja el sufragi universal (tots els ciutadans barons), i es comença a defensar el principi de sobirania popular.

A França un aixecament popular proclama la república social i destron a Lluís Felip d’Orleans..

A Àustria fan dimitir el canceller Metternich. Es produiexe diversos aixecamens nacionalistes a Hongria, Bohèmia, nord d’Itàlia i la Confederacó Germànica.

Tercera fase de la Revolució Francesa

LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)

El descontentament de la població per aquesta política de terror va provocar un cop d’estat el juliol de 1794 (se li diu de termidor que era el nom de desè mes del calendari republicà francés) i Robespierre i d’altres dirigents jacobins van ser executats. 

La burgesia conservadora va tornar a obtenir el poder i va redactar la CONSTITUCIÓ de 1795:

-Poder execitiu col·egiat: Directori.

-Sufragi universal censatari.

-Poder legislatiu en dues cambres: el Consell dels 500 i el consell dels Ancians.

Es pretenia tornar als pincipis de la revolució de quatre anys abans. Es va derogar la constitició de 1793 i les lleis posteriors i es va perseguir els jacobins. Com que es trobaven ideològicament entre l’absolutisme i la democràcia social jacobina, tenien l’oposició de l’aristocràcia d’una banda i de les classespopulars d’altra.

La crisi econòmica i social aguditzada per la guerra amb les potències absolutistes va permetre que l’exercit s’erigís en l’única institució amb prestigi. L’any 1799 el general Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia va fer un cop d’Estat i va posar fi al Directori.

Napoleó va realitzar una reforma administrativa de caràcter centralista amb la creació dels prefectes, que feien complir les ordres del govern a les províncies. Va promulgar un codi civil per racionalitzr les nombroses lleis vigents.

L’any 1804 es va autoproclamar emperador. En pocs anys (1804-1811) va ocupar gran part d’Europa militarment, fins que va ser vençut primer a Rússia (1814) i després a Waterloo (1815), detingut i empresonat a l’illa de Santa Elena.

Segona fase de la Revolució Francesa

2. LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA

Els partidaris de la República es reunien en clubs per debatre les seves idees i portar-les a l’Assemblea Nacional. Hi havia dos grups clarament diferenciats, que eren els moderats (girondins) i els radicals (jacobins).

Convenció girondina

Els girondins, burgesos moderats que defensaven la llibertat i el dret a la propietat, van convocar eleccions per sufragi universal masculí per escollir una CONVENCIÓ NACIONAL que s’encarregués de redactar una nova constitució.

La convenció va jutjar el rei Lluís XVI i la seva dona Mª Antonieta i van ser executats (1793). Aquest fet va provocar revoltes dels partidaris reials a l’interior del país i aliances d’algunes monarquies europees contra la República,e que van invair el país.

Convenció jacobina.

Aquest estat de coses va provocar que el juny de 1793, quan els jacobins van aconseguir el poder, van instaurar una política de terror: van empresonar els dirigents jacobins, van jutjar i comdemnar a mort a tots els sospitosos de ser contrarevolucionaris, van suspendre les llibertats i van decretar la lleva en massa. Robespierre va concentrar tot el poder de l’executiu i del Comitè de Salvació.

Tot i això la nova Constitució es basava en la democràcia social, en la sobirania popular, el sufragi universal directe i el dret a la igualtat. Les lleis aprovades pel Comitè de Salvació es van radicalitzar:

-Llei de Màximum: control dels presus i dels salaris.

-Distribució dels béns dels contrarevolucionaris entre els pobres.

-Es van tancar esglésies, es va establir el culte a la deesa Raó, i van posar en venda les terres del clero.

-Educació obligatòria.

Primera Fase de la Revolució Francesa

El rei i els privilegiats es van oposar al procés revolucionari, com a conseqüència es van donar diferents propostes d’organització de l’Estat.

1. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)

En aquesta primera fase la noblesa i el rei van acceptar la nova situació i la intenció de l’Assemblea Nacional de convertir França en una monarquia parlamentària. Cap a la tador el país va recobrar certa tranquilitat i es va començar a redactar una constitució que seria promulgada l’any 1791.

