Filla del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles

Va començar a escriure contes per a infants i les seves primeres novel·les a l’inici de la II República en diaris i revistes. De totes les novel·les d’aquesta època, només en reconeixeria com a pròpia Aloma (1938), perquè considerava que les altres pertanyien a una etapa de tempteig com a escriptora.

Amb la Guerra Civil Espanyola, va arribar l’exili a França, juntament amb molts altres intel·lectuals catalans, com la seva amiga Anna Murcià, amb qui va mantenir una relació epistolar gràcies a la qual sabem moltes de les coses de l’autora.

Va viure a França i a Suïssa i, el 1979, retornà definitivament a Catalunya. L’any següent, el 1980, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el primer concedit a una dona. Va fixar la seva residència a Romanyà de la Selva, on continuà la seva activitat literària fins a la seva mort, l’any 1983.

Erena Pirt Soaz

Mercè Rodoreda, ha estat, sens dubte, la novel·lista catalana més important de la postguerra.

• Va néixer el 1908 al barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles.
• 1928 seguin la voluntat familiar, es casa amb Joan Gurguí germà de la seva mare disset   anys mes gran que ella.
• 1929 neix el seu fill Jordi.
• 1931 l’arriba de de la república obre nous horitzons en la seva vida.
• 1932 inicia la seva producció novel·lística la novel·la es titulava : Soc una dona honrada?
• 1936 l’esclat de la guerra precipita la transformació de l’autora en molts aspectes.
• 1939 en acabar la guerra, Mercè Rodoreda s’afegeix a la llarga llista d’exiliats.
• 1940 l’entrada de l’exercit Alemany en territori francès provoca un segon exili per a mols catalans.
• 1949 va fer la primera visita a Barcelona desprès de l’exili.
• 1954 es trasllada a Ginebra on Joan Prat havia trobat feina, i la Mercè Rodoreda va escriure la seva segona novel·la que es titula : vint-i-dos dies.
• 1962 Joan Prats troba feina a Viena i Mercè Rodoreda es queda a Ginebra, on escriurà la tercera novel·la que es titula : la plaça del diamant.
• 1966 viu sola a Ginebra.
•  1967 publica la seva quarta novel·la que es titula : la meva Cristina i altres contes i jardí vora el mar.
•  1971 mor el seu company Joan prats, d’aquí s’havia anat distanciant. 
•  1972 fa estades a Romanya de la Selva, on acabarà tenint la seva darrera residència. 
• 1974 població la seva obre mes ambiciosa que es titula Mirall trencat.
• 1976 es comença a publicar les seves obres.
• 1977 versió televisiva d’Aloma.
• 1978 publica el recull “Semblava de seda i altres contes..” .
• 1980 va publicar una altre obre : viatges i flors. I una altre que es titulava: quanta, quanta guerra…
• 1981 l’estrena de la versió cinematogràfica de la plaça del diamant.
• 1983 va ser enterrada a Romanyà un poble de Girona.

Marc Garcia i Jordi Pérez