– Si vols, puc portar-te-la jo, si el que em dónes a canvi m’interessa.
– Doncs no crec pas que t’interessi- respongué en Joha, mentre afegia- no tinc res, jo.
El camàlic s’hi va avenir:
– D’acord. Portaré el teu paquet i tu em donaràs res.
Al cap d’una hora, i amb molt d’esforç, l’home va aconseguir arribar a casa d’en Joha.
– I ara què em donaràs de paga?
– Ja t’he dit abans que no et tenia res, i tu hi has estat d’acord!
– Jo vull res ….- protestà l’home que no es donava per vençut-Dóna’m res o cridaré i quedaràs en ridícul davant d’aquesta gent.
En Joha, que no sabia com treure’s de sobre aquell pesat, va aixecar una pedra que hi havia al terra i li va preguntar:
– Què hi ha sota d’aquesta pedra?
L’home se la va mirar i amb cara de sorpresa va respondre:
– Res.
– No hi ha res sota la pedra no? Doncs és per a tu.
El camàlic va marxar amb la cua entre les cames , mentre remugava :
– Has acabat podent amb mi.