CONSTITUCIÓ de 1791 basada en els ideals del liberalisme polític

– Separació de poders

– Sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans

– El rei tenia dret de veto

-Sufragi indirecte i censatari (només voten aquells que paguen contribució al cens)

Un cop aprovada la Constitució es va formar una ASSEMBLEA LEGISLATIVA encarregada d’elaborar lleis importants que impulsaven el procés revolucionari, com per exemple: obligar la noblesa a pagar impostos o prohibir la tortura. Es va crear un nou exercit: la Guàrdia Nacional que vetllava pel compliment de les lleis i s’enfrontava als defensors de l’absolutisme.

Es va declarar la separació entre Església i l’Estat alhora que es decretava la desamortització.

El projecte de convertir França en una monarquia constitucional va fracassar perquè comptava amb l’oposició de:

-La monarquia que volia enderrocar l’Assemblea.

-La noblesa que volia recuperar els seus privilegis.

-El clergat per les desamortitzacions.

-Els sectors populars que demanaven reformes més grans.

Com a conseqüència la monarquia va caure l’agost de 1792, quan els sans-culots van assaltar el palau reial, van detenir el rei i la reina i un mes després van proclamar la República.

L’esclat de la Revolució Francesa

Les limitacions a la monarqia absoluta aconseguides per parlamentarisme anglès i la revolució americana van iniciar un canvi irreversible en la concepció dels estats. La Revolució Francesa iniciada el 1789 va aconseguir enderrocar el poder de les monarquies absolutes i va fer triunfar el liberalisme i el concepte de nació durant el segle següent, el XIX.

Causes de la Revolució:

Descontentament classes populars. Males Collites des de 1760 i per tant alça en el preu dels aliments.

Descontentament de la burgesia. Marginació política i poc reconeixement social malgrat el poder econòmic.

Descontentament del monarca. La monarquia passava una greu crisi financera per les despeses de l’estat i la cort, i per l’ajuda a la guerra de la independència americana. L’aristocràcia temia haver de pagar impostos per solucionar la crisi.

 

Inici de la Revolució:

L’aristocràcia es va revoltar contra el monarca Lluís XVI que pretenia fer-los pagar impostos. Ells van demanar la convocatòria d’Estats Generals. El maig de 1789 es van reunir els tres estaments que comptaven amb un vot cadascú. Però els representats del tercer estat van exigir

– Doble representació en el nombre de diputats.

– El vot per persona i no per estament

– La deliberació conjunta.

Estava en joc la idea de SOBIRANIA NACIONAL.

El rei i part de la noblesa només van acceptar la doble representació. Els diputats del tercer estat, reunits en un pavelló de París (Jeu de Paume) el 20 de Juny de 1789 es van erigir en Assemblea Nacional i es van comprometre a redactar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.

L’assalt a la Bastilla.

El 14 de juliol de 1789, davant la por que detinguéssin els diputats del tercer estat, el poble va assaltar la fortalesa de la Bastilla i van pendre les armes per defensar per la força el procés revolucionari.

Al camp, les revoltes antisenyorials van significar la crema de documents i residències senyorials.

L’Assemblea Nacional va decretar el 4 d’agost l’abolició dels privilegis feudals i va promulgar Declaració de Drets de l’home i del Ciutadà que reconeixia entre d’altres els següents drets:

1. Drets inalienables: la llibertat individual i col·lectiva.

2. Igualtat davant la llei i davant els impostos.

L’11 de setembre de 1714

L’11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van ocupar Barcelona. Havien assetjat durant catorze mesos la ciutat que havia continuat oposant-se al monarca Borbó. Les Corts del Principat havien decidit no reconèixer el Tractat d’Utrech i resistir, sota el comandament de Rafael  Casanova i Antoni de Villarroel, i amb 6000 homes contra 40.000. Una setmana despré també va capitular Cardona que era l’última ciutat que encara lliutava.

Com a càstig Felip V va anunciarque governaria Catalunya sense comptar amb les seves lleis ni amb les sevs institucions. L’any 1716 es va publicar el Decret de Nova Planta, on s’imposava el model castellà a tots els regnes de la corona espanyola.

DecretNovaPlanta.png

 Exemple:

El Decret de Nova Planta, prohibeix l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia de Catalunya:

Les causes a la Real Audiència se substanciaran en llengua castellana“.

Instrucció secreta redactada per l’Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya:

“Posarà els més grans esforços per a introduir la llengua Castellana, amb la finalitat de donar les providències més temperades, i dissimulades per a que s’aconsegueixi l’efecte sense que es notin els esforços

L’ARRIBADA DELS BORBÓ AL TRON ESPANYOL

– 1700 mor Carles II de la casa d’Autria sense descendencia-Havia nomenat hereu a Felip de Borbó, un príncep francés que va ser proclamat Felip V.

– Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’imperi Austríac declaren la guerra a França i a Espanya (Guerra de successió)

-Les potències europees proposen l’arxiduc Carles d’Austria alegant drets a la corona per la seva vinculació familiar.– Castella dóna suport al monarca Borbó, mentre que la corona d’Aragó ho fa al candidat austríac.La guerra s’acaba amb el Tractat d’Utrech en el que Holanda i Gran Bretanya retiren el seu suport a l’arxiduc Carles perquè aquest havia heretat la corona d’Austria en morir el seu germà. El tractat reconeix a Felip V com el rei d’Espanya, i Gran Bretanya obté Gibraltar i Menorca (aquesta ocupada fins a 1802). D’altra banda Àustria obté els territoris europeus de la corona espanyola: Milenasat, Nàpols, Flandes i Sardenya. 

La revolució americana

A mitjans del segle XVIII Gran Bretanya comptava amb 13 colònies a la costa est d’Amèrica del Nord. Totes havien properat econòmicament, les vuit del nors degut a la indústria i el comerçeren liderades per una rica burgesia. Les cinc del sud es dedicaven a les plantacions de cotó, tabac i arròstreballades per esclaus negres.

El Pacte Colonial les obligava a suministrar primeres matèries a la metròpoli a canvi de rebre manufactures. Els governadors depenien directament de la corona britànica (Jordi III) i les colònies no comptaven amb cap representant al Parlament que és on es decidíen coses tan important com els impostos. El malestar dels burgesos del nord i els terratinents del sud anava creixent.

La Guerra del Set Anys entre Anglaterra i França (1756-1763) va provocar una crisi que es va voler solucionar imposant nous impostos als colons. Un d’ells va ser la Stamp Act (Lley del timbre, 1765) que va ser considerada abusiva per les colònies i retirada.  Però dos anys després es van establir nous impostos com la Townshend Acts que gravava el paper el vidre, el plom i el tè.

Les protestes van donar lloc a

* Matança de Boston 1770. Com a conseqüència es retiren totes les taxes menys la del tè.

* Motí del tè 1773 al Port de Boston.

* 1774 Lleis coercitives (anomenades intolerables pels colons)

* Congrés de Filadèlfia, on sis de les tretzecolònies es van unir per defensar els seus drets.

S’ensumava la guerra que començaria el 1775.

Els habitants de les colònies coneixien el procés polític d’Anglaterra, de qüestionament de la monarquia absoluta. Van conèixer les noves idees d’igualtat, llibertat i tolerància que venien de França, i es van enfrontar amb la metròpoli.

La Guerra de la Independència va començar amb la batalla de Lexington, a la que van seguir d’altres com la de Saratoga (1777) i Yorktown (1781). Però l’any 1783, amb la pau de Versalles, el Regne Unit reconeix la independència dels Estats Units.

En un primer moment la guerra estava sent guanyada per la metròpoli amb un exercit ben organitzat i amb nombrosos mercenaris (17.000), però mes tard i amb l’ajuda de potències estrangeres (França, Espanya i Holanda) els habitants de les colònies van aconseguir el que pretenien.

 La data història però va ser la del 4 de juliol de 1776 , que és quan delegats de les tretze colònies es van reunir a Filadèlfia i van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. George Washigton va ser proclamat primer president.

La primera Constitució escrita de la història (1787) establia una forma de govern republicana, separació de poders, i estructura federal. Aquest document finalitzava amb una Declaració de Drets que garantien la llibertat de religió, premsa, expressió, reunió i el dret a ser jutjat. Encara avui és la Constitució vigent encara que amb esmenes.

Aquest èxit de la revolució americana va arribar a Europa i va reforçar els sentiments d’hostilitat cap a la monarquia absoluta.

Text / Jefferson. Declaració d’ Indepèndencia dels Estats Units d’ Amèrica. 1776

“Consideramos evidentes por sí mismas las siguientes verdades: todos los hombres han sido creados iguales; el creador les ha concedido ciertos derechos inalienables; entre esos derechos se cuentan: la vida, la libertad y la búsqueda de la felicidad. Los gobiernos son establecidos entre los hombres para garantizar esos derechos y su justo poder emana del consentimiento de los gobernados. Cada vez que una forma de gobierno se convierte en destructora de ese fin, el pueblo tiene derecho a cambiarla o suprimirla, y a elegir un nuevo gobierno que se funde en dichos principios, y organizar sus poderes en la forma que a su juicio sea la más adecuada para alcanzar la seguridad y la felicidad. (…).
Cuando una larga serie de abusos y usurpaciones , dirigida invariablemente al mismo objetivo, demuestra el designio de someter al pueblo a un despotismo absoluto, tiene el pueblo el derecho, tiene el deber de derrocar ese gobierno y establecer nuevas garantías para su futura seguridad (…).
Nosotros, los representantes de los Estados Unidos de América, reunidos en Congreso general (…) en el nombre y por autoridad del pueblo, solemnemente publicamos y declaramos que estas colonias son y de derecho deben ser Estados Libres e Independientes; que se consideran libres de toda unión con la Corona británica.”

 

La fallida de l’bsolutisme.

La monarquia absoluta va ser questionada a Anglaterra i Holanda abans que s’acabés el segle XVII.

Anglaterra.

La dinastia dels Stuart va pretendre governar sense el control del Parlament, com feien altres monarquies europees. A Anglaterra hi havia, des de l’Edat Mitjana, dues cambres que limtavenles accions els reis. La dels Lord (nobles i clergues) i la dels Comuns (burgesos), les quals havien d’autoritzar decisions com per exemple la de declarar la guerra a una altra nació. Tithom que s’hi oposava a les pretensions d’aquesta nova dinastia era detingut i ajusticiat. Això va oprovocar una guerra civil entre defensors del Parlament i defensors de la monarquia absoluta.

L’any 1649 el rei Carles I  va ser ajusticiat i es va proclamar la república.

Però el principal impulsor d’aquest canvi polític, Oliver Cromwell, va transformar la república en una dictadura militar. Després de la seva mort, el parlament va restablir la monarquia l’any 1660. El nou rei, Carles II, va acceptar el control de les dues cambres.

L’any 1679 l Parlament va votar a favor de l’habeas corpus, que la revolució americana de segle següent recolliria.

Una segona revolució fa fora definitivament la dinastia dels Stuart i ofereix la corona a Guillem d’Orange que l’accepta tot havent de signar la Declaració de Drets (Bill of Rights) que limitava els poders del monarca.

El Parlament, per exemple escollia el primer ministre d’entre els seus membres, els tres poders estaven separats i els ciutadans tenien garantida la defensa de la llibertat individual.

 EL  DESPOTISME IL·LUSTRAT.

A Espanya (Carles III), a Àustria (Mª Teresa d’Austria) i a Prússia (fredeic de Prússia) tot i no abandonar l’exercici del poder absolut, els monarques i els seus ministres van voler introduir idees dela Il·lustració amb reformes no gaire progresistes El seu lema era “Tot per al poble, però sense el poble”. Així i tot es van produir avenços en matèria d’educació, modernització de l’agricultura, desenvolupament de les manufactures.

Totes les reformes van ser insufucients si es mantenia la socitat estamental i el poder absolut. Per aquesta raó el segle XIX va ser una època de grans revolucions liberals.

 

La Il·lustració: LLIBERTAT I IGUALTAT

Montesquieu va defensar la divisió de poders

Rosseau la sobirania nacional

Voltaire va defensar la tolerància, la necessitat d’un parlament que limités el poder del rei i d’un sistema fiscal igualitari

Segle XVII Filosofia i ciència

Durant l’Edat Mitjana es considerava més digne el saber revelat de les Sagrades Escriptures que el de l’experimentació. Ni tan sols els sabers de l’antiguitat tenien valor si contradeien les doctrines de l’Esgésia.

Al Renaixement es qüestionen les creences. Proposen teories que es basin en la raó i en l’experimentació.

Al segle XVII, els científics treballaven de manera individual. Però apareixen els mecenes (burgesos, i finsi tot monarques o nobles) i creen les acadèmies científiques que canvien la de treballar. L’empirisme es consolida com a forma d’arribar al coneixement.

Copèrnic (XVII) havia exposat la teoria de l’heliocentrisme davant el geocentrisme.

Al segle XVIII, Galileu perfecciona el telescopi i aconsegueix veure els satèl·lits de Júpiter, les muntanyes de la Lluna, la Via Làctia… i continua la teoria de Copèrnic.

Descartes explica que hem de qüestionar-nos tot el que creiem saber perquè és la manera d’avançar i d’arribar a la veritat. És el creador del dubte metòdic.