Category Archives: Contes de per riure

En Joha i les broquetes

Un dia en Joha passa per davant d’un venedor de broquetes. Fa molt bona olor i ell té gana, per això compra un tros de pa i s’hi acosta.

-Vols comprar una broqueta ? Quantes en vols?
-No, no vull comprar res- respon ell.
-Doncs si és així, ves-te’n – li ordena el venedor.
-Espera’t un moment.

Llavors agafa el pa i el posa damunt de les broquetes. El fum puja cap al pa.
-Què fas? – es queixa el marxant.
-Espera, home! Ja ho veuràs.
Al cap d’un minut el pa està impregnat de l’aroma que el greix desprèn. En Joha agafa el pa i se’l menja.
-Està boníssim!- celebra tot adreçant-se al venedor- Gràcies i adéu!
-Ep, no marxi, m’has de pagar! – es queixa el marxant.
-Jo?- respon en Joha- Jo no et dec res , només he aprofitat l’aroma de les teus broquetes.
-No hi estic d’acord! Anem a casa del cadi!
-Com vulguis – respon en Joha.
El cadi, després d’escoltar-los, pregunta al venedor:
-Així doncs, tu quant creus que et deu aquest home?
-Un dinar.
-Dóna’m un dinar – ordena el jutge a en Joha.
Aquest obeeix i el cadi l’agafa i el passa per sota del nas del venedor, després el torna al seu propietari.
-Senyor, per què li torneu ? Aquest dinar és per a mi.
-Vejam –respon el jutge- En Joha només s’ha quedat amb l’aroma de les teves broquetes, no? I tu, en correspondència, has olorat el dinar. Aleshores esteu en paus…

Sovint ignorem els patiments dels altres

El rebost d’en Joha s’havia omplert de formigues i ell i la seva dona van haver d’estar netejant-lo durant un munt d’hores sense parar. Amb això, va arribar l’hora de la pregària, en Joha va fer les ablucions i va resar. Com que hi havia molta feina, s’hi va tornar a posar i va venir altre cop l’hora de la pregària. Quan s’estava preparant la seva dona li va dir:
– Em vols fer creure que tothom va fer cinc cops al dia les ablucions abans de resar?

En Joha, li va contestar:
– Si no trobem remei per al nostre rebost, haurem de necessitar cinc ablucions cada cop ….
I van quedar tots dos pensatius i silenciosos.
– Però tu no t’adones de com n’arriba a ser de dura aquesta feina? Tinc les mans destrossades de tant de fregar…
En Joha es va allunyar una mica, es va sentir un mena de soroll, com un tro, i va dir:
– I tu, si sabessis l’aire que dóna voltes dins dels meus budells i la feinada que he tingut per trobar un lloc adequat per buidar-lo, series més compassiva.

En Joha al restaurant

Aquest conte me’l va explicar una alumna de l’IES Campclar

Com passa sovint, en Joha no tenia diners, però sí molta, molta gana.
“Què faré?” pensava. De cop i volta, va recordar que a la cantonada hi havia un restaurant. Es va encaminar cap allà, a mig carrer, just davant de la parada on un home venia pa, va agafar un ratolí i se’l va posar a la butxaca.

Abans d’entrar al restaurant , es va mirar als vidres de l’aparador d’una botiga on venien mòbils i altres electrodomèstics i es va pentinar. Amb pas segur , va obrir la porta del restaurant i va buscar una taula.
– Li va bé aquesta , senyor? – va preguntar-li el cambrer , tot somrient, pensant que li acabaria donant una bona propina.
– Hum- va respondre, fent-se l’important.

Va menjar de tot: cuscús de pollastre, pastilla, tajin a la llimona…. En acabar , va demanar una harira i el cambrer se’l va mirar sorprès perquè no era Ramadà i a més a més havia menjat molt i molt.

En Joha va aprofitar un moment en què el cambrer estava despistat per agafar el ratolí i posar-lo a la sopa.

– On s’és vist això? Quina mena de restaurant és aquest ?- es queixava amb grans crits- Et serveixen la sopa amb un ratolí!
Els crits van cridar l’atenció de tothom : el cambrer, el cuiner i el propietari.
– És que …. senyor….. – parlaven tots alhora tot intentant disculpar-se.
Que llest en Joha, altre cop havia aconseguit el que volia : no pagar i que el convidessin un altre dia !

En Joha i les broquetes

Un dia en Joha passa per davant d’un venedor de broquetes. Fa molt bona olor i ell té gana, per això compra un tros de pa i s’hi acosta.

-Vols comprar una broqueta ? Quantes en vols?
-No, no vull comprar res- respon ell.
-Doncs si és així, ves-te’n – li ordena el venedor.
-Espera’t un moment.

Llavors agafa el pa i el posa damunt de les broquetes. El fum puja cap al pa.
-Què fas? – es queixa el marxant.
-Espera, home! Ja ho veuràs.
Al cap d’un minut el pa està impregnat de l’aroma que el greix desprèn. En Joha agafa el pa i se’l menja.
-Està boníssim!- celebra tot adreçant-se al venedor- Gràcies i adéu!
-Ep, no marxi, m’has de pagar! – es queixa el marxant.
-Jo?- respon en Joha- Jo no et dec res , només he aprofitat l’aroma de les teus broquetes.
-No hi estic d’acord! Anem a casa del cadi!
-Com vulguis – respon en Joha.
El cadi, després d’escoltar-los, pregunta al venedor:
-Així doncs, tu quant creus que et deu aquest home?
-Un dinar.
-Dóna’m un dinar – ordena el jutge a en Joha.
Aquest obeeix i el cadi l’agafa i el passa per sota del nas del venedor, després el torna al seu propietari.
-Senyor, per què li torneu ? Aquest dinar és per a mi.
-Vejam –respon el jutge- En Joha només s’ha quedat amb l’aroma de les teves broquetes, no? I tu, en correspondència, has olorat el dinar. Aleshores esteu en paus…

En Joha i els cinc rucs

En Joha( Djeha o Yeha) és un dels personatges més populars dels contes del Marroc , tant àrabs com amazics. Sovint als nenes i nenes se’ls escapa un somriure només sentir anomenar-lo. Ve a ser una mena de « Jaimito », un beneit divertit que sempre surt ben parat de les situacions més quotidianes. El seu abast és molt extens: el podem trobar a Turquia , a Egipte o a l’Iran, i no cal dir-ho a tot el Magrib; però fins i tot ha traspassat la Mediterrània, i a Sicília, el reconeixereu amb el nom de Giufa

Els cinc rucs d’en Joha

Vet aquí que un dia en Joha decideix portar els seus rucs al mercat, els lliga un rera l’altre i els compta:5 en total. Munta sobre el primer i enfila el camí. Passada una estona, es neguiteja , vol assegurar-se que hi són tots , es gira i els compta:
-Un, dos, tres, quatre…. valga’m Déu, en falta un!
Els torna a comptar per estar-ne del tot segur:
-Un, dos, tres, quatre…. Déu meu, n’he perdut un!

S’espavila a arribar a ciutat , quan veu la porta, hi entra i s’acosta al mercat. De seguida troba l’home a qui pensa vendre els rucs desmunta i li diu:
-Mai no diries què m’ha passat!
-Ai, Joha, Joha, a veure quina una m’expliques- comenta l’home somrient- Mira que te n’arriben a passar de coses!
– Doncs mira: quan he sortit de casa portava 5 rucs i quan era a mig camí, només n’he comptat 4!
– Com?- respon el comprador, tot comptant-los- Si n’hi ha 5!
– Com pot ser?- se sorprèn en Joha- Si els he comptat bé…
– Ben mirat- afegeix el comprador burleta – acabo de veure el sisè ruc.
En Joha cada cop fa més cara de sorprès:
– Sis? Hi ha un sisè ruc On? Ara sí que no entenc res de res!

Aquesta versió prové d’un llibre francès Contes et histoires du Magreb de Jean-Paul Tauvel, però podeu trobar altres contes en català editats per La Galera, a la col.leció El Minaret

En Joha i l’ase que cagava or

Foto:Bryce edwards

En Joha porta el seu ase a ciutat i tot just abans d’arribar, li posa dues peces d’or al “darrer”. Quan passa davant d’un cafè ple de persones importants, dóna un cop amb un bastó al darrere de l’animal i la bèstia deixa caure les monedes barrejades amb els seus excrements. Els tertulians del cafè es queden parats.

– Mira que n’ets de porc ,ase meu ! – el renya en Joha que afegeix- Per què fas això davant de tothom ? No t’he dit mil
vegades que només ho facis a casa? Així tothom ho sabrà.
– Ho heu vist? – comenta un dels tertulians rics.

I un altre proposa:
– Li hem de comprar.
– Tens raó- contesta l’altre- Nosaltres som set. Si li comprem entre tots , podrem compartir les despeses i també els guanys.
– I com proposes que ho fem? – li demana el de més enllà.
– Doncs que cadascun de nosaltres el tingui un dia a la setmana.

Tots hi estan d’acord i van a parlar amb en Joha. Aquest, aquest, fa veure que li costa molt decidir-se, però no és cert. Els ha estat enganyant des del principi!

– A la nit , doneu-li palla per menjar- els aconsella – Aquest ase està molt ben acostumat i no es conforma amb poca cosa. Li agraden els luxes: les catifes i els coixins de seda.
Si voleu que us doni moltes monedes d’or , l’heu de fer dormir al saló de casa vostra i no l’he de destorbar fins a l’endemà.

El primer dia , el primer ric espera tot la nit inquiet; quan arriba el matí va a veure si l’ase ha cagat molt d’or …. I què hi troba? Doncs tota la catifa plena de cagarades. Sorprès , va a parlar amb la seva dona.
– Si ho expliques , tothom es burlarà de nosaltres- li replica aquesta- Renta’t i no diguis res a ningú.

I així és com un rera l’altre, els compradors rics van anar-se enganyant els uns als altres, per no voler reconèixer que havien estat burlats.

Conte explicat, ja està acabat

En Joha i el seu ase

Un veí acaba de trobar-se en Joha i li demana:

– Necessitaria el teu ruc, me’l voldries deixar ?
En Joha no en té cap ganes i s’excusa dient que l’anima ha sortit. Però llavors se sent com el ruc brama, rera la casa.
– M’estàs mentint- protesta el veí- El tens al corral de darrera de casa.
En Joha afegeix:
– Com pot ser això ? Tu et creus abans el meu ase que a mi?

En Joha i els cinc rucs


En Joha(Djeha o Yeha) és un dels personatges més populars dels contes del Marroc, tant àrabs com amazics. Sovint als nenes i nenes se’ls escapa un somriure només sentir anomenar-lo. Ve a ser una mena de « Jaimito », un beneit divertit que sempre surt ben parat de les situacions més quotidianes.O potser no és tan babau com sembla? El seu abast és molt extens: el podem trobar a Turquia, a Egipte o a l’Iran, i no cal dir-ho a tot el Magreb; però fins i tot ha traspassat la Mediterrània, i a Sicília, el reconeixereu amb el nom de Giufa

Els cinc rucs d’en Joha

Vet aquí que un dia en Joha decideix portar els seus rucs al mercat, els lliga un rera l’altre i els compta: 5 en total. Munta sobre el primer i enfila el camí. Passada una estona, es neguiteja, vol assegurar-se que hi són tots, es gira i els compta:
– Un, dos, tres, quatre…. valga’m Déu, en falta un!
Els torna a comptar per estar-ne del tot segur:
– Un, dos, tres, quatre…. Déu meu, n’he perdut un!

S’espavila a arribar a ciutat, quan veu la porta, hi entra i s’acosta al mercat. De seguida troba l’home a qui pensa vendre els rucs, desmunta i li diu:
– Mai no diries què m’ha passat!
– Ai, Joha, Joha, a veure quina una m’expliques- comenta l’home somrient- Mira que te n’arriben a passar, de coses!
– Doncs mira: quan he sortit de casa portava 5 rucs i quan era a mig camí, només n’he comptat 4!
– Com?- respon el comprador, tot comptant-los- Si n’hi ha 5!
– Com pot ser?- se sorprèn en Joha- Si els he comptat bé…
– Ben mirat- afegeix el comprador burleta – acabo de veure el sisè ruc.
En Joha cada cop fa més cara de sorprès:
– Sis? Hi ha un sisè ruc ?On? Ara sí que no entenc res de res!

Aquesta versió prové d’un llibre francès Contes et histoires du Magreb de Jean-Paul Tauvel, però podeu trobar altres contes en català editats per La Galera, a la col.leció El Minaret

L’horòscop d’en Joha

Un bon dia li van preguntar a en Joha quin era el seu horòscop.
– Boc – respongué somrient.
Tots van esclatar a riure perquè altre cop els tornava a sorprendre amb les seves facècies.
– Però, Joha, els astròlegs mai no han parlat d’un signe del zodíac que rebi aquest nom de Boc….
– Doncs quan jo era petit, la meva mare va encarregar que em fessin el meu horòscop i li van dir que era Capricorn, representat amb un cabrit. Com que d’ençà d’això ja han passat uns quaranta anys, dic jo, que el cabrit ja es deu haver convertit en un boc, com a mínim.