Una nit en Joha es va acostar a un pou i, en abocar-s’hi, hi va veure la silueta de la lluna reflectida a l’aigua.
– Pobra lluna com s’ha de veure! Com pot ser que hagi anat a parar dins d’aquest pou? He d’ajudar-la a sortir d’aquí.
Va agafar la galleda i va intentar atrapar la lluna per després apujar-la. Però la galleda es va enganxar en una pedra i el nostre amic es va pensar que no podia hissar-la per culpa del pes de la lluna.
Va fer força i més força, i tanta en va fer que en el moment que es va desenganxar, l’impuls el va fer caure enrere. En aquesta posició, va veure com la lluna lluïa enmig del cel:
– Lloat sigui Déu, de ben segur que amb aquesta caiguda em dec haver trencat un parell de costelles, però com a mínim he salvat la lluna d’una mort segura. Mira com enlluerna, ja més tranquil·la, a casa seva, al firmament